Menorca responsable - Marc Ripol Sainz 2 стр.


Menorca en el cinema

El 1951 es va filmar a Menorca El correo del rey, dirigida per Ricardo Gascón, una pel·lícula daventures ambientada a principis del XIX.

Gerard Gormezano va rodar el 1988 El vent de lilla, una història damor entre un soldat anglès pertanyent a lExèrcit britànic, que va ocupar lilla durant el segle XVIII, una menorquina i una estrangera resident a Menorca.

Lany 2000 Andrew Grieve hi va filmar el capítol «Muttiny», de la sèrie Hornblower, sobre el clàssic tema del motí a bord.


Història

A pocs llocs la història ha deixat tantes petjades gravades en el paisatge com a lilla de Menorca. Des dels murs de pedra seca que voregen els seus camins rurals fins a les fortificacions costaneres, passant per les belles cases nobles de les seves poblacions principals, el passat de lilla apareix a cada racó. Els vestigis més antics són les coves dhabitació i denterrament, que es remunten a ledat del ferro i la del bronze, moltes situades en penya-segats; entre les més espectaculars es troben les de Cala Morell, Cales Coves, Cap de Forma o Son Bou. Les navetes, construccions en forma de nau invertida, eren usades com a monuments funeraris col·lectius. La més important de lilla és la dEs Tudons, prop de Ciutadella.

De lèpoca talaiòtica, que se situa aproximadament en el segon mil·lenni aC, són els monuments més característics i originals de Menorca: les taules. Estan situades en el centre de santuaris en forma de ferradura i consisteixen en dues grans pedres en forma de T. Les millor conservades són les de Talatí de Dalt, Binissafullet, Trepucó i Torralba den Salort. També daquesta època són els talaiots, les construccions en forma de torrassa que donen nom al període. Destaquen els de Torrellonet Vell, Sant Agustí Vell i Torre Nova den Loçano.


Ses Pedreres de s´Hostal-Líthica

El primer nom que coneixem de lilla és el de Nura, que significa foc i va ser posat pels comerciants fenicis que solcaven el Mediterrani al segle XI aC en veure les fogueres cremar a la part alta dels talaiots i en els penya-segats.

Els grecs, que van arribar al segle V aC, la van batejar com Meloussa, terra de bestiar. Sembla ser, donada la falta de restes arqueològiques, que ni els fenicis ni els grecs es van assentar a lilla i la van utilitzar només com a lloc de pas cap a la península Ibèrica. Sí que shi han trobat nombrosos objectes distribuïts per tota lilla dels cartaginesos, que hi van arribar al segle III aC i van atorgar el nom de Jamma a Ciutadella i el de Magón a Maó. El seu interès principal a Menorca era reclutar els nadius, experts llançadors de fona, com a soldats en les guerres púniques. Els romans es van fer amb el control de lilla lany 123 aC i van ser els que van posar el nom del qual deriva lactual: Minorca, anomenada així per ser menor en dimensió que la seva veïna Mallorca. Dels romans, el llegat més important va ser el llatí, el dret i els seus coneixements dagricultura i enginyeria. Les restes més importants daquest període són les basíliques paleocristianes de lIlla del Rei i de Fornàs de Torelló, ambdues a Maó.

Els vàndals van arribar després de la caiguda de lImperi romà lany 427 i van ocupar lilla fins al 534, any en què va passar a les mans de lImperi bizantí, època en què sestablí el cristianisme. Es creu que la basílica precristiana de Son Bou és daquesta època. Posteriorment, Menorca va estar unida al califat de Còrdova, lany 903, i al de Dènia, el 1915, i sindependitzà a partir de 1087. Ciutadella va passar a ser-ne la capital. Entre els vestigis culturals de lèpoca musulmana trobem el prefix bini-, present en nombrosos topònims, el sistema de regadiu amb sínies i el castell de Santa Àgueda, entre daltres.

A partir de 1229, sota el regnat de Jaume I el Conqueridor, lilla va passar a dependre de la Corona dAragó, però va seguir sent musulmana fins a 1287, any en què Alfons III dAragó la va conquerir definitivament i, després dexpulsar els musulmans, la va repoblar amb catalans i aragonesos. Cada 17 de gener, dia de Sant Antoni i diada de Menorca, es commemora aquesta conquesta. LIlla del Rei, al port de Maó, es deia anteriorment Illa dels Conills, però se li va canviar el nom perquè va ser el primer lloc que va trepitjar el monarca en arribar a lilla. A Alfons III el va succeir en el tron el seu germà Jaume II dAragó, que la va cedir al regne de Mallorca, al qual va pertànyer fins a la seva dissolució el 1375, moment en què va tornar a formar part de la Corona catalanoaragonesa.


Naveta des Tudons.

A mitjan segle XVI Menorca va rebre diversos atacs de pirates otomans, un dels quals dirigit pel terrible Barba-rossa. Arran de la destrucció de Maó, el rei Felip II va ordenar la construcció del fort que porta el seu nom, a lentrada al port. A Ciutadella, lobelisc de la plaça des Born commemora la valenta resistència dels menorquins davant la terrible envestida pirata que va assolar la capital. A conseqüència daquests atacs, les poblacions de tota lilla van construir nombroses fortificacions i torres de defensa que encara perduren en el paisatge del litoral.

Des de 1708, amb motiu de la Guerra de Successió, i fins a 1802, en què es va signar el Tractat dAmiens, lilla va pertànyer a lImperi britànic. Aquest període va tenir, no obstant això, dos interludis: un entre 1756 i 1763, arran de la Guerra dels Set Anys, en què Menorca va estar sota control francès, i un altre, entre 1782 i 1798, en què, amb motiu de la Guerra dIndependència dels Estats Units, va formar part dEspanya. El segle XVIII, marcat per locupació britànica, va ser una època desplendor i llibertats socials per als seus habitants però durant el segle XIX van desaparèixer sota el centralisme i absolutisme del govern espanyol. La recuperació econòmica va començar lentament a mitjans de segle, quan van aparèixer les primeres fàbriques tèxtils i de calçat que exportaven els seus productes a les colònies americanes. Aquesta relativa bonança va acabar de cop quan Espanya va perdre definitivament les seves terres a Amèrica, a principis del segle XX, i Menorca es va enfrontar a uns anys molt durs de gana i misèria que van provocar grans onades demigració. Durant la Guerra Civil lilla es va situar al costat del bàndol republicà i les tropes franquistes no la van dominar fins acabada la guerra.

Durant els anys de dictadura franquista, Menorca es va convertir en un bastió militar a causa de la seva condició de punt més oriental del país. Això la va salvar, en gran mesura, del boom turístic que tant de mal va fer en les costes espanyoles perquè, en considerar lilla objectiu militar, el govern va impedir el desenvolupament de la indústria turística en uns anys en què no hi havia consciència de conservació paisatgística, cultural i mediambiental. El 1993 va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO, per la qual cosa actualment la seva major font de riquesa és, al costat de la indústria de sabates i lagroalimentària, un turisme sostenible i de qualitat.

Personatges il·lustres

Entre els menorquins, la labor dels quals ha transcendit les fronteres de lilla, destaquen Mateu Orfila i Rotger, que va viure durant la primera meitat del segle XIX i està considerat el pare de la toxicologia moderna, deixant al seu pas obres de gran importància com són Traité des poisons i Éléments de chimie médicale. Nicolau Rubió i Tudurí, arquitecte i paisatgista del segle XIX, va ser el creador del concepte de jardí mediterrani i destaca per haver dissenyat, entre daltres, els jardins de Santa Clotilde a Lloret de Mar i els de Montjuïc a Barcelona; Francesc de Borja Moll, lingüista i filòleg especialitzat en la llengua catalana i les seves variants baleàriques; el pintor naturalista del segle XIX Joan Font i Vidal, que va plasmar en els seus quadres la bellesa del port de Maó; Joan Pons, baríton contemporani de fama internacional que ha cantat amb les millors companyies dòpera del món, i un personatge curiós: Joan Riudavets Moll qui, amb 114 anys a les seves esquenes, va ser proclamat lany 2003 lésser humà més vell del planeta; va morir lany següent.

Dels personatges que van passar per lilla al llarg de la història cal esmentar el governador britànic Richard Kane, que amb els seus esforços per millorar les condicions de vida a lilla es va guanyar lafecte dels seus habitants. Encara es conserva el camí que va construir i es pot contemplar el monument que li van dedicar els menorquins, situat al costat de la carretera que va de Maó a Fornells. Va morir a lilla i està enterrat al castell de Sant Felip, a Maó.

Un altre personatge relacionat amb lilla, encara que ni molt menys tan volgut com Kane, és el pirata Barba-rossa. El temible corsari otomà va arrasar la ciutat de Maó el 1535 i la de Ciutadella el 1558.


Cavalls a Favàritx.

Com mouret per Menorca

Menorca és una destinació fantàstica per gaudir de la bici de muntanya. Hi ha infinitat de camins, els pendents són molt lleus i és una estupenda forma dapropar-se a platges a les quals no es pot accedir amb cotxe. Es pot facturar la bici pròpia tant si es viatja amb vaixell com si es fa amb avió, però si prefereixes mouret més lleuger, hi ha molts de punts de lloguer i molts centres dactivitats organitzen excursions guiades per lilla. Per informar-te, et recomanem posar-te en contacte amb la Federació de Ciclisme de les Illes Balears (www.webfcib.org) o amb lAssociació Cicloturista de Menorca (www.ciclomenorca.com).

A cavall

El cavall és lanimal més emblemàtic de Menorca i el protagonista de les seves festes principals. Hi ha nombroses hípiques on llogar-los que, a més, organitzen excursions guiades per diferents trams del camí de Cavalls (www.elcamidecavalls.cat), el camí de ronda que voreja Menorca per la costa.

A peu

La forma més barata i tranquil·la de conèixer Menorca és calçar-se unes esportives còmodes i emprendre un dels molts camins rurals que creuen lilla. Hi ha recorreguts per a tots els gustos, però en general són de poc pendent i aptes per a persones amb poc entrenament. Els millors són el camí de Cavalls, per la costa, el camí den Kane, per linterior, o els que sendinsen en els barrancs.

Amb autobús

Les poblacions i les platges principals de Menorca estan ben connectades per un servei dautobusos interurbans

(www.tmsa.es) la freqüència dels quals varia depenent de la temporada i del dia de la setmana.

Amb cotxe

Menorca té bones carreteres i totes les seves poblacions estan connectades entre si. Sens dubte, aquesta és una manera pràctica de recórrer lilla pels qui vagin amb presses. Si es vol viatjar amb el cotxe particular, es pot fer embarcant-lo des de la Península o sen pot llogar un a la mateixa illa.

Lloguer de cotxes

Lloguer de cotxes Autos Xoroi

Carrer Curniola, 388. Maó

T. +34 971 364 719

WWW.alquilercochesmenorca.com

Autos Valls

Aeroport de Maó. Pàrquing 1, enfront de la terminal darribades

T. +34 971 594 591

Avis

Aeroport de Maó

T. +34 971 361 576

WWW.avis.es

Taxis

Maó

T. +34 971 367 111

Ciutadella

T. +34 971 482 222

Es Mercadal

T. +34 971 375 027

Ferreries

T. +34 971 373 484

Es Migjorn Gran

T. +34 971 370 071

Es Castell

T. +34 971 362 779

Sant Lluís

T. +34 971 154 083

Accessibilitat

Gràcies a la col·laboració de diversos organismes oficials, que han apostat per donar suport al turisme esportiu accessible, es poden llogar caiacs i velers adaptats a persones amb mobilitat reduïda. Hi ha diverses empreses i clubs esportius que hi col·laboren. Per obtenir més informació cal contactar amb turisme.accessible@menorca.es.


Jaleo.

Quan visitar Menorca

Menorca gaudeix de la bondat del clima mediterrani, caracteritzat per estius càlids i poc plujosos i hiverns suaus. Les temperatures màximes al juliol i agost freguen els 30 °C i les mínimes solen quedar-se al voltant dels 20 °C. En els mesos més freds, que són desembre, gener i febrer, els termòmetres arriben a marcar durant el dia els 14 o 15 °C, i per sobre dels 7 °C durant la nit.

La temperatura de laigua oscil·la entre els 14 °C a lhivern i els 27 °C a lagost. Una de les peculiaritats del clima, i hi ha qui diu que fins i tot del caràcter menorquí, és el vent del nord, la tramuntana, que sol bufar amb ràfagues molt fortes, marcant el paisatge amb curioses formes de troncs tornejats i roques capritxosament erosionades.

Tenint en compte que Menorca és una destinació turística eminentment de platja, sembla clar que la millor època per visitar-la hauria de ser durant els mesos de juliol i agost, i això seria cert si no fos per la massificació turística de lilla durant aquests dos mesos. Si es té lopció danar-hi al maig, juny, setembre, i fins i tot octubre, es pot gaudir de les seves magnífiques platges sense aglomeracions i amb una estupenda temperatura de laigua.

Esdeveniments

Pel que fa als esdeveniments culturals i festius que se celebren a Menorca al llarg de lany, cal destacar les festes majors, que tenen lloc durant tot lestiu, centrades en el popular Jaleo. Es tracta duna antiga tradició els protagonistes de la qual són els cavalls menorquins i els caixers, genets que desfilen amb les seves muntures pels carrers mentre el públic ovaciona els animals perquè es posin dempeus sobre els seus quarters posteriors i aguantin el major temps possible.

El Jaleo de més arrelament és el de Ciutadella, que se celebra per Sant Joan, el 23 i 24 de juny. Segueix el dEs Mercadal, per Sant Martí, que se celebra durant el tercer cap de setmana de juliol, i el de Fornells, per Sant Antoni, el cap de setmana següent. A Es Castell les festes es duen a terme coincidint amb la celebració de Sant Jaume, el 24 i 25 de juliol, i a Es Migjorn Gran, per Sant Cristòfol, lúltim cap de setmana de juliol o el primer dagost. El segon cap de setmana dagost tenen lloc les dAlaior, el tercer cap de setmana les de Ferreries i, lúltim cap de setmana, les de Sant Lluís. La temporada finalitza amb les festes de Maó, dedicades a la Mare de Déu de Gràcia, durant la segona setmana de setembre.

Al llarg de tot lestiu també es programen diversos festivals musicals dedicats a la música moderna, al jazz i a la música clàssica. Els concerts solen celebrar-se en espais despecial bellesa com el claustre del seminari de Ciutadella, el de Sant Francesc a Maó, o a les belles places i carrerons dels centres històrics de les poblacions. Cada any canvien les dates i de vegades un festival desapareix per tornar amb un nou nom, per la qual cosa es recomana consultar la programació i les dates exactes a les pàgines web dels diferents esdeveniments. El Festival Internacional Menorca Jazz es duu a terme al llarg de tot lestiu en diferents poblacions de lilla; el Festival de Música dEstiu a Ciutadella i el Festival Internacional de Música de Maó, a la capital.

menorca mes a mes

Abril

Festival Menorca Jove

Назад Дальше