Sessió de treball del Consell audiovisual (febrer 2020).
En aquest sentit, doncs, una fórmula vàlida que permetés desenvolupar tot el que preteníem podia ser i, de fet és, la creació dun Consell audiovisual que integrés totes aquestes condicions positives de gestió que hem esmentat. Aquesta és la millor estructura que vam trobar per gestionar de manera operativa aquest projecte en aquesta fase inicial.
Ara bé, aquesta només va ser una decisió inicial importantíssima, per descomptat però que calia omplir de contingut. Per això, primer de tot, vam haver de tenir en compte un parell de consideracions bàsiques abans de prendre decisions de manera definitiva:
La primera decisió ens va semblar òbvia i pensem que tothom hi pot estar dacord: no és el mateix coordinar un projecte en una escola amb una o dues línies educatives que en una de quatre, com és el nostre cas que tenim les etapes de parvulari i primària, i tres a secundària. Duplicar alumnes i professorat respecte a escoles més petites no és una qüestió banal a lhora de decidir-nos per una cosa o altra. Exigeix una coordinació que garanteixi la implicació de tota lescola i allò que havíem de decidir havia de tenir en compte necessàriament aquest aspecte.
La segona decisió és clau i fa referència al conjunt de mestres que sencarregarien de liderar el projecte. Aquesta és la primera decisió important i difícil que vam haver de prendre perquè, en aquesta etapa inicial, necessitàvem mestres amb un perfil determinat: ànim positiu i constructiu, cooperatius i col·laboratius, amb coneixements tecnològics, innovadors, amb capacitat descolta, que poguessin aportar solucions ràpides, eficients i amb iniciativa. Aquestes, segons el nostre parer, eren les característiques que havien de posseir els mestres i professors escollits per formar part del grup impulsor daquest projecte.
A més a més, a aquests atributs personals, shi havia dafegir una qüestió més pragmàtica com era la competència de ser capaços de formar un grup compacte per poder treballar bé conjuntament.
Així doncs, un cop analitzades aquestes consideracions ja estàvem en disposició de prendre les primeres decisions i de dibuixar una estructura que respongués a la singularitat del centre educatiu i a uns perfils docents determinats.
El quadre ens mostra lorganització i la composició del Consell audiovisual. Com es pot veure, en aquest esquema hi ha incorporada la Direcció de lescola. A ningú li ha de sobtar aquest fet. Més encara, si shi pensa detingudament, la seva presència en el Consell és absolutament imprescindible. Si volíem que les decisions que es prenguessin a les reunions del Consell fossin possibles i es fessin efectives, es feia indispensable la implicació de la Direcció escolar. Molts acords necessitarien el vist-i-plau de la Direcció perquè es poguessin dur a terme; acords de fons de caire pedagògic i econòmic que sense la seva implicació farien ineficaces les reunions del Consell. Algú simagina que després dhaver debatut i acordat una sèrie de propostes importants calgués presentar-les a la Direcció per poder-les tirar endavant? Què passaria si no fossin acceptades o no fossin possibles? Una pèrdua de temps irremeiable que, a més, restaria confiança i autoritat als membres del Consell, demorant inevitablement lassoliment dels objectius que shaurien marcat. Si això passés, el futur del projecte quedaria seriosament compromès.
Al costat de la Direcció escolar, hi ha la Direcció del projecte, formada pels impulsors daquesta empresa. Juntes, ambdues direccions, principalment en la fase inicial, van ser les encarregades de marcar el rumb i els primers objectius a assolir, i també de seleccionar aquelles persones més idònies per formar part del Consell, en funció de les necessitats i competències personals abans esmentades. Quan tot lengranatge ja va estar en funcionament, la seva tasca principal va ser (i és) la de seguir gestionant el Projecte; reunir-se periòdicament amb la Direcció de lescola, proposar els ordres del dia a tractar, conduir les reunions del Consell i vetllar perquè les decisions preses siguin implementades amb eficàcia.
I per acabar de completar el Consell, aquells i aquelles mestres i professors escollits per participar de manera directa en el projecte, els quals, a banda de participar activament en les reunions del Consell i en les decisions que sanaven prenent, han realitzat dues funcions claus perquè el projecte es pugui desenvolupar amb garanties:
La primera és la que hem anomenat la funció de facilitadors. Com a tals, han estat els responsables en cada etapa de donar suport i fer denllaç amb la resta de mestres i professors. Principalment, shan encarregat de motivar i assegurar el sorgiment de produccions audiovisuals que formaran part de la graella de programes. Els directors de projecte, com a membres del claustre i duna etapa determinada, també han assumit aquesta responsabilitat.
La segona funció és més concreta. És la dassumir la tasca de ser Cap de programa, de manera semblant a com acostumen a funcionar les televisions ordinàries. Aquesta funció consisteix en lassumpció de la responsabilitat duns programes específics per tal de garantir els objectius previstos en el Pla anual aprovat a principi de curs. Leficàcia en el desenvolupament daquesta tasca dependrà en bona part de la capacitat del Cap de programa de connectar i comunicar-se amb els mestres i professors de les diferents etapes educatives per tal destar al corrent dels projectes que sestan treballant en cadascuna delles, amb lobjectiu de poder-les tractar i incorporar (si sescau) a la graella de programació corresponent.
Primeres decisions
Un cop configurat el Consell audiovisual, ja estàvem en disposició de valorar la prioritat de tota la barrejadissa didees que, amb il·lusió, havíem anat acumulant en les nostres ments. Aquest va ser un moment de serenor i calia tocar de peus a terra per no prendre decisions precipitades. Va ser el moment, doncs, de fer endreça i seqüenciar bé.
Un document que ens va facilitar aquesta tasca va ser lelaboració dun Pla estratègic. En aquest Pla hi vam plasmar un horitzó a curt i a llarg termini de previsions i objectius que calia anar assolint per a cada curs escolar. Vam creure que un pla a quatre anys vista (2016-2020) ens podia donar una amplitud prou bona per poder veure amb claredat els temps dimplementació de les idees que shi exposaven i, alhora, saber en tot moment en quin punt ens trobàvem (i trobem) en relació al global projectat.
Aquests objectius expressats havien de ser assolibles i revisables. No ens ha despantar observar la quantitat desmesurada dobjectius a assolir o implementar durant el primer any en relació als altres anys. És natural que sigui així ja que començar un projecte significa posar en marxa tot lengranatge que farà que funcioni i això sha de fer en el moment inicial. A lengròs i a tall dexemple, els objectius principals que ens vam marcar i que fan referència a aquest moment inicial eren els següents:
Definir què vol ser Thau TV: funcions, continguts, imatge corporativa, difusió
Explicar el Projecte a les diferents etapes educatives.
Definir i adquirir el material tècnic necessari per poder realitzar les produccions televisives.
Crear un plató de televisió fix en un espai escolar.
Definir què vol ser Thau TV: funcions, continguts, imatge corporativa, difusió
Explicar el Projecte a les diferents etapes educatives.
Definir i adquirir el material tècnic necessari per poder realitzar les produccions televisives.
Crear un plató de televisió fix en un espai escolar.
Realitzar una formació tècnica específica als membres del Consell.
Realitzar una formació tècnica als alumnes del Cicle Superior de primària i dESO.
Obrir a concurs escolar la creació dun logotip i duna sintonia per a la televisió.
Determinar una data per a la inauguració del Canal de televisió en línia o a la carta a través del web: http://www.iccic.edu/thau-tv
Valorar la implementació dels objectius anuals i, si sescau, adaptar-los per als propers cursos.
Dades de previsió de les produccions audiovisuals a l'iici del curs escolar 2018-2019
Daquesta manera vam establir un marc referencial que havia de guiar les nostres actuacions i que, lògicament, generaria derivades que demanarien un aprofundiment que aquest document no ofereix (ni ho ha de fer). També caldria doncs, desenvolupar-les bé, assignant atribucions de responsabilitat en la realització, i temporitzacions, per tal que poguessin ser aplicades de manera efectiva. En el nostre cas, per exemple, vam haver de desenvolupar un document que definia i organitzava clarament els programes que formarien part de Thau TV (vegeu aquí). En aquest sentit, totes les produccions audiovisuals que shan generat i es generin en un futur seran els continguts que sallotjaran en cadascun daquests programes. Com a conseqüència daixò, un cop ben definit, vam veure la necessitat de crear un formulari en línia que ajudés (de forma visual i estadística) a fer un seguiment i una previsió de les produccions audiovisuals que sesdevindrien al llarg dun període de temps determinat que, en el nostre cas, és dun curs escolar. Aquest formulari somple per a cada producció prevista amb les seves dades bàsiques, com ara: letapa i el nivell al qual pertany, per saber la responsabilitat dels tutors i els alumnes en la realització de les produccions; el programa al que sassocia, la data prevista dacabament, una breu descripció de la proposta, etc. El programa genera de manera automàtica uns gràfics per a cada conjunt de respostes que ens permeten comprendre de forma més clara i entenedora els continguts que conformen i conformaran els diversos programes televisius, ja sigui per programa, per mesos o per cursos. Els gràfics sactualitzen trimestralment amb noves dades a mesura que sorgeixen altres produccions no previstes inicialment.