Roger Canadell Rusiñol és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i professor agregat als Estudis dArts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya. També ha estat professor a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Girona.
És membre del Grup dEstudi sobre la Literatura del Vuit-cents (GELIV) i també del grup de recerca sobre Literatura Catalana, Món Editorial i Societat (LiCMES), des don desenvolupa la seva tasca investigadora.
Lany 2013 va editar, amb Montse Caralt, el llibre inèdit de Miquel Martí i Pol titulat Veu incessant. El 2016 va obtenir el Premi de Filologia Lluís Nicolau dOlwer de lInstitut dEstudis Catalans per la seva tesi doctoral sobre lobra poètica, periodística i editorial de Josep Anselm Clavé. I des doctubre de 2016 fins a juliol de 2020 ha estat director adjunt de la Fundació Miquel Martí i Pol.
Et devia una carta
Les cartes que es van escriure Miquel Martí i Pol i Joan Oliver durant més de vint anys són un testimoni privilegiat de la relació sincera i íntima entre aquests dos grans escriptors i ajuden a comprendre lunivers cultural i literari de la Catalunya de la segona meitat del segle XX.
La correspondència que sha conservat, de 1961 a 1983, mostra una amistat profunda i duradora gràcies a la qual tots dos creadors van poder compartir el seu pensament, les inquietuds provocades per la malaltia, els projectes i els èxits literaris. Shi evidencia també una mateixa voluntat de construir una xarxa cultural sòlida per al país: la col·laboració en revistes, la participació en actes públics i el treball incansable i coordinat per aconseguir que la literatura tingués un paper fonamental de transformació social i personal. Així mateix, aquest epistolari permet conèixer de primera mà el panorama editorial català de lèpoca i la importància que hi van tenir ambdós escriptors.
Et devia
una carta
Correspondència
Miquel Martí i Pol - Joan Oliver
Et devia
una carta
Correspondència
Miquel Martí i Pol - Joan Oliver
(1961-1983)
A CURA DE ROGER CANADELL RUSIÑOL
Ledició daquesta obra ha comptat amb el suport de
El treball dedició del curador ha comptat amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i lAssociació Amics de Miquel Martí i Pol
Primera edició: novembre de 2020
© Hereus de Miquel Martí i Pol i de Joan Oliver
© text introductori i edició de les cartes: Roger Canadell Rusiñol
© fotografia coberta: Arxiu Fundació Miquel Martí i Pol
© daquesta edició:
Eumo Editorial. C. Doctor Junyent, 1. 08500 Vic
www.eumoeditorial.com - eumoeditorial@eumoeditorial.com
Eumo és leditorial de la UVic-UCC
Disseny de la coberta: Natàlia González www.natnots.com
Maquetació: Grafime
Correcció: Mercè Rial
Producció de lePub: booqlab
Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de leditorial qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació daquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment daquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.
ÍNDEX
Testimoni duna amistat, duna literatura i dun país
Crònica duna edició
Col·laboracions en temps de resistència (1961-1970)
El naixement duna amistat (1971-1979)
Èxits literaris i conflictes editorials (1980-1983)
Correspondència Miquel Martí i Pol - Joan Oliver (1961-1983)
TESTIMONI DUNA AMISTAT, DUNA LITERATURA I DUN PAÍS
Crònica duna edició
La publicació de la correspondència entre Miquel Martí i Pol i Joan Oliver és la culminació duna suma desforços que van iniciar lany 1986 Toni Turull i el mateix Martí i Pol però que mai van arribar a traduir-se, com ara, en ledició definitiva daquest epistolari. El pas dels anys i el creixent valor que han adquirit els testimonis escrits en cartes, memòries o dietaris fan que el material que sha aplegat en aquest llibre tingui una significació especial en el context actual de la literatura i la cultura catalanes. La correspondència entre els dos escriptors, en primer lloc, ajuda a comprendre i a conèixer millor la relació personal que van mantenir, des de 1961, Miquel Martí i Pol i Joan Oliver i, en segon lloc, aporta dades, opinions, reflexions en el decurs de la seva creixent amistat sobre qüestions relatives a la literatura en general, al sistema literari català en particular, i també sobre la realitat social, política, editorial i cultural dun període històric que abasta des dels darrers catorze anys del règim franquista fins a lanomenada Transició i linici duna suposada democràcia.
Els primers treballs per fer realitat aquest volum amb la correspondència entre Martí i Pol i Oliver van començar a gestar-se, de manera indirecta, quan Ignasi Pujades, biògraf del poeta de Roda de Ter, va enviar una carta datada el 4 de novembre de 1986 a tots els amics i coneguts de Martí i Pol amb qui el poeta havia mantingut relació escrita:
Des de fa mesos estic escrivint la biografia de Miquel Martí i Pol. Ara estic recollint la correspondència com un capítol important de la mateixa.1 Ell mha deixat totes les cartes que havia rebut, i ha conservat, i té arxivades. [] Tu, en un moment o altre de la teva vida vas escriure a en Miquel. [] Ara tescric per a demanar-te si em podries enviar una fotocòpia de cada una de les que ell et va enviar.2
El 4 dagost de 1986, i després que Turull consultés al seu amic Martí i Pol si estava dacord que enviés les seves cartes a Pujades, aquest darrer va tornar a escriure-li per parlar-li de les 700 cartes que ja havia aplegat i en les quals, deia Pujades, hi havia un «material interessantíssim» que permetria «descobrir de manera molt extraordinària lentorn humà del fet literari, cosa que no ha sigut massa tractada a casa nostra».
Ja tinc fotocopiades les cartes del teu oncle (38 em sembla que nhi ha) i aquesta setmana te les enviaré. Fes-me saber que les has rebut, si et plau. Jo ja he rebut les fotocòpies de les meves a tu, i les enviaré a en Pujades.
Pocs dies després, Pujades ja havia rebut les cartes dOliver a Martí i Pol que aquest darrer li havia fotocopiat, i li avançava que quan viatgés de Bristol a Barcelona intentaria trobar, a casa de la filla dOliver, la resta de la correspondència:
Moltíssimes gràcies per les cartes den Joan. Testimava de debò. De vegades em petava de riure aquí tot sol, tot llegint-les per les coses tan divertides que et deia i contava. Em seran utilíssimes si al capdavall escric la seva biografia. Quan vagi a Barcelona l11 de desembre, que hi vaig aleshores intentaré fer passos per trobar les teves a ell, amb la Sileta, la seva filla, i enviar-ten còpies, però no és una excusa que els seus papers estan tan desordenats que trobar una cosa així pot ser tasca difícil.4
Des daquell moment, en moltes de les cartes que es van creuar Turull i Martí i Pol per preparar la visita daquest darrer a Bristol el mes de març de 1987 hi havia referències més o menys extenses al treball de recerca, compilació i revisió de la correspondència entre Oliver i Martí i Pol. Així, sha pogut documentar que a mitjan mes de gener de 1987 Toni Turull ja havia enviat cap a Roda les fotocòpies de les cartes que Martí i Pol havia escrit a Oliver i que el professor de literatura catalana i hispanoamericana a la Universitat de Bristol havia aconseguit amb lajuda de Sílvia Sileta Oliver. Escrivia Turull el 17 de gener de 1987:
Jo tornaré, segurament, a finals de març a treballar amb els seus papers [dOliver]. Ja em diràs què penses tu de la vostra correspondència i si et sembla publicable
Petició a la qual Martí i Pol va respondre el dia 26 del mateix mes de gener:
Vaig rebre les cartes que havia escrit al teu oncle. No me les he pogut mirar amb calma, però em sembla, pel gruix, que si no hi són totes poc sen deu faltar. Quan les vagis ordenant, junt amb les que em va escriure ell, segur que veuràs si nhi falten o no. Sobre això de publicar-les, a mi la idea no em desagrada, però en voldria parlar amb tu. Ho farem, si vols, a Bristol o quan vinguis pel març.
Durant els quatre mesos següents, tant les cartes com el material que sha pogut localitzar demostren que Turull i Martí i Pol van estar treballant en la confecció de ledició de la correspondència, i shan conservat fotocòpies de les cartes sobre les quals Turull feia preguntes a Martí i Pol el títol duna publicació que calia completar, el cognom dun amic esmentat en alguna carta, laclariment sobre un premi o un homenatge, etc., i en les quals Martí i Pol també intervenia per mostrar la necessitat de posar alguna nota aclaridora dun passatge, per respondre les preguntes de Turull, per indicar el nom de la persona adequada per obtenir una informació desconeguda per als dos, etc. La majoria daquestes notes shan conservat i ampliat en aquesta edició i demostren fins a quin punt es va avançar en la confecció de ledició de lepistolari per a la seva publicació.
El cert, però, és que malgrat la feina iniciada per Turull i continuada amb lajuda del poeta rodenc, els primers mesos de 1987 el projecte dedició va quedar aturat. Martí i Pol, després de tornar de la Universitat de Bristol on va llegir la seva coneguda conferència Algunes consideracions sobre experiència i poesia,5 va prendre la decisió de no publicar aquella correspondència, tot i que en la carpeta on es van conservar les notes esmentades ja shavia arribat a calendaritzar la publicació: «Turull portaria loriginal a punt el setembre del 87 perquè pogués sortir febrer/març 88». En rellegir les cartes és molt probable que Martí i Pol sadonés que, especialment en les escrites a partir dels anys vuitanta per part de Joan Oliver, shi feia referència de manera molt directa a escriptors, artistes, editors i persones vinculades a la cultura catalana que encara eren vius i que podrien sentir-se ofesos per com shi referien en unes converses escrites originàriament en un context dintimitat. El 14 de maig del mateix 1987, Martí i Pol va escriure una llarga carta a Turull per explicar-li la seva decisió i per demanar-li disculpes pel temps que havia dedicat a compilar la correspondència:
[] tinc por; més ben dit, coneixent com conec el meu país, no vull carregar-me a hores dara amb la responsabilitat de publicar un llibre que farà sortir butllofes a la pell de qui sap la gent, des de poetes a financers, passant per crítics, editors, polítics, pintors, etc. []
El cert, però, és que la correspondència no es va destruir i es va conservar als arxius personals dels dos escriptors que, finalment, han estat donats i són custodiats actualment per la Fundació Miquel Martí i Pol i lArxiu Històric de Sabadell, on es va dipositar el fons personal de Joan Oliver.6 Una tercera còpia incompleta de les cartes, en aquest cas fotocopiades, també va ser conservada per Francesc Vallverdú, amb qui Turull va tenir uns primers contactes per tal de mostrar-li part del material que es pretenia publicar. Pocs mesos abans de la seva mort, i després de lèxit del Col·loqui Internacional Miquel Martí i Pol celebrat el 2013 a Barcelona, Vic i Roda de Ter, Vallverdú va fer donació a Ramon Besora, president de lAssociació dAmics de Miquel Martí i Pol, duna carpeta amb tot el material fotocopiat i compilat per Turull fins al maig de 1987, la qual també va ser donada per a la seva conservació i estudi a la Fundació Miquel Martí i Pol de Roda de Ter.
Martí i Pol no va destruir les cartes creuades amb Joan Oliver i tant a Vallverdú com al mateix Turull els va reconèixer el possible valor futur que tindrien aquells documents. Deia Martí i Pol a Vallverdú que «passats els anys, segurament [les cartes] faran servei; ara no en farien cap»,7 i de manera encara més explícita manifestava a Turull:
La correspondència entre en Joan i jo té un to molt íntim, massa íntim per ser publicada en vida dalgun de nosaltres dos, i sobretot en vida de molta de la gent de qui shi parla. Com a document històric, literari, sociològic pot tenir, i segurament tindrà, molt valor daquí uns quants anys []8
Aquestes paraules i el convenciment que la correspondència entre Miquel Martí i Pol i Joan Oliver aporta, trenta anys més tard, dades, informacions i reflexions útils i necessàries per al coneixement i lestudi de la literatura i la cultura catalanes, són el que ha motivat la represa dels treballs que culminen en aquesta edició. Per això, amb el màxim rigor documental i editorial possibles sha optat per ledició de la correspondència completa, amb la inclusió de totes les cartes conservades entre els dos escriptors, tant les que Turull ja va aplegar entre final de 1986 i principi de 1987 com les que es donaven per perdudes en la compilació inicial i que shan pogut localitzar al Fons Miquel Martí i Pol de la Biblioteca Bac de Roda de Roda de Ter i al Fons Joan Oliver de lArxiu Històric de Sabadell.