Sinopsi
El camí per fer real la República Catalana no és gens fàcil. A Picar pedra, Joan Puigcercós, Josep Huguet i Francesc Codina analitzen en quin punt som, la correlació de forces actual i el context internacional; repassen les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del moviment republicà, i valoren la potència de ladversari, una sòlida estructura de poder al servei dun enorme conglomerat dinteressos econòmics.
Els autors proposen línies dacció per incidir en làmbit institucional i civil, per fer compatible la gestió del «mentrestant» amb limpuls de noves formes de desobediència que empoderin les classes populars i els sectors emprenedors.
Lobjectiu és construir una via àmplia, inclusiva i plural on cristal·litzi la força, de la societat i de la política, necessària per edificar la República Catalana de la llibertat, el progrés, el benestar i la justícia social.
«Lindependentisme necessita un GPS que lorienti i li faci saber les seves debilitats per afrontar el camí cap a la República».
Àlvar Llobet
Taula
Sinopsi
Un GPS per orientar lindependentisme
Àlvar Llobet
Dels Segadors a la sentència del Procés
Mites, mentides i certeses de lindependentisme
1. Lindependentisme de masses: una novetat històrica
2. Catalunya no volia trencar amb Espanya
3. La República catalana independent, una aspiració popular per primer cop
4. Jordi Pujol, un home del règim?
5. La Catalunya organitzada, antídot contra la dictadura
6. El catalanisme no és burgès
7. Lindependentisme no ve de la dreta
8. Convulsions i resistència dERC
Davant lespanyolisme, el republicanisme necessita un GPS
Com sha de fer créixer el republicanisme i quin mètode sha de seguir per fer avançar el Procés
9. Lespanyolisme ha tocat sostre a Catalunya
10. Catalanisme, classes mitjanes i independència
11. El caos postconvergent
12. Contra el hooliganisme
13. Lesquerra independentista: ERC i la CUP, oportunitats i amenaces
14. Els no-independentistes també tenen els seus problemes
15. Bloqueig del Procés i reconducció de la desorientació
16. Els partits han de tenir una línia de mobilització no-violenta
17. Les bases del contrapoder
Un estat que no fa concessions
Com actuar davant un règim policial, judicial i econòmic
18. La monarquia dels Borbons, la clau de volta. Corrupció i incompetència a la cúpula del règim
19. Lexèrcit de Franco
20. Loligarquia econòmica. El capitalisme del BOE
21. El pes de la burocràcia
22. Els mitjans de la intoxicació subvencionada
Togues, clavegueres i un nacionalisme que ho justifica tot
Lespanyolisme hereu del franquisme controla les palanques de poder
23. El directori policial-judicial. El poder de les togues
24. Policia i clavegueres de lEstat
25. Policies i periodisme prostituït
26. La història: del franquisme a la mordida
27. El nacionalisme espanyol, arma ideològica
Europa: silencis, oportunitats i política
Com sha de posicionar Catalunya al continent
28. Europa és amiga de lindependentisme?
29. El vent internacional no bufa a favor
30. Europa no intervindria si Catalunya desestabilitzés leconomia
31. Com ha dactuar el Govern en política europea
32. Com sha de presentar el relat independentista a Europa
Diàlegs, pactes i deslleialtats
Una taula de diàleg a Madrid entre deslleialtats i batalles electorals
33. Els perills i les necessitats del diàleg amb Espanya
34. Diàleg encara que a Madrid siguin deslleials
35. Amb la taula no nhi ha prou; les tres vies de confrontació
36. Què hi ha de dir el PP?
37. ERC versus Junts: una pugna tranquil·la
38. Un pacte de govern amb «botiflers»
39. Els que parlen de deslleialtats
40. Una coalició de lesquerra nacional independentista
41. El paper dels comuns
Els reptes de lindependentisme i el republicanisme
Acceptar el passat com a aprenentatge i fer créixer les complicitats
42. La majoria de lindependentisme
43. Com es fan créixer les complicitats
44. La utilitat per a Catalunya del desprestigi dEspanya
45. Admetre les derrotes, administrar les victòries
46. Els falsos dilemes del Procés
47. Els hiperlideratges del Procés, un problema
48. El moment de plantejar un referèndum sobre la monarquia
48. El moment de plantejar un referèndum sobre la monarquia
49. Lestratègia no-violenta no està ben apresa
50. Els fets doctubre del 2017: errors no, aprenentatges
Epíleg. Després del 14-F
Un GPS per orientar lindependentisme
Àlvar Llobet
Picar pedra és un llibre que neix a partir duna desena de converses mantingudes durant lany 2020 entre Joan Puigcercós, Josep Huguet i Francesc Codina, persones amb un enorme bagatge polític i molts anys de militància en els espais de lesquerra nacional.
Els raonaments derivats daquestes trobades, celebrades enmig dels paratges moianesos del municipi de Santa Maria dOló, han estat ordenats i escrits en una primera versió pel firmant daquest pròleg, una tasca que els tres ponents daquest llibre han ampliat, enriquit i actualitzat en funció dels esdeveniments ocorreguts en aquests darrers mesos.
La inhabilitació del president de la Generalitat per desobeir i no despenjar una pancarta del balcó del Palau, la irrupció de la pandèmia que ha provocat una profunda crisi econòmica, social i emocional i ha capgirat despietadament les nostres quotidianitats i també alguns dels enfocaments daquestes pàgines o la celebració dunes eleccions al Parlament inauditament convocades per un tribunal de justícia en contra de lopinió majoritària dels partits polítics són uns episodis que shan viscut durant lelaboració del llibre. Retraten una actualitat plena de pors i incerteses i ens obliguen a replantejar-nos molts àmbits de les nostres maneres de funcionar com a individus i com a membres de la societat.
Els reptes de futur després del marasme dels darrers mesos necessiten noves reflexions, propòsits en positiu i accions amb voluntat de ser compartides i que ambicionin una mirada de gran angular. Aquesta recepta, que ha de servir per redreçar el nostre món post-Covid-19, també és vàlida si circumscrivim el camp al de la política catalana i, més concretament, al del camí en direcció a la República.
Aquest llibre va daixò, de fer aportacions sòlides al debat sobre lestratègia que cal seguir per transitar cap a la independència de Catalunya, una via minada per la repressió com sha vist de manera innegable des de la tardor del 2017 i farcida dels dubtes lògics que sorgeixen quan es trepitgen terrenys ignots.
Es tracta dun camí gens fàcil que caldrà, per força, que es recorri sense fer «un pas en fals, ni mai cap passa enrere», apel·lant a les paraules de Francesc Macià. Perquè això passi, abans cal cimentar bé les bases que permetin avançar amb la determinació precisa, i per aquest motiu és necessària la concepció duna guia.
Lindependentisme necessita un GPS que lorienti i li faci saber les seves debilitats per afrontar el camí cap a la República. Una estratègia consensuada que alerti dels topants i faci conèixer les realitats del repte que es vol abordar.
Per aquest motiu, els tres conversadors repassen les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats del moviment republicà català a partir duna anàlisi realista de la situació de la política del país.
Puigcercós, Huguet i Codina revisiten el passat per desmuntar mites i tombar mentides, incardinen reflexions sobre lactual correlació de forces a Catalunya, els hiperlideratges als partits polítics, el diàleg amb Espanya i lestratègia de lluita no-violenta, i apunten canvis a lhora de presentar-se a Europa, un continent que recela dels nacionalismes i els moviments independentistes, tot i que comprèn el cas català, atesa la degradació de la democràcia espanyola.
Els casos de corrupció, una monarquia desprestigiada, lauge duna ultradreta declaradament franquista o la repressió dels aparells judicial i policial sobre la societat catalana i la dissidència en general són debilitats que ensorren més enllà dels Pirineus allò que anomenen la «marca Espanya».
Per valorar aquest context, el lector trobarà en aquestes pàgines diversos capítols que serveixen per sospesar la potència de ladversari, que no es configura només en un govern estatal ni en un sistema de partits monàrquics i espanyolistes, sinó sobretot en una gran estructura de poder que arrela en la dictadura i que té a labast totes les palanques de control i repressió al servei dun poderós conglomerat dinteressos econòmics. La llotja del Bernabéu i lIbex-35 són paradigmes daquesta troca de conveniències, privilegis i lucres per a uns quants que lestat espanyol ni sesforça a dissimular.
Per confrontar-se a aquest panorama, es proposen línies dacció per picar pedra, tant en làmbit institucional com en el terreny de lacció social, que facin compatible la gestió del «mentrestant» més necessària que mai arran de la crisi provocada per la pandèmia amb limpuls de noves formes de lluita cívica que empoderin les classes populars i els sectors emprenedors de la societat catalana.
Després duna època dominada per relats èpics i un excés deslògans que anunciaven una proximitat de la independència que va demostrar-se irreal, els ponents tracen lobjectiu de ser més, de continuar aplegant forces socials i polítiques. En definitiva, dampliar els perímetres de lindependentisme per assolir i construir una República Catalana que es fonamenti en un model diferent de lespanyol i que sigui garant del progrés, el benestar i la justícia social.
La publicació daquesta aposta per augmentar la base i les claus per saber com cal fer-ho arriba poques setmanes després duns comicis en els quals lindependentisme ha superat per primer cop a la seva història el 50% dels vots emesos. La baixa participació provocada per la por al virus explica, en bona part, aquest èxit percentual que, si bé no es pot interpretar com un creixement del suport en termes absoluts, ha de servir doportunitat per obrir noves etapes, amb els errors del passat apresos.
Balaguer, febrer del 2021
Dels Segadors
a la sentència del Procés
Mites, mentides i certeses de lindependentisme
1. Lindependentisme de masses: una novetat històrica
El 10 de juliol de 2010 un milió de persones van ocupar els carrers de Barcelona per protestar contra la resolució del Tribunal Constitucional que un dia abans havia declarat inconstitucionals catorze articles del projecte dEstatut aprovat pel Parlament de Catalunya i nhavia reinterpretat vint-i-set més.
Amb tot, la gran retallada daquest projecte ja shavia produït abans a la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, i havia culminat amb el pacte del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, amb laleshores cap de loposició a Catalunya, Artur Mas.
La decisió posterior dels magistrats del Tribunal Constitucional, el 2010, va ser el cop de gràcia. Va ser rebuda com un atac a les institucions catalanes i descodificada com un entrebanc que posava en entredit el pacte constitucional de la Transició i els intents dencaix de Catalunya dins lestat espanyol. Els magistrats del Tribunal Constitucional per les formes, les actituds i la sentència en si mateixa van catalitzar la protesta perquè es van erigir davant lopinió pública catalana com la pitjor representació de la posició agressiva dels aparells de lEstat contra la voluntat democràtica de la gran majoria de ciutadans de Catalunya.