Administració pública i valors - Francisco Longo 6 стр.

Francisco Longo

Adrià Albareda

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I VALORS

EDITORIAL BARCINO, S.A.

Barcelona

La col·lecció Observatori dels Valors és una iniciativa de la Fundació Lluís Carulla i la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica dESADE

1a edició digital: desembre de 2014

© Del text: Francisco Longo i Adrià Albareda.

© Daquesta edició:

Editorial Barcino SA

Acàcies núm.15

08027 Barcelona

www.editorialbarcino.cat

Coordinació editorial

Jordi Quer

Correcció doriginals

Laia Noguera

Correcció de proves

Maria Carbó

Disseny

Jordi Casas

Conversió Digital: O.B. Pressgraf, S.L.

Roger de Llúria, 24

08812 Sant Pere de Ribes

Advertiment legal: són rigorosament prohibides, sense lautorització dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic.

Quin és el clima ètic de lAdministració pública? Quins valors caracteritzen les persones i els col·lectius professionals que hi treballen? Fins a quin punt aquests valors responen a les expectatives socials sobre les institucions i els administradors públics? Quin és el grau dinstitucionalització daquests valors i com els tenen dinterioritzats en el seu comportament les persones afectades? Quines mancances i quins desafiaments shi troben? Quines eines sestan utilitzant per tal que els servidors públics interioritzin, compleixin i es facin seus aquells valors que garanteixen comportaments èticament adequats? Aquest llibre es planteja aquestes preguntes, entre altres, i presenta la relació entre lAdministració pública i els valors fent referència a la literatura existent, però orientant-se a descobrir algunes claus dinterpretació de la situació i les tendències realment constatables en el nostre entorn.

La rellevància daquestes qüestions és cabdal en un context de recessió perllongada, la qual va acompanyada delevats índexs de desconfiança dels ciutadans envers la política i lAdministració pública. Sorollosos escàndols de corrupció han incrementat aquesta pèrdua de confiança i han estès la percepció que els representants polítics i els gestors públics sovint exerceixen el seu ofici amb poca autoexigència ètica. Alhora, una ciutadania més ben informada i més exigent, afectada per la crisi, es mostra més i més crítica envers allò que considera privilegis injustificats, malbaratament de recursos o, simplement, ineficiència en lús del diner públic.

Tot i que sovint el malestar ciutadà es concentra en la política i en els polítics, les administracions i les persones que hi desenvolupen la seva tasca professional estan situades al bell mig daquesta dinàmica social. Per una banda, perquè, en lactuació dels poders públics respecte de les decisions governamentals, la dimensió política i ladministrativa moltes vegades es fan indestriables. Per laltra, perquè les inèrcies tradicionals de lAdministració la converteixen, als ulls de molts, en un món allunyat, autoreferenciat, blindat per codis de funcionament que el fan difícilment comprensible i poc receptiu a les preocupacions dels ciutadans.

Tot això provoca un cert desbordament de les administracions i dels seus gestors i professionals, els quals, en un context de recessió econòmica, limitats per una greu manca de recursos i forçats a aplicar durs ajustaments pressupostaris, han dafrontar tots aquests problemes en plena crisi de legitimitat de les institucions. En aquest escenari, una part substancial de la recuperació de la confiança passa per lenfortiment del to ètic de les decisions i de les maneres de fer al si de les organitzacions del sistema públic. Aquest fet explica el creixement, entre nosaltres i en bona part del món, de la preocupació pels valors al si de lAdministració pública.

Una de les primeres dificultats per emprendre lanàlisi daquesta qüestió deriva del caràcter fortament diversificat i heterogeni de lunivers destudi. Els sistemes públics contemporanis són constel·lacions complexes dorganitzacions que engloben diferents professions, tecnologies, sectors, serveis, processos, relacions i transaccions que no fan gens fàcil mirar-los com un tot integrat. Òbviament, des de langle dels valors shi poden trobar nombrosos nínxols dotats duna identitat valorativa pròpia (alguns dels quals són molt importants: pensem en la transcendència dàmbits de singularitat cultural com els serveis educatius, la sanitat o les policies).[1]

Aquest llibre opta per una anàlisi global que presenta aquells trets que poden ser reconeguts en el conjunt, la qual cosa implica perdre matisos que exigirien laprofundiment propi dun estudi sectorial.

Hem posat el focus en els valors que caracteritzen les administracions públiques catalanes, per bé que sovint les fonts disponibles presenten dades i anàlisis que remeten al conjunt del sistema públic espanyol. La nostra pretensió ha estat, però, donar a lestudi una perspectiva comparada i presentar informacions i dades dels països i els àmbits de cooperació supranacional que ens puguin servir com a referent. Tal com podrà comprovar-se, la preocupació pels valors en els sistemes públics i les línies dactuació més destacables en les organitzacions internacionals i en els governs presenten moltes característiques i orientacions comunes.

El primer capítol, de caràcter introductori, comença fent algunes precisions terminològiques, necessàries per poder compartir amb el lector un mateix llenguatge sobre els conceptes bàsics que utilitzarem al llarg del llibre. Hi especifiquem, doncs, allò que entenem per ètica pública, per moral, per valors i per integritat. Posteriorment, sanalitza lestat de la qüestió a través de la revisió de literatura recent i denquestes dabast internacional, europeu, espanyol i català. Sexposa una visió sobre el clima ètic i els sistemes de valors de lAdministració pública, tant per part dels empleats públics com per part de la ciutadania, i es presenta lestat de la qüestió a Catalunya i a Espanya, utilitzant, entre altres, enquestes de valors amb dades rellevants referents al clima ètic, al sistema de valors, a la confrontació de binomis de valors i al clima laboral a lAdministració pública. Per fer possible lanàlisi comparada, el capítol complementa i contrasta aquestes dades amb estudis sobre lètica i els valors en el sector públic dels estats membres de la UE i lOCDE.

El segon capítol descriu com han evolucionat els discursos de valors en lAdministració pública al llarg de les últimes dècades i recull les principals anàlisis que shan fet sobre aquesta evolució des de diferents plantejaments teòrics. Després de descriure el discurs burocràtic sobre els valors públics que ha fonamentat el paradigma tradicional dAdministració pública, sanalitzen tres esdeveniments amb clares implicacions per a la fonamentació ètica del comportament dels servidors públics: lampliació i densificació de lesfera pública, la creixent pèrdua de pes de les solucions burocràtiques per governar els sistemes públics i la incorporació del management a les maneres de fer de les administracions.