Primera edició: març del 2020
© Jordi Bilbeny, 2020
© Daquesta edició:
LIBROOKS BARCELONA, S.L.
Riego, 13
08014 Barcelona
Tel.: +34 930 110 110
info@librooks.es
www.librooks.es
Disseny i maquetació: Quim Gual. Blank Estudi
eISBN: 978-84-122297-9-0
Dipòsit legal: DL B 5250-2020
Impressió i enquadernació: Safekat
Tots els drets reservats. Es prohibeix la reproducció total o parcial daquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, i el lloguer o préstec públic sense lautorització per escrit dels titulars del copyright, llevat de les excepcions previstes per la llei.
Jordi Bilbeny
Carles I sense censura
La restauració de la presència esborrada de lEmperador i la cort imperial als regnes de Catalunya
El llibre ha rebut el suport dels mecenes següents:
Josep Abela Montoya, Marc-Vicent Adell, Joan Josep Albinyana i Gil, Isabel Alonso Tost, Jaume Amar Hugueros, Pere Ametller Prats, Josep Manuel Anglada, Joaquim Anmella Valmaña, Josep Aran Viola, Virginia Asís, Salvador Ayala Mayol, Cesc Batlle, Jaume Batlle i Perales, Ignasi Borràs Torra, Lluís Botinas Montell, Montserrat Camps Piró, Miquel Canals Pujol, Josefina Carulla i Porta, Santi Casanovas Saumell, Bernat Castells, Xavi Collboni Sala, Joan Contijoch Amill, Anna Estrada Faig, Joan Manel Ferrandis i Ferran, Albert Ferrer Biosca, Ramon Formiga i Pujol, Anna Maria Fornés Tolrà, Xavier Galícia Ferrer, Joan Garcia Lop, Francesc Garrido Costa, Andreu Garriga Pradas, Lleonard Garcia Solà, Nausica Gibert Messeguer, Jordi Grau Bartomeu, Eugeni Gutiérrez Adrià, Roger Ibars, Albert Iglesias Bedrina, Joan Inglada Roig, Josep Julià Barceló, Josep Lluís Larriba Pey, Pere López Cignoni, Francesc Magrinyà Rull, Carme Mancebo Fernández, Cesc Manzanera, Xavier Martínez i Roig, Valeri Mas Boldú, Lluís Mas Garcia, Isaac Mestres, Josep Moncunill Rafart, Pilar Montoliu, Artemi Nolla, Eduard Pertíñez i Juncosa, Glòria Piera Serra, Assumpta Piqué, Francesc Piulachs Cases, Josep Maria Puig i Puigdomènech, Carles Recoder, Carles Recoder Sànchez, Lídia Riaza Castaño, Sara Ribera Freixes, Lluís Roldan i Pascual, Nicolas Rozès, Josep Maria Saladié Roig, David Sancha i Melià, Josep Segarra Mullerat, Ramon Serrano Gras, Antoni Torà, Ramon Torrent Logroño, Jaume Torres Gorgues, Sergi Turiella Gómez, Ramon Tresens Lladó, Perepau Ximenis i Ors
La recerca i redactat del llibre ha estat possible gràcies al suport de lInstitut Nova Història
Per En Salvador Rovira i la Rosa Peiris,
que em van estimular la lectura des de molt petit
amb els seus regals dAstèrix.
Per En Josep Bellsolell,
a qui dec la Història de Catalunya il·lustrada, dEn Ferran Soldevila, el meu primer llibre dhistòria.
Per la mare,
que em va comprar la Història nacional de Catalunya, dEn Rovira i Virgili, on em vaig nodrir de les primeres grans gestes dels catalans a Orient.
Per En Fèlix Cucurull,
per les hores infinites de conversa i per la
seva imponderable Panoràmica del nacionalisme català.
Per la Teresa Clota,
per ser-hi sempre i sempre fer-me costat.
Per En Fidel Soler i Mas,
per haver estat sempre com un segon pare.
Pel pare Lluís de Reus,
per la seva gran bondat i la seva inexhaurible curiositat.
Per la Teresa Baqué,
per haver començat a destapar-ho tot.
Per lAlbert Codinas, En Cesc Batlle, la Pilar Montoliu,
En Josep Maria Orteu i En Jordi Berenguer,
per fer possible lInstitut Nova Història, la meva recerca
i la difusió dels meus estudis i els de tots els qui investiguem,
no pas per tapar el nostre passat, sinó per fer-lo conèixer arreu.
Pel tiet Salvador Graupera,
per la commovedora història de la batalla de lEbre.
Per la Gemma Bufias,
pel seu amor, pel seu temps, per la seva tendresa
i per la seva infinita solidaritat.
Pel meu fill Urgell,
perquè no hagi de caminar mai més,
com tants i tants de nosaltres ho hem fet i ho fem,
ignorant la nostra pròpia història.
TAULA DE CONTINGUTS
Quan la història capitula enfront de la veritat
Pep Mayolas
Carles I sense censura o lescac i mat a la mentida, larrogància i el pensament únic.
Jordi Bilbeny
1Les Corts de Montsó del 1528 substituïdes per unes inexistents Corts de Toledo
2A la recerca de les desaparegudes Corts valencianes del 1527
3La presó del rei de França: de Barcelona a València
4Francesc I és conduït de València a Xixona, passant per Alacant
5Un «Tractat de Madrid» negociat i signat a les «Corts de Castella» només per tres plenipotenciaris catalans
6Quan ens volien fer creure que les Corts de Castella funcionaven igual que les Corts de la Nació Catalana
7De linexistent Palau Reial val·lisoletà al famós Palau Reial valencià
8Carles I no va arribar a Espanya per Astúries, sinó per València
9Lalçament agermanat i les Corts invisibles del 1520
10Les lluites dels erasmistes i antierasmistes valencians a «Valladolid»
11El paper dEn Francesc de Borja a la cort
12Lemperadriu Isabel deixa de ser invisible
13Moriscos, cortesans, emperadors i virreis valencians vagaregen hipnotitzats per terres de Castella
14Felip, el príncep dEspanya que no pot néixer, per imperatiu legal, fora de Castella
15El nomenament de lemperadriu Isabel com a lloctinent i procuradriu general dAragó, València i Catalunya
16Catalunya, el centre neuràlgic de la política imperial
17Carles I, rei dels catalans i senyor de les Índies
18LEmperadriu cau malalta a Barcelona
19El casament dEn Francesc de Borja amb NElionor de Castro
20La trobada de lEmperador i En Cortès a Montserrat
21La presència dEn Cortès a les Corts de Barcelona del 1529
«Si els nostres fonaments no són correctes,
tot allò que fem tampoc no ho serà []. Els errors i conceptes
falsos en què hem caigut una vegada i una altra són tan
obstinats i evasius que pràcticament mai no ens adonem
que hi són ni ens aturem a qüestionar-los.»
Ringu Tulku Rimpotxé, La transformació de la ment
QUAN LA HISTÒRIA CAPITULA ENFRONT DE LA VERITAT
Cada any, quan arriba el mes dagost, els polítics sen van de vacances i els mitjans de comunicació es veuen orfes de la seva font principal de notícies i polèmiques. Les televisions i les capçaleres digitals, sobretot, cerquen amb desesperació algun tema que generi controvèrsia, que proporcioni titulars cridaners i debats encesos a la xarxa. Que aporti clics a la notícia, vaja. I que el xup-xup duri de mitja setmana a deu dies, si no peta re de nou que en dicti la caducitat immediata. Les cadenes televisives senten una atracció cada cop més morbosa per tot allò que genera inquietud o alarma social. La grip A, el virus de lebola, el mosquit tigre, els brots de legionel·la, el coronavirus han permès als telenotícies datiar-nos la por amb impudícia, daquella manera que deuen trobar tan justa i necessària els fabricants de pesticides, les multinacionals farmacèutiques o les companyies dassegurances. En canvi les capçaleres digitals i les xarxes socials, que es nodreixen dun públic diferent del teleespectador, saben per experiència que el debat identitari és una caldera que es pot fer bullir tant com shagi de menester, i que la història és un dels talls més agraïts quan cal donar gust al brou de la polèmica.
Cada any a primers dagost, aleshores, des del 2013 a Crespià i a Montblanc totes les edicions posteriors, lInstitut Nova Història (INH) celebra puntualment la seva Universitat dEstiu. I cada any resulta més trist de constatar com els mitjans catalans acullen la convocatòria amb un silenci amoïnat i poruc, en agudíssim contrast amb determinats diaris digitals espanyols, que sempre es llancen com llops afamegats sobre la notícia. La difusió gratuïta que saconsegueix a través daquestes plataformes ultrapassa, certament, les expectatives més ambicioses de la millor campanya possible a la premsa de Catalunya. És impagable. La contrapartida, però, sol ser la utilització de lINH com una arma llancívola per atacar la Generalitat, el sobiranisme, el Molt Honorable President o TV3. O el conseller Puigneró. O el president de la Cambra de Comerç, si resulta que és independentista. Allò que més convingui.
Resulta molt fàcil de caricaturitzar la feina de lINH sense aprofundir en les recerques del nostre grup dinvestigadors. Només cal acompanyar amb un parell de frases sarcàstiques o despectives un titular que giri al voltant de «Colón, Cervantes, Leonardo y Santa Teresa eran catalanes, según un grupo de pseudohistoriadores». I a partir daquí, hom pot anar descabdellant les fal·làcies a discreció: des de notícies de subvencions milionàries per part de la Generalitat fins a un sucós finançament dels documentals de lINH a càrrec del Canal 33, passant per vinculacions de lInstitut amb el terraplanisme o amb una fantasmagòrica extrema dreta independentista. Falsedats interessades a tort i a dret, és clar, però congruents del tot amb una de les màximes de bona part del periodisme espanyol actual: que la realitat no tespatlli un bon titular.
Lagost del 2019, a més, presentà una peculiaritat diferencial respecte als estius anteriors: alguns polítics de piulada fàcil sapuntaren a lespiral denigradora, fet que fou celebrat per certs historiadors catalans i algun articulista hiperventilat, de manera que lagitació als mitjans no es dissolgué en una setmana, com solia, sinó que es mantingué força viva fins a finals de mes. La represa del curs polític el setembre, amb la previsible convocatòria deleccions espanyoles i el compte enrere per la sentència del Tribunal Suprem contra els polítics i activistes catalans empresonats, va treure finalment lINH del focus de la immediatesa.
Daquelles setmanes dagost, però, ens queden algunes constatacions curioses. Dentrada, que els polítics aviat ho van deixar córrer, perquè devien trobar que el tema no els proporcionava un rèdit significatiu, segurament. No pas com les capçaleres digitals. El debat a les xarxes va continuar encès, i alguns detractors dEn Jordi Bilbeny van poder comprovar com els comentaris i les piulades de suport al mateix Bilbeny i a lINH eren més nombroses del que sesperaven. Determinats suports, a més a més, provenien de personatges públics ben respectables i qualificats. La contrarietat i lacritud que supuraven els articles que es van publicar aquells dies, algun fins i tot amb el títol literal de Contra lInstitut Nova Història (Alberto Velasco, 23 dagost), van contrastar vivament amb la pausa i lhonestedat dun intel·lecte lliure que traspuaven les reflexions de lImma Tubella (Ho tornarem a fer, 25 dagost), dEn Josep-Oriol Jorba (En defensa de lactitud científica de lInstitut Nova Història, 27 dagost), dEn Miquel Riera (Manipulant la història, 27 dagost), o de la Montserrat Camps (Sí a la constant revisió del saber, 30 dagost).
Les columnes despectives als digitals i les escaramusses dialèctiques a twitter no eren cap novetat, però. Mig any abans, la revista Sàpiens havia dedicat una extensa entrevista a tres doctors i un catedràtic (Desmuntem la Nova Història, 21 de març del 2019), per tal de denunciar la «metodologia acientífica» i les «pràctiques pseudohistòriques» de lINH i posar en alerta el públic culturalment inquiet, però indefens davant la pujada «dadrenalina patriòtica» que provoquen les seductores propostes dEn Jordi Bilbeny i els seus col·laboradors. El més jove i enèrgic daquells doctors, En Vicent Baydal, va anunciar per a la tardor del 2019 la publicació duna obra dedicada a desmuntar «el falsejament de la història», on tenia previst rebatre tant algunes tesis de lINH com algunes del nacionalisme espanyol més tronat i ranci. En el moment descriure aquest pròleg (gener del 2020), la sortida del llibre sembla que sha ajornat per al mes de febrer i només tenim noció dalguns dels seus continguts avançats pel mateix Baydal al seu blog o en alguna entrevista.