És el mateix cas que el daquell home pobre que em vaig trobar a lesglésia del meu barri, ja fa alguns anys. El seu aspecte era descurat i semblava haver passat la nit al carrer. Recordo que es movia neguitós dun costat a laltre i que se senyava contínuament duna manera estranya i exagerada. Quan veié el rector, se li acostà i li digué: «Pare, soc de la tribu de Benjamí, de Benjamí Toshack! Fa anys que llegeixo la Bíblia i voldria que em recomanés algun llibre de lAntic Testament». El sacerdot, una mica perplex, li digué: «Bé, pots llegir el llibre dels Reis». i li va respondre: «Gràcies, mossèn, però, ¿quin del dos, el primer o el segon?». Aquell home, tot i les seves dificultats, coneixia la Paraula i tractava de dur-la a la seva vida.
Dos homes que, com ens diu el P. Chevrier, reben la Paraula amb atenció, submissió, respecte i amor i que tracten que aquesta penetri en el seu cor com el dit en la cera tova.
Dues vides que poden dir-li a Jesús: «Senyor, la meva casa i la meva ment estan destruïdes, però vós hi viviu».