Arcadi Oliveres Boadella
(Barcelona, 1945). És doctor en Ciències Econòmiques i professor jubilat dEconomia Aplicada a la UAB. Expresident de Justícia i Pau, és president de la Fundació Universitat Internacional de la Pau i membre de la Societat Catalana dEconomia i dATTAC. Va donar veu i va participar activament en el moviment 15-M. Ha rebut el Premi ICIP Constructors de Pau de lany 2017 i lany 2019 va rebre la Medalla dOr al Mèrit Cívic de Barcelona. Amb Angle Editorial ha publicat: Contra la fam i la guerra, Un altre món, El meu camí cap a la utopia, Aturem la crisi i Diguem prou! (tots ells amb diverses edicions). És el protagonista del documental Mai és tan fosc (2014).
Que es produeixi una pandèmia global o que en ple segle XXI haguem de cridar «llibertat presos polítics» no són fets casuals. Hem construït un món de relacions internacionals complexes, amb un sistema capitalista que perpetua les desigualtats controlat per governants i poders fàctics que actuen sense frens, en un planeta que està dient prou, mentre la Mediterrània somple de persones que sofeguen... Potser aquesta no era la fotografi a que havíem imaginat del món que deixarem a les noves generacions.
Fent memòria de les seves lluites i de la seva vida, leconomista altermundista i referent dels moviments socials Arcadi Oliveres repassa en aquest llibre els conceptes que han guiat el seu posicionament: democràcia, refugiats i migracions, capitalisme, canvi climàtic, antiarmamentisme, cultura de la pau... Podem, així, entendre fi ns on hem arribat, què hem après de tot allò viscut i explicar on són les claus per creure, encara, que aquest és un món habitable. LArcadi ens adverteix: estem obligats a lesperança. Perquè lesperança és lúnic motor per a lacció.
Edició i pròleg de Mar Valldeoriola
PARAULES
DARCADI
EL FIL DARIADNA
120
© 2021 Arcadi Oliveres Boadella
© 2021 Mar Valldeoriola Picanyol,
per ledició del text, el pròleg i la foto de portada
© 9 Grup Editorial, per ledició
Angle Editorial
c. Mallorca, 314, 1r 2a B · 08037 Barcelona
T. 93 363 08 23
www.angleeditorial.com
angle@angleeditorial.com
Disseny de la col·lecció: J. Mauricio Restrepo
Primera edició: febrer de 2021
Producció de lePub: booqlab
No és permesa la reproducció total o parcial daquest llibre,
ni la incorporació a un sistema informàtic, ni la transmissió
en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.
Arcadi Oliveres
PARAULES DARCADI
Què hem après del món i com podem actuar
Edició i pròleg de Mar Valldeoriola
Taula
La globalització i les seves coordenades
Una tarda de conversa amb els nets, per Mar Valldeoriola
Democràcia
Qui pren veritablement les decisions?
Capitalisme
Un sistema injust i assassí que hem derradicar
Diners
Sobre capital, frau fiscal i lespeculació desmesurada
Llibertat
Quan el control, el poder i la por no ens deixen respirar
Refugiats
On queda la dignitat humana i què ha passat amb el dret dasil?
Canvi climàtic
Del creixement il·limitat a un planeta esgotat
Pacifisme
No podem dir «no a la guerra» i obrir un pla de pensions
Guerra
La immoralitat de gastar 56 milions deuros diaris en despesa militar
Objecció fiscal
Desobeir per canviar les regles del joc
Política
Quan «estar fora» ens recorda que no tot passa per la institució
Populismes
Quan la reflexió i el pensament crític es converteixen en espectacle. De Trump a...
Moviments socials
Del no a lOTAN, al 0,7% o al 15-M... i de totes les voluntats (i lluites) de canvi
Monarquia
Una poma podrida que mai no hauria dhaver existit
Presos polítics
De la repressió dun Estat antidemocràtic a la construcció duna república social
Europa i crisi
El somni de veure una Europa més solidària i menys financera
Pandèmia (i coronavirus)
De ladvertència als aprenentatges per construir una vida més digna
Educació
La palanca i el pilar que pot permetre accionar el canvi
La globalització i les seves coordenades
Una tarda de conversa amb els nets
«Lavi sempre parla molt. I fa xerrades, també a les escoles, i parla deconomia i de pau», diu el Pol, un dels nets de lArcadi Oliveres, que, amb set anys «i mig» (matisa ell), té molt clar que de gran vol ser biòleg. Li agraden els animals. És un belluguet i imita els sons de molts dells. El seu germà Marc, quasi tres anys més gran que el Pol, és introvertit i de poques paraules, i puntualitza: «lavi també parla de política i dhistòria i explica sovint que el món està revoltat». Li agrada molt dibuixar però sobretot llegir el diari, de dalt a baix, els caps de setmana que és a casa lavi. Segurament un costum que ha vist practicar moltes vegades a lArcadi, lhome que ha fet de la paraula una arma per desemmascarar i denunciar les estructures o els interessos que subjauen en els conflictes dun món globalitzat, massa injust i massa desigual, «mogut per un sistema capitalista salvatge i ferotge, que actua com un depredador, i que sempre dic que caldria destruir», remarca. Destruir el capitalisme. «Però això es pot fer?», li pregunta el Pol. «Hem de trobar la manera de no ser còmplices daquest sistema. Les nostres accions diàries són les que configuren el món. I això es pot canviar. Hi ha alternatives que podem posar en funcionament. Tot és possible. I necessari. Ja sabeu que soc optimista de mena.» El Pol explica que a casa vivia amb ells un refugiat, un noi guineà de vint-i-pocs anys que està treballant de fuster i del qual shan fet amics. «Sabeu per què algunes persones venen cap aquí?», els pregunta lArcadi. «Perquè molts cops al seu país passen gana, o hi ha guerra i no poden viure bé... A vegades els deixen entrar i a vegades no; alguns sofeguen», respon el Marc. «I per què hi ha guerres?», insisteix lArcadi. «Perquè hi ha persones que no les volen acabar», salta el Pol. «I així fan diners», afegeix el Marc. Lliçó apresa de lavi. El Marc, a qui també li agrada mirar els atles i memoritzar noms de països i capitals, sap alguns llocs on hi ha guerra i els enumera: «Síria, el Líban, lAfganistan, el Iemen...». LArcadi aprofita per explicar-los que aquests països que estan en guerra sovint no tenen armes i aleshores el que fan és comprar-les. «I sabeu on les compren? A països on les fabriquen, com França, els Estats Units... i també Espanya. Al món hi ha 194 països i lEstat espanyol és el número sis en el rànquing de venda darmes. Us ho podeu imaginar?» Torna a saltar el Pol: «doncs que no en fabriquin! I que vinguin a les manifestacions amb nosaltres!». LArcadi dibuixa un somriure orgullós i reposat.
La tarda cau i la conversa segueix. És una tarda de finals del mes doctubre de 2019, una tarda que lArcadi passa amb els seus nets, com cada quinze dies, a la casa de Sant Cugat, la casa de la família paterna on viu des de fa anys, quan precisament lespeculació immobiliària el va fer fora a ell i a la seva dona del pis de lloguer de Barcelona. «Lhabitatge, laltre drama amb què cada dia cal lluitar; un dret usurpat que busca noves fórmules per reconvertir-se, i mentrestant sort nhi ha de les persones que cada dia sorganitzen i aturen desnonaments.» Es posa una mà a la barbeta i pensatiu mira a lhoritzó. El Pol i el Marc decideixen sortir a jugar al jardí i anar a veure el Jordi, un amic documentalista, a la cabana que fa temps uns amics van fer en homenatge al Marcel, un dels fills de lArcadi Oliveres, lluitador com ell, que va morir lany de lesclat del 15-M. Un any que lArcadi també va viure intensament participant de les assembles a les places i escampant el seu discurs de denúncia arreu. A la cabana, el Jordi treballa ordenant papers de lArcadi amb lobjectiu de construir-ne un arxiu personal que rememori i recordi tants moments de vida viscuda. Per fer-ne memòria. I buidar la casa de papers, també.
Papers i revistes i documents històrics que formen part de la vida viscuda són els que guarda lArcadi i els que li serveixen, juntament amb els seus coneixements deconomia, per explicar el que explica arreu: com funciona (o no funciona) aquest món i què hi podem fer. No són secrets destat, sinó evidències que tracen les coordenades que configuren el món globalitzat i totes les seves injustícies i contradiccions. Un món que gira i canvia a cada segon i cada cop a més velocitat. Fins i tot a vegades sense temps per assimilar aquests canvis. Un món que se sustenta sobre uns pilars bàsics que són els que fan que visquem (o malvisquem) en societat. Un món de guanys i pèrdues i equilibris difícils que obren preguntes quan els contextos que ens envolten no són com havíem imaginat: per què no es poden parar les guerres? Com pot ser que alguns governs neguin el dret dasil? Per què una pandèmia és la que atura el món? Per què sempre pateixen els mateixos? El capital continua sent el mal i ja sens ha advertit que el planeta té els dies (cada cop més) comptats, però no sacaba de fer net dels hàbits consumistes, depredadors, extractors i violents. Què hi podem fer? Sortim al carrer, protestem, busquem nous models... que el sistema engoleix de pressa. Intentem obrir noves finestres però també repetim cicles ja viscuts i retornem massa sovint a antigues melodies i vells paràmetres que no ens han acabat dajudar. I tot i així, «mai és tan fosc com abans de sortir el sol», com diu lArcadi, emulant una dita xinesa, per pensar que sempre hi ha un lloc per a lesperança, per fer aquest món més habitable... i més humà.
Com a economista, expert en comerç internacional i relacions nord-sud, desarmament i cooperació, lArcadi Oliveres es va convertir fa temps en un referent dels moviments socials que lluiten per un altre món més just, més solidari, més democràtic i més sostenible. La seva paraula ha transformat i sacsejat consciències. I algunes persones se nhan fet ferms seguidors. Són els «arcadistes», com sautoanomenen aquells i aquelles que un bon dia van obrir els ulls davant un discurs pedagògic, crític i personal que posa sobre la taula tots els desajustos del sistema on vivim. Però també totes les alternatives possibles. Fa tants anys que el «profeta desarmat», tal com el va definir el periodista Joan Barril, fa xerrades arreu que ni recorda quantes ni a quants llocs. Però aquesta continua sent la bandera que vol seguir fins que pugui: pregonar que un altre món és possible.
Després de tant temps, ell mateix es continua preguntant com hem construït aquest món i què ens ha ensenyat la vida. A partir de reflexions en veu alta sobre conceptes clau que lhan marcat i guiat, i a lestela dalguns esdeveniments més recents, lArcadi Oliveres intenta analitzar en aquest llibre alguns dels misteris del món que habitem i que deixarem a generacions futures, com explica als seus nets i comenta amb tanta altra gent. On som, què caldria canviar o cap on podem caminar. En definitiva, què hem après de la vida? I com continuar fent-la vivible i respirable en un món on laire és ja un bé escàs. En un món on quasi estem obligats a no perdre lesperança. Una esperança que sigui el motor de lacció. Una acció que sigui un motor per al canvi, més necessari que mai. Com deia Miquel Martí Pol, (potser) «tot està per fer, i» (encara) «tot és possible».