És que al final tho has buscat, Ariadna, perquè portes... Quants anys fa, que saps parlar, eh? Portes mínim setze anys tractant-me com una merda perquè et penses que the pujat sola perquè mha donat la gana. Doncs no. Et penses que no somiava amb tenir marit i sogres i un gos i una segona residència o què?
Parlo amb la boca plena perquè em rota, que aquí la mare soc jo.
Em vaig buscar un bon partit i... Ni això, perquè em va trobar ell sense buscar-lo jo. Es va encapritxar de mi, perquè ho sàpigues, que jo als vint era una cucada, encara que llavors no me nadonés. Ara amb quaranta em veig horrible i penso que... Bé, que em va prenyar i després em vaig passar sola bona part de lembaràs, la pitjor part de lembaràs. Et vaig parir sola. So-la. I vaig haver de prendre sola la pitjor deci...
Què?
Ja ho sé, coi, que no és culpa teva. Però escoltam i no em tallis. I no et moquis a les mànigues, coi, quin fàstic.
Patates? No, de quètxup res, filla, cuidem-nos una mica, va.
Fumar fumo perquè em surt del cony. Aquí ladulta soc jo.
Ja ho sé, que no és cosa teva si els meus pares... que no és cosa teva si no tinc ni pares. Ves a saber si tinc germans, jo. No és culpa teva, filla, ja ho sé, i què vols que et digui? Per això the aguantat la mala llet tants anys, però ja tens una edat, Ariadna, ja fa més dun any que ets major dedat, escrius cançons suuupermadures per tenir-ne dinou, que ho diuen hasta per la ràdio, i crec que ja pots entendre el que és que un home deixi tirada a una dona a mig embaràs només perquè se li ha creuat un cable als collons i no sel sap ni treure.
Has de sopar amb la caputxa posada?
El teu pare era un covard. Un covard i un imbècil. Però que no et sàpiga greu portar el seu ADN, que covard i imbècil tho fa ser la vida, no la sang.
Nooo. Això no ho diguis. No és pitjor, ni molt menys, portar el meu.
Ets idiota, filla. Tan malament ho he fet? Com mhas pogut sortir així? Desagraïda. Una filla forrada de diners que permet que jo segueixi esllomant-me netejant escales.
Tens sort dhaver tret els meus ulls. Mira-tels.
Deixa el bistec i miram als ulls, coi, que no em mires mai.
Com que no? Jo a tu sí que et miro. The mirat sempre.
Ell? Res, negres. I era guapot, dacord, apanyat, però juraria que ara ja deu ser calb. I dacord que jo sempre he estat una pocapena, però et prometo que soc molt però que molt millor persona que ell. I no em negaràs que tenir els ulls verd olivera...
Ja ho sé, que no és un concurs.
Ets idiota. No vaig de poeta. A lhospital mho va dir la llevadora, que aquest verd es diu olivera.
Menja, va, que estàs feta un secall. Tho reescalfo?
Jo no. Jo no soc un secall. Jo estic fofa. De sempre.