Com altres entitats, la nord-americana Electronic Frontier Foundation presentava a principis de 2010 una proposta de drets vinculats al llibre digital en què apostava per assegurar la transparència del mercat, diferenciar entre venda i lloguer dobres, garantir la privacitat dels usuaris, rebutjar els DRM, enfortir els estàndards i la compatibilitat entre plataformes, vetllar per la propietat danotacions i continguts generats pels lectors i combatre la censura postvenda.
1.9 Serveis per a qualsevol necessitat
Les limitacions inicials en lamplada de banda condicionaven els primers serveis dels ordinadors, els quals estaven centrats a la força en la difusió dinformació estàtica (correus, cerques, etc.). Quan administracions, empreses i particulars van adoptar internet, van aconseguir una ubiqüitat impossible dassolir de cap altra manera i la seva actitud va servir de preàmbul a la segona fornada de serveis de les TIC: administració en línia, comerç i banca electrònics, continguts informatius i de lleure, etc. Shi mantenia el model proveïdor-client, però amb una certa sofisticació, en funció de les possibilitats tecnològiques. El model actual, el de lanomenat web 2.0 (i posteriors), trenca lasimetria perquè saixeca sobre la base que totes les persones i entitats poden ser alhora emissors i receptors (Castells et al., 2007).
En qualsevol cas, el correu electrònic (e-mail) encara és una de les activitats més usuals. Possibilita establir instantàniament comunicacions escrites a través de lordinador, adjuntar documents, etc. Juntament amb els SMS i les aplicacions de missatgeria instantània com ara el WhatsApp, ha revolucionat les maneres dinteractuar en les esferes personal, professional, etc. Tanmateix, la transformació ha comportat inconvenients, per exemple la recepció de correus que no són desitjats, allò que popularment es coneix com a spam. O el phishing: comunicacions fraudulentes per enganyar els destinataris perquè donin informació privada o financera.
Les cerques a la xarxa són un altre servei de la societat de la informació, proporcionat per motors com ara Google o Yahoo!, eines que extreuen dentre tot el material del web el més adequat segons la petició de lusuari a partir de la paraula o les paraules que la representen millor. Amb els cercadors es poden trobar recursos variats: pàgines, fòrums, imatges, vídeos, etc. Els resultats són llistes dadreces o de fitxers que tenen relació amb els mots clau.
Entre les accions més habituals dels internautes també hi ha les visites a webs de serveis públics. Cada vegada hi ha més ciutadans que volen una administració adaptada a la societat de la informació i capaç de treuren profit. De fet, aquests serveis són una prioritat per als països desenvolupats. Singapur i Canadà continuen liderant la classificació en ladministració electrònica (e-government), amb percentatges propers al 90% en maduresa en latenció a la comunitat, la gestió dimpostos, la informació sobre pensions, etc.
Aquells que esperaven que la Ley de Transparencia y Acceso de los Ciudadanos a la Información Pública preparada a lEstat espanyol seguís les recomanacions del Consell dEuropa per garantir la creació dun autèntic govern obert es van quedar decebuts quan en van conèixer lavantprojecte. El material que shauria de sotmetre a aquesta norma seria aquell que hagués estat elaborat pels poders públics en lexercici de les seves funcions. Se nexclourien notes, esborranys, opinions, resums i qualsevol document intern sense caràcter oficial. És cert que per primera vegada en la història saplicaria el principi de publicitat activa, pel qual sobligaria els poders públics a facilitar informació dabast general preferentment per mitjans electrònics. LEstat espanyol és lúnic de la UE amb més dun milió dhabitants que no té una llei daquest tipus, que en altres països ha estat molt útil per lluitar contra larbitrarietat i la corrupció.
1.10 Pacients sense paciència
Les TIC obren possibilitats per renovar les relacions entre metges i pacients, per millorar processos dassistència i per normalitzar mecanismes de comunicació i seguiment. En aquest apartat, cal introduir-hi matisos. El 80% dels internautes espanyols prova de trobar a la xarxa informació sobre salut, segons una enquesta de la firma farmacèutica Pfizer a 1.011 persones de 22 a 55 anys. Un estudi complementari daquesta companyia, a partir de les respostes de 2.800 metges, assenyala que la meitat dels facultatius creu que el web influeix negativament en els pacients. I un article publicat al Journal of Medical Ethics que analitza limpacte de Facebook en la relació doctor-malalt, basat en lexperiència de 405 residents del Centre Hospitalari Universitari de Rouen, a França, recomana no afegir pacients com a amics (Moubarak et al., 2010).
Malgrat això, totes tres fonts aclareixen que, si sutilitza correctament, internet pot millorar la interacció dels metges amb els usuaris de la sanitat i, alhora, reduir la burocràcia. Els problemes arriben amb els hipocondríacs exacerbats que, sense coneixements, investiguen patologies en línia, examinen professionals o reclamen tractaments que sapliquen en altres centres o que estan en fase dinvestigació. La xarxa hauria de ser un complement dels facultatius, no pas un substitut.
El metge de família Fernando Casado sha guanyat el sobrenom de Doctor Twitter perquè, des de fa anys, empra aquesta eina per organitzar la seva consulta, promoure hàbits saludables entre els pacients, etc. La pàgina Infermeravirtual.com, del Col·legi Oficial dInfermeres i Infermers de Barcelona, amb més de mig milió de visites en una temporada, funciona bé amb els adolescents, perquè shi comparteixen coneixements sobre salut sense haver de donar detalls personals.
Aquestes situacions permeten constatar que la immediatesa tecnològica és un valor emergent. Determinades necessitats que abans quedaven desateses durant un cert temps perquè els afectats no tenien loportunitat dassaciar-les de seguida, avui poden ser sadollades en pocs segons si es disposa dels estris adequats i duna connexió a internet. Les necessitats del present són les mateixes que les del passat, però la tecnologia, que afavoreix la rapidesa i fins i tot la urgència en les respostes, incrementa el nombre i la intensitat de les preguntes. La salut és un bon àmbit per comprovar-ho.
La formació és un element essencial en la incorporació de les noves tecnologies en les activitats quotidianes. La fórmula densenyament que utilitza internet com a canal de distribució de coneixement i plataforma de comunicació entre professor i alumne sanomena e-learning (aprenentatge electrònic). Un concepte complementari és el de les noves tecnologies aplicades a leducació (NTAE), la solució prevista perquè els estudiants assimilin amb normalitat aquests instruments.
1.11 Comunitats dinteressos
El comerç electrònic és una modalitat de compra a distància que també ha proliferat en les darreres temporades. La mecànica és dallò més senzilla: mitjançant una xarxa de telecomunicacions, generalment internet, sefectuen compres i vendes entre botigues virtuals i ciutadans, dempresa a empresa o de particular a particular. Aquest grup dactivitats inclou les subhastes per via electrònica des de pàgines com ara eBay.
1.11 Comunitats dinteressos
El comerç electrònic és una modalitat de compra a distància que també ha proliferat en les darreres temporades. La mecànica és dallò més senzilla: mitjançant una xarxa de telecomunicacions, generalment internet, sefectuen compres i vendes entre botigues virtuals i ciutadans, dempresa a empresa o de particular a particular. Aquest grup dactivitats inclou les subhastes per via electrònica des de pàgines com ara eBay.
En un estudi de lEurostat, loficina europea destadística, es diu que aproximadament tres de cada deu ciutadans residents al continent compren productes o contracten serveis per internet. No obstant això, aquesta proporció és enganyosa. El percentatge sacosta al 60 a Dinamarca i Holanda i no arriba al 5 a Bulgària i Romania. Una altra dada representativa és la següent: un 15% dels particulars evita les compres electròniques per por a ser enganyat o perquè considera que el sistema no és segur.
La població de 45 a 64 anys va ser el segment en què més es va incrementar el 2010 el consum dinternet en les operacions bancàries, els llibres electrònics i lús de la xarxa als dispositius mòbils, segons linforme de la Fundación Telefónica La Sociedad de la Información en España. Aquesta dada és la més destacada dun escenari que es complementa amb lèxit general del vídeo, que acapara gairebé el 40% del trànsit des de les connexions fixes i el 51% des de les mòbils, i el creixement de la inversió en el sector de les TIC malgrat el descens de la facturació.
En realitat, la banda ampla mòbil sestà convertint en un motor de la societat de la informació a lEstat. Un 20,3% dels internautes navega mitjançant aparells mòbils, cinc punts més que el 2010. El recurs als ordinadors portàtils fora de la llar o la feina ha arribat al 24,3%. Telefónica té més de 4,3 milions dusuaris de banda ampla mòbil, dues vegades més que lany 2009 (un increment interanual del 58,7% que no hauria estat possible sense les tauletes tàctils com liPad i els telèfons intel·ligents). Aquestes eines competeixen amb el llibre de tinta electrònica, que apareixia a linforme de 2009 com una aposta de futur i que, avui dia, genera tanta incertesa com entusiasme.
Gràcies també a internet, han aparegut comunitats virtuals basades en models cooperatius que han desenvolupat maneres de treballar i de relacionar-se exclusives del web 2.0. Per exemple, el peer-to-peer (P2P), que és lintercanvi de fitxers entre iguals on un usuari posa a disposició de la resta una sèrie de continguts, tot assumint el paper de servidor. La majoria del material que hi circula són vídeos (més del 60%) i àudios. El principal conflicte derivat és que els particulars que ofereixen continguts no solen ser-ne els autors o propietaris, de manera que aquesta pràctica es considera una modalitat de pirateria.
Els inconvenients vinculats als blocs, una altra manifestació daquestes comunitats virtuals, són menors. Els quaderns de bitàcola digitals, que descansen sobre programaris generalment gratuïts (Blogger, Wordpress, etc.), recullen en ordre cronològic articles apunts o posts duna persona o dun col·lectiu. Moltes vegades són especialitzats: sobre ciència, tecnologia, literatura, viatges... Poden estar pensats específicament per acollir fotografies fotoblocs, vídeos videoblocs, etc. (Orihuela, 2006). Abans del creixement de les xarxes socials com Facebook, Google+ o Tuenti, dels serveis de microblocs com Twitter o Tumblr, la seva influència era superior a lactual.
Les xarxes socials apleguen un conjunt de serveis concebuts per crear comunitats virtuals, això és, grups de subjectes units per interessos similars. Sarticulen al voltant de conceptes diversos: per emmagatzemar material, com ara imatges Flickr; per establir relacions professionals Linkedin, Xing; per operar com a aparador duna activitat concreta, per exemple la música MySpace, o per crear perfils i llistes damics Facebook, Hi5, Tuenti (Redondo, 2010). Tecnològicament parlant, han consolidat senzilles aplicacions dús comú en un únic espai: el correu electrònic, el xat, la possibilitat de pujar i baixar material, etc.
Laliança entre tecnologia i cultura participativa ha servit per inventar aquestes xarxes, que fan accessibles les pel·lícules, la música, els llibres, etc. generats per leconomia de labundància. El sociòleg Gilles Lipovetsky sosté que en el moment de consumir es viu una part dun mateix en què no hi ha dolor, només plaer (Lipovetsky, 2007). I el seu col·lega Zygmunt Bauman recorda que, mitjançant el consum, els individus són ells mateixos i alhora coincideixen amb els altres (Bauman, 2007). Amb el P2P sha passat duna cultura de masses a múltiples comunitats dinteressos. O sigui, plaer sense límit en les successives coincidències amb el proïsme sense passar per intermediaris.
1.12 El vici de cobrar
Molts clients de les indústries culturals es resisteixen a pagar per les obres difoses per les noves plataformes. La tendència sobserva a Catalunya i també en mercats amb més tradició i oferta. Una enquesta als Estats Units de lorganització de recerca Pew Internet afirma que vora el 30% dusuaris paguen per la música; el 22% ho fa per aplicacions mòbils, i el 18%, per mitjans informatius i revistes.
A lEstat espanyol, la facturació de la televisió de pagament va començar a reduir-se el 2009, concretament un 2,6%, o sigui, 1.400 milions deuros. El satèl·lit també va perdre abonats durant el 2010, els quals van anar a la TDT de pagament i a internet. La pujada de preu dalguns diaris no va compensar la caiguda de la difusió, raó per la qual els ingressos per la venda dexemplars van baixar més dun 5%.
Pocs consumidors es mostren disposats a pagar per les notícies de la xarxa. El 2010 el diari El Mundo tenia 20.500 abonats al seu quiosc digital, Orbyt, enfront dels 28 milions dusuaris únics del seu web i els 274.000 diaris de difusió. Els baixos nivells de subscripció a Espanya no remunten amb les ofertes digitals ni amb suports com liPad.
Malgrat que el cinema es va beneficiar el 2009 de les estrenes de pel·lícules en 3D i va recaptar 671 milions deuros gràcies als 110 milions despectadors que van anar a les sales, en lexercici següent el negoci del vídeo i el DVD va minvar en un 35%, fins als 112,5 milions deuros.
Lstreaming (la reproducció en temps real, sense possibilitat de descàrrega) és una alternativa al fet de baixar música digital. Segons un estudi de 2010 de lempresa de màrqueting en línia Antevenio, el 29% dels usuaris de mòbils ha adquirit aplicacions de pagament a lEstat; no obstant això, el 42% shi gasta diners una sola vegada al mes.
Una de les excepcions a escala mundial es va donar quan, en vuit setmanes, entre 2010 i 2011, la Viquipèdia va captar una vintena de milions deuros en donacions, aportades per més de mig milió de persones, en motiu del seu desè aniversari.
Tots els partits amb representació al Parlament espanyol volen reforçar la protecció de la propietat intel·lectual, en la línia del que reclama el sector. El repte legislatiu consisteix a seguir aquest camí sense conculcar drets com la llibertat dexpressió, el secret de les comunicacions, la protecció de dades personals o la propietat privada i respectar alhora laccés a internet, que és essencial per al desenvolupament de la societat de la informació i que, segons lONU, caldria reconèixer com a dret civil bàsic.