ENTENDRE EL MÓN
AMB ONZE PENSADORS CONTEMPORANIS
Carles Capdevila
Zygmunt Bauman
John Gray
Ágnes Heller
Alain Touraine
Judith Butler
Saskia Sassen
Jeremy Rifkin
Seyla Benhabib
Richard Sennett
Tzvetan Todorov
George Steiner
A R C À D I A
ÍNDEX
Un viatge lúcid, crític i esperançat per linterregne
Zygmunt Bauman
John Gray
Ágnes Heller
Alain Touraine
Judith Butlerh
Saskia Sassen
Jeremy Rifkin
Seyla Benhabib
Richard Sennet
Tzvetan Todorov
George Steiner
Agraïments
Carles Capdevila
UN VIATGE LÚCID, CRÍTIC I ESPERANÇAT PER L'INTERREGNE
I un bon dia, la teva feina et regala una hora sencera amb Zygmunt Bauman. Una hora de respostes lúcides i sòlides de la qual surts entusiasmat per la claredat didees i alarmat perquè les idees són clares però el present que dibuixa, espès.
Descriu un present presidit pel divorci entre el poder (la capacitat de fer coses) i la política (la capacitat de decidir què cal fer). Un món on la política decideix però ha desperar la reacció dels mercats. «Cap organisme creu en acords a llarg termini, els governs gestionen crisis sempre amb urgències. Leconomia ja és global, però el poder polític encara és local. Hi ha una dessincronització, cap òrgan global pot fer un control.» I de sobte tot sembla una pel·lícula de terror: «La sobirania és un concepte zombi, és morta però fa veure que és viva, cap estat sobirà pot fer el que vol».
Fas moltes entrevistes, però notaràs que les paraules de Bauman et van retornant, configuren un marc de pensament, de sobte entens millor el món. Pagaries perquè a més la saviesa de Bauman tajudés a predir el futur. Però et va deixar clar que no. «La futurologia és la gran estafa de lera contemporània, és la ciència del no-res. Els sociòlegs només podem predir el passat, explicar per què ha passat una cosa i fins i tot demostrar que era inevitable que passés, però primer ha dhaver ocorregut.»
Li preguntes on som. «Som en un interregne, molt semblant al de Roma quan va morir Ròmul, que havia governat trenta-vuit anys: hi havia por i tremolors. Les velles maneres de fer les coses no funcionen i les noves encara no estan inventades.» I què ens passa, a linterregne? «La incertesa és greu, les normes no funcionen, cap organisme és capaç de garantir-les. No és només que no sé com acabarà la partida, és que a mitja partida em canvien les regles de joc.»
Decideixes que per sobreviure a linterregne tacostaràs a més pensadors com Bauman. Que miraràs de conversar amb savis contemporanis sobre aquesta transició amb sobirania zombi. Que buscaràs persones lúcides, crítiques i esperançades com ell, perquè la majoria de filòsofs o sociòlegs que aniràs coneixent combinen el pensament crític amb la voluntat de transformar el món, i les seves diagnosis són invitacions a impedir que el temps els doni la raó.
I el viatge et portarà un bon dia en un tren cap a Cambridge, a casa de George Steiner. El plaer immens i intens de conversar amb un savi entre les parets de lestudi octogonal on ha escrit els seus millors llibres et revifa aquest misteri: per què algú a qui has llegit et pot emocionar repetint-te idees que li coneixes però mirant-te als ulls? Per què algunes frases tenen tanta força com si fos el primer cop que les sentissis? Quan revises la transcripció del que et va dir Steiner, et tornen a sobtar sentències que, quan ell les formulava amb aquella calma seva, thipnotitzaven per la veritat més que doldret per la duresa.
Entendre el món. Aquest és el propòsit, ara que ens desborda la incertesa. Ara que creix linterès per saber què ens passa, ara que les crisis leconòmica, la moral, la de la política fan créixer els moviments socials, desperten consciències, ens obliguen a fer-nos totes les preguntes incòmodes. Hi ha, esclar, temes recurrents: leducació, el paper de la filosofia, les creences i les religions, limpacte de la crisi econòmica, les desigualtats i la pobresa, el potencial de les dones en un nou ordre social, el paper de lesquerra i la necessitat duna altra política o el futur dEuropa en el món global.
Benvinguts a un viatge amb onze guies excepcionals, de Bauman a Steiner. Filòsofes com Ágnes Heller, que als vuitanta-cinc anys ha decidit encetar una nova etapa a la seva vida i estudiar a fons Europa. O com Judith Butler, activista del feminisme i la doctrina queer que ara estudia quines morts plorem i quines no en les guerres mediàtiques. Sociòlegs com Alain Touraine, que decreta la mort del món dels rics; o com Richard Sennett, que busca en lactitud artesanal maneres darreglar el món amb les mans. Pensadors com Tzvetan Todorov, que creu que lésser humà és perfectible, però necessita un ideal. O com John Gray, que no confia en el progrés moral i considera que la humanitat no té cap poder dacció col·lectiva. Hi trobareu leconomista Jeremy Rifkin, que creu apassionadament que la generació per sota dels quaranta anys salvarà el planeta amb energies renovables gràcies a les xarxes dinternet; la sociòloga Saskia Sassen, que interrelaciona totes les dinàmiques dexpulsions en el món globalitzat; i la filòsofa dorigen turc Seyla Benhabib, estudiosa de la diversitat i compromesa amb les democràcies europees.
Aquest viatge ens procurarà descripcions carregades de certeses dun món carregat dincerteses. Voluntat transformadora, compromís ètic i social. I també pinzellades de sentit de lhumor. Al capdavall, Bauman reivindica la ironia com a eina per agafar distància del que estàs observant; Gray diu que a les persones ens salva la capacitat per riurens de labsurd, i Steiner descriu lésser humà com lúnic animal capaç de somriure.
Carles Capdevila
ZYGMUNT BAUMAN
© Xavier Bertral
Zygmunt Bauman (Poznan, 1925) és un sociòleg dascendència jueva. Expulsat de la Universitat de Varsòvia el 1968, fa més de quaranta anys que es va establir a la Gran Bretanya i va continuar la seva tasca docent a la Universitat de Leeds, de la qual és professor emèrit. Va formular el concepte de «modernitat líquida» que li va permetre interpretar el caràcter de la vida contemporània dels últims quinze anys. Gairebé tota la seva obra ha estat traduïda al castellà, i en català algunes de les obres més recents són Temps líquids i La riquesa duns quants beneficia a tothom?
12 de març del 2013. Fa un any i mig que el vaig conèixer, en una primera entrevista a La Pedrera on em va descriure linterregne en què vivim. Hem quedat a les nou del matí en punt al CCCB, lendemà duna conferència seva. Li dic que està en forma, ja que als vuitanta-vuit anys continua publicant llibres i fent ponències, i respon, seriós: «Quina alternativa tinc, quedar-me estirat al llit i anar-me morint?». Espero per si vol afegir-hi alguna cosa, però amb el cap em suplica un canvi de tema.
Diu que estem condemnats a viure uns anys interessants. La condemna indica que fer història no és gens divertit.
No és gens divertit, és dur. Només és interessant. No hi ha receptes, no hi ha senyals, cal experimentar, i això és adequat per a esperits amants del risc, de laventura, de lexperimentació. En el fons divideix la societat perquè deixa en inferioritat de condicions la gent que no sap moures sense referències.
Aquest és el seu consell per als professors, que experimentin?
Per a un professor està bé experimentar. Els professors han perdut una de les seves funcions més importants, que era la base de la seva autoritat en la història de leducació. Fins ara el professor era el guardià del coneixement. Si volies coneixement, havies de passar necessàriament per ell. Ara, en canvi, han de competir per aquest rol, perquè el coneixement ve de moltes altres fonts. Internet ofereix loportunitat, temptadora i a la vegada enganyosa, destar en contacte amb el més nou, amb lúltim.
Vivim instal·lats en la novetat.
Som addictes a les novetats. Quan en una botiga et presenten un nou producte ho fan amb el missatge: «El mateix, però millorat». És una contradicció. Quan surt liPhone 5 llencem liPhone 4, perquè el 5 deu ser millor que lanterior. Així és com funciona i per això la situació dels professors és difícil. Un professor sha graduat a la seva universitat, potser amb cum laude i tot, però vint o trenta anys enrere. I en tot aquest temps el coneixement ha crescut exponencialment. Tu sospites que thas quedat enrere i els teus estudiants també ho sospiten. Entren a internet i en un moment troben una teoria nova de la qual no has parlat, perquè simplement has repetit les lliçons de lany passat. Però lany passat era un any diferent, i ara torna a ser diferent. I en definitiva, això erosiona els fonaments de lautoritat dels professors. És molt greu.
I què ha de fer el mestre?
Com a professor has datreure els teus estudiants. Has de fer que confiïn en tu. Fa cent anys això passava automàticament i no havies de fer cap esforç, però ara és feina teva. Així que les virtuts del caràcter, de la moral, de la integritat, de la simpatia o de la comprensió, que no estan directament connectades amb la transmissió de coneixements, són vitals.
Vostè recorda sovint la frase dAristòtil «No és possible ser una bona persona si no ets en una bona societat». És possible ser un bon professor si no estem en una bona societat?
És un gran problema. Siguin quines siguin les teves qualitats personals, ets dins dun sistema. Quan ets part de la universitat, ho ets també dels horaris, de les rutines de promoció, de les avaluacions Quan escrius un article per a una publicació científica de la universitat, tel sotmeten a una avaluació dexperts. Sovint sel miren unes tres persones i es contradiuen entre elles. Aquest és un sistema que actua en contra de la creativitat, la invenció, lenginy, el coratge i la imaginació, que queden per sota daltres criteris com ara la seguretat. Si els tres experts llegeixen en larticle alguna cosa nova i desconeguda per a ells, de seguida pensen que és una bogeria i la descarten. I el que es publica al final és molt menys creatiu que loriginal que vas enviar.
Tocaria arriscar més.
Ser creatiu vol dir assumir riscos. El benefici dassumir riscos és que, de vegades, entre vint invents diferents, dos o tres seran formidables i canviaran el món. Però si elimines aquest element de risc i creativitat Si al principi de la humanitat shagués frenat el risc, no estaríem asseguts en aquest edifici, seríem en una cova del paleolític. Sempre hi ha dhaver algú que satreveixi a desafiar la saviesa generalment acceptada. La gent que shi atreveix sovint és atacada per moltíssimes bandes. Els professors ho pateixen sovint i es veuen obligats a abandonar. Moblido de les emocions, moblido de canviar el món i em quedo amb un únic problema: el fet que he de sobreviure. I això són molt males notícies per a leducació.
Els joves de països emergents estan més preparats per als temps difícils que no pas els joves europeus?
Els joves europeus estan a la defensiva. Volen defensar el seu lideratge i el seu lloc en la societat; no són optimistes, són a la banda pessimista. Mentrestant, els joves de les economies emergents veuen com cada dia tenen més oportunitats al seu abast. No se senten amenaçats per latur, és el benestar de les oportunitats infinites. Igual que els va passar als joves europeus després de la Segona Guerra Mundial. Cada generació superava lanterior. Els seus pares eren el punt de partida i ells no farien res més que pujar i pujar. Els joves europeus ara tenen la impressió que tindran enormes dificultats per mantenir el que tenien les generacions anteriors. Són estats dànim molt diferents. Loptimisme et dóna forces i coratge per actuar, per destacar. Estar a la defensiva, per contra, vol dir que desconfies a lhora de mostrar-te i no explotes tot el potencial del teu enginy, de la teva intel·ligència. Més del 50% dels joves europeus que es van graduar lany passat estan o bé sense feina o amb feines per sota de les seves expectatives, les seves ambicions i les seves capacitats. I això és molt descoratjador.
Sovint critica que rebem molta informació fragmentada. No creu que moltes de les idees vénen de connectar la informació fragmentada?
Els nostres cervells no shan desenvolupat en la mateixa mesura que la informació que rebem, no lhi podem guardar tota. No tenim servidors a la nostra disposició com els ordinadors. Al segle XIX encara hi havia una mena de cànon de cultural general. Tota persona educada havia de conèixer aquest cànon: John Stuart Mill en economia o Charles Darwin en evolució. Tota persona intel·ligent creia que estava obligada a participar en aquests cànons de cultura general Crec que me nhe anat de la pregunta.
Li deia que potser connectar informació també és ser creatiu.
Quan estava a la universitat vaig veure que els del primer pis no llegien els llibres que llegien els del segon pis, i viceversa. No compartien els coneixements. El coneixement estava dividit en petites parts i cadascú en coneixia una. Ens estem especialitzant i fent-nos cada vegada més i més estrets de mires. És una situació complicada. Els nostres pares fundadors creien en un cos comú de coneixements. Tots disponibles i obligatoris per a la gent educada. Ara pots ser un gran expert en un tema i un complet ignorant en un altre.
Sempre diu que no fa prediccions, però el seu llibre Liquid Fear és de fa set anys i realment ha funcionat com una predicció, la por simposa.