Sent això obvi i universalment sabut, ara trobem un altre paràgraf que explicita que la radicació de les Corts a «Toledo» aquell any de 1528 no pot respondre a cap badada, sinó a una línia censora concreta i definida: castellanitzar lentorn imperial i situar a Castella unes corts i uns personatges que es trobaven a la Nació Catalana, entre València, Barcelona i Montsó.
La castellanització als llibres i textos oficials de les Corts catalanes que comento, si bé ja no traslladant-les a «Toledo», ans ara a «Madrid», es pot veure també amb tota nitidesa al Compendio Historial de lEstevan de Garibay, car aquest autor especifica que lEmperador era a «la vila de Madrid, on hi havia la cort de Castella».58 És aquí on passa ara tota lacció del Cèsar i no pas a València, Montsó i Barcelona, com sabem per daltres fonts. I, com si no haguessin existit mai les Corts de Barcelona del 1529, En Garibay relata: «Ordenades les coses dEspanya, lEmperador, desitjant, a exemple dels cèsars germànics, els seus predecessors, rebre de mà del papa Climent lúltima corona imperial, i assentar les coses dItàlia i Alemanya amb vista personal, passà per mar a Itàlia a lany de mil cinc-cents vint-i-nou».59 I el mateix farà En Juan de Mariana al seu Sumario, on totes les resolucions i tractats de les Corts de València, Montsó, Saragossa i Barcelona són preses a Madrid,60 on hi havia «els estats del regne».61 I així, pel que fa al tractat de les illes Maluques, que, com és universalment conegut, va ser signat a Saragossa el 22 dabril del 1529,62 raó per la qual és conegut per la historiografia com a «Tractat de Saragossa», escriu sense cap escrúpol que, a fi de conclouren lacord, «semblà el millor camí que el rei de Portugal prestés a lEmperador tres-cents cinquanta mil ducats, amb la condició que, fins que aquells diners no fossin pagats, els castellans desistissin del tracte i pretensió daquelles illes».63 I semblantment sesdevé a La Carolea dEn Juan Ochoa, on el Tractat de Saragossa «fou fet contra la voluntat de molts de Castella, amb qui Sa Majestat ho consultà».64 No hi fa re que, fins i tot, sapiguem que, oficialment, Carles va entrar a Aragó el 17 de març daquell 1529;65 que, segons En Martí de Salinas, ambaixador del seu germà a la cort cesària, va marxar de Saragossa el 19 dabril,66 i que ja no sortiria dels estats catalans fins al 31 de juliol, que salparia de Palamós, amb larmada imperial cap a Roma.67 No hi fa re que aquesta estada a Saragossa sigui actualment reconeguda com a certa i indubitable. Alguns cronistes, nogensmenys, la continuen esborrant. Amb la qual cosa tornem a veure que a les Corts aragoneses de Saragossa no hi havia aragonesos i els acords tan sols els prenien els «castellans». Amb mitja pàgina dEn Mariana, mitja dEn Garibay i mitja de lOchoa sesborra tota la presència de la cort i de lEmperador als diversos estats de la Nació Catalana, sesborren les Corts Generals catalanes i els acords internacionals dels catalans i se situen els fets a Castella, ja protagonitzats únicament per castellans, com si fos la cosa més natural del món.
Des daquesta mateixa òptica de la manipulació i desubicació de personatges i fets, vull, doncs, oferir ara uns mots del cronista Oviedo, que, a les seves Batallas y Quinquagenas, fa dir a un dels seus personatges: «Vull preguntar-vos qui era En Lluís Carroç per la seva genealogia, i quina renda i quins vassalls tenia, i quines són les seves armes. I encara, si no menganyo, em sembla que després que la reina dAragó enviduà (madama Germana), jo el vegí, essent ell ja vell, que nera majordom major, a Toledo, lany de 1529, havent ja la reina enviduat per segona vegada, mort el marquès de Brandenburg».68
És a dir, que si com asseguren els entesos no hi va haver corts a Toledo ni al 1528, ni al 1529, perquè lEmperador era a València i a Montsó, i, més endavant, a Saragossa i Barcelona, és que «Toledo» torna a substituir el nom duna ciutat catalana. En aquest cas concret, lOviedo ens assegura que va veure En Carroç al costat de la reina Germana. Lun i laltre eren a València en aquella data precisa, mentre lEmperador i el duc de Calàbria eren a Barcelona celebrant corts.69 Per això mateix, veiem En Carroç a la capital del Túria, el 12 de març del 1529, signant-hi un document, en tant que batlle general, juntament amb el seu assessor Jeroni Centelles i amb ladvocat fiscal i patrimonial Francesc Ros.70 Per tant, puc afirmar, sense gaire temença a equivocar-me, que «Toledo», en aquest cas precís i concret, suplanta novament «València».
1BARTOLOMÉ DE LAS CASAS, Historia de las Indias; edició dAgustín Millares Carlo, Fondo de Cultura Económica, S.A.; 2a reimpressió, Mèxic, D.F., 1986, vol. III, p. 410.
2ANTONIO DE SOLÍS, Historia de la Conquista de Méjico; Colección Austral-699, Espasa-Calpe, S.A.; Buenos Aires, 1947.
3IUAN ANTONIO DE VERA Y ZUÑIGA, Epitome de la Vida, y Hechos del Invicto Emperador Carlos V; Iuan Bautista Marçal, València, 1625.
4ALONSO DE SANTA CRUZ, Crónica del Emperador Carlos V; publicada per Ricardo Beltrán y Rózpide i Antonio Blázquez y Delgado-Aguilera, Imprenta del Patronato de Huérfanos de Intendencia é Intervención Militares, Madrid, 1920, tom I, p. 468.
5BERNAL DÍAZ DEL CASTILLO, Historia Verdadera de la Conquista de Nueva España; introducció i notes de Luis Sáinz de Medrano, Clásicos Universales Planeta-210, Editorial Planeta, S.A.; Barcelona, 1992, cap. CXCV, p. 810.
6Ídem, p. 811.
7Ídem, p. 813.
8DEMETRIO RAMOS, Hernán Cortés. Mentalidad y propósitos; Ediciones Rialp, S.A.; Madrid, 1992, p. 239.
2
A LA RECERCA DE LES DESAPAREGUDES CORTS VALENCIANES DEL 1527
Malgrat que jo consideri que es confon amb lany següent, En García Cárcel ens objectiva que el 3 de maig del 1527 lEmperador entrava a València,71 on, com era habitual, shavien diniciar les corts. Així es desprèn del fet que, poc després de larribada i seguint els cerimonials àulics, «el XVI del mateix mes, jurà a la catedral furs i privilegis. I els tres braços del regne, és a saber, eclesiàstic, militar i reial, el juraren i li prestaren els deguts homenatges com al seu rei i senyor».72 El Llibre de Memòries de la ciutat i regne de València reporta que lentrada va ser, més que el 3 de maig del 1527, «a 3 de Maig del any 1528, dia de Sta. Creu».73 I En Martí de Viciana dona la data també del «III de Maig de lany M.D.XXVIII».74 I això fa que En García Cárcel cregui que «no hi hagué corts a València fins al 1528».75 Però ja hem comprovat que el Cèsar va ingressar a la ciutat un any exacte abans. Del mateix parer és En Joan Iborra, pel qual «el rei Carles entrà a la ciutat de València el dia 3 de maig de lany 1527».76 La data no pot ser fingida, perquè lexpectativa de larribada del monarca i de la seva cort imperial va ser tan espectacular que milers de persones van voler-la presenciar en viu. La conglomeració massiva de gent, amb tot, va acabar tenint conseqüències funestes, que van recollir els dietaris. Per això lIborra parla daquesta data i de larribada de lEmperador en els termes duna «tràgica entrada la daquest rei que, a causa de lacumulació de la gent sobre el pont del Real per contemplar el seguici reial, el feu esfondrar i moriren més de 1.000 persones».77 La notorietat del drama, i saber que, altrament, hom proclama que el Cèsar entraria a la capital del Túria al 1528, li fa notar que «no podem atribuir lerror en lany de lentrada del rei a València a Viciana, més aïnes ens decantem per suposar una equivocació produïda durant el procés de translació del manuscrit».78 Per la qual cosa, i en lintent devitar la presència imperial a València, a la crònica es dona «lomissió de la tragèdia que la vinguda del rei suposà per a tants valencians».79 Llavors, si lany ha estat retocat al text dEn Viciana, també ho ha estat al Llibre de Memòries. És a dir, que sha suprimit un any sencer de lestada de lEmperador en terres valencianes, car quan Carles torna a aparèixer novament a la capital és ja al moment dabandonar-la en direcció a Montsó. I això, més que significatiu, és altament indicador que sesdevenia quelcom important a València que no podia transcendir de cap de les maneres ni en llibres impresos ni en pública documentació.
La Regina Pinilla ens informa que lEmperador «només roman durant uns dies a València per pur tràmit, a fi de passar, el 4 de juny, a Montsó».80 Sí, però malgrat ser un tràmit, no es pot negar ni que Carles hi va passar ni que hi va fer estada. Així, si entrava a València el 3 de maig de 1528, el 16 hi jurava els furs i ja en sortia el dia 20 del mateix mes cap a Montsó «per tenir-hi les Corts que havia convocat als regnes dAragó, València i principat de Catalunya»,81 de les quals En Viciana va ser com ens diu «testimoni de vista» i síndic «per viles reials».82 En comentar lentrada a València i la propsegüent convocatòria de corts a Montsó, lErnest Belenguer glossa que lEmperador va venir a València «entre el 3 i el 20 de maig i només per complir el requisit de jurar els furs: no ha estat possible delegar la missió a En Ferran dAragó, duc de Calàbria i últim marit de dona Germana. A continuació, amb les mans més lliures, lespera, el primer de juny, Montsó, lloc petit, però equidistant de Saragossa, Barcelona i València, idoni per a la convocatòria i celebració de Corts Generals per als tres territoris».83
Sens diu que el 29 dabril el rei és a Requena i el 30 a Bunyol,84 a punt dentrar a València. I, mercès al Llibre dAntiquitats de la Seu de València, ara podem tenir coneixement dels moviments del Cèsar en aquest regne durant el dia 3 de maig, que entra a la capital, i el 20 que en surt direcció a Montsó.85 Però, tot i servir-nos de pauta i guiatge, no ens podem fiar gaire del text, perquè, com acostuma a passar, som davant duna còpia posterior. En Sanchis Sivera, que al 1926 va fer una primera edició del llibre, creia que lautor podia haver estat el sotssagristà Pere Martí, el qual el va començar a escriure «copiant-hi relats i notes que es conservaven a larxiu»86 de la catedral. Nogensmenys, la confrontació de les dades que ens aporten el Llibre de Memòries i el Llibre dAntiquitats ens dona una visió prou exacta de lestada, tan breu com fugissera, de lEmperador en aquest maig del 1528. I sembla que disset dies són un període molt esquifit per celebrar-hi corts, especialment tenint present que shi havia de tractar de la invasió del rei de França i dorganitzar-ne, a grans camades, la defensa militar. Però, sobretot, fa la impressió que no hi va poder haver temps si veiem, per torna, que es destinaran uns dies a parer meu, més del que seria normal a festejar-ne larribada.87
En Carreres Zacarés advera que «encara que shavien decretat tres dies de festes, aquestes no saturaren durant el temps que Carles I estigué a la nostra ciutat».88 Certament, fa la impressió que hi va haver més festes que tasques jurídiques i legislatives, pròpies dunes corts. «Feren-se en València moltes festes» matisa un apèndix de notícies curioses afegit al manuscrit de la Germania dEn Miquel Garcia i el rei «anà-sen a Monçó a tenir corts, per Morvedre».89 Cap notícia tampoc de les tan repetides Corts valencianes, potser perquè ja shavien realitzat abans en alguna altra ciutat del regne i ara, tan sols, el rei i la cort en celebrarien la cloenda a la capital, amb una visita fugissera però obligada, i les festes populars corresponents, abans dinaugurar-ne unes de noves i generals a Montsó.