Abdó i Senent
Els Sants de la Pedra
Lluís Barberà i Guillem
© Abdó i Senent. Els Sants de la Pedra
© Lluís Barberà i Guillem
Julio, 2020
Impreso en España
Editado por Bubok Publishing S.L.
Reservados todos los derechos. Salvo excepción prevista por la ley, no se permite la reproducción total o parcial de esta obra, ni su incorporación a un sistema informático, ni su transmisión en cualquier forma o por cualquier medio (electrónico, mecánico, fotocopia, grabación u otros) sin autorización previa y por escrito de los titulares del copyright. La infracción de dichos derechos conlleva sanciones legales y puede constituir un delito contra la propiedad intelectual.
Diríjase a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necesita fotocopiar o escanear algún fragmento de esta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).
Agraesc a totes les persones que, en algun moment, mhan fet costat i que han col·laborat en lestudi (que en són moltes).
Índice
Introducció
A) DEFINICIÓ DE FESTA
B) EL MÓN AGRÍCOLA, LA VIDA QUOTIDIANA I LA RELIGIOSITAT POPULAR (SEGLES VIII-XIII). ELS LLAURADORS. EL TERME LLAURADOR
Les comunitats rurals cristianitzades
Els llauradors
La historiografia i el tema del feudalisme i de les comunitats rurals. El matriarcalisme
Les campanes
La religiositat popular (segles VIII-XIII)
Els Sants de la Pedra... ¿són un mite?
¿Una festa pagana i, per tant, camperola?
Orígens dels cultes a la fertilitat dedicats a les deesses, abans de la implantació del cristianisme
La cristianització de la festa dedicada a Demèter i el sorgiment dels sants Abdó i Senent
Càstor i Pòl·lux, Demèter i els sants Abdó i Senent. Els diòscurs, els noms i la identificació dambdós sants
C) EL VALENCIÀ EN LA RELIGIOSITAT POPULAR
Els goigs, un element religiós i lingüístic clau en la Corona Catalanoaragonesa
La religiositat popular i els goigs durant la primera mitat del segle XVI
La religiositat popular i els goigs a partir del Concili de Trento (1545-1563). El barroc, un estil encara viu
La visió del món i la religiositat, en el món catòlic, des del Concili de Trento (1545-1563)
La conservació del valencià a través de lEsglésia i de la veu popular
D) DEFINICIÓ DE PATRÓ. EL PATRONAT AGRARI. LES CONFRARIES
Definició de patró. El patronat agrari
Les confraries
E) LLEGENDES I RONDALLES
F) REFRANYS
Sembrar
Forment / Blat / Segar
Birbar / Podar la sarment
Raïm / Vinya / Verema
Pedra / Pedregada
Llaurador / Pagès / Hortolà
Dites, refranys i anècdotes lingüístiques sobre els Sants de la Pedra. Creences populars
G) POESIA POPULAR, GOIGS, POESIA HUMORÍSTICA I ALTRES POEMES. LORACIÓ DE JOAN BAPTISTA ANYÉS (1480-1553)
Fragments dels goigs, de les cobles, de les novenes, duna oració de lobra de Joan Baptista Anyés (1480-1553) i dels balls parlats, a partir de la temàtica
Poesia humorística
Altres poemes
LOració de Joan Baptista Anyés (1480-1553), una oració de Benlloc (la Plana Alta) i una de Gandia (la Safor)
H) CANÇONS RELIGIOSES, CANÇONS POPULARS, DANSES I BALLS PARLATS
Balls i danses tradicionals amb motiu de la festivitat dels Sants de la Pedra
a) El ball de lOferta
b) El ball de bastons, el ball dels totxets (Camporrells)
c) Ball de Bot o Ball de Pagès
d) Els balls de plaça valencians, les danses i la dansada (la dansà)
e) Els balls i les danses en lobra La vida dels gloriosos sants Abdó i Senén (de Joan Baptista Anyés): una mostra de pervivències paganes a hores dara vigents
f) El ball de lescombra
g) Els balls dels hortolans i el ball de lenvelat
h) Els balls parlats
i) La moixiganga, un ball estiuenc també relacionat amb la collita de cereals
j) El dance de Visiedo (comarca de la Comunidad de Teruel).
I) LA FESTA DELS SANTS ABDÓ I SENENT, ELS SANTS DE LA PEDRA, I LA SEUA RELACIÓ AMB LA RELIGIOSITAT POPULAR, EN TOT LÀMBIT LINGÜÍSTIC
La festa dels sants Abdó i Senent, els Sants de la Pedra, en la Corona Catalanoaragonesa i des del segle XVIII
Religiositat popular en làmbit lingüístic
Recuperació de la festa dels sants Abdó i Senent (darrer quart del segle XX en avant)
Entitats que promouen el coneixement cultural dels Sants de la Pedra en els territoris de làmbit lingüístic
J) ENDEVINALLES SOBRE FORMENT (O BLAT), RAÏM, COLLITA, PLUJA, PEDREGADA, CALAMARSA, LLAURADOR, HORTOLÀ, PAGÈS, CAMPEROL...
La campana del campanar
El forment (o blat)
El raïm
Larròs
La taronja
La calamarsa
Aigua de pluja
El cel
Els núvols
La pluja
Els Sants de la Pedra
K) ESGLÉSIES, ERMITES, SANTUARIS, PEIRONS...
L) MUNTANYES, RIUS, SÉQUIES, PARTIDES... TOPONÍMIA
M) SIMBOLOGIA. PINTURA, ESCULTURA I CERÀMICA. ALTRES CAMPS ARTÍSTICS
¿Són una part més del simbolisme sexual?
Posició i descripció física dels sants (segons observem frontalment)
Posició i descripció física dels sants (segons observem frontalment)
Simbologia (vocabulari històric, literari i artístic)
Simbologia i cultura popular: estacions, cicles, festes, refranys...
Art
a) Escultura
b) Ceràmica
c) Altres camps artístics
N) LA RELIGIÓ I EL CRISTIANISME EN EL SEGLE XXI: dos elements bàsics per a comprendre i per a estimar el nostre passat, el present i per a créixer amb una visió àmplia del terme tolerància
Les festes patronals en el segle XXI, més enllà de lo folklòric
La religió i les cultures matriarcals
El cristianisme matriarcalista en la cultura catalana, en la valenciana i en la balear
El cristianisme del segle I com a possible model a seguir en tot làmbit lingüístic
Laïcitat i religiositat. El cristianisme matriarcalista i lo matriarcal en el segle XXI
a) La identitat dun Poble
b) Religió matriarcal i civilització tecnològica i científica: lo matriarcal, prioritari
c) La religió i lo matriarcal en el País Valencià: un reviscolament, sobretot, des del Poble i des dels pobles, a partir de linterés per letnologia i per la Història
d) La cultura popular unida a la festa matriarcal dels Sants de la Pedra i a la tolerància en el segle XXI: més que una festa religiosa
VOCABULARI
BIBLIOGRAFIA
a) Llegendes, dites, refranys, rondalles, cançons populars, creences i endevinalles.
b) Poesia popular, poesia humorística i altres poemes, goigs, cançons religioses.
c) Llibres, tesis, articles sobre religiositat popular, sobre el cristianisme i dhistòria. Lesglésia valenciana i la llengua. Publicacions sobre etnologia i sobre la llengua.
d) Articles de blogs i de webs, relacionats amb la celebració de les festes en poblacions. Correus i articles, balls, fotografies, vídeos, jocs, etc. en relació amb als Sants de la Pedra i amb temes agrícoles.
e) Altres
f) Diccionaris i enciclopèdies.
GOIGS, CANTS, HIMNES, COBLES, IMÀTGENS,...
Introducció
El 2 de març del 2020, quan estava començant líndex daquest estudi, recerca iniciada en la primavera del 2005 i a què torní el dia que començà la primavera del 2017, després dhaver-lo arraconat des de feia quasi dotze anys, vingué una dona a ma casa i, en un moment de lestada, em preguntà:
¿En qué trabajas?
Jo, oficialment, soc pensionista, però, lo que sí que estic fent, des de fa quasi tres anys, és un estudi sobre uns sants que la seua devoció està molt estesa en Catalunya, en les Illes Balears, en el País Valencià i en una part dAragó que està al costat de Catalunya. Són una pervivència de lo matriarcal en relació amb la llengua catalana, llengua que es parla en eixos territoris. Podríem dir que treballe dhistoriador, de recopilador de la cultura popular.
¿Aquí, en tu casa? ¿Aquí trabajas?
Sí, podríem dir que sí. Però, per a investigar i per a accedir a més informació, isc de casa i, per exemple, consulte llibres que estan en la biblioteca, pregunte a persones de la família o a moltes més. I, a més, també telefone a persones que conec o que mhan enviat informació per Internet com també a editorials.
A més, des de que ja portava uns sis o set mesos, entrí més en el tema de lo matriarcal, perquè vaig descobrir que hi havia una relació directa amb la cultura grega, amb la deessa grega de lagricultura (Demèter). I, després, vaig veure que també nhi havia... amb la cultura romana i amb el mitraisme, una religió de què agafà molt el cristianisme, quan passà a ser la religió oficial de lImperi Romà.
Interesante.
Sí, la veritat és que sí. A banda que no esperava que, a través de comentaris de persones de Catalunya, de les Illes Balears i dací, valencianes, aplegàs a deduir que, allò de La maté porque era mía (que tant es diu en castellà, almenys, ací, en Espanya, perquè forma part de la visió castellana de la sexualitat), entre aquestes persones, això estava molt mal vist, fins al punt que, en les seues relacions amb la parella (i en la seua visió sobre la sexualitat), si bé és la dona qui mana, també és cert que, en les parelles valencianoparlants, la dona atorga moltíssima llibertat a lhome i, per una altra banda, lhome no la tracta com una andròmina, com un trasto, com si la dona fos una espècie de propietat privada de lhome.
La dona, procedent de Colòmbia, estava al·lucinada i, igualment, oberta, sentia una curiositat que jo no havia vist abans en ella.
¡Quina vitalitat i quina obertura tenia hui la dona! ¡Quina evolució i cap a posicions més obertes i amb encert, més suaus!
¡Jo estava flotant!: ella i jo anàvem cap al demà i, com es sol dir, com a bons germans. Si més no, germans en el sentit de receptors a persones amb altres formes de ser i que no tracten de tombar cap persona.
I ara sí, sense més preàmbuls, passem a lestudi.
Alaquàs, 3 de març del 2020.
A) DEFINICIÓ DE FESTA
La paraula festa té el seu origen en el llatí tardà festa, plural de festum, és a dir, festiu, el qual prové de larrel de feria, això és, dia de festa.
Amb aquest terme, ara en el camp antropològic, fem al·lusió a una solemnitat amb què es commemora el record o lescaiença dun esdeveniment important del passat o per a subratllar la transcendència dun fet actual, i que dona esplai a la gent.
En segon lloc també lemprem per a parlar del dia en què lEsglésia o altra religió celebra solemnement la memòria dun sant, duna santa, de la Mare de Déu, dun misteri, etc.
Finalment és un acte col·lectiu o, fins i tot, un dia o més, en què saprofita el record del passat per a viure en comunitat i, així mateix, per a acollir a persones procedents daltres barris, poblacions, països, cultures, etc., bé en un barri, bé en una població, bé en un espai geogràfic més gran, acompanyat dactivitats cultuals, espirituals, joioses, musicals o, per exemple, culturals, u dels objectius de la qual és manifestar la identitat del col·lectiu o de la població, crear fermesa i esperit comunitari i, fins i tot, transmetre-la a les generacions següents i mostrar-la a les persones que provenen daltres poblacions i de cultures diferents, mitjançant una actitud de tolerància. Com llegim en larticle La Festa Major (https://www.diba.cat/web/exposicio-la-festa-major), escrit -per Bienve Moya, estudiós de la cultura catalana, en la web de la Diputació de Barcelona, la festa és una eina bàsica per a la socialització de les generacions i és essencial per a la transmissió de la cultura i els vincles socials.
(...) cada comunitat local, generalment en funció de la seva dedicació laboral, solia estar sota la protecció dun sant o altre.
Així, on [= en] les poblacions on lhorta era la dedicació predominant, és habitual trobar festes majors dedicades a sant Abdó i Senén (sant Nin i Non1), sants protectors dels hortolans (...). Cal dir, però que avui, allò que més celebrem en les nostres festes majors, embolcallat en aquest paquet simbòlic i al·legòric memorial, és la pròpia existència de la vila com a xarxa de relacions dels seus ciutadans i ciutadanes.