Simpatitzava amb el krausisme i sempre va posicionar-se a favor de leducació de les dones. Així, va participar en la fundació de lAsociación para la Enseñanza de la Mujer, que tingué un paper cabdal en el progrés social de les dones del país. No va deixar de publicar: articles, poemes, teatre, assaigs. Entre les seves obres destaca La mujer del porvenir (1869), llibre que recull les conferències dominicals que va impartir per a les dones a la Universitat de Madrid i en el qual nega la inferioritat de les dones que defensaven alguns sectors reaccionaris i contradiu la idea que la seva missió és només ser esposes i mares.
De fet, la vida de Concepción Arenal va ser una lluita permanent a favor de lemancipació femenina en un temps en què les dones comptaven ben poc, i una lluita a favor de la millora de la societat en el seu conjunt. Advocada sense títol mai lhi van donar, escriptora i activista social, és un daquells personatges que fa avançar el seu temps i com a tal ha quedat.
20 / 100
LOUISE MICHEL (18301905)
Danarquistes homes i dones sense cap ganes dobeir cap autoritat, nhi ha hagut sempre. Però es creu que va ser ella, Louise Michel, la primera a fer ondejar la bandera negra, que esdevingué el símbol de lanarquisme. Un segle després de la Revolució Francesa, Michel va representar lesperit de la Comuna de París i va lluitar colze a colze amb els homes, amb el fusell a la mà i un fort desig de justícia social.
Era filla natural dun terratinent i una serventa, per això ja va patir des de bon començament les conseqüències de la lluita de classes. La família paterna la va educar en els llibres i volia ser poeta. Estudià per a mestra i, amb una herència, obrí escoles lliures. Començà a moures en els ambients revolucionaris perquè era de les que creia que la societat necessita un canvi radical.
El 1870, França havia perdut la guerra i havia capitulat davant de lexèrcit de Bismark. Replegat el govern, amb la ciutat en flames, el poble no va defallir a lhora de defensar-se de la invasió estrangera. I les dones van sortir als carrers a interposar-se entre els soldats i els resistents, es van exposar i van fer barricades. Una revolta que donà lloc al primer govern obrer de la història.
Les dones de la Comuna van rebre el nom de pétroleuses (incendiàries). Michel se sumà a la lluita. En la defensa de la capital, començà formant part del Comitè de Vigilància de Montmartre, el seu barri. Amb luniforme de la Guàrdia Nacional, es trobà liderant un batalló femení que resistí heroicament en les darreres batalles.
La Comuna va fer coses mai vistes: expropià el clergat, cedí els tallers abandonats a les cooperatives obreres i establí la igualtat dhomes i dones davant la llei. La repressió va ser brutal i Louise va aconseguir escapar. Però la policia havia detingut la seva mare i per això es va entregar. Des de la presó on la van tancar, se sentien els afusellaments dels revoltats. Al consell de guerra que li van fer es negà a defensar-se i es feu responsable dels seus actes.
Deportada a la quinta forca, a Nova Caledònia, en ple oceà Pacífic, allà es dedicà a educar els nens de les tribus sotmeses pels francesos. Uns quants anys després, gràcies a una amnistia parcial als comuners, tornà a França i reprengué la seva activitat política, sense donar-se mai per vençuda. Allà on podia feia discursos incendiaris i participava en mítings. No trigà a fer una altra vegada cap a la presó. Engarjolada, es negà a abandonar la cel·la si no alliberaven també els seus companys. La por que els seus seguidors samotinessin va fer que la deixessin anar.
Sexilià temporalment a Anglaterra. Els seus darrers anys els passà entre Londres i París, sota vigilància policial però dedicada a les seves obres literàries i a impartir conferències. Publicà Memòries de la Comuna perquè aquell episodi quedés ben fixat. Una pulmonia se lemportà en plena gira de conferències. El seu funeral va ser multitudinari. Se la coneix com la Verge Roja.
21 / 100
HELENA BLAVATSKY (18311891)
A la segona meitat del segle XIX, Madame Blavatsky, com se la coneixia, va ser tot un personatge. A força despiritisme i ocultisme, es va dedicar en cos i ànima a la teosofia, i lany 1875 fou una de les fundadores de la Societat Teosòfica. Feia creure que la Germanor dels Mestres de lHimàlaia lhavia escollit per difondre els seus missatges. Apel·lava a les inquietuds espirituals dels incauts i va estafar-ne uns quants, entre els quals el mateix Edison.
La revolució científica i tecnològica que hi va haver aquells anys semblava que estigués a punt de deixar definitivament enrere qualsevol bri despiritualitat, la qual cosa va tenir com a reacció una pluja de fenòmens que la reinventaven, lluny de les religions en ús. Mèdiums i visionaris van abundar, però cap amb la seva capacitat de convicció. Per la seva banda, la teosofia que va practicar consisteix en la recerca permanent del coneixement des de la creença destar il·luminat per un esperit superior.
Oriünda de lactual Ucraïna, en un intent dassolir la independència per la qual tant frisava, es va casar als disset anys amb un senyor que li doblava ledat i va marxar de casa sense consumar el matrimoni, però amb el cognom del marit com a patrimoni, mai millor dit, immaterial. De jove va ser des de professora de piano fins a ajudant duna mèdium, cosa que li va servir descola per aprendre trucs per simular fenòmens paranormals. Pesava més de cent quilos i anava vestida de manera estrafolària. Menyspreava la ciència materialista i deia que rebia instruccions telepàticament per comunió espiritual.
Havia explicat que als vint anys va conèixer el mestre Mahatma M., després que se li hagués aparegut en somnis i a través de visions durant la infantesa. I explicava també que, a instàncies daquest, havia recorregut mig món. Fundada la Societat Teosòfica amb un grup de teòsofs, entre els quals hi havia senyors de llargues barbes com el coronel Henry Olcott, que fou el seu company, van traslladar la seu central a Adyar, a lÍndia. I la seva Societat Teosòfica va desplegar molt de pressa per tota la geografia una xarxa amb centenars de milers dadeptes.
Entre els seus llibres destaquen Isis sense vel i La doctrina secreta, la seva gran obra. Insistia que els coneixements abocats a les seves abundants pàgines li havien estat transmesos en part pels mahatmes, de manera que havia escrit a raig molts passatges sense saber què escrivia. Blavatsky va ser també leditora de la revista The Theosophist.
Potser va ser una mica massa agosarat per part seva fundar la secció esotèrica de la Societat Teosòfica, cosa que va acabar de sembrar el dubte sobre la seva fiabilitat. Ella, però, defensava amb convicció les seves pràctiques. Per exemple, a Anglaterra va plantar cara a la Societat per a la Investigació Psíquica, que deia que la teosofia era un frau i ella, una impostora. Justament allà, a Londres, va morir de grip. Morta ella i mort el seu company, la direcció va passar a la seva secretària, Annie Besant. Passats els anys, la petjada de la teosofia va notar-se en la contracultura dels anys seixanta i, concretament, en el moviment New Age. És a larrel de la majoria de moviments ocultistes i esotèrics moderns.
22 / 100
AMALIA DOMINGO (18351909)
A les darreries del segle XIX van conviure el lliure pensament, el krausisme, la teosofia, lesperantisme i uns quants corrents més. També va esclatar linterès per lespiritisme, és a dir, la comunicació amb els difunts. En aquells anys la doctrina espírita es va fer tan popular que fins i tot es va elevar una proposta al Parlament perquè entrés als currículums escolars. Un dels noms que destacà va ser el dAmalia Domingo, sevillana que va anar a parar a Barcelona i va ser reconeguda com una de les principals espiritistes del moment.
Hem de començar remarcant una particularitat: Amalia Domingo shavia quedat cega de jove. Tot i gaudir duna educació escassa, Amalia va començar a escriure versos quan era només una nena, tot i que les seves primeres publicacions les va haver de compaginar amb la costura. Va ser quan els problemes oculars li van dificultar la vida que va entrar en contacte amb lespiritisme a través duna revista. Subjugada, va començar a col·laborar-hi i el director va esdevenir el seu benefactor.
Aquesta nova ciència la va atrapar i es va anar endinsant cada cop més en el seu coneixement. Lany 1876 es va traslladar a la Ciutat Comtal i el director del cercle espiritista La Buena Nueva la va hostatjar al seu domicili del barri de Gràcia. En aquesta nova etapa va col·laborar en diverses revistes i va dirigir alguna publicació. I, quan lany 1888, lany de lExposició Universal, es va celebrar a Barcelona el I Congrés Internacional Espiritista, ella va ser-ne la vicepresidenta.
La seva fama com a mèdium no havia fet més que créixer. Però, a banda despiritista, Amalia Domingo també era altres coses, com partidària del laïcisme i feminista, dues coses que combinaven molt bé. Així, juntament amb la sindicalista sabadellenca Teresa Claramunt i amb la també sevillana Ángeles López Ayala, va posar en marxa lEscola Laica de Gràcia, ja que totes tres compartien la idea que no hi havia formació possible si no era allunyant les criatures de les urpes de lEsglésia catòlica.
Hi ha, però, una altra iniciativa daquestes tres revolucionàries digna de menció: la Societat Autònoma de Dones, que va ser la primera organització feminista de Catalunya (i és possible que dEspanya). Després es va convertir en la Societat Progressiva Femenina, i del Raval, on va néixer, es va traslladar a Gràcia.
Quan Amalia Domingo va morir o, millor dit, es va descarnar, com hauria dit ella, una multitudinària comitiva de milers de persones va acompanyar el fèretre fins al cementiri de Montjuïc. Gràcies a una col·lecta popular es va construir un mausoleu. Era lany de la Setmana Tràgica.