Aquest no és el lloc per debatre per què Vox ha tingut èxit on els seus múltiples predecessors van fracassar. Va ser un canvi en la demanda o en loferta de la política dultradreta a Espanya? El més probable és que fossin totes dues coses alhora. El caldo de cultiu actual és molt més fèrtil per a un partit dultradreta del que ho ha estat mai. En primer lloc, ja només una minoria dels votants espanyols ha viscut el franquisme, i el significat i la rellevància del seu llegat shan anat erosionant. En segon lloc, la gran crisi del 2008 ha provocat un xoc per al sistema de partits espanyol, però ha centrat el debat polític sobre qüestions socioeconòmiques, amb la qual cosa el principal afavorit ha estat Podem, de lesquerra populista. A mesura que Espanya ha anat sortint lentament de la crisi econòmica i que la posició de Podem sha afeblit per acusacions de corrupció, lluites internes a la cúpula del partit i una aliança amb Esquerra Unida (IU), sha obert un espai per als temes socioculturals i per a un partit populista de dretes. En tercer lloc, el fet que el principal partit de dretes, el Partit Popular (PP), era al poder i alhora estava embolicat en escàndols financers va crear un nou electorat de votants de dretes insatisfets. Com en altres països, les frustracions per la migració, alimentades per la islamofòbia, han estat un incentiu important perquè els votants es desplacin cap a la ultradreta. Però va ser lassumpte específic de la independència catalana, que va tornar a primera plana de lactualitat abans de les eleccions de la irrupció de Vox a Andalusia el 2018, i que es va reprendre convenientment just abans de les eleccions generals del 2019, el fet que va proporcionar la tempesta perfecta per a Vox.
Això no vol dir que partits com el DN i el FN shaurien pogut beneficiar per igual daquesta tempesta perfecta. Vox ofereix un producte ultradretà diferent dels grupuscles dultradreta que hi havia hagut abans. A tots els efectes, és una escissió radical del PP, amb gran part dels seus dirigents amb un passat com a representants del partit en diferents nivells. Sense anar més lluny, el líder de Vox, Santiago Abascal, va representar el PP en legislatures locals i regionals durant la major part de la primera dècada del segle xxi. En conseqüència, els dirigents i la ideologia del partit no estan contaminats pel feixisme o el règim de Franco, tot i que mantenen una visió revisionista de lera franquista. Això fa de Vox més aviat una versió lleugerament més radical i nativista del corrent principal del conservadorisme que no pas una versió més moderada del neofeixisme, com era el cas de la majoria dels seus partits predecessors.
El que fa que el cas dEspanya sigui tan rellevant per a aquest llibre en particular, però, és el que ha passat amb Vox durant lany posterior a la seva aparició a lescenari principal. El que als partits dultradreta de la majoria de països els va costar dècades de fer, Vox ho ha aconseguit en tan sols un any. Fundat el desembre del 2013, el partit va aconseguir el seu primer avenç electoral el 2018, primer a Andalusia i després al conjunt dEspanya. Això és prou similar al que ha passat a altres partits dultradreta, com Alternativa per Alemanya (AfD). Però si bé a la majoria de partits dultradreta els costa dècades passar de lavenç electoral al poder polític, si és que hi acaben darribar mai, Vox ho va fer en qüestió de mesos. Després daccedir al seu primer parlament de comunitat autònoma a Andalusia el desembre del 2018, es va convertir en el partit de suport oficial de la coalició regional del PP i Ciutadans.
A causa de laparició tardana de la ultradreta a Espanya, linterès acadèmic i públic per la política ultradretana al país sempre sha quedat enrere respecte a la majoria dels altres països de lEuropa occidental. Amb sort, aquest llibre ajudarà els lectors catalans a posar-se al dia, proporcionant-los una perspectiva històrica i comparativa de lauge de Vox que els instruirà i els empoderarà.