Làmbit organitzatiu exposa tot un seguit de recomanacions que cal argumentar bé i decidir abans diniciar el projecte, en el sentit de clarificar molt bé les responsabilitats i funcions diverses dels agents implicats: alumnes, mestres, Direcció escolar i famílies. Proposem, doncs, en definitiva, un model de gestió per a una televisió escolar.
Mapa dels primers plantejaments del projecte
Làmbit tècnic està dedicat a explicar les necessitats inherents al projecte. No cal dir que per a mestres com nosaltres mateixos, sense coneixements professionals en aquests aspectes, més enllà de ser-ne usuaris, esdevenir tècnics de so o imatge, editors, realitzadors, productors, guionistes o regidors de plató, entre moltes altres funcions, de bon començament ens va semblar que seria una dificultat considerable. Lexperiència ens ha demostrat que no era fonamentat cap temor especial i que la comunitat escolar que formem tots plegats, amb alumnes i famílies, ens ha permès salvar qualsevol daquests obstacles tècnics inicials. Així doncs, en aquest apartat exposem de la manera més planera possible com es pot engegar una televisió escolar tocant de peus a terra. Dentrada, amb els materials i equipaments més senzills, i anar desenvolupant-la a mesura que la comunitat escolar se sent segura i la domina.
Pel que fa a làmbit pedagògic, aquell on els docents hi podem dir millor la nostra, exposa el plantejament pedagògic de tot el projecte atenent a les necessitats educatives actuals i als àmbits, dimensions i competències bàsiques del currículum escolar, així com a un model de projecte que hem volgut que fos col·laboratiu, interetapes, internivells i amb especial atenció a lavaluació. Un autèntic projecte descola.
Com dèiem més amunt, la televisió ens permet el miracle de veure més enllà; leducació ens ha de donar la possibilitat danar més lluny, sempre molt més lluny.
I, finalment, en un altre ordre de coses, volem afegir que, impulsar un projecte com aquest, veurel néixer i fer-lo reeixir és un molt bon motiu per estar satisfets. La tasca ha estat ingent però la persistència i la il·lusió per dur-lo a terme han esborrat per complet de les nostres ments els moments difícils i estressants que en alguna ocasió ens ha tocat viure.
Tot i la nostra responsabilitat en el disseny i la realització d'aquest projecte, cal dir que aquesta empresa no hagués estat possible sense la implicació de lequip directiu, especialment per part de lAgustí Olivares (aleshores director de letapa de primària i ara director de lescola) que, des del primer moment, va creure en el projecte i va esmerçar molts esforços perquè es pogués implementar de manera efectiva. I en el mateix sentit, tampoc hauria estat possible sense en Carles Duarte, Director General de la Institució Cultural del CIC, i el seu suport a la publicació daquest llibre.
El nostre reconeixement també als membres del Consell audiovisual que, en la difícil etapa inicial del projecte, van ajudar a implementar-lo: la Mar Pujadas, la Judit Espert, en Santi Gris, la Mar Arbonés, en Marcos Martínez i la Marga Bescós. I als membres actuals del Consell: en Marc Vila, la Clara Dausà, en Jordi Biosca, en Carles Galdón i la Mireia Vallès. Sense la seva indispensable col·laboració no shagués pogut consolidar de manera eficient aquest projecte.
A més, volem destacar i agrair de manera especial la tasca i la implicació de tot el professorat de lescola amb els seus alumnes en la motivació i creació de les produccions audiovisuals.
També volem agrair el suport tècnic que ens han ofert en Josep M. Comas i lEduard Janué; i limpagable ajut que ens han prestat en Pere Buhigas i en Toni Costa (pares de lescola) a lhora de pensar, imaginar i definir el projecte que aquí us presentem.
Finalment, volem reservar un lloc dhonor en aquest capítol dagraïments als autèntics protagonistes del projecte, els nostres alumnes. Seria de justícia citar-los a tots i totes, un per un, els mil tres-cents. La seva imaginació, el seu treball, lentusiasme i la responsabilitat que han mostrat en tot moment han fet i faran de Thau TV un projecte de qualitat.
Gràcies a tots i totes per fer possible aquest projecte, per fer possible Thau TV.
1
Per què una televisió escolar?
Tot es va començar a gestar per casualitat, com passa en tantes coses de la vida, quan un fet en porta un altre. A partir duna formació sobre les possibilitats educatives daplicacions de la tauleta iPad que es va fer a lescola, vam anar experimentant amb diversos recursos dedició dimatge i de vídeo, a banda daltres sobre treball col·laboratiu, cooperatiu, classe invertida
Al llarg del curs ens vam animar a fer tota mena de proves i assajos (i errors, evidentment), fins a tenir un cert domini de les principals aplicacions, però sobretot obrint la ment a les possibilitats que ens oferien.
Va ser un procés que entre nosaltres vam anomenar «obrint finestres» (potser els professionals en dirien working in process), de manera que la formació ens va permetre lligar caps, relacionar conceptes, interactuar des de diversos àmbits i, al final, tenir una pensada.
I la pensada no va ser una altra que imaginar la possibilitat de crear un canal de televisió escolar.
La idea en un principi ens va fer basarda. Ens va semblar molt fort això que dèiem. «No us en sortireu», van dir alguns companys; «Ja teniu prou feina», «Potser la Direcció no ho veurà clar», deien encara altres. I no sense raó un seguit de núvols foscos es perfilaven a lhoritzó amenaçant la proposta tot just acabada de néixer.
De seguida, però, vam arremangar-nos; som gent de fer feina. I de la idea vam començar a passar al paper escrit, a lesborrany de la proposta.
Hi va confluir fàcilment i de forma natural una altra preocupació que teníem en ment des de feia molt de temps, diríem potser que des de sempre, inherent, pensem nosaltres, a la condició de mestres, que no és altra que lestimació per la llengua.
El nostre amor per la llengua, la voluntat de capacitar els alumnes duna manera motivadora i significativa en la comunicació oral, en lenriquiment del vocabulari, la desimboltura davant del públic són també un element cabdal de lorigen del projecte.
La preocupació per la llengua, com hem dit, hauria de ser inherent a la feina de mestre. La comunicació oral és a la base de la relació que sestableix entre alumne i professor. Qualsevol possibilitat de millorar-la, enriquir-la i aprendre-la hauria de ser explorada pels docents. Estimar la llengua vol dir al capdavall fer-la servir bé. En els seus diversos registres, amb les seves immenses possibilitats. Gaudir la llengua.
Estimar la llengua vol dir també conèixer quants més idiomes millor. Totes les llengües del món tenen cabuda a lescola i totes han de ser estimades de la mateixa manera.
Un canal de televisió a lescola facilitaria el treball globalitzat de moltes dimensions educatives, a més de les competències lingüístiques, com ara la creativitat i la capacitació digital dels alumnes a través de projectes interdisciplinaris.
A això shi afegiria, vam adonar-nos de seguida, la motivació extraordinària que comporta el projecte. Els alumnes, ja en les primeres proves que vam realitzar, amb pocs recursos i materials encara recordem un senzill paper verd dembalar penjat amb agulles destendre per fer de fons croma, ens van mostrar una il·lusió i unes ganes de fer, de ser autònoms i creatius, de córrer lliures més enllà, que no sempre podem veure en el dia a dia escolar.
A això shi afegiria, vam adonar-nos de seguida, la motivació extraordinària que comporta el projecte. Els alumnes, ja en les primeres proves que vam realitzar, amb pocs recursos i materials encara recordem un senzill paper verd dembalar penjat amb agulles destendre per fer de fons croma, ens van mostrar una il·lusió i unes ganes de fer, de ser autònoms i creatius, de córrer lliures més enllà, que no sempre podem veure en el dia a dia escolar.
Havia arribat lhora de pensar-hi seriosament si volíem fer una proposta a la Direcció. Calia escriure, asseures i reflexionar. Entre les primeres reflexions havia de quedar clar què seria i què no seria una televisió escolar. De vegades, saber el que no vols tajuda a concretar el que faràs.
Actualment totes les escoles disposen de dispositius per enregistrar imatge i vídeo. De la mateixa manera, totes disposen duna pàgina web institucional. La pràctica docent arreu comporta avui en dia tenir presents tots els aspectes relacionats amb la difusió de les activitats escolars (podríem afegir també tot allò que té a veure amb les xarxes socials), per això la pàgina web de cada centre pot esdevenir de manera clara un aparador de les mateixes.
Al mateix temps, és dallò més habitual que els docents enregistrin tota mena dimatges i vídeos de les activitats que es porten a terme en les seves aules, a la seva escola i fora della.
Tanmateix, el fet de disposar i tenir enregistrades tota mena dactivitats i de penjar-les a la web de lescola no implica ni de bon tros lexistència duna televisió escolar.
Una televisió escolar no és una lloc web on, sense més, es pengen els vídeos fets, tan per mestres com pels mateixos alumnes. Cal aclarir dentrada i de forma molt planera aquest aspecte per entendre labast real dun projecte de televisió escolar.
Tenir la pràctica habitual de fer enregistraments i, fins i tot deditar-los de la millor manera, pot ser un bon punt de partida per plantejar-se la creació dun canal de televisió escolar, però si es queda en això, sens dubte que no ho serà mai.
Una televisió escolar demana una visió estratègica de conjunt que impliqui la comunitat daprenentatge que conforma el centre educatiu. Demana que docents, alumnes, pares i mares i personal no docent comparteixin leina televisiva com un element molt potent en la pràctica educativa. Demana organització, suport tècnic i respostes pedagògiques.
Esperem que, al llarg dels següents capítols, puguem fer veure els aspectes positius que aporta realment a la comunitat daprenentatge la creació dun canal de televisió escolar i, si és possible, encomanar-vos les ganes dimplementar-ne una.
2
Àmbit organitzatiu
Estructura dun canal televisiu
Pensar, organitzar, posar en funcionament i, finalment, consolidar un projecte daquesta complexitat i dimensió, com és el cas, requereix alguna cosa més que il·lusió i entusiasme. Tampoc nhi hauria prou si, a això, només hi afegim esforç i bona voluntat. Per poder desenvolupar amb garanties una empresa daquesta magnitud cal tocar de peus a terra i posar ordre a tot el batibull de bones idees que, en la fase inicial del projecte, voltaven sense rumb, desendreçades, pels nostres caps. Va ser imprescindible, per tant, esbossar un esquema organitzatiu que ens ajudés a trobar la millor manera dimplementar el projecte.
Com ens hauríem dorganitzar?
És evident que no hi ha una única manera dorganitzar-se i moltes fórmules poden ser vàlides per aconseguir lobjectiu; per això calia escollir la més adient per dur a terme amb eficàcia el nostre propòsit. En el procés de tria, doncs, calia descartar algunes opcions que en altres contextos serien eficaces però que en aquesta empresa fracassarien estrepitosament.
És per això que vam analitzar amb deteniment un dels models clàssics dorganització que comparteixen moltes escoles quan han dexplorar o aprofundir sobre qüestions metodològiques per tal de veure el seu funcionament i determinar-ne la idoneïtat que cerquen.
Una de les formes més comunes dorganització el nostre claustre no nés una excepció quan a lescola sorgeixen aquestes necessitats és la creació de comissions de treball per abordar i aprofundir sobre temes puntuals i no tan puntuals que sorgeixen al llarg del curs. Els mestres interessats, de perfils diferents però amb una motivació compartida, shi «apunten» de manera voluntària i es reuneixen periòdicament per anar avançant en el tema pedagògic que volen investigar. Acostuma a ser una manera dorganitzar-se prou vàlida, que funciona prou bé, però que mostra alguns inconvenients pel fi que perseguim:
1 Per una banda, trobem que en diverses ocasions, en aquestes comissions no hi ha un lideratge clar i les decisions que es puguin prendre sacaben alentint excessivament per aquest fet. Sallarga innecessàriament el temps òptim per decidir o treure conclusions definitives sobre el tema en qüestió perquè, justament, ningú satribueix la responsabilitat de conduir el grup de manera eficient. «Lentre tots ho farem tot» acaba convertint-se més en un desig que en una realitat.
2 Un altre factor que condiciona leficàcia és el nombre de participants en aquestes comissions. De vegades per poc i daltres per massa, ambdues opcions presenten dificultats. En el cas duna comissió amb poca representativitat respecte a la totalitat del claustre de professors, als components del grup els entren dubtes sobre la seva autoritat per decidir quelcom important a nivell escolar i aquest fet els fa treballar amb excessiva prudència. Per tant, per anar avançant amb seguretat en les seves decisions, necessiten refermar-les amb la resta del professorat, fet que dilata inevitablement el procés. I al contrari, si a la comissió hi participa un nombre elevat de mestres, el problema ja no radica en la seguretat de les decisions sinó en la dificultat de posar-se dacord. Pot acabar essent un despropòsit incapaç dorganitzar i casar les bones idees que shi puguin expressar. Aquí es fa encara més evident la necessitat dun lideratge i uns objectius clars.
3 Finalment, un altre factor que no ajuda és el caràcter voluntari dels seus components. El fet de ser voluntaris els resta responsabilitat i pressió per resoldre els temes en un temps concret, determinat.
Malgrat tot, aquestes comissions funcionen i shi acaben decidint propostes. Però no de la manera que per a aquest propòsit cercàvem i necessitàvem. Per tant, al nostre entendre, totes aquestes consideracions, en forma dinconvenients, ens van fer descartar definitivament aquesta manera dorganitzar-se en comissions perquè, justament, ens convenia treballar amb una estructura que disposés dun lideratge inequívoc per poder determinar uns objectius clars; uns estructura que permetés ser àgil a lhora de prendre decisions, que fos eficaç i eficient i, per lanàlisi feta anteriorment, lorganització a través duna comissió de treball no ens ofereia les condicions necessàries per poder tenir èxit en una empresa del volum que es preveia.
El Consell audiovisual
Descartada lopció dorganitzar-nos a través de comissions de treball pels inconvenients abans expressats, convenia trobar, doncs, una fórmula que evités el bloqueig i els entrebancs i que, per tant, permetés poder desenvolupar sense traves i amb eficàcia les decisions que shavien de prendre. Una estructura que eliminés el caràcter voluntari dels seus components (sentén, per tant, que la seva participació en aquesta organització seria remunerada, tret que hi hagués una altra opció en base a una reducció horària), perquè tinguessin lautoritat i la responsabilitat de treball que els càrrecs exigirien.