Els administradors de les empreses han de ser lleials a la societat que els nomena.
Els administradors no poden beneficiar-se de la seva posició.
Lempresa és un projecte a llarg termini, tal com sosté la comptabilitat sota el seu principi dempresa en marxa.
Si els principis comptables configuren la manera correcta de plasmar el valor duna empresa, els principis de bon govern ens parlen del model axiològic de lactivitat empresarial. Aquí apareixen específicament valors com lequitat, el respecte a les parts afectades (stakeholders en la terminologia empresarial), la transparència, la veracitat, la diligència, la lleialtat, la neutralitat i (dit en clau normativa) el respecte a les generacions futures. El mateix autor cita Inglehart quan exposa com funciona la transformació dels models teòrics a les conductes: Els canvis de mentalitat primer són modes, però aquestes modes es transformen en creences, després en valors, a continuació en lleis i finalment en conductes, i aleshores el canvi ja sha produït. En funció de cada empresa concreta, del context econòmic i del marc normatiu, veurem passes endavant i endarrere en aquest escalat cap a la interiorització de principis encara massa teòrics. Tanmateix, el valor de referència és inamovible.
Valors socials i valors de
lempresa van de bracet.
Parlar de valors de lempresa
avui en dia implica parlar de
mercats de capitals, de fons
dinversió i del seu impacte
obre les grans empreses
cotitzades.
Si parlem dels valors de
lempresa catalana, som
en un país dempresa petita
i mitjana.
Si mirem les empreses cotitzades, a lEstat espanyol, el codi Olivencia de bon govern (1998), linforme Aldama per al foment de la transparència i la seguretat en els mercats i en les societats cotitzades (2003) o el codi Conthe de bon govern corporatiu (2006) han tractat de generar patrons de bon govern, tot i que amb resultats més que discrets.[4] La idea darrera dels models normatius és provocar lefecte cascada i lexemplificació tot al llarg de la cadena de valor de lempresa. Com molt correctament assenyala Albet (2005), el funcionament sociològic de les normes no és sempre evident:
Malgrat lexistència de normes, els canvis de conductes trigaran a produir-se, ja que al llarg del procés han omès les fases de transformació en creences i valors. Tanmateix, lobligació imposarà aquest canvi de conductes, primer per part duns quants i després per part de molts, i sacabarà generant el canvi de model mental. És a dir, el moviment que ha començat per les empreses cotitzades i que ha donat lloc als principis abans esmentats, més dhora o més tard, sestendrà al conjunt dagents de leconomia, amb independència del fet que siguin més grans o més petits, privats o públics, familiars o cotitzats, de pertànyer al sector industrial, de serveis o agrícola.
[4] Vegeu el reportatge de M. Jiménez i I. Lafont publicat el 21 de gener del 2007 a El País, amb el títol Ninguna empresa cumple el Código Conthe: http://www.elpais.com/articulo/economia/empresa /cumple/Codigo/Conthe/elpepueco/20070121elpepieco_1/Tes
Leconomia social: un cas a part
Canviem ara el nostre subjecte danàlisi. Juntament amb el grup majoritari dempreses familiars, apareix tot un altre bloc dempreses de lanomenada economia social. Si els darrers anys han donat lloc a la creació de formes jurídiques com la societat limitada laboral (SLL) o, anteriorment, la societat anònima laboral (SAL), ha estat tradicionalment la cooperativa (SCCL) la que ha representat, si més no al nostre país, lalternativa no estrictament capitalista dins el model de mercat.
Com hem fet anteriorment, és interessant donar una ullada als principis de leconomia cooperativa. Representen una veritable declaració dintencions per a un grup dempreses de nombre significatiu per bé que econòmicament més aviat modest. Una cooperativa, segons la definició, és una associació autònoma de persones que shan agrupat voluntàriament per satisfer les seves necessitats i les seves aspiracions econòmiques, socials i culturals comunes mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica. Segons lObservatori del Cooperativisme de Catalunya, lAliança Cooperativa Internacional va adoptar el 1995 la Declaració sobre la Identitat Cooperativa, que inclou un conjunt revisat de principis que pretén guiar les organitzacions cooperatives al començament del segle XXI.
Els principis de govern, una veritable raó de ser axiològica, són els següents: adhesió voluntària i oberta; gestió democràtica per part dels socis; participació econòmica dels socis; autonomia i independència; educació, formació i informació; cooperació entre cooperatives; i, finalment, interès per la comunitat. La integració daquests principis en el nostre marc jurídic queda especificada en el preàmbul de la Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives, on es diu:
Aquests darrers anys ha quedat palesa la importància del model cooperatiu per crear ocupació estable, constituir un factor de progrés en les zones rurals, aconseguir una millor redistribució de recursos i prestar amb més eficàcia els serveis de naturalesa social. La cooperativa [...] compta, duna banda, amb la importància que es dóna en aquest tipus de societats, dins els seus recursos, al capital humà i, daltra banda, amb la idea de responsabilitat social de lempresa.
Novament hi trobem la responsabilitat social a la qual haurem de dedicar un espai més endavant. El pes transformador de les cooperatives a Catalunya seria espectacular si el prop dun milió de persones vinculades al cooperativisme (incloses sòcies de treball i sòcies de consum) fessin un exercici conscient i actiu del seu paper transmissor de valors dins el model econòmic vigent. La realitat és que les cooperatives catalanes aporten tot just el 6% del PIB de Catalunya (perquè ens fem una idea, una xifra lleugerament inferior a la del sector de lautomoció tot sol [Murillo, 2008]) i representen tan sols el 2% de locupació existent, tot i ser Catalunya la comunitat autònoma on les cooperatives són més nombroses.[5]
Més endavant farem referència a les empreses més grans de Catalunya, però parem ara atenció a la llista de les cooperatives més grans per facturació. Segons dades del 2007 de la Federació de Cooperatives de Catalunya, hi trobem: la Federació Farmacèutica, amb 750 M; Intersport (de material esportiu), amb 500 M; la ferreteria Cofac, amb 250 M; empreses agràries com Copaga, amb 117 M; Camp dIvars dUrgell, amb 116 M; Actel, amb 97,7 M; Lloc Nou (dhabitatge), amb 94 M; Abacus (de lleure i cultura), amb 93,8 M, o el Grup Qualitat (també dhabitatge), amb 87,8 M.
Són empreses que, segons el parer dels seus directius,[6]esdevenen un model dempresa on es prioritza la solidaritat i lètica; on la comunicació és fonamental i on no hi ha marge per a la desconfiança. Empreses on es mira sobretot a llarg termini i on linterès col·lectiu preval per damunt de lindividual. Sapunta en aquestes opinions la importància del model de propietat col·lectiva com a garantia per fer front a situacions difícils i per aplicar mesures potencialment traumàtiques de manera flexible i ràpida. La realitat, tanmateix, sempre força més complexa, ens obliga a ser conscients que en la vinya del Senyor hi ha de tot i que les motivacions cap aquesta forma deconomia social o cap a una altra poden ser molt més prosaiques i força més vinculades al pragmatisme de lajuda pública o a les necessitats demprendre. En aquest conglomerat donze mil cooperatives hi ha empreses que provenen de processos de reestructuració dels anys vuitanta amb poca o nul·la consciència social i poca o nul·la professionalitat. El context institucional i la norma emanada del Parlament de Catalunya actuen igualment com a motor de canvi axiològic en el funcionament daquestes empreses.
[5] Dades de lObservatori del Cooperativisme a Catalunya: http: //www.observatori.coop/cat/AlgunesDades.php
[6] Vegeu J. Goula: La consigna es ¡todos a una!. La Vanguardia, 14 de desembre del 2008.