Des dAspàsia de Milet que va viure uns quants segles abans de Crist fins a Christa Leem mite eròtic dels anys setanta del segle XX, trobem la pionera de lestudi de lorgasme femení (Hildegarda de Bingen), la primera dona que es va doctorar a Europa (Juliana Morell), la primera anarquista (Louise Michel), la primera metgessa del país (Dolors Aleu) o la primera corresponsal de guerra catalana (Àngela Graupera). També la gran reina dEgipte Cleòpatra, la pintora Artemisia Gentileschi, lescriptora Dolors Monserdà, la viatgera Alexandra David-Néel, la pedagoga Maria Montessori, Virginia Woolf, Clara Campoamor, Margarida Xirgu, Hannah Arendt, Mercè Rodoreda, Simone de Beauvoir, Victòria dels Àngels, Joana Biarnés I, per descomptat, les valentes Mariana Pineda, Emmeline Pankhurst, Amelia Earhart o Rosa Parks. Són el que el feminisme anomena les mares simbòliques, les que ens fan més fortes.
La poeta nord-americana Adrienne Rich pensava que per fer valdre lexperiència femenina feien falta uns ulls nous, sota parpelles noves. Afortunadament ja tenim uns ulls nous i mirem més enllà del relat androcèntric que ens han venut. Ara sabem que la història explicada per homes i per als homes era una pura invenció. Perquè les dones sempre hem estat allà on les coses han succeït. Que a partir dara no ens expliquin contes. Elles, nosaltres, també hem estat i som protagonistes dexcepció.
01 / 100
ASPÀSIA DE MILET (c. 470 aC c. 400 aC)
Era el que sen diu una sàvia i va ser la dona més important de la Grècia clàssica. A la ciutat grega de Milet a lactual Turquia, la seva saviesa causava sensació. Shavia format llegint els filòsofs i els poetes perquè la bona situació de la seva família lhi havia permès. Tot i que, en honor a la veritat, sha de dir que en aquells temps a la Grècia clàssica els nens i les nenes rebien a lescola la mateixa educació; era el que avui sanomena coeducació.
Es parla de la seva bellesa i que els seus cabells eren rossos com lor. A la seva ciutat havia fet fortuna dirigint un bordell que li havia proporcionat considerables ingressos. És a dir que era una hetaira o una prostituta de luxe, com es vulgui. Va deixar, però, aquesta rendible ocupació quan el dramaturg Sofroni li va parlar dAtenes, un lloc on podria desenvolupar millor les seves capacitats intel·lectuals. I cap allà sen va anar. Tenia, diuen, vint anys.
A Atenes va fundar una escola de filosofia i declamació per a joves. La fama no va trigar a arribar-li i la van admirar des dEurípides fins a Sòcrates, que déu-nhi-do. Però el que es va corprendre més va ser Pèricles, que era la màxima autoritat política de la ciutat. Pèricles la va deixar embarassada. Va ser la seva companya i es diu que fins i tot li escrivia els discursos. Per això sembla encetar la llarga llista de dones especialment brillants que van fer brillar encara més els seus companys de llit fent-los la feina des de lombra.
També es va envoltar dels intel·lectuals més destacats, com Plató, Aristòfanes o Anaxàgores. En aquella Atenes del segle V en part tan envejable, Aspàsia va tenir-hi un gran pes, com ben poques dones el van tenir en aquell temps. Els sectors més conservadors no la podien ni veure, perquè amb el seu exemple animava les dones a viure més enllà del paper que sels havia adjudicat i a emancipar-se.
Per acabar-ho dadobar, posseïa coneixements científics, encara que no els va deixar per escrit. En aquest camp, va tenir un interès especial en lestudi de lembaràs, ja fos per prevenir-ne els riscos o per pal·liar les molèsties del postpart. I també, per rematar lantipatia que sentien per ella els més convencionals, en les estones de lleure que li deixava la seva dedicació al pensament, li agradava organitzar grans festes que duraven dies, regades amb bon vi i on confraternitzaven ni més ni menys que milers de convidats.
En una ocasió se la va acusar dhaver ofès els déus, un delicte que era molt greu, i va haver de sotmetres a un tribunal ciutadà, del qual pel que sembla va ser absolta segurament gràcies a la seva brillant eloqüència. Pel mateix delicte, més tard Sòcrates seria condemnat a mort. Quan Pèricles va morir a causa de la pesta, Aspàsia es va casar de seguida amb un ric atenenc i amb ell va tenir un altre fill. A la mort daquest, es va retirar de la vida pública i va tornar a la seva antiga ocupació. Va fundar una Acadèmia dEloqüència i Art Amatori, no se sap si per a les aspirants a hetaires o per a les aspirants a filòsofes.
Sha de dir que les seves dates de naixement i de mort són aproximades, i que part de la seva vida ha estat reconstruïda gràcies a testimonis posteriors. Col·laboren a desdibuixar la veritat els calumniadors que li van voler mal i aquells que històricament shan dedicat sense treva a malparlar de les dones que excel·leixen.
02 / 100
CLEÒPATRA (69 aC 30 aC)
La darrera reina dEgipte que va néixer a la ciutat dAlexandria pertanyia a la dinastia ptolemaica i el seu pare va ser Ptolemeu XII. A la mort daquest i amb només divuit anys, va ocupar el tron, cosa que li va valdre lenfrontament amb el seu germà, que li va declarar la guerra. Però no van ser les lluites internes les que la van fer mundialment cèlebre, sinó les seves estretes relacions amb limperi Romà, on en aquells anys governava Juli Cèsar. De la seva unió amb lemperador va néixer Cesarió. Quan Juli Cèsar va ser assassinat, el va substituir Marc Antoni, tant en el comandament de Roma com al llit de Cleòpatra. Amb ell va tenir tres fills.
A Egipte, Marc Aureli va protagonitzar una guerra contra el seu gran enemic, Octavi. En aquest conflicte va ser on tots dos, Cleòpatra i el seu amor, van perdre la vida. Hi ha molta literatura sobre aquest final. Alguns creuen que lemperador es va suïcidar quan li van comunicar la notícia de la falsa mort de la reina, mentre que altres diuen que va ser Cleòpatra qui, en saber que Octavi el futur emperador August la volia mostrar a Roma com a trofeu, es va llevar la vida abans deixant que la mossegués una serp verinosa.
Aquesta és la història explicada breument, però hi ha molt més, demostrat o engreixat pel poder captivador de la llegenda. Cleòpatra era molt bella, però també molt intel·ligent, i, a banda dintel·ligència, va demostrar que era una dona amb criteri propi. Aquesta suma delements és la que va captivar tant Juli Cèsar com Marc Antoni, que quan la van conèixer estaven tots dos feliçment casats. Contràriament, no agradava gens a aquells que van escriure la història de limperi Romà, per això van difondre della una imatge de femme fatale de la qual avui encara no sha desempallegat. Molt diferent és la imatge que ha quedat della en la tradició islàmica, en la qual se la recorda per les seves virtuts i no per la seva capacitat de seducció. Ben al contrari, se la recorda com una erudita que robava cors amb la seva conversa brillant i les seves capacitats intel·lectuals.
Hi ha una cosa, però, de la qual sha parlat poc. Cleòpatra era dorigen grec i no egipci, però a còpia de generacions no se sap quantes barreges la van precedir, de manera que no se sap del cert a quina raça va pertànyer. Educada en la cultura hel·lènica, se li adjudica el domini de set o vuit llengües i duna vasta cultura general en diversos camps, de les matemàtiques a lastronomia, passant per les ciències polítiques.
Hi ha una cosa, però, de la qual sha parlat poc. Cleòpatra era dorigen grec i no egipci, però a còpia de generacions no se sap quantes barreges la van precedir, de manera que no se sap del cert a quina raça va pertànyer. Educada en la cultura hel·lènica, se li adjudica el domini de set o vuit llengües i duna vasta cultura general en diversos camps, de les matemàtiques a lastronomia, passant per les ciències polítiques.
Era molt ambiciosa i també capriciosa. En la seva curta vida, que va tenir lloc en anys convulsos i més que trepidants, va tenir temps de viure moltes intrigues, exilis, crims, atacs i retirades, i anades i vingudes dEgipte a Roma. Va governar durant vint-i-un anys i amb ella lEgipte faraònic va recuperar el prestigi que temps enrere havia tingut. Amb ella es tancava una tradició de reines fortes, que ho van ser encara més a causa de la feblesa dels seus marits. És el cas, per exemple, de Nefertiti. La darrera reina del Nil va expirar en el seu llit daurat, amb el vestit reial i les joies que feien resplendir encara més la seva exòtica bellesa, fos de la raça que fos. Tenia trenta-nou anys.
03 / 100
HIPÀTIA (355/379415/416)
Tots els personatges de la història remota no deixen destar envoltats duna boira de llegenda. Hipàtia no nés una excepció. Aquesta egípcia originària dAlexandria va destacar sobretot en ciències exactes i en matemàtiques. Havia tingut la sort de créixer en un ambient culte i que incentivava la curiositat per disciplines diverses. Filla del filòsof Teó, que treballava a la Biblioteca dAlexandria, va ser hereva de les idees de Plató i Plotí. I ja com a mestra neoplatònica va tenir a càrrec seu la responsabilitat de leducació de futurs alts càrrecs.
És la primera matemàtica de la qual es té notícia. Estudiosa així mateix de lastronomia, entre les seves aportacions trobem el perfeccionament dels astrolabis destinats a fixar el lloc exacte on es troben les estrelles al firmament. Es va dedicar també a estudiar làlgebra i la geometria, fins a superar el seu propi pare. És també la inventora del densímetre, instrument que calcula la densitat dels líquids.
No es va quedar pas a Egipte, sinó que va viatjar a Atenes i Roma per ampliar els seus coneixements. En el canvi del segle IV al segle V esdevingué la cap indiscutible del neoplatonisme a la seva ciutat natal. No ensenyava pas a lescola, sinó a casa seva mateix, on acudien deixebles de llocs diversos. Casa seva va convertir-se en un dels centres neuràlgics del saber, un centre que acollia la diversitat cultural i també religiosa, on les lliçons consistien en diàlegs al voltant de la filosofia, les matemàtiques, lastronomia, etc.
Va viure en lascetisme, de manera que, tot i haver-se casat amb un filòsof anomenat Isidor, va romandre verge i allunyada dels perills de la carn. Que destaqués per sobre dels filòsofs del seu temps demostra que, allà on les dones excel·lien, hi havia qui les sabia apreciar, contràriament al que ens han volgut fer creure esborrant el rastre de tantes dones valuoses que van brillar en el seu temps. Són els seus deixebles els que ens han permès saber della i de les seves contribucions. El més destacat va ser Sinesi de Cirene.
Hipàtia sempre va mantenir la tesi heliocentrista, model astronòmic segons el qual la Terra i els planetes es mouen al voltant del Sol. I es creu que Copèrnic va tenir accés a les seves teories. Per això estaríem en disposició de considerar-la una influència en la revolució copernicana.
El saber sempre desperta recel, i Hipàtia va morir de manera violenta, a mans duna turba de cristians, quan tornava a casa seva en un carruatge. La van arrossegar per tota la ciutat fins arribar al temple dAugust, llavors la catedral dAlexandria. Allà, després de despullar-la, la van lapidar fins a la mort. Segurament va ser assassinada per romandre fidel al paganisme en un moment de creixent catolicisme, germen de la religió catòlica que regnaria després a limperi Romà. És per aquesta raó que se lha considerat també una màrtir de la ciència, perquè va morir defensant allò que es pot demostrar enfront dallò que no es pot demostrar. La seva tragèdia és també un dels exemples del pas del raonament clàssic a lobscurantisme medieval.
04 / 100
EGÈRIA (s. IV)
El seu nom sha recollit de diverses maneres: Aetheria, Echeria, Etheria, Heteria, Eiheriai o Egeria. Ens quedem, però, amb Egèria. Della se sap, tot i la distància temporal, que procedia dHispània, concretament de la regió de la Gal·lècia (segurament a lactual comarca dEl Bierzo). Se sap també que inevitablement va ser noble, perquè només les dones de noble bressol podien assolir en aquell temps la cultura de què va fer gala. I se la coneix sobretot per haver estat la nostra primera viatgera.
Va viatjar fins als llocs sagrats (Palestina, Egipte, Mesopotàmia) i va plasmar les seves experiències en un llibre escrit en llatí vulgar, Itinerarium ad Loca Santa. Va arribar a Constantinoble lany 381 (la data és segura). Seguia el curs de les calçades romanes i anava aturant-se als monestirs que lacollien o, en el seu defecte, a les cases de postes que hi havia més o menys cada 30 quilòmetres, tot i que entremig es podien fer petites parades. Ah, oblidava mencionar que no era pas monja, encara que durant temps se lhi va considerar, bàsicament perquè en aquell temps no existien les monges pròpiament dites. El que potser li va facilitar el viatge va ser algun salconduit que li permetia recórrer territoris hostils, a peu o al llom danimals, perquè no hi havia cap altre sistema.
Egèria va sortir pels Pirineus, va travessar França, va descendir per Itàlia i va solcar el mar Adriàtic. Dallà a Jerusalem. I de Jerusalem i les terres santes a Egipte, fins a arribar al Sinaí. Aquesta mig gallega no es cansava de fer quilòmetres. En realitat, el seu llibre és una suma de cartes dirigides a les seves amigues sedentàries que li servien com a diari de viatge. Falten fulls daquest viatge que va durar uns quants anys i durant el qual la viatgera va recórrer tot el que llavors es coneixia del món, perquè per a la gent del seu segle el món pràcticament sacabava en aquells límits i signorava què hi havia més enllà.
En els darrers anys de limperi Romà, shavia posat de moda que les dones dalta nissaga viatgessin. La culpable va ser santa Helena, la mare de lemperador Constantí, que va voler veure amb els seus propis ulls els escenaris de la vida i la passió de Crist. Terra Santa, doncs, va esdevenir el lloc de vacances més ambicionat pels rics, si sem permet dir-ho així.
Es calcula que quan Egèria va realitzar el seu llarg pelegrinatge no era ni gaire gran ni gaire jove. No era gaire gran perquè el viatge hauria estat massa dur per a ella. I no era gaire jove perquè llavors no hauria pogut anar acompanyada de tota la cohort de viatgers masculins que surten al seu text (soldats, sacerdots). Era, doncs, una aventurera de mitjana edat, amb lenergia suficient per aguantar aquell periple. El seu testimoni va ser trobat per un erudit a la biblioteca dArezzo a mitjan segle XIX.
Pionera duna ja llarga tradició de dones viatgeres que van de Lady Montagu a Ida Pfeiffer, la darrera cosa que sabem és que al final del seu trajecte volia anar a Efes. Se li perd la pista i no sabem ni quan ni com li va arribar la mort.