Un tercer bloc, centrat en la responsabilitat social de lempresa i en les dinàmiques pro sostenibilitat, tracta dentendre el què i el perquè daquesta obertura cap a un paradigma de gestió aparentment allunyat de la missió tradicionalment lucrativa de lempresa. És tot just en el darrer apartat que farem referència a la crisi actual i al canvi de valors que es pot preveure per als propers anys. El lector interessat en una lectura axiològica daquesta crisi pot començar el llibre directament per aquesta part final. Entendre lactuació de lempresa passa, com hem assenyalat més amunt, per comprendre el marc competitiu en què es mou, els patrons de conducta que fan que lempresa sobrevisqui o no. Aquest darrer capítol permet posar lèmfasi en la importància del context, ens permet insistir en els fenòmens de causalitat submergits en actuacions que culturalment atribuïm a les forces del mercat.
Villoria (2000) sosté que lactuació duna institució, dun organisme, només pot ser entesa des de la confluència de factors culturals (com la tradició històrica), socials (com la tolerància a la corrupció), polítics (com lexemplaritat dels nostres dirigents) i factors relatius a lestructura econòmica (el dinamisme econòmic o la riquesa del país) i al marc institucional (com el seu nivell de desenvolupament). De tots aquests elements sha tractat al llarg del text per donar lloc a una visió comprensiva, però completa, de la complexitat axiològica que hi ha darrere de lactuació de lempresa.
Finalment, cal fer constar que lanàlisi dels valors dun grup humà pot fer-se sempre des duna doble perspectiva: la descriptiva i la propositiva. No cal dir que laproximació daquest llibre és descriptiva, per bé que en determinats apartats, especialment en els darrers capítols, la visió de lautor hi és ben visible. Per dur a terme una lectura tan contextualitzada i objectiva com ens ha estat possible dels valors de lempresa, hem recorregut sempre que hem pogut a estudis realitzats per entitats acadèmiques o organismes internacionals de renom. No hi falten abundants referències a notícies de diari que han permès situar levolució de lactivitat econòmica i, particularment, copsar el deteriorament del context econòmic dels darrers mesos. Les reflexions derivades de la crisi actual, ja sha dit, shan deixat per a aquest darrer bloc, tot i que ocasionalment hi trobarem referències en apartats anteriors.
Quan parlem de valors i
empresa, convindrà precisar
de quina empresa parlem,
a quina economia ens referim
i quina cultura organitzada
tenim al cap.
Un país necessita bons
empresaris i els seus valors:
la capacitat dentrega, la
imaginació, lassumpció de
riscos, el sacrici i el valor.
II. El context axiològic de lempresa don venim: el mercat dahirEl pes axiològic de les mentalitats
Per comprendre on som hem de dedicar algunes línies a analitzar don venim. No es pot pensar la conducta de lempresa sense conèixer els valors implícits en la nostra cultura econòmica, sense ser conscients de la importància dintroduir-hi la variable temporal a lhora de pensar don vénen aquests valors que ara donem per establerts. La conducta de cada organització, de cada individu, de cada persona física o jurídica, és conseqüència duna tradició, dunes pautes de pensament i duna moral col·lectiva. Lempresa i el seu legítim paper en la societat no en podien ser una excepció. Les arrels de la moral de lempresa es troben en levolució del pensament econòmic.
Una primera reflexió sobre els valors de lactivitat emprenedora pot trobar-se en el pensament clàssic. Per a Aristòtil (2001) lactivitat empresarial només tenia raó de ser en la mesura en què contribuïa a un bé superior: la permanència i la fortalesa de la ciutat estat. Aristòtil feia una distinció rellevant entre comerç especulatiu (khrematistiké), baix i propi de persones poc dignes, i economia (oikonomía) o ciència necessària per a la gestió de la llar. El pensament escolàstic, i amb ell tot el pensament filosòfic de lEdat Mitjana fins als dominics, beu de manera essencial daquest autor. Quin estatus ha de tenir lactivitat econòmica? És reprovable la generació de diner des del diner? Pot un ric passar per lull duna agulla i entrar al regne del cel?
Lanàlisi de lactivitat econòmica, el préstec a interès o la reflexió sobre la naturalesa del diner generaren pautes de conducta de caire normatiu que van perviure a Europa, pautes que arrelaren a la nostra cultura durant segles i edificaren un substrat axiològic que les diferents societats occidentals han aconseguit amb més o menys fortuna integrar i transformar. Una ullada a la doctrina econòmica de lEsglésia catòlica serviria encara avui per veure la distància que ens separa dels nostres orígens culturals i el camí que hem travessat.
Una de les anàlisis més lúcides sobre aquest canvi de mentalitat en relació amb lactivitat econòmica és la que fa Albert Hirschman a lhora de presentar el moment en què la societat medieval comença a deixar pas al que havia de ser el model econòmic actual. A Las pasiones y los intereses: argumentos políticos a favor del capitalismo previos a su triunfo, publicat per primera vegada el 1977, Hirschman dibuixa els canvis que marcaran la nostra època. En aquest moment de constitució de les societats-nació, unes noves pautes de pensament comencen a apoderar-se de les classes dirigents. Si el codi dhonor vigent durant lEdat Mitjana és el que resumeix lobra de George Duby Guillermo el Mariscal (1987), un model de conducta generat al voltant de la figura del cavaller i el seu menyspreu dels béns materials, en lEdat Moderna, seguint Hirschman (1999), lesperit bel·licós i expansiu de la societat es canalitzarà cap a lacumulació ordenada i reflexiva de riqueses. Del reialme de les passions passem al reialme dels interessos privats. Som davant dun nou marc axiològic que havia de servir de fonament per aconseguir que més endavant fructifiqués la planta capitalista. Lanalogia de la violència bel·licosa i competitiva, com veurem, no està fora de lloc.
En paral·lel, tampoc no podem oblidar-ho, aquest esperit acumulatiu i protoindustrial saprofità del descobriment de tecnologies que van permetre edificar una nova forma dempresa moderna. Apareix la commenda, la relació entre dos comerciants, un de capitalista i un altre que hi posa la feina. Sorgeix la distinció entre patrimoni individual i de lempresa. Daquí traurem la revolucionària noció de personalitat jurídica i, amb ella, lempresa moderna. Apareix la comptabilitat de doble entrada que permet seguir les operacions comercials i simplificar el seguiment de la gestió; el pagaré del qual sortirà el bitllet de banc. Es legitima també, de facto, el préstec a interès, fins aleshores monopoli de la comunitat jueva.
Els valors del capitalisme
És en aquesta època que es posen en marxa les grans corporacions comercials que lligaren els continents. La Casa de la contractació de les Índies i les Companyies de les Índies Orientals. Primer la castellana i langlesa, i després lholandesa, la danesa, la francesa i la sueca. Eren grans operacions comercials que demanaven esforços financers col·lectius. Daquí sortiren invents com les societats de responsabilitat limitada i les empreses asseguradores. Ens introduïm progressivament en un marc axiològic en el qual els estats ja no competeixen entre ells només en el camp de batalla, sinó també en el terreny econòmic. La bel·licositat entre els estats-nació, sense desaparèixer del tot, es canalitzà també cap a la competència i lexpansió econòmica. El desenvolupament tecnològic permet la conformació duna racionalitat particular, la divisió del treball en tasques i en responsabilitats.
En paral·lel, tampoc no podem oblidar-ho, aquest esperit acumulatiu i protoindustrial saprofità del descobriment de tecnologies que van permetre edificar una nova forma dempresa moderna. Apareix la commenda, la relació entre dos comerciants, un de capitalista i un altre que hi posa la feina. Sorgeix la distinció entre patrimoni individual i de lempresa. Daquí traurem la revolucionària noció de personalitat jurídica i, amb ella, lempresa moderna. Apareix la comptabilitat de doble entrada que permet seguir les operacions comercials i simplificar el seguiment de la gestió; el pagaré del qual sortirà el bitllet de banc. Es legitima també, de facto, el préstec a interès, fins aleshores monopoli de la comunitat jueva.
Els valors del capitalisme
És en aquesta època que es posen en marxa les grans corporacions comercials que lligaren els continents. La Casa de la contractació de les Índies i les Companyies de les Índies Orientals. Primer la castellana i langlesa, i després lholandesa, la danesa, la francesa i la sueca. Eren grans operacions comercials que demanaven esforços financers col·lectius. Daquí sortiren invents com les societats de responsabilitat limitada i les empreses asseguradores. Ens introduïm progressivament en un marc axiològic en el qual els estats ja no competeixen entre ells només en el camp de batalla, sinó també en el terreny econòmic. La bel·licositat entre els estats-nació, sense desaparèixer del tot, es canalitzà també cap a la competència i lexpansió econòmica. El desenvolupament tecnològic permet la conformació duna racionalitat particular, la divisió del treball en tasques i en responsabilitats.
Aquesta economia que es transforma i sinstrumentalitza a nivell polític aviat canvià no només les mentalitats dels governants, sinó també les dels ciutadans. Es va transformar en una ètica, un patró de conducta i de capteniment empresarial. A través del període il·lustrat, i gairebé fins als nostres dies, el model econòmic de les societats occidentals continuà essent fonamentalment agrari; per tant, de moment, aquest canvi en el pensament dels burgesos, primer, i dels comerciants, després, només afectà una part petita de les nostres societats, la més dinàmica. Ara bé, aquesta primera empresa que sorgeix dels gremis medievals, del comerç de blat, de tèxtil, europeu o dultramar, ja comença a desenvolupar un conjunt dactituds, costums, pautes de conducta i valors que de manera progressiva anaren formant els de lempresa moderna.
En lesplendor del racionalisme, al segle XVIII, ja començà a bastir-se el fonament del productivisme i de la laboriositat. Lempresa, la fàbrica en el context il·lustrat, és el resultat de laplicació de la raó a la producció de béns. Un filòsof anomenat Adam Smith en va quedar fascinat. Mig segle abans, Mandeville, el 1714, publicà la Faula de les abelles o vicis privats, beneficis públics. Mandeville fa amb la seva obra una defensa del propi interès i obre la porta a una afirmació que després recollí Smith, el 1776, al llibre La riquesa de les nacions: la del mercat equilibrat i autònom que a la manera dun rellotge perfectament dissenyat (Smith era un fervent admirador de Newton) convertirà aquesta carrera pel lucre individual en una societat harmoniosa i ordenada. Ja tenim aquí un valor que ha perdurat amb més o menys sotracs fins als nostres dies: la legitimitat del mercat com a espai ideal i eficient de generació i repartiment de béns i serveis. La citació de Smith, prou repetida, diu així:
No és de la benevolència del carnisser, del vinater, del forner, sinó de les seves mires per linterès propi de qui esperem i hem desperar el nostre aliment. No implorem la seva humanitat, sinó que acudim al seu amor propi, mai no els parlem de les nostres necessitats, sinó dels seus avantatges. (2004, 46)
Duna manera més o menys progressiva som davant duns quants valors que convé subratllar. La persecució del lucre no només és legítima, sinó que esdevé motor de benestar col·lectiu. El mercat és la principal institució que garanteix la distribució daquest benefici privat, i lestat, fins al moment garant de monopolis comercials, nés el seu principal fre. A lúltim, no menys important, la idea que leconomia és una ciència amb unes lleis autònomes i cognoscibles.
Una revisió de la literatura acadèmica ens portaria a dos punts controvertits. En primer lloc, latribució que Smith fa daquest ordre perfecte a la mà dun ésser superior. La mà invisible del mercat, per a un filòsof i economista cristià com Smith, és la mà de Déu. El que hom podria afirmar aquí és que en absència daquesta condició o motor últim no hi ha aquest ordre perfecte. En segon lloc, el conflicte intern entre leconomista Smith, partidari de la lliure empresa com a baluard contra els monopolis, i el filòsof moral Smith, queixós de la desolació social i mediambiental provocada per les noves fàbriques angleses i dels creixents problemes de salut dels operaris. Tanmateix, la mentalitat liberal del mercat ja està feta. Ja està formada.
Amb levolució del pensament econòmic, progressen també els valors socials que legitimen aquest canvi de tendència, que fan una societat receptiva al nou model econòmic. La industriositat com a valor finalista i lètica del treball daquest nou capitalisme naixent ja es poden trobar de manera diàfana a lobra de Benjamin Franklin Consells a un jove comerciant, del 1748. Per al pare de la futura nació americana el temps de lleure dun jove aplicat és el temps per fer alguna cosa útil. Franklin també ens va regalar la coneguda sentència el temps és diner, juntament amb una bona carretada de màximes rellevants per descriure el que sesperava dun jove aprenent fins ben entrat el segle XX. Una darrera citació, no poc significativa, és la Declaració de Virgínia del 1776, text fonamental per al pensament econòmic. En el seu article primer, ja hi apareix la defensa de la llibertat de comerç i indústria. També el dret inalienable a la propietat que anys a venir havia devolucionar en daltres drets com el de la propietat intel·lectual. Ja tenim conformat el model axiològic que ha romàs pràcticament inalterat fins a linici del segle XX.
Weber (2001) li posà un nom: lesperit del capitalisme. Per a Weber, els valors de leconomia i els de la religió conflueixen en el capitalisme. Segons Weber, és en el trencament del cristianisme, a partir de la Reforma protestant, i particularment dins la seva facció calvinista, on sorigina la llavor de la industriositat que ens ha dut al capitalisme actual. Una lectura contemporània de Weber ens lofereix lobra col·lectiva Culture Matters: How Values Shape Human Progress, editada per Harrison i Huntington (2000). En aquest text trobem una classificació dels valors del món occidental en funció de la seva arrel religiosa.
Grondona, autor dun dels capítols, testimonia com en les cultures catòliques es dóna preferència al pobre, mentre que el ric és vist com un pecador. En canvi, en les societats protestants el favor de Déu es manifesta en el ric, el qual apareix com a mirall dactuació per al més pobre. En les societats protestants hi ha el fonament de lactivitat emprenedora: no és el destí el que condueix la nostra vida, sinó que som nosaltres qui creem el nostre propi destí. Els estàndards morals ja no són inassolibles, vinculats a una realitat immaterial superior als esforços de la nostra ànima pecadora, sinó que es vinculen sobretot a la llei, establint, doncs, un espai per a la configuració dun marc moral efectiu, realista, dialèctic i a labast de lindividu.