Comissari Llop, a quina hora varen veure la víctima per última vegada?
En Cerni la va esguardar burleta. Així que era de les que anaven amb facilitats. Sabia que havien trobat el cos passades les sis del matí i si li deia lhora a la qual va ser vista per última vegada ja tenia la feina feta.
Ara mateix, no li sabria dir quin és el ventall inicial. No hem procedit encara a interrogar el personal de lhotel va mentir. Pel que fa al cadàver, en Quim, que és el membre més veterà de lIJ, ja ha procedit a fer les fotografies tot just ha arribat. Està a la seva disposició per a tot el que necessiti.
La Maria el va saludar ràpidament, però amb dolçor.
Molt diligents, gràcies va dir, mentre feia senyal al Quim perquè sapropés més. Veig que hi ha sang al prestatge, segurament sha donat un cop va continuar, mentre inclinava el cos cap endavant . Hematomes al cap..., faci, si us plau, la fotografia i també aquesta part de lesquena... Suposo que aquesta taca daquí és sang, però ho haurem de verificar més tard va observar, mentre esguardava luniforme de color bordeus de la noia.
Una vegada acabat, va tornar a recolzar el cos i va mirar els ulls, tirant les parpelles avall i mostrant-los perquè fes la fotografia. Després va passar la mà pel coll.
Els vasos sanguinis han explotat i la tràquea està fracturada. Sens dubte, aquesta noia ha estat escanyada va dir, mentre observava les mans. Sembla que hi ha traces dADN sota les ungles.
El comissari es va atansar més i va demanar a en Toni dacostar-shi perquè procedís a fer-ne una primera extracció. Una vegada acabada, van posar-li uns sobres blancs a cada extremitat per conservar la prova. En Cerni va prendre la paraula.
És possible que li hagin donat una empenta violenta i shagi donat un cop contundent al cap amb la prestatgeria que lha deixat estabornida. Tot i així, creiem que la víctima va voler defensar-se i el va esgarrapar, però lassassí va aconseguir escanyar-la.
Es tracta dalgun crim passional? va demanar la Maria, prudent, mentre fitava en Cerni. No va estar gaire atenta al que li explicava. Es va fixar en els seus ulls verds ametllats i el somriure seductor. Va pensar que estava ben fibrat. La Maria va sacsejar el cap per escampar aquests pensaments i va indicar al membre de la Identitat Judicial les diverses parts del cos que calia fotografiar. En acabat, en Quim va ensenyar-los les fotografies digitals a la pantalla de la seva màquina i li van donar el vistiplau.
Mentrestant, en Jordi era incapaç de moures dallí ni podia deixar de fitar el grup. No era de natura curiosa ni morbosa però el sol fet dhaver vist la nit abans aquella pobra noia viva li sacsejava lestómac. No devia passar dels vint anys i es demanava si tindria família. Qui podia ser tan bèstia per matar-la? Els pensaments anaven com una roda de sénia que no podia parar. Se li va posar la pell de gallina en pensar que havia succeït a pocs metres de la seva cambra. Devia tenir relació amb la nota que havia descobert sota la porta? Potser anava dirigida a la noia i shavien equivocat?
Va tornar a la realitat en moures el grup. El fiscal va arribar just quan en Cerni i la Maria sortien de loffice.
Disculpeu el retard. Bon dia, senyor comissari, senyor batlle.
Arriba just a temps va indicar en Cerni. El senyor batlle ja pot procedir a fer laixecament del cadàver.
Els policies van retirar-se un pas enrere i els membres de la Identitat Judicial van posar-se en un racó. Mentrestant, els treballadors i els clients, que ja començaven a ser més nombrosos, shavien apropat en silenci a en Jordi. El director de lhotel li va posar la mà sobre lespatlla i es van saludar silenciosament amb un cop de cap i una mirada compungida.
El mòbil del batlle David Masoliver va sonar i ell es va disculpar. Va atendre la trucada mentre caminava cap al fons del corredor per tenir una mica més dintimitat.
En Climent va esguardar-lo uns segons mentre marxava i va atansar-se encara més a loffice. Va alçar la veu i cerimoniosament va declamar sense que el comissari i el seu equip ho poguessin evitar.
Mort! Qui tha mort! Si ets viu, contesta! en Jordi sel va mirar incrèdul i uns segons més tard va tornar a proferir les mateixes paraules. Mort! Qui tha mort! Si ets viu, contesta!
A la tercera repetició, lhome va mirar greument el fiscal, el comissari i els altres membres de la Policia, per acabar dient:
És ben mort perquè no contesta.
En Jordi va girar-se cap al director.
Però, de què va, aquest paio? Està sonat o què? va preguntar a cau dorella del director que, tot i la preocupació, va deixar escapar un somriure.
Es tracta den Climent Masoliver. Va ser jutge i el que acaba de fer és fruit de la tradició andorrana.
Quines bestieses! va exclamar, mofeta, mentre els policies sel miraven inquisidors. Va abaixar la veu. Que sigui de ciutat no vol dir que mhàgiu de prendre el pèl.
Li juro que és veritat. Des de la Constitució andorrana del 1993 ja no es fa, però ell és una persona a part. És un andorrà de soca-rel que proclama que mai deixarà que es perdin els usos i costums i va a la seva. Per respecte, el deixen fer.
La seva mirada escèptica va clavar-se en lescuradents que en Climent tenia ara a la boca i que va anar a parar a la seva orella dreta quan va tornar el seu net. En David es va enfurismar en saber que havia pres la iniciativa de fer el «mort qui tha mort». Els presents ja estaven acostumats a aquestes altercacions, però en Jordi i el personal de lhotel estaven bocabadats. En Jordi va observar que devia tenir tot just uns trenta anys. Alt, prim i daspecte curós, vestia elegantment amb uns texans i unes sabates amb la tira de colors duna casa coneguda. Va pensar que aquells dos homes no tenien res en comú tot i tenir llaços de sang.
La Maria Sastre va interromprels demanant que avisessin els bombers per procedir al trasllat del cadàver al dipòsit. Aquella mateixa tarda es faria lautòpsia i per això necessitaria en Quim perquè fes més fotografies. En Cerni el va mirar i aquest li va fer un signe dassentiment, mentre la Maria es treia la granota i els guants. Es retrobarien al dipòsit de cadàvers al cap dun parell dhores.
En Quim i els seus companys van continuar a loffice la inspecció de lescenari on van passar la llum rasant una vegada extret el cadàver. No quedaria cap racó sense examinar.
En Climent va apropar-se a la Maria i a en Cerni.
Perfecte, nena va dir, mentre ella el mirava de reüll i amb cara de pocs amics. En David va intervenir.
Gràcies, senyora forense, així doncs el cas queda judicialitzat i jo mateix seré el batlle instructor. Senyor comissari, demà sens falta vull un informe sobre la meva taula.
Ho farem tan aviat com sapiguem els resultats de lautòpsia, abans seria inútil va contestar-li. Nosaltres encara tenim feina aquí, però vostès ja poden marxar.
En Climent va observar-lo de cua dull. Va pensar que aquests jovenets que pujaven a la Policia es creien que eren millors que ell. En els seus temps no tenien tan material ni tantes punyetes i bé que resolien els casos. Tanta parafernàlia per no res.
No tinc més temps a perdre va dir en Climent. Demà també vull veure linforme.
Va girar els talons i va marxar sense saludar ningú, seguit del David que lanava renyant. En Cerni i la Maria van intercanviar una mirada de fàstic continguda. La Maria va recollir tots els seus estris i van quedar que es veurien també lendemà a primera hora per comentar linforme dautòpsia abans de fer-ho amb el batlle.
Va girar els talons i va marxar sense saludar ningú, seguit del David que lanava renyant. En Cerni i la Maria van intercanviar una mirada de fàstic continguda. La Maria va recollir tots els seus estris i van quedar que es veurien també lendemà a primera hora per comentar linforme dautòpsia abans de fer-ho amb el batlle.
En Jordi Puig de Castellnou va fer un sospir.
És increïble pensar que ahir al vespre va venir a la meva habitació a fer el servei de nit i que, poc després, lhagin assassinat daquesta manera tan brutal va dir al director de lhotel, mentre deixava caure una mirada dhorror cap a la dona.
El director va assentir sense que cap paraula sortís de la seva boca. Estava desconcertat.
En Jordi tenia ganes danar a lspa i es va acomiadar amb certa precipitació. Un dels policies shi va apropar.
No tan ràpid, senyor. Vostè hi té lhabitació, en aquest pis?
Doncs sí va respondre, sorprès. I vaig veure la noia abans danar a dormir.
El policia va aixecar el cap del bloc de notes i el va guaitar amb suspició.
A quina hora va veure la víctima?
No ho sé, devia ser cap a les deu de la nit.
Aleshores, hauria danar cap aquell racó. Li hem de fer algunes preguntes.
Allà hi havia la companya de la morta que havia trobat el cadàver, la governanta i altres treballadors. El comissari shi va atansar.
Bon dia, em dic Cerni Llop i soc el comissari responsable dinvestigació criminal. Primer de tot, els vull fer arribar el meu condol per la mort de la seva companya. Sens dubte posarem tots els nostres mitjans per atrapar lassassí. Per això, necessito la seva col·laboració. A fora de lhotel els esperen uns vehicles de la Policia que els portaran al Despatx Central, on els prendran declaració.
Hi va haver alhora un murmuri de sorpresa i de por. Els va demanar tranquil·litat. Era simple rutina i, tan aviat com acabessin, els tornarien a portar cap a lhotel. Un agent de la Policia els va acompanyar.
Escolti! va interrompre en Jordi. Jo aquí només soc un hoste de lhotel i no coneixia aquesta noia. Em sap molt greu el que li ha passat, però jo no tinc per què venir a comissaria.
El comissari Llop va esguardar un dels agents per demanar explicacions.
El senyor va coincidir amb la víctima a les deu de la nit. Segurament és una de les darreres persones que la van veure.
Doncs ho sento molt, senyor...
Jordi Puig de Castellnou, fill del marquès de Fenolleda.
En Cerni no va deixar aparèixer cap emoció i sel va mirar de dalt a baix, mentre li donava una ordre.
Haurà de venir al Despatx Central a prestar declaració.
En Cerni var ser taxatiu i en Jordi ja va veure que no aconseguiria res si continuava protestant.
Almenys deixarà que em canviï, oi?
El comissari no va fer cas del seu to i va demanar a un policia que lacompanyés fins a la cambra i sesperés que es vestís. Va pensar que era un altre nen de casa bona de Barcelona que estava acostumat a fer el que li venia de gust sense rebre ordres de ningú. En Jordi va dirigir-se cap a lhabitació, renegant, sense fer cas de les disculpes del director que intentava explicar al comissari que era un dels millors clients de lhotel.
Mentrestant, de loffice sortien els membres de la Identitat Judicial que havien acabat la feina i es treien tot labillament.
Eren pels volts de la una del migdia quan la Policia el va tornar a deixar a lhotel. En Jordi tenia mal de cap, com si li haguessin clavat mil agulles. No podia deixar de pensar en la dona assassinada i el bon humor que desprenia la nit abans. Ell no havia estat de romanços i la va despatxar de seguida perquè no el molestés. No volia veure a ningú. Un calfred el va sacsejar en imaginar que, tal vegada, potser seria ell el mort si no hagués arribat la cambrera. No havia dit res a la Policia del missatge amenaçador que havia rebut sota la porta. Estava cansat i això hauria embolicat la troca.
Amb aquestes cabòries va arribar a la zona wellness. Més que mai necessitava relaxar-se.
Hola, Jordi. Com estàs? va dir la Lavinia, amb un somriure jovial als llavis, mentre en Jordi feia un bot de lensurt que lhi havia donat, ja que es pensava que estava sol. Em sembla que estaves a la lluna...
Mai més ben dit. A més, estic ben baldat.
Per cert, com et va anar la sessió de laltre dia?
En Jordi va reflexionar uns instants abans de respondre.
Si vols que et digui la veritat, vaig dormir com un soc. Feia temps que no ho feia tota una nit sencera. Em vaig aixecar amb una vitalitat increïble.
Me nalegro.
Vull aprofitar per demanar-te excuses.
La Lavinia li va respondre que no calia, però ell va insistir. No entenia com shavia comportat daquella manera tan imbècil, atès que només volia fer-li costat. Ella li va treure importància. En Jordi es va posar la mà al front i va tancar un moment els ulls.
Et passa alguna cosa?
Li va explicar la nit que havia passat i lassassinat de la cambrera dhabitacions, a més de la declaració a les dependències de la Policia. Estava trasbalsat i una mica neguitós. La Lavinia se lescoltava amb interès i contestava amb empatia. Es va proposar ajudar-lo amb una altra sessió de cinesiologia. En aquell moment no tenia cap client esperant.
En Jordi va instal·lar-se a la llitera i la Lavinia va agafar-li suaument els canells i va estirar els braços cap enrere. Aquesta vegada, en Jordi va relaxar-se ràpidament i, fins i tot, va caure en una somnolència agradable interrompuda al cap duna llarga estona per la veu dolça de la Lavinia que el despertava.
Déu-nhi-do, Jordi. Tot el que has viscut aquestes últimes hores tha afectat moltíssim. The tret molta angoixa, a més de dues mil desconnexions que tenies per impotència. Suposo que la teva separació hi té molt a veure, però hi he detectat també algun problema de territorialitat. Anys enrere, en una generació anterior, hi va haver un conflicte de territori. La teva família va perdre alguna casa o terreny? Això tafecta indirectament.
No, que jo sàpiga... Sempre hem tingut fortuna.
I a la feina, estàs a gust?
En Jordi va sospirar i una ganyota va aparèixer al seu rostre.
Bé, soc el director general de la cadena hotelera familiar tot i que qui mana de debò és el meu pare, ell nés el president. Soc un comparsa, vaja, que no puc prendre decisions importants; no compta que mhagi format en la millor escola dhoteleria de Suïssa. No puc fer res sense que el meu pare ho hagi acceptat abans i això em revolta. En fi, mha volgut convertir en un titella.
Tentenc. Aquí podríem parlar de problema de territorialitat perquè el teu pare no et deixa desenvolupar-te i contínuament simmisceix en el teu terreny. Emocionalment, el teu cos ho sent com una amenaça. Ho treballarem, no pateixis.
En Jordi se sentia una mica descol·locat. No estava acostumat a deixar aflorar aquestes emocions davant duna persona desconeguda. A casa no es parlava mai de sentiments i si la seva mare hi fos present segur que el renyaria perquè no era propi de la seva classe. De fet, estava tan cremat que havia donat un cop de porta i havia anunciat al seu pare que marxava a Andorra a esquiar. Es mereixia uns mesos sabàtics. El seu pare no li deixava prendre cap decisió. Imperceptiblement va sacsejar una mica el cap, com per allunyar aquestes desavinences que lamargaven.