Araceli Bruch, llicenciada en Història de lart, és una dona de teatre: actriu, directora, dramaturga i professora de dicció. Ha integrat sempre la perspectiva de gènere en el seu activisme cultural i recentment, des de la Junta de lAteneu Barcelonès, ha impulsat el grup Dones a la Palestra per promoure el pensament feminista.
Susanna Tavera és historiadora, catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona i autora i editora de nombroses publicacions sobre història contemporània, com és ara, Fons La Revista Blanca. Federica Montseny i la dona nova (1923-1931) (2007) i Sufragisme i sufragistes. Reivindicant la ciutadania política de les dones (2019).
Labril de 1910, quan la societat catalana encara sestà recuperant de la Setmana Tràgica, Carme Karr (1865-1943) és convidada per lAteneu Barcelonès a impartir-hi un cicle de conferències sota el títol Cultura femenina. Ella ja és una escriptora i articulista reconeguda i sha fet un nom dins el moviment feminista conservador.
Karr aprofita les tres sessions a lAteneu per expressar el seu anhel de millora de leducació de les dones perquè participin activament en el progrés social i de país i denuncia la hipocresia dun sistema patriarcal que les menysté. Si bé comença defensant una dona instruïda en benefici dels fills i filles retent tribut a Dolors Monserdà o a Francesca Bonnemaison, acaba proposant una reforma educativa dacord amb els nous corrents pedagògics europeus.
Aquests textos mostren la fertilitat i la vigència del pensament de Carme Karr i ens fan reflexionar sobre la consecució dunes aspiracions que continuen marcant lagenda feminista.
21. Capsa de Pandora
Carme Karr contra la incultura femenina
La col·lecció «Capsa de Pandora» és una iniciativa del Centre dEstudis Interdisciplinaris de Gènere de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya i Eumo Editorial.
Col·lecció assessorada per
Neus Carbonell
Isabel Carrillo
Gerard Coll-Planas
Eva Espasa
Pilar Godayol
Carme Sanmartí
Directora de la col·lecció
Teresa Julio
Carme Karr contra la incultura femenina
Edició a cura dAraceli Bruch i Susanna Tavera
Ledició daquesta obra ha comptat amb el suport de lInstitut Català de les Dones, a través del programa Organització dactivitats vinculades als estudis interdisciplinaris de gènere de la UVic-UCC, i de lAteneu Barcelonès.
Primera edició: novembre de 2020
© Hereus de Carme Karr
©de lestudi introductori al llibre i a les conferències: Araceli Bruch i Susanna Tavera
©de la foto de la coberta: Arxiu Família Ainaud
© daquesta edició:
Eumo Editorial. C. Doctor Junyent, 1. 08500 Vic
www.eumoeditorial.com - eumoeditorial@eumoeditorial.com
Eumo és leditorial de la UVic-UCC
Disseny de la coberta: Natàlia González www.natnots.com
Correcció: Mercè Rial i Gemma Romeu
Maquetació: Grafime
Producció de lePub: booqlab
Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de leditor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació daquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment daquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).
Tots els drets reservats.
Al grup de Palestrines de la tertúlia Dones a la Palestra de lAteneu Barcelonès fundat el 8 de març de 2018.
A totes les dones feministes que formen part de la història de lAteneu Barcelonès, de 1881 a 2020.
ÍNDEX
1. Una donassa a les albors del segle XX
Carme Karr, una pionera a lAteneu Barcelonès
Lempremta de Carme Karr
Carme Karr i el seu temps
Obres de Carme Karr i Alfonsetti
Bibliografia sobre Carme Karr i Alfonsetti
2. Una veu ardida contra la societat patriarcal a lAteneu Barcelonès
El progrés, la pàtria i lavenir de la dona catalana. Introducció a la primera conferència
«LESTAT SOCIAL I MORAL DE LA DONA A CATALUNYA»
Una educació falsejada pel formidable egoisme de lhome. Introducció a la segona conferència
«ESTUDI DOBSERVACIÓ DELS DIFERENTS TIPUS DE LA NOIA CASADORA BARCELONINA»
Foc nou per a noves energies vitals. Introducció a la tercera conferència
«LA SOCIETAT BARCELONINA, LA INTERVENCIÓ QUE LA DONA TÉ EN ELLA, I DE COM ÉS TRACTADA GENERALMENT PER LHOME»
3. La producció karriana: un camí fressat
Cloenda: estem denhorabona,Jordi Casassas Ymbert
1.
UNA DONASSA A LES ALBORS DEL SEGLE XX
Foto de Carme Karr dedicada a la família Matheu.
Real Estudio Napoleón de la Rambla de Santa Mònica de Barcelona, 1909.
Arxiu Família Ainaud
« mon camp dacció fou sempre la causa femenina,
la pobreta i abandonada [causa] femenina, al servei de la qual he posat tots els meus entusiasmes, tots els meus esforços, fins mon esperit i mon cor, joves encar, per les utopies que en ells auriolen lavenir de la dona catalana.»
Lempremta de Carme Karr per la causa femenina és de tal abast, que depassa de llarg lestudi introductori que ens disposem a fer de les conferències impartides a lAteneu Barcelonès (AB) el mes dabril de 1910 i publicades per LAvenç a finals del mateix any. Amb tot, un repàs a la seva figura és imprescindible, motiu pel qual hem optat dantuvi per inserir unes breus notes biogràfiques en aquesta primera part: Una donassa a les albors del segle XX, a més dafegir-hi lannex cronològic Carme Karr i el seu temps i la bibliografia corresponent al volum que ens honora presentar.
Cal advertir als lectors que hem decidit prescindir de les notes a peu de pàgina, opció que substituïm per les citacions literals entre cometes, i que justifiquem per la voluntat doferir una lectura més dinàmica, atès que el motor que ens ha mogut a confegir aquest llibre és el doferir un treball més divulgatiu que purament acadèmic.
Limpuls per empènyer aquesta publicació sens va manifestar mentre preparàvem el material per a lexposició «Dones a la Palestra de lAteneu Barcelonès 1881-1923», encomanada per lescriptor i bibliotecari de lactual Junta de lAteneu, Jordi Coca, a qui agraïm la comesa. En el procés de cerca, ens vam adonar de fins a quin punt Karr era una figura poc o mal coneguda, fins gosaríem dir poc o molt marginada. Només cal esmentar que, incomprensiblement, a la biblioteca de la docta entitat no hi havia cap exemplar de Cultura femenina. Estudis i orientacions, justament el llibre que recull les primeres conferències que es van fer a lAB a favor de la «causa femenina», dictades per Carme Karr i que ara, gràcies a lempenta dEumo Editorial en col·laboració amb la UVic-UCC i a la voluntat de la Junta de lAteneu, presidida pel Dr. Jordi Casassas Ymbert, posem a les vostres mans.
Si del primer impuls sen desprenia aquesta constatació, de lestudi de les tres conferències que apleguem en aquest volum sen deriven una colla de raonaments que anirem desgranant a partir de consideracions com ara:
De com la fertilitat del pensament karrià incideix en el desvetllament femení i en lesclat de la consciència feminista, i de com va evolucionant envers les tesis sufragistes que recalaran en la consecució del vot per a les dones.
De com Karr sincorpora a la dita «palpitació mundial del moviment feminista» com a senyal indiscutible de progrés i de modernitat.
De com cabdella el fil de la genealogia feminista per teixir el seu camp dacció en pro de la cultura femenina i de la reforma educativa, promovent i emparant el deler dinstruir-se de la dona catalana.
De com la veu integradora duna burgesa procliu al lliure pensament conjuga valors tradicionals com el sentit del deure i la missió de la maternitat, apostant per una dona instruïda i moderna en benefici de leducació de fills i filles, i dignificant el paper com a esposa cultivada en grau digualtat espiritual amb lhome.
De com albira leducació de les noies en institucions caduques que malmeten la confiança en les seves capacitats, el dret a ser aptes per al treball i gaudir dels seus guanys, i de com assolir una educació que dignifiqui lestat de solteria i la lluita pel respecte a les dones en general.
De com el seu sentiment de servei a la pàtria, a recer de Solidaritat Catalana, alça lestàndard de la catalanitat i sadscriu al corrent noucentista.
De com la tenacitat de lescriptora i periodista que shostatja rere pseudònims irònics com «LEscardot» o «Xènia», en al·lusió a Eugeni dOrs, «Xènius», a qui interpel·la amb subtil murrieria atorga carta de reconeixement intel·lectual i artístic a dones creadores amb laltaveu de la revista Feminal, que manté activa tota una dècada (1907-1917).
De com la veu ardida de Karr satreveix a enfilar els graons de la palestra pública per denunciar la hipocresia de la societat patriarcal, criticar larquetip de lhome català per la seva manca de món i de finor i posar el dit a la nafra en la indiferència, lescepticisme àdhuc el cinisme manifest vers la causa de les dones, a qui sense rubor ridiculitzen.
De com des del seu «modest esperit de dona» combina un llenguatge franc i directe, pregant indulgència i reclamant benevolència per convidar els seus contemporanis, homes i dones, a llençar per la borda prejudicis ridículs i estèrils, fer foc nou i implicar-se en «lavenir de la dona catalana».
La motivació que presideix el relat que us oferim al llindar de cada conferència és senzilla i planera: compartir les nostres reflexions per deixar a la vostra consideració no solament un tast de la seva obra, sinó sobretot la modernitat del corpus karrià, la vigència del seu pensament.
Lhoritzó assenyalat, el camí traçat, les seves utopies i els seus somnis, el seu verb encès, les seves realitzacions, són encara les nostres? Com ens han educat? Hem foragitat el sentit del ridícul quan enfilem els graons de les palestres públiques? Ens sentim prou escoltades, respectades, reconegudes? Sentim aquell buit insofrible en la plenitud de la vida? Esmercem el temps en la bellesa que es marceix o cultivem lencant de la paraula? Seguim vessant llàgrimes de desencant? Compartim plenament amb els nostres companys linterès per la causa femenina?
LEMPREMTA DE CARME KARR
Les conferències que llegireu a continuació són les de la primera tanda que en va impartir la nostra autora a lAteneu Barcelonès.
El 6 dabril de 1910, Carme Karr i Alfonsetti (1865-1943) era una figura prou coneguda dins el món de les lletres catalanes, sobretot com a escriptora i periodista. Recordem que com a narradora ja havia publicat Bolves i Clixés (ambdues el 1906), i com a periodista destacava pels seus articles agosarats a favor de la causa femenina, que sovint signava amb pseudònims ben significatius com «LEscardot», «Joana Romeu», «Una Liceista», «Xènia»
La seva veu començava a ser escoltada i respectada com a activista cultural a favor de «la pobreta causa femenina» com ella mateixa en deia, un qualificatiu que operava obertament de reclam, amb una crítica implícita a la manca dinterès per la qüestió de la dona, no absent de certa recança.
En aquest sentit es va ocupar de crear i dirigir un suplement de la revista La Ilustració Catalana que li encomanà el seu director, lescriptor Francesc Matheu i Fornells (1851-1938). A partir daquest encàrrec va intuir, amb encert, que aquells afegitons «femenins» que tradicionalment publicaven revistes i periòdics podien ser lescletxa idònia per capgirar els «pobres» continguts dedicats a les dones. Així fou com el 28 dabril de 1907 va aparèixer el primer número de la revista Feminal, que aviat brillaria amb llum pròpia i que faria fortuna per dotar «la pobreta causa femenina» duna carta de navegar.
Quan aquell 6 dabril Carme Karr va pujar per primera vegada a la palestra de lAteneu era una dona de quaranta-cinc anys en lesclat de la maduresa. La revista Feminal feia tres anys que havia encetat la seva singladura, dignificant el paper de les dones, i ella shavia fet per mèrits propis un espai com a representant del moviment feminista conservador català.
De manera més o menys explícita, les conferències semmarquen en la crisi post-Setmana Tràgica, moment en què es planteja la imperiosa necessitat que experimenta la societat catalana de comptar amb les dones per tal de cooperar en una mena «dapostolat», el de «la gran obra del progrés i de la cultura de Catalunya» i, en el cas de les mares, «per disposar de lavenir dels fills».