Giambattista Tiepolo (Venècia 1696Madrid 1770). La seva obra decora moltes esglésies de Venècia i alguns dels seus quadres més famosos es poden veure a la Gallerie dellAccademia. Va tenir encàrrecs de diferents països i es va traslladar a Madrid per pintar el fresc del sostre del saló del tron del Palacio Real.
Carlo Goldoni (Venècia 17071793). Després de treballar com a advocat i diplomàtic va decidir dedicar-se al teatre. Va escriure unes 150 comèdies en diferents idiomes i sel considera un dels millors dramaturgs dItàlia.
Giacomo Casanova (Venècia 1725Duchcov, Txèquia, 1798). Personatge novel·lesc que va tenir molts oficis encara que sempre se lha conegut com el gran amant. En el seu llibre Memòries descriu de forma fidedigna i elegant totes les seves aventures. Va ser empresonat a la terrible presó del Palazzo Ducale però va aconseguir escapar-ne. Va viatjar per mig Europa i es va relacionar amb els personatges més influents de lèpoca.
Marià Fortuny (Reus 1883Roma 1874). Tot i haver nascut a Catalunya, als divuit anys es va traslladar a Venècia, on, gràcies a lajuda de diversos mecenes, va muntar el seu estudi i va començar a pintar quadres, produir gravats, dissenyar teles i vestits. Es pot visitar el palau que va ser la seva residència i estudi.
Carlo Scarpa (Venècia 1906Sendai, Japó, 1978). Un dels arquitectes i dissenyadors més importants de la Itàlia del segle XX, amb intervencions en la rehabilitació i readaptació de molts monuments venecians.
Luigi Nono (Venècia 19241990). Gran compositor del segle XX les obres més notables del qual han estat: l canto sospeso (1956), les òperes Intolleranza (1960) i Al gran sole carico damore, Das atmende Klarsein (1980-81), Como una ola de fuerza y luz (1972), Epitaffio per García Lorca i Quando stanno morendo, Diario polacco n. 2 (1982).
Com mouret per Venècia
No és fàcil per a una ciutat com Venècia implantar serveis de mobilitat que siguin operatius alhora que responsables. Aquí la sostenibilitat sha convertit en una manera de vida més que en una necessitat i això saprecia en el dia a dia dels venecians, acostumats des de sempre a consumir productes locals i on les tradicions són un pilar de la societat. En la seva lluita per la sostenibilitat del seu model de societat han començat a fomentar lús de les bicicletes com a forma de transport, tot i que en una fase molt incipient; el car sharing i lús de vehicles a gas, entre altres iniciatives, lhan portat a ser considerada la ciutat més sostenible del país el 2010. També han allunyat de la població els grans creuers i les petites llanxes motores que campaven a plaer per la llacuna.
El vaporetto.
El vaporetto és lautobús que utilitzen venecians i turistes per desplaçar-se per la ciutat, però, en aquest cas, és un mitjà de transport aquàtic. Hi ha 23 línies i les més comunes són: la 1, que transita pel Canal Grande fins al Lido; la 2, amb un recorregut de circumval·lació en tots dos sentits: Canal Grande (només parades principals), Lido, Canal de la Giudecca; la 5.1 i 5.2, que realitzen un trajecte de circumval·lació per lexterior de la ciutat, passant també pel Lido, i les 4.1, 4.2 i 12, que també duen a terme un recorregut de circumval·lació per lexterior de la ciutat i es desplacen cap a les illes de Murano i Burano. La línia 17 és un ferri amb transport de vehicles que va des de lestació marítima fins al Lido.
El preu del bitllet és de 7 euros amb validesa duna hora. Hi ha bitllets la vigència dels quals va des de 24 hores fins a 7 dies i els seus preus oscil·len dels 20 fins als 60 euros. Tots els bitllets de les línies Actv (www.actv.it) automobilístiques i de navegació poden adquirir-se a la pàgina www.veneziaunica.it, als punts de venda Hellovenezia de Piazzale Roma, a la taquilla automàtica del primer pis del Pàrquing Municipal AVM, zona de caixes o a les taquilles automàtiques dels embarcadors Actv.
Taxis aquàtics
El motoscafi és el mitjà més ràpid per traslladar-se a qualsevol punt de la ciutat fins i tot des de laeroport, encara que també resulta el més car. Ideal quan es viatja en grup o es transporta molt dequipatge (www.motoscafivenezia.it).
Góndoles
Si una imatge està lligada a la ciutat de Venècia aquesta és la de la góndola. Aquesta embarcació, ara per a gaudi dels turistes, era la que semprava com a servei de transport en una ciutat on no hi havia tants ponts com ara. És present a Venècia des del segle XI, tot i que va adoptar la forma actual cap a lany 1400, així com el color. Davant la creixent competència en colors i per evitar una ostentació que anava en augment, el Senat va dictaminar que totes havien de ser de color negre.
El procés de construcció duna góndola és força costós ja que sempren fins a vuit classes diferents de fusta. Després, cada gondolieri la fa més atractiva afegint tot tipus dornaments i comoditats.
Un passeig en góndola pot costar vuitanta euros per a un trajecte de quaranta minuts i un màxim de sis persones. Les tarifes nocturnes són de cent euros. En determinats punts del Canal Grande existeixen els traghetto, góndoles que creuen dun costat a laltre per un preu de dos euros.
Accessibilitat
Molts dels edificis històrics, per la seva especial configuració, no són accessibles per a persones en cadires de rodes però sí que ho són els principals museus.
La ciutat també és difícil per a les cadires de rodes per la gran quantitat de ponts que hi ha (existeix un plànol a les oficines de turisme amb els ponts accessibles), en canvi, tots els embarcadors del vaporetto són accessibles. Els de les línies 1 i 2 admeten fins a quatre cadires de rodes; per altra banda, els de les línies 4.1, 4.2, 5.1, 5.2 i 6, en ser més petits, només nadmeten una. Els ferris de la línia 17 que van fins al Lido estan preparats amb ascensors i lavabos per a persones discapacitades.
Hi ha un portal que amb el nom Città per tutti (www.comune.venezia.it/informahandicap) proporciona informació sobre els accessos per a persones amb mobilitat reduïda.
Festa della Sensa.
Quan visitar Venècia
Si és possible, val la pena evitar els mesos de juliol i agost, ja que és lèpoca en què Venècia rep més visitants i fa molta calor, la qual cosa sempre resulta incompatible amb el fet de recórrer una ciutat. La primavera, amb temperatures suaus i cels que alternen el blau intens amb núvols summament estètics, és la millor època, seguida de la tardor, encara que lambient acostuma a ser més humit.
A lhivern les temperatures són suaus però la humitat augmenta la sensació de fred i, a més, podem sofrir el fenomen de lacqua alta, que pot plantejar dificultats a lhora de visitar la ciutat. Per contra, a lhivern hi ha moltes menys aglomeracions i podem tenir dies màgics en els quals la boira envaeix els canals creant paisatges fantasmagòrics.
Màscares de Carnaval.
Màscares de Carnaval.
El Carnaval és realment excepcional, tot i que els preus sencareixen molt i la ciutat sol estar plena de gom a gom. Viure alguna de les festes que es prodiguen durant tot lany és molt interessant, ja que totes revesteixen un gran colorit.
Venècia mes a mes
Gener
Regata delle Befane
El dia 6, coincidint amb la festivitat dels Reis Mags, té lloc aquesta popular i vistosa regata per la llacuna.
La Befane és lequivalent als Reis Mags a Itàlia. Es tracta duna bruixa simpàtica que omple les cases dels nens de regals la nit del 5 de gener.
Segons explica la llegenda, els Reis Mags es van detenir camí de Betlem a demanar ajuda a una anciana perquè els indiqués el camí. Li van insistir perquè els acompanyés però shi va negar. Penedida, va preparar un cistell ple de dolços i va sortir darrere dels Reis, però no els va arribar a trobar; així que va anar deixant els seus dolços a les cases dels nens, esperant que un dells fos Jesús.
Botiga de vestits per al Carnaval.
Febrer-març
Carnaval
És la festa per antonomàsia i la que més sidentifica amb lesperit de la ciutat de Venècia. La gent no només llueix bonics vestits dèpoca amb exquisides màscares, sinó que actua entre la filigrana arquitectònica de la ciutat.
Hi ha una mena de competència entre els disfressats per veure qui atreu més objectius fotogràfics. És un veritable festival a laire lliure que dura deu dies, en els quals també tenen lloc festes privades per a un públic escollit i nombrosos esdeveniments a places públiques.
Abril
Festa di San Marco
El dia 25, la festivitat del patró de la ciutat, se celebra amb una bonica regata de góndoles des de SantElena fins a la Punta della Dogana. I com per la diada de Sant Jordi a Catalunya, existeix també el costum de regalar una rosa a la dona estimada.
Maig
Festa della Sensa
WWW.veneziaunica.it/it/FestadellaSensa
La celebració de la Sensa coincideix amb la festivitat de lAscensió. Durant la cerimònia, dorigen antiquíssim, el dux de Venècia celebra les seves esposalles amb el mar. Barques engalanades recorren el tram entre San Marco i la Chiesa di San Nicolò, en un extrem del Lido, a les aigües del qual es duu a terme la cerimònia. Posteriorment se celebra la missa en el temple amb lassistència de les autoritats.
Vogalonga
WWW.vogalonga.com
El primer diumenge després de lAscensió té lloc aquesta regata de barques de rems vingudes de mig món, que competeixen al llarg de 32 quilòmetres per la llacuna de Venècia, per finalitzar al Canal Grande. La regata, que el 2014 va complir el seu 40è aniversari, sorgeix amb la finalitat de conscienciar la gent del problema de les ones. Hi participen més dun miler dembarcacions.
La Biennale di Venezia
WWW.labiennale.org
Als jardins frondosos i plens davingudes que es troben en un extrem del barri de Castello, els anys senars se celebra aquesta exposició dart a la qual assisteixen nombrosos països amb els seus pavellons de disseny. La inauguració té lloc al maig i les exposicions es perllonguen fins al novembre. La primera Biennal de Venècia va tenir lloc el 1895.
Giardini della Biennale.
Juliol
Festa del Redentore
Aquesta festa es duu a terme al costat de la Chiesa del Redentore per celebrar el final de la pesta de 1576. Un dels actes més importants és el castell de focs artificials del dissabte a la nit en el Bacino de San Marco, esperat per la gent des de les seves embarcacions engalanades amb fanalets de paper i sopar a base dànec rostit i síndria. Té lloc un dissabte de mitjan mes.
Agost
Festa di San Rocco
Davant de la Scuola Grande di San Rocco, el 16 dagost se celebra un homenatge a aquest sant que, segons la llegenda, va acabar amb la pesta que va assolar la ciutat entre 1576 i 1577.
Setembre
Regata Storica
WWW.regatastoricavenezia.it
El primer diumenge de mes té lloc una processó de vaixells engalanats pel Canal Grande, amb passatgers i remers vestits dèpoca. La desfilada és prèvia a la regata, lesdeveniment més important del calendari de curses Voga alla Veneta, disciplina única que es practica a la llacuna de Venècia des de fa centenars danys.
Mostra Internazionale dArte Cinematografica di Venezia
WWW.labiennale.org/it/cinema
Durant la primera quinzena de setembre té lloc aquest festival cinematogràfic al Lido, en el qual competeixen pel·lícules de tot el món i el màxim guardó de les quals és el Lleó dOr.
Se celebra al Palazzo del Cinema i sha convertit en un dels més prestigiosos del món.
Octubre
Venice Marathon
Regularment té lloc el quart diumenge del mes i és una oportunitat per recórrer els llocs més emblemàtics de la ciutat, encara que a un ritme molt diferent.
Novembre
Festa della Madonna della Salute
El 21 de novembre se celebra aquest extraordinari romiatge fins a la Basilica di Santa Maria della Salute com a agraïment per la fi de la pesta el 1630. Ambient festiu amb nombroses paradetes de llaminadures.