Capítol II
CONDICIONS PER A LES CELEBRACIONS DOMINICALS EN ABSÈNCIA DE PREVERE
18. Quan en alguns llocs el diumenge no és possible de celebrar la Missa, cal sospesar primer de tot si els fidels poden traslladar-se a lEsglésia dalgun indret més proper per participar-hi en el misteri eucarístic. Aquesta solució encara és recomanable als nostres dies, i fins i tot cal retenir-la, si és possible; però això requereix que els fidels, instruïts correctament sobre el sentit més complet de la reunió dominical, es conformin de bon grat a la nova situació.
19. És desitjable que, encara que sense Missa, les riqueses de la sagrada Escriptura i de la pregària de lEsglésia siguin ofertes als fidels aplegats de diverses maneres el diumenge; és a dir, que no es vegin privats ni de les lectures que durant lany es llegeixen a la missa ni de les pregàries dels temps litúrgics.
20. Entre les formes que es troben en la tradició litúrgica quan no pot haver-hi missa és molt recomanable la celebració de la paraula de Déu,18 que pot completar-se oportunament amb la comunió eucarística. Daquesta manera els fidels poden nodrir-se comunitàriament de la Paraula i del Cos del Crist. «Perquè escoltant la Paraula de Déu, reconeixen que les meravelles anunciades per la Paraula atenyen el seu cim en el misteri pasqual, el memorial del qual se celebra sacramentalment en la missa i del qual participen per la comunió».19 A més a més, en certes circumstàncies, pot haver-hi un lligam escaient entre la celebració del dia del Senyor i les celebracions de certs sagraments, i sobretot de sagramentals, segons les necessitats de cada comunitat.
21. Cal que els fidels sadonin bé del caràcter supletori daquestes celebracions i no poden ser considerades com una solució òptima per a les noves dificultats o una concessió feta a la facilitat.20 Per tant, una reunió o assemblea daquesta mena mai no pot tenir lloc el diumenge en els indrets en què el mateix dia sha celebrat la missa o shi celebrarà, o bé ha estat celebrada el vespre del dia anterior, encara que sigui en una altra llengua; ni tampoc convé repetir lassemblea.
22. Sha devitar acuradament qualsevol confusió entre aquestes assemblees i la celebració eucarística. Aquestes reunions no han de treure, sinó més aviat augmentar-lo, el desig entre els fidels de participar en la celebració eucarística, i han de fer-los més disposats a participar-hi.
23. Els fidels han de comprendre que sense sacerdot no pot haver-hi sacrifici eucarístic i que la comunió eucarística que poden rebre en aquestes assemblees està íntimament connexa amb el sacrifici de la Missa. Daquí que pot mostrar-se als fidels la necessitat de pregar «per tal que es multipliquin els administradors dels misteris de Déu i perseverin contínuament en el seu amor».21
24. Pertoca al bisbe diocesà, després de consultar el Consell Presbiteral, decidir si a la seva diòcesi hi ha dhaver regularment reunions dominicals sense celebració de lEucaristia i dictar normes corresponents no sols generals sinó també particulars, tenint en compte els llocs i les persones. Aquestes reunions, doncs, no shan dinstituir sense la convocatòria del bisbe i el ministeri pastoral del rector.
25. «Una comunitat cristiana no pot formar-se si no té per arrel i eix la celebració de la santíssima Eucaristia».22 Per tant, abans que el bisbe decideixi que es facin assemblees dominicals sense celebració eucarística, a més de la consideració de lestat de les parròquies (cf. núm. 5), cal examinar tant la possibilitat de recórrer a preveres, àdhuc religiosos que no tenen directament cura dànimes, com la freqüència de les Misses en les diverses parròquies i esglésies.23 Que hom observi la primacia de la celebració eucarística per damunt de les altres activitats pastorals, sobretot el diumenge.
26. El bisbe, ell mateix o a través duna altra persona, instruirà amb una oportuna catequesi la comunitat diocesana sobre les causes que justifiquen aquesta provisió, tot mostrant-ne la gravetat i exhortant a la solidaritat i a la cooperació. Designarà un delegat o una comissió peculiar que vetlli per tal que les celebracions es facin com cal, i nescollirà els promotors i també vetllarà perquè siguin instruïts convenientment. Però sempre procurant que diverses vegades lany els fidels puguin participar en la celebració eucarística.
27. Pertoca als rectors informar el bisbe sobre loportunitat de fer aquestes celebracions en la seva demarcació, preparar-hi els fidels, visitar-los entre setmana, celebrar-los oportunament els sagraments, especialment la penitència. Així aquesta comunitat podrà fer la vivència que el diumenge saplega no «sense prevere» sinó només «en absència dell», o millor «tot esperant-lo».
28. Quan no pot haver-hi Missa, el rector procurarà que la sagrada comunió pugui ser distribuïda. Vetllarà també per tal que hi hagi celebració de lEucaristia al temps degut en cada comunitat. Les hòsties consagrades han de ser renovades sovint i guardades en lloc segur.
29. Els diaques, com a primers col·laboradors dels sacerdots, han de ser cridats a dirigir aquestes assemblees dominicals. Ja que, havent estat ordenats per a alimentar el poble de Déu i fer-lo créixer més i més, pertoca al diaca dirigir la pregària, proclamar lEvangeli, fer lhomilia i distribuir lEucaristia.24
30. En absència tant del prevere com del diaca, el rector designarà els laics als quals serà confiada la cura de les celebracions, o sigui, la direcció de la pregària, el ministeri de la paraula i la distribució de la santa comunió. Triarà preferentment acòlits i lectors instituïts per al servei de laltar i de la paraula de Déu. Si tampoc no nhi ha, poden ser designats altres laics, homes i dones, que puguin exercir aquesta missió en virtut del baptisme i de la confirmació.25 Han de ser escollits ateses llurs qualitats de vida, que estiguin dacord amb lEvangeli, i que puguin ser ben rebuts pels fidels. La designació habitualment serà temporal, i cal manifestar-la públicament a la comunitat; per ells convé fer una pregaria a Déu en alguna celebració.26 El rector ha de procurar la formació adequada i continua daquests laics, i ha de preparar amb ells unes celebracions dignes (cf. c. III).
31. Els laics designats consideraran la missió confiada no com un honor sinó com un deure, i primordialment un servei envers els germans, sota lautoritat del rector. Car llur missió no és pròpia sinó supletiva, ja que lexerceixen «allà on ho aconselli la necessitat de lEsglésia i no hi hagi ministres».27
«Que facin únicament i tot allò que els pertoca per lofici confiat».28 Que exerceixin la seva missió amb una sincera i absoluta pietat i amb ordre, tal com escau a llur ofici i el poble de Déu amb dret els ho exigeix.29
32. Si un diumenge no pot haver-hi celebració de la paraula de Déu amb distribució de la sagrada comunió, és molt recomanable que els fidels «dediquin un temps a loració personalment o en família, o, si es oportú, en grups de famílies».30 En aquests casos, també poden ajudar-hi les transmissions radiotelevisives de les accions sagrades.
33. Cal tenir present sobretot la possibilitat de celebrar alguna part de la Litúrgia de les Hores, com ara les Laudes matinals o les Vespres, en la qual també poden ser inserides les lectures del diumenge que sescau. Perquè quan «els fidels són convocats per a la Litúrgia de les Hores i sapleguen en la unitat, unint els cors i les veus, manifesten lEsglésia que celebra el misteri del Crist».31 Al final duna tal celebració pot ser distribuïda la comunió eucarística (cf. núm. 46).
Capítol III
LA CELEBRACIÓ MATEIXA
35. El ritual a seguir en lassemblea dominical sense missa consta de dues parts: la celebració de la Paraula de Déu i la distribució de la comunió. En la celebració, no shi ha dinserir allò que és propi de la missa, especialment la presentació dels dons i la pregària eucarística. Lordre de la celebració ha de ser disposada de tal manera que afavoreixi la pregària, i no doni la imatge duna simple reunió sinó duna assemblea litúrgica.
36. Els textos de les oracions i de les lectures per a cada diumenge ordinàriament seran presos del Missal i del Leccionari. Així els fidels, seguint el curs de lany litúrgic, pregaran i escoltaran la paraula de Déu en comunió amb les altres comunitats de lEsglésia.
37. El rector, preparant conjuntament amb els laics designats la celebració, pot fer acomodacions dacord amb el nombre dels participants i la competència dels animadors, i respectant els mitjans que serveixen per al cant i lexecució de la música.
38. Quan presideix la celebració un diaca, es comporta exercint el seu ministeri propi en les salutacions, les oracions, la lectura de levangeli i lhomilia, la distribució de la comunió i el comiat amb benedicció. Vesteix els ornaments propis del seu ministeri, es a dir, lalba amb lestola i, si vol, la dalmàtica, i usa la seu presidencial.
39. El laic que dirigeix lassemblea es comporta com un de tants, tal com sesdevé en la Litúrgia de les Hores quan no presideix un ministre ordenat, i en les benediccions quan el ministre es un laic («Que el Senyor ens beneeixi...», «Beneïm el Senyor»...). No ha demprar paraules que pertoquen al prevere o al diaca, i ha dometre els ritus que evoquen més directament la Missa, per exemple les salutacions, i especialment «El Senyor sigui amb vosaltres», i el comiat, que presentaria el laic dirigent com un ministre sagrat.33
40. Que porti un vestit que no desdigui daquest servei, o bé que en porti un eventualment establert pel bisbe.34 No ha dusar la seu presidencial, sinó mes aviat cal preparar-li una altra seu fora del presbiteri.35 Laltar, que és la taula del sacrifici i del convit pasqual, només ha de ser emprat per a posar-hi el pa consagrat abans de la distribució de lEucaristia.
En preparar la celebració, cal tenir cura duna convenient distribució dels oficis, per exemple, per a les lectures, per als cants, etc., i també de la disposició i lornamentació dels llocs.
41. Lesquema de la celebració consta dels elements següents:
1 Ritus inicials, el fi dels quals és que els fidels aplegats en la unitat constitueixin una comunitat i es disposin com cal per a la celebració;
2 litúrgia de la paraula, en la qual Déu mateix parla al seu poble, per tal de manifestar-li el misteri de la redempció i de la salvació; el poble hi respon a traves de la professió de fe i de la pregària universal;
3 acció de gràcies, amb la qual Déu és beneït per la seva immensa glòria (cf. núm. 45);
4 ritus de comunió, a través dels quals sexpressa i esdevé realitat la comunió amb el Crist i amb els germans, especialment amb els qui aquell mateix dia participen del sacrifici eucarístic;
5 ritus de conclusió, mitjançant els quals sindica el lligam que hi ha entre la litúrgia i la vida cristiana. La Conferència episcopal, o el bisbe mateix, dacord amb les circumstàncies de hores i de persones, pot determinar més detalladament la celebració amb els mitjans preparats per la Comissió nacional o diocesana de litúrgia. Lesquema de la celebració, però, no ha de ser alterat sense necessitat.
42. En la monició inicial, o en un altre moment de la celebració, el qui la dirigeix farà oportunament esment de la comunitat amb la qual aquell diumenge el rector celebra lEucaristia, i exhortarà els fidels a unir-shi espiritualment.
43. Per tal que els participants puguin retenir la paraula de Déu, que hi hagi una explicació de les lectures o bé un silenci sagrat per tal de meditar les paraules oïdes. Ja que lhomilia queda reservada al sacerdot i al diaca,36 és desitjable que el rector doni al moderador de lassemblea una homilia que hagi preparat prèviament per tal que la llegeixi. Que hom observi tanmateix allò que sobre aquest punt hagi establert la Conferència episcopal.
44. Que es faci ordinàriament la pregària universal dacord amb la sèrie dintencions.37 No shan dometre les intencions eventualment proposades pel bisbe per a tota la diòcesi. A més, sovint hom proposarà una intenció per les vocacions a lorde sagrat, pel bisbe i pel rector.
45. Lacció de gràcies es farà duna de les dues maneres següents:
1 després de la pregària universal o després de la distribució de la comunió, el moderador invita tothom a lacció de gràcies, per la qual els fidels confessen la glòria de Déu i la seva misericòrdia. Això es pot fer a través dun salm (per ex., els salms 99, 112, 117, 135, 147, 150), o dun himne o bé dun càntic (per ex., el Glòria a Déu a dalt del cel, el Magnificat...), o també per mitjà duna pregària lletànica que el moderador diu dret amb els fidels de cara a laltar;
2 abans del Parenostre el moderador satansa al sagrari i, feta una inclinació, col·loca el copó amb la santíssima Eucaristia sobre laltar; després, agenollat davant laltar, conjuntament amb els fidels, diu un himne, un salm o una pregària lletànica que, en aquest cas, sadreça al Crist present en la santa Eucaristia.
Aquesta acció de gràcies, però, no ha de tenir gens la forma de pregària eucarística. No shan demprar els prefacis ni les pregàries eucarístiques del Missal Romà i cal evitar qualsevol perill de confusió.
46. Per a fer el ritu de la comunió hom observarà les prescripcions del Ritual Romà sobre la sagrada comunió fora de la missa.38 Sovint cal recordar als fidels que, àdhuc rebent la comunió fora de la celebració de la Missa, estan units al sacrifici eucarístic.
47. Si és possible, per a la comunió es farà servir pa consagrat el mateix diumenge en la missa celebrada en un altre lloc i traslladat per un diaca o un laic en algun recipient (pixis o copó) i col·locat al sagrari abans de la celebració. També es pot fer servir pa consagrat en lúltima missa celebrada allí. Abans del Parenostre, el ministre satansa al sagrari, al lloc de la reserva eucarística agafa el copó amb el Cos del Senyor, el posa damunt la mesa de laltar i introdueix el Parenostre, llevat que en aquest moment es faci lacció de gràcies esmentada en el núm. 45, 2.
48. El Parenostre sempre és recitat o cantat per tothom, fins i tot quan no es distribueix la sagrada comunió. Es pot fer el ritu de la pau. Després de la distribució de la comunió «es pot fer, segons loportunitat, un silenci sagrat durant una estona o bé dir un salm o un cant de lloança».39 També es pot fer lacció de gracies de què parla el núm. 45, 1.
49. Abans que lassemblea sacabi, es fan els anuncis o notícies referents a la vida parroquial o diocesana.
50. «Mai no es podrà valorar prou la importància capital de la reunió dominical com a font de la vida cristiana personal i comunitària i com a testimoniatge proposat per Déu: aplegar tothom en el Fill Jesucrist.