Caram, nois! La Maria sen surt i és una noia! ¿No podríeu fer-ho ni la meitat de bé? Si no podeu, us envio a vosaltres amb les jaies i que majudi la Maria!
Lestiu era sempre una època fantàstica perquè el pare plegava de posar paranys i podia passar bona part del temps amb nosaltres. A principis de juny, la mare guisava i empaquetava menjar que carregàvem al carro mentre el pare greixava les rodes i preparava els arreus. Sortíem de casa molt de matí i anàvem als matolls a arreplegar arrels de senega i baies. Els pares seien al pescant, la Cheechum i làvia Campbell amb els petits al banc del mig, en Jamie, en Robbie i jo damunt de la caixa-rebost, sota la tenda o a la portella. Els nostres quatre o cinc gossos i les dues cabres corrien al darrere i així començava lexpedició.
Cap a lhora de sopar ja sens havien sumat tres o quatre carros de mestissos i tothom cridava, xisclava i feia bromes perquè tornaven a veures i anticipaven el que els esperava. Quan acabàvem de muntar les tendes per fer nit, ja érem deu famílies pel cap baix en una llarga caravana. Quin espectacle donàvem, cada família amb un parell de jaies i jaios, una bona dotzena de criatures, quatre o cinc gossos i cavalls engalanats amb cascavells!
Els vespres eren una meravella. Les dones guisaven mentre els homes muntaven les tendes i la quitxalla corríem amunt i avall, xisclant i esbatussant-nos i ensopegant amb els gossos que bordaven i corrien al nostre voltant. Els pares se saludaven i clavaven alguna plantofada als petits, sense mala intenció, perquè ells també sho passaven bé. Al final de la jornada sèiem per terra a sopar tots i menjàvem carn dant, dànec o de la bèstia que els homes haguessin matat aquell dia, bannock a la brasa amb llard i te, i totes les baies bullides que érem capaços dendrapar.
Després ajudàvem a netejar i durant les hores de sol els homes feien lluita lliure, o polsos o punteria, o jugaven a cartes. Sempre hi havia algú amb un violí i una guitarra i la gent cantava i ballava i anava a visitar les altres famílies. Els nens jugàvem a óssos i witecoos un monstre blanc que es menja la canalla de nit fins que fosquejava i ens cridaven a dormir. Dins de la tenda, les mantes ja estaven desplegades damunt doloroses branques davet roig acabades de collir. Un fanal de carbó penjat de la carreta ens feia una mica de llum. Després de ficar-nos al llit, els grans seien a fora i un jaio o una jaia explicava històries mentre algú socupava de la foguera. Al cap duna estona tothom feia torns per explicar històries i els nens ens arrossegàvem a fora per seure a escoltar darrere de tots.
Els mestissos són gent supersticiosa. Creuen en fantasmes, en esperits i en tota mena despectres. LAlex Vandal era lhome més torrat i més bèstia de la rodalia i creia de cor i ànima en el dimoni. Solia explicar la vegada que va tornar a casa després de jugar a pòquer tres nits seguides. La seva dona dormia a dins de la cabana amb els deu fills, era una nit molt fosca. La màquina de cosir era al costat del llit i quan lAlex va entrar es va obrir el calaixet de sota i un dimoni de la mida de la seva mà va sortir-ne disparat i va saltar a terra. LAlex deia que shavia quedat paralitzat de por. En tocar terra, el dimoni va posar-se a créixer fins a ser més alt que ell. Treia foc pels ulls i no parava de bellugar la cua. Amb un somriure li va dir:
Alex, the ajudat a la timba i ara vinc a endur-tem lànima.
LAlex va tenir lesma de treures el rosari i atansar-lo al dimoni, que es va esfumar.
I així anaven les històries. Les òlibes xisclaven i els nens ens atansàvem cada vegada més als pares i a les àvies, que ens acabaven abraçant. Aleshores saixecava algú per revifar el foc, fins que tots anàvem a dormir morts de por. Al cap duna estona de jeure ben quieta em venien ganes de fer pipí. El pare i la mare no ens treien mai a fora, ho havien de fer les àvies. Recordo haver passat tanta por que maguantava les ganes estona i més estona, i estava a punt de desmaiar-me cada vegada que udolava un gos o que el vent agitava les branques. Aviat el campament emmudia i només de tant en tant es trencava el silenci, quan una mare cantava una cançó al seu fillet, que potser shavia despertat en sentir udolar un coiot o un llop.
Hi havia nits de molta excitació, com la vegada que un ós va ficar-se a la tenda den John McAdams i va trepitjar la seva dona. Ella es va posar a xisclar, els nens a bramar, i entre tots van despertar el campament. Lós, espantat, va posar-se dret i va topar contra el pal de la tenda, que es va ensorrar. Els homes la van aixecar mentre els McAdams en sortien de quatre grapes i el pobre ós shi quedava atrapat, grunyint de ràbia. Els gossos van enfollir, tothom bramava i parlava alhora. No cal dir que tot va tornar a lordre i que vam tenir hamburgueses dós lendemà a sopar. Hamburguesa és la paraula exacta, perquè lós va quedar trinxat per les destrals, que eren les armes que els homes tenien més a mà.
De dia treballàvem com castors. Els grans competien per veure quina família collia més arrels o baies i els pares se servien dels fills com a esclaus, els insultaven i els escridassaven a cor què vols. Quan era lhora de sopar, tothom es reunia i els vells feien la pesada per veure qui nhavia collit més.
Val a dir que aquelles expedicions tenien els seus mals moments. Per ganes que tinguéssim danar al poble, sabíem que els nostres pares shi emborratxarien. Arribava el dia que havíem arreplegat prou arrels de polígola i baies per anar a vendre, i llavors ens banyàvem, carregàvem els carros i tornàvem al poble. La gent ens insultava des de les voreres. Nhi havia que deien: Ja arriben els mestissos, compte amb les vostres coses! Així que entràvem a les botigues, les dones blanques en sortien amb la canalla mentre la muller i el fill o la filla de lamo vigilaven que no robéssim res. Jo madonava que els pares i els altres adults canviaven dactitud. Fins aleshores eren gent contenta que anava amb el cap alt, però en arribar al poble tothom callava i era com si fossin uns altres. Els homes obrien la caravana mirant recte, les dones els seguien. No me noblidaré mai, elles caminaven amb el cap cot i no alçaven la vista per a res. Nosaltres, la quitxalla, anàvem els últims, amb les jaies, fent el mateix posat.
Quan vaig tenir-ne consciència, vaig preguntar a la mare per què havíem de caminar com si haguéssim fet alguna malifeta i ella em va dir:
No thi capfiquis, ja ho entendràs quan siguis gran.
A partir daquell moment vaig decidir no caminar com ells. Jo aniria ben dreta i vaig dir als meus germans i germanes que fessin el mateix. La Cheechum em va sentir i tot posantme la mà al cap em va dir:
Recorda-ho, nineta. Has de caminar sempre amb el cap alt, i si algú et diu res, treu la barbeta i aixecal encara més.
Aquells dies al poble eren un malson i al mateix temps un goig. Les nits aclaparaven, encara que poguessin ser distretes. Un cop venudes les arrels i les baies, el pare donava uns calerons a la mare, uns quants més a les jaies i vint-i-cinc cèntims a cada criatura perquè anéssim a comprar. La mare i les jaies sempre compraven farina, llard i te abans de mirar peces de setí i seda per fer bruses, fils de brodar de tots colors i fulards. La canalla compràvem còmics i bastonets de regalèssia. Els homes anaven al saloon a beure cervesa i asseguraven que només shi estarien mitja hora.
Quan acabàvem de fer les compres ens en tornàvem als carros. Allà esperàvem i esperàvem, fins que la mare i algunes dones més valentes gosaven conduir fins als afores per plantar-hi les tendes i fer el menjar. Eren moments silenciosos, de poques paraules i poques rialles. A lhora de dormir teníem una consigna: si ens cridava la mare havíem de sortir corrents i amagar-nos.
Quan acabàvem de fer les compres ens en tornàvem als carros. Allà esperàvem i esperàvem, fins que la mare i algunes dones més valentes gosaven conduir fins als afores per plantar-hi les tendes i fer el menjar. Eren moments silenciosos, de poques paraules i poques rialles. A lhora de dormir teníem una consigna: si ens cridava la mare havíem de sortir corrents i amagar-nos.
Com sempre, pels volts de la una o les dues de la matinada tornaven els homes bramant i cantant. De vegades no anaven tan borratxos, però sovint duien beguda per continuar bevent davant de les tendes. Aleshores la mare ens cridava i nosaltres ens arrossegàvem per la part de darrere i sortíem a amagarnos entre els arbustos, i espiàvem fins que tothom dormia. Al principi els homes anaven alegres, però a mesura que passaven les hores arribaven els blancs. Es posaven a cantar i ballar tots plegats, i al cap de no res els blancs venien a molestar les dones. Els nostres senfadaven, però en comptes de barallar-se amb els blancs esbatussaven les dones. Els esquinçaven els vestits, els clavaven cops de puny o de fuet, les llançaven a terra i els donaven coces fins que perdien els sentits.
Després sesbatussaven entre ells tal com havien esbatussat les dones. Mentrestant, els blancs feien pinya i reien i bevien, i de vegades senduien alguna dona arrossegant-la. Oh, com els detestava! No hi eren mai quan sortia el sol. Els nostres es trobaven malament, tenien ressaca i malhumor, les mares tenien blaus i morats. Els homes anaven a beure cervesa al saloon fins que sels acabaven els diners i cada vespre hi havia una nova baralla. Ens nanàvem al cap dun parell de dies, gairebé sempre per ordre de la Reial Policia Muntada del Canadà.
Un dia vam rebre la visita dun comitè de veïns indignats, entre ells un indi vestit amb armilla i americana. Ens van dir que ens nhavíem danar, però nosaltres esperàvem que tornessin els homes i no ens vam moure dallà. Les criatures teníem molta por, les dones intentaven calmar-nos. Abans que abandonéssim el lloc ens van incendiar un carro. Al cap de poc van tornar els nostres i per una vegada van asserenar-se en veure la destrossa. Van enganxar els cavalls i vam sortir abans que es fes fosc. Recordo que em vaig sentir culpable pels problemes que havíem causat, i em vaig enfadar amb mi mateixa per sentir-me culpable.
I així passàvem els estius, fins que vaig fer tretze anys i les expedicions al poble es van tornar insuportables perquè de mica en mica les dones també shavien posat a beure.