El valor de laccessibilitat desplaça el valor tradicional de la propietat quan les persones accepten pagar per lús duna cosa mitjançant inscripcions o quotes en lloc de fer-ho per algun servei o bé material. Leconomista Jeremy Rifkin recalca que laventura capitalista, que va començar amb la mercantilització dels productes i la tinença de propietats, ha arribat a la seva culminació amb la mercantilització del temps i de lexperiència. Per això adverteix que quan leconomia absorbeix la cultura només queden els llaços econòmics per mantenir unida la societat (Rifkin, 2000).
Valors2.1 Preocupació de moda
Avui tothom parla de valors i ètica: polítics, científics, professors, mitjans de comunicació, tecnòlegs Però en el present aquests conceptes tenen més bona reputació que no pas aplicació, potser? Es podria considerar que aquesta suposada preocupació és una moda?
Pràctiques i activitats com la banca ètica, la intel·ligència emocional aplicada a lempresa, la responsabilitat social corporativa, el comerç just o el turisme solidari, entre daltres, conformen aquesta tendència. La majoria sorgeixen amb les millors intencions, però és evident que fan servir lètica com un argument de màrqueting. En moltes ocasions, aquest mitjà moral és el més vàlid per arribar a un bon fi comercial. Tanmateix, hi ha oportunistes que volen aparentar que són ètics en la seva feina només per ofegar remordiments o despertar la simpatia de clients i usuaris.
El significat més antic dètica (del grec ethos, comportament, costum) remet al caràcter, a una cosa que saconsegueix mitjançant lhàbit i que no tenim per naturalesa. Aquests hàbits neixen a partir de la repetició. Al llarg de la vida, un individu va realitzant accions, la reiteració de les quals genera hàbits, que, al seu torn, determinen actituds. Daquesta manera, tot vivint, el subjecte es fa a si mateix. Lètica sha acabat configurant com la branca de la filosofia que investiga les normes de la conducta per formular les regles que convenen per al màxim grau devolució psicològica i social (Marzano, 2009, 143). Lobjectiu que li correspon com a disciplina és aclarir lexperiència humana de la moral, a més de reflexionar-hi i fonamentar-la. Perquè la moral té un abast més ampli que lètica, és per sobre dallò físic, és allò que se sotmet als valors.
El filòsof alemany Georg Hegel (1942) va advertir que el compliment del deure (subjectiu) és abstracte. Perquè arribi a ser concret, cal que sintegri en lobediència de la llei moral, la qual es manifesta (objectiva) a través de les normes i els costums de la societat. Per a la convivència normal, cal que predominin les tendències més adequades per al desenvolupament de la vida individual i col·lectiva. Aquestes orientacions simposen a la persona amb caràcter habitual i permanent, i perquè cadascú aprengui a qualificar els seus actes aquestes aptituds es constitueixen en allò que es pot anomenar sentit moral.
2.2 La ciència dallò valuós
Lètica pretén la realització de la persona mitjançant els valors. Laxiologia (del grec axios, allò que és valuós o estimable, i logos, ciència) és la teoria dels valors, dels positius i dels negatius. Aquesta disciplina analitza els principis mitjançant els quals sarriba a la conclusió que una cosa és valuosa o no.
Un valor implica una preferència normativa o vital arrelada, organitzada i jerarquitzada en la psique dels subjectes dacord amb altres valors i creences. Cada individu té una escala de valors. El nombre de valors que posseeix una persona és relativament petit. Els veritables valors, els que íntimament indiquen com comportar-se, quin camí seguir, etc., són pocs. Una gran quantitat de valors equivaldria a la dispersió i la despersonalització.
Els valors estan arrelats en la condició de lexistència, raó per la qual operen com un punt de mira i són lobjectiu últim en la formació de la personalitat. Els valors, doncs, són pautes i guies de la conducta. Cadascú sinterroga constantment sobre el significat de què és i de què fa, i també sobre el món que lenvolta. Els individus necessiten obrar amb un propòsit clar, i lescala de valors els ajuda a triar entre camins. Aquesta referència permet resoldre conflictes i prendre decisions. Lescala de valors serà responsable en cada cas dels principis i les regles que es posin en funcionament. La manca dun sistema de creences ben definit deixa el subjecte en el dubte, alhora que el lliura a mans o ments alienes.
A més, els valors són la base de lautoestima. Tal com assenyalava el psicòleg William McDougall, aquest sentiment base, de respecte a un mateix, necessita un sistema de valors coherent per veures reforçat (McDougall, 2001). Una dona o un home sap realment qui és si és conscient de què prefereix i si és capaç de conèixer els objectius de la seva vida amb un cert rigor. Això es descobreix havent assimilat alguns valors que lajuden a entendre el món i a donar sentit a la seva relació amb allò que lenvolta.