Dani, més que un trozo inmenso de cielo, si de cas, un cachito esmirriado de cielo. De totes maneres, gràcies per les teves boniques paraules. I malegra que thagi agradat el llibre (de res).
Aquesta vegada escric més ràpid, aprofitant el pont, que trobo que mha permès fer moltes coses. Fins i tot, vaig anar a fer la castanyada, cosa que feia molts anys i moltes llunes, que no havia fet. Va ser una escapadeta per celebrar la festa amb la meva germana, que estava a la muntanya; Una escapada curteta, marxar el divendres al vespre i tornar ahir a la tarda, però molt ben aprofitada. El dissabte al matí, com que feia un dia fantàstic, vaig fer una llarga passejada per la muntanya. Es veia tot el Pirineu, des del Puigmal al Canigó. Avui al matí, com que el temps seguia estant de festa major, he anat a la platja del Garraf. De tant en tant, magrada veure el mar perquè et dóna una gran sensació de pau. Total que entre el sol de muntanya i el del mar, he tornat a agafar una mica de color destiu. Jo, abans, sortia molt amb la meva germana, però ara, des que la meva mare està bastant feta pols, se mha acabat la festa, però no em queixo si em deixen sortir a pasturar, de tant en tant.
Llegint el comentari que dius que et va fer el psicòleg, penso exactament igual que tu. El temps no es pot recuperar (i ho dic per pròpia experiència). El que si pots tenir noves il·lusions i nous projectes. Jo penso que, encara que el passat el portem sempre de motxilla, ens ha de servir no pas per tenir llàstima de nosaltres mateixos, sinó per tenir-lo com a referència i no tornar a caure en els mateixos errors en el futur. I sobre tot intentar omplir aquest futur de coses positives i oblidar rancors, que com molt bé dius tu, només ens fan mal.
Jo també em faig moltes preguntes, Dani, i no les sé pas contestar sempre. Penso que conèixer-se un mateix és molt difícil, encara que en això tu tens una lleugera avantatge: pots dedicar-hi més temps.
Veig que tens un nou amic amb el qual sintonitzes molt bé i me nalegro molt. Ja em faig el càrrec que enmig de tanta incomprensió és molt dagrair tenir algú amb qui intercanviar pensaments i plans de futur És el teu company dhabitació?
Ja veig que segueixes fent totes les activitats que pots i penso que això és bo, si et serveix a nivell personal, encara que no tingui una compensació material adequada. Dius que ara, si un vol, pot fer coses que abans eren impensables, i parles de rehabilitació Jo hi he pensat moltes vegades en això i la veritat és que no ho veig gens clar. Crec que hi ha gent que no pot conviure amb la resta de la societat i nha destar apartada, però crec que deu ser una minoria. Per altra banda, tampoc crec massa que la presó rehabiliti ningú. Si que crec en la rehabilitació, tant a dins com a fora, si un té la voluntat de fer-ho, com dius tu, a títol personal o individual. I també és possible que algú surti pitjor del que era quan va entrar-hi Mhas deixat una mica esparverada quan dius que, possiblement, el 75% seguirà fent malifetes!
Em dius que estaves preocupat per la Maria Bé, jo penso que, com amic, és molt normal que ho estiguis, perquè la situació és bastant fosca. Crec, per això, que també depèn de si ella viu sola o comparteix la seva vida amb algú, que en aquest cas no seria tant arriscat. De vegades, les persones volen ser solidaries, amb tota la bona voluntat, però poden ser una mica ingènues o innocents. De totes maneres, espero que l experiència hagi estat positiva, perquè també voldrà dir que la gent pot canviar.
Mencanta que thagi agradat el llibre Cartes a un jove poeta. A mi és un dels llibres que més mha influenciat, per això tel vaig enviar, perquè vaig pensar que la seva lectura et podria ajudar.
Suposo, Dani, que quan siguis famós no toblidaràs dels aprenents de poeta! És broma. És important que intentis contactar amb gent del món de les editorials. No et vull desanimar, però has de tenir en compte que no és fàcil. Jo no sé si leditorial Planeta publica poesia, de tota manera, per provar-ho, no hi perds res. Jo també vaig enviar un conte infantil a una editorial, però no em faig pas il·lusions, però sé que nhi ha de petites que editen únicament poesia, ja miraré de buscar alguna adreça. Tinc ganes de presumir damics que publiquen llibres Jo, de moment, em conformo amb lhavanera.
Per cert que aquest més començo de nou el programa de ràdio,(és com una addicció saludable) la 3a. o la 4ta. setmana. Ja lestic preparant. Vaig enviar dos cassets a la teva germana. Els vaig triar una mica a ull. Un és de la 1a. època i té dos programes de mitja hora. Un dels poetes a mi magrada molt, laltra no tant, però així pots veure diferents personalitats i estils. Laltra cinta es de lúltim any que vaig fer el programa i per això dura una hora. Més que pel poeta que entrevisto, lhe triat perquè mig programa està dedicat a un poeta cubà, Jose Ángel Buesa que fa uns poemes meravellosos. Hi ha un altre poeta cubà, José Martín, que també és molt bo. Les gravacions tenen petites errades però és que els mitjans tècnics daquestes emissores destar per casa, no són tampoc els de Catalunya Ràdio, posem per cas Potser algun dia podré presentar els teus poemes!
I canviant de tema, avui mentre passejava, pensava que ara estem a la tardor, que és lestació de lany que a mi més mafecta, potser perquè és la estació dels nostàlgics. Penso que té un encant especial, els colors de la natura que són fantàstics i les postes de sol! Avui mateix hi havia un cel amb tonalitats blaves i roses, que era una meravella. A mi em recorden el to dels colors que feia servir quan anava al cole i que ara ja no sen fan diguals. Un dia et vaig preguntar si les cel·les eren interiors o veieu un trosset de cel, perquè si fos així també podries gaudir daquest espectacle de la natura. Tenvio un parell de coses inspirades per alguna tardor O per algun dia de pluja especialment melancòlic.
Em complau molt que la relació amb la teva família sigui tant bona. Penso que, malgrat la teva poc afortunada situació, el poder comptar amb el recolzament de la gent que estimes, ha de ser molt gratificant per a tu. També entenc que pels teus pares, deu ser una situació força incòmoda.
I jo timagino jugant amb la nena! Segur que acabes fent de cavallet i passejant-la per lhabitació. Suposo que tres hores al mes, no donen per gaire, però tot està en treuren el màxim de profit.
Dius que quan els crius són així tels menjaries i desprès et penedeixes de no haver-ho fet Doncs no hi havia pensat, però ja magradaria que algú se nhagués menjat algun dels que tinc! Has vist que sàdica? Jo hi faig broma, però quan tens algun nen a la classe que tobliga a fer un pols, a veure qui pot més, i és clar, li has de demostrar que encara pots més tu, és molt dur (i pensa que són de 9 i 10 anys). Jo no sóc una persona gens autoritària, però hi ha unes normes mínimes que shan de seguir, sinó seria impossible fer classe. Tinc sort que magrada molt la feina que faig, perquè sinó, no laguantaria. Pensa que has de mantenir un equilibri entre la confiança, lafecte i la fermesa que és molt difícil daconseguir amb els nens i nenes davui dia. I de vegades has de fer de guardia civil, com dic jo, i em sento molt malament. Això si, mestimen molt, encara que els castigui de vegades. Pensa que aquests els he tingut 3 anys i encara voldrien continuar lany que ve. De vegades mestimaria més que no mestimessin tant i em fessin enfadar menys. Ara que, com tu dius, en rebo moltes gratificacions i a mi em cau la baba, amb els meus nens.
Dani, tinc un dilema. Parlant de visites, jo sé que els caps de setmana en podeu rebre, però com que tu no me nhas parlat mai, jo que sóc molt discreta, (ja deus haver vist que acostumo a dir el que penso) doncs tho pregunto: Et faria il·lusió que et vingués a veure, o testimes més seguir-nos cartejant com fins ara? És que la visió de les coses, penso que deu ser diferent, depèn del costat del mur o del filat o del que sigui.
Diguem el que penses tu, i així solucionaràs el meu dilema. Ah, i em reservo per alguna propera carta la pregunta del milió (?)
Com sempre, rep tot el meu afecte i un poema tardorenc.
M. Roser
Nostàlgies de tardor
Tardor
simfonia de colors
que et captiven la mirada,
amb matisos dor
i vermells de foc.
Nits clares de lluna
i capvespres fantàstics
sota un cel de somni.
Pescadors a laguait
duna mar encrespada,
esperant, sempre,
que arribi la calma.
Enyorances damors somiats
i dil·lusions perdudes,
que mai seran realitat.
Tardor
sensacions indefinides,
i per als cors sensibles
un bell cant de melangia.
M. Roser, gener 92
P.D.: Al final de la cinta llarga, the gravat la cançó den Serrat La rosa de ladéu, que a mi magrada molt i em defineix molt bé això de desafiant les gelades i plantant-li cara al vent
8
Esplugues de Ll. 26-11-96
Hola, Dani,
No et pregunto com estàs perquè the trobat una mica alicaído. I a sobre, jo fent brometes! Ja sé que no tens gaires motius per veure la vida de color de rosa, però pensa que lesperança és lúltima cosa que sha de perdre. Malegra saber que el desànim és només exterior i que segueixes mantenint la força de voluntat per seguir tirant endavant. És bo ser conscient de les perspectives que un té a la vida, però no per auto compadir-se, sinó per lluitar i aferrar-se a qualsevol cosa que ens ajudi a veure i a fer més suportable el futur. Potser thauré de renyar com als nens! Lúltim cartutx? ni parlar-ne, ara no pots enfonsar-te i com dius, tornar a perdre el tren Pensa en tots els esforços que has fet per sortir duna situació negativa i en el que has aconseguit. Si, ja sé que thas trobat amb molta gent que tha fet la traveta, però segur que si busques la bondat de les persones, en trobaràs en moltes.
Aquests dies he vist dos programes a la tele que mhan fet pensar en allò que em vas dir, que quan sortissis tagradaria viure a la muntanya. Lun era sobre la vida dun home que vivia sol, en ple Pirineu i segons ell, era la persona més feliç del món, sense presses, sense enveges, sense necessitats supèrflues I laltre era un rodamón, que anava de muntanya en muntanya amb ala delta i caminant, convivint amb els pastors, dormint moltes vegades sota les estrelles
La pregunta que et volia fer és: Què és el que fa que una persona intel·ligent i sensible, es fiqui en un món de conseqüències tan negatives? És per no veures amb cor dafrontar els problemes, per deixar-se portar pels altres, per falta dideals o de valors, per curiositat? Si et sembla que pregunto massa no et vegis obligat a explicar-mho. Si ho faig és perquè magradaria entendre com comencen aquestes coses. A més aquest any, a lescola, comencen una campanya de prevenció a la drogoaddicció, és clar que amb els petits no fem servir en cap moment la paraula droga, però si que intentem reafirmar la personalitat dels nens i nenes, fent que siguin capaços de defensar el seus punts de vista davant dels altres i no es deixin manipular. Per això em seria molt útil saber quines actituds infantils poden ser un senyal de possibles problemes. Una mica per allò de eduqueu els infants i no caldrà castigar els homes.Sóc conscient que no tot es deu poder detectar a lescola i que també deu dependre de lentorn on es vegin obligats a viure de grans.
Em preguntes com em va el fred Doncs mira, mhe passat una setmana amb la veu feta pols. Et vaig dir que magradava molt la tardor, però hi ha una cosa que no magrada i és que cada any per aquest temps, la meva veu canvia de color com les fulles. Per cert, que ja he tornat a començar el programa de ràdio i menys mal que encara tenia la veu bé. Ara el faré cada tercer dimarts del mes i es diu Amb ulls de poeta. Li he posat aquest títol perquè penso que tots hauríem danar així per la vida. Si observem les persones, les coses, les situacions Rebem molta informació que enriqueix la nostra sensibilitat i, de passada, en podrem encomanar als altres, que en aquest món tan materialista en el que vivim, bona falta li fa. I no em puc estar de dir aquella frase tan bonica que diu: Saber mirar, és saber estimar.
Aquest mes he tingut per convidat un músic especialitzat en cançó sud-americana, que també forma part dun grup dhavaneres i és qui em va musicar la meva. El desembre canviaré totalment destil. Ve una presentadora de TV· que canta cançons de bressol (nanas). Per ser Nadal serà un programa més entranyable.
Saps, laltre dia, jugant amb els nens, vaig tenir un petit accident laboral i ara porto un dit de la mà esquerra enguixat. No mel vaig trencar, em vaig arrencar els lligaments. Sort que és la mà esquerra que sinó
Testic buscant adreces, ja te les enviaré perquè no he tingut temps dinformar-me bé. Laltre dia però, vaig recordar que jo conec una senyora que té molta influència en una daquestes editorials petites i que últimament sembla que treballa bastant. Vaig parlar amb ella i em va dir que fessis un petit recull dels teus poemes, que tingués una mica de lligam, una coherència (com un petit llibre) i que me lenviessis a mi. Jo li passaré a ella que intentarà fer el que pugui. És que si ho envia a leditorial directament, em va dir ella, li seria més difícil seguir-li la pista. Pensa que molta gent es paga de la seva butxaca els llibres que els editen. De totes maneres Dani, encara que jo pensi que és meravellós que persegueixis aquesta il·lusió (i aquí un poeta melodramàtic diria, com si es tractés dun ocell fugisser) i crec que has de fer el possible per aconseguir-la, perquè el camí es fa caminant, també et diria que no tobsessionis. Jo ja et vaig dir que el món de les editorials és molt tancat i de vegades és difícil obrir portes. I amb això no et vull desanimar, al contrari, però si vull evitar que tenduguis algun desengany, si hi confies massa. Així, si tens sort, l alegria serà molt més gran. Per cert, que la senyora de la qual the parlat, participa en un programa de ràdio dedicat a la literatura en general, prosa i poesia. I per cert, recita força malament. Però és una persona entesa en la matèria, és professora duniversitat Participa en un programa que potser podries sintonitzar. El fan el dissabte de 4 a 5 al 89.8 de la freqüència modulada. Tu tatreviries a recitar o llegir els teus poemes? Tho dic perquè hi hauria la possibilitat de que poguessis fer-ho per telèfon per aquesta emissora (no sé, però si això tés possible). I parlant de telèfons, si necessites comunicar-te amb mi per alguna cosa o et ve de gust trucar-me, jo et dons el meu. És el 371 52 99. Jo no sé a quines hores podeu trucar, però per poder-me trobar a casa, la millor hora és de 8 a 830 del matí, pels voltants de les 2 (vaig a dinar a casa) i a la tarda, normalment a partir de la 7, 730.