Amb tant, després de predicar, el cardenal callà. I salçà el rei de França i li parlà així:
Sire cardenal, nós hem entès bé tot el que heu dit, i us agraïm molt lajuda que ens heu ofert en aquest fet. I prometem i jurem davant vostre que no tornarem vius a França fins que no hàgim conquerit la terra de Pere dAragó, i vós i nós siguem venjats del que ens ha fet.
Havent-ho dit, el rei de França callà. I salçà el comte de Flandes, que era un home savi i sabia molt de lletra, i digué:
Senyors, tots heu entès el que el rei de França i el cardenal us han dit, i tots ho hem de creure així. Però jo responc al cardenal que per totes bandes veig molta dificultat en aquest fet: que mal és si anem endavant, i mal si tornem enrere. I que tant de bo no hagués començat mai, si això fos possible. Però, ja que és així, aventurem-nos i no ens entretinguem, que ja som a prop de lestiu, i és millor guerrejar ara que no amb les calors. I fem per manera que, abans que arribin les grans calors, hàgim pres tota la terra de Pere dAragó i a ell mateix, si podem.
I, havent dit ell això, van respondre tots els homes que, reunits a lentorn, eren tants com grans darena de la mar:
Allons, sire rei, allons prendre aquella terra! Que jo serai ric deia cadascú, i perdonat dels meus pecats, je i el meu llinatge! Allons de seguida endavant!
Al punt, es va aixecar el rei de França, i va manar i dir a tota la seva gent que, lendemà de bon matí, estiguessin tots aparellats per seguir la seva oriflama. I, amb això, tots sen van anar dallí, cadascú al seu hostal.
Com el rei de França amb totes les seves forces vingué contra el rei dAragó i la seva terra, és a dir Catalunya
En arribar el nou dia, de bon matí, van partir i es van afanyar a venir a grans jornades, de manera que, al cap de quatre dies, eren a lentrada del Rosselló. I eren en nombre, en entrar al Rosselló, sense comptar-hi els que van venir després, disset mil sis-cents cavallers de llinatge, i ben bé cent cinquanta mil homes de peu amb les seves armes, a part les bèsties i els servents ribalds, que eren ben bé cinquanta mil pel seu cantó. I, en arribar al pas de la font de Salses i veure la muntanya de Panissars, que fa partió entre Catalunya i el Rosselló, en van tenir gran goig, i van fer molts crits i aücs, talment com si ja haguessin conquerit tota la terra, que no es temien pas que ningú els gosés esperar ni plantar cara.
I, després davançar una mica, satendaren prop de la vila de Salses, que no és gaire lluny daquell lloc, i van fer compte dentrar a la vila, perquè no creien que hi hagués ningú. Però, quan van ser a les portes, els servents que eren a dins van atacar i disparar les ballestes, i els van fer tornar enrere més dun tret de ballesta. I molts dels que venien primers hi van ser nafrats i morts, i ja no ho van prendre a broma com solien.
El rei de França, en veure allò, es va témer que el rei de Mallorca no lhagués escarnit, i cridà el comte de Foix i li demanà de qui era aquell castell. I el comte de Foix respongué que del rei de Mallorca.
I doncs va dir el rei de França, no és pas com ens envià a dir el rei de Mallorca, car va dir que seria amb nós, i ara em sembla que ens és contrari.
Senyor digué el comte de Foix, no és pas això. Heu de saber que tots els homes del Rosselló estimen més En Pere dAragó que el rei de Mallorca, i el voldrien com a senyor. I tot això que han fet ara, o faran daquí endavant, contra nosaltres, ho fan contra la voluntat del rei de Mallorca, que és el seu senyor, per lamor que tenen a En Pere dAragó.
Doncs digué el rei de França, són uns traïdors. Via contra ells! I prenem el castell, de grat o per força.
Amb això, es van acostar al mur homes a cavall i a peu, i van prendre aquell lloc per força, ja que era un lloc pla, no cenyit per mur ni vall, i no hi havia gaire guarnició, sinó que els de dins feien tot el que podien i es defensaven per salvar la seva fidelitat al rei dAragó. Però heu de creure que, abans de poder prendre el lloc, hi van haver de fer tres assalts, en els quals van morir molts dels francesos, i molts van ser ferits i nafrats. I, en haver pres el lloc, van matar tots els homes i les dones i els infants que hi van trobar, i en acabat satendaren a fora. I estigueren allí aquella nit i mogueren la major alegria, com si haguessin pres la ciutat més important dAragó o de Catalunya. I lendemà matí el rei de França va ordenar les seves hosts per escales.
I posà a la primera escala la host dels servents ribalds, que eren ben bé cinquanta mil i no portaven més armes que un bastó i anaven mal vestits, sense altre guarniment. El rei de França donava cada dia a cadascun daquells ribalds un tornès dargent negre de sou, i tot el que poguessin guanyar portant palla i herba i coses semblants. I aquests formaven la primera escala, amb mil cavallers armats a la rereguarda.
A la segona escala hi havia el senescal de Tolosa i el senescal de Carcassona i el senescal de Bellcaire i el senyor de Lunell i el comte de Foix i amb ell En Ramon Roger, germà del comte de Pallars, que era de Catalunya, amb cinc mil cavallers ben armats. I al costat daquestes dues primeres escales hi anaven ben bé tretze mil ballesters a peu, tots guarnits i coberts de ferro, que no sels veia sinó els ulls.
A la tercera escala hi anaven totes les hosts del Narbonès, del Bederrès, del Termenès, del Carcassès, de lAgenès, i de Tolosa, i del comtat de Sant Gili, i de Borgonya, i tota laltra gent del Llenguadoc que eren de la senyoria del rei de França que havien vingut a la host. I eren ben bé setanta mil homes de peu o més.
A la quarta escala hi anaven les hosts de França, de Picardia, de Normandia, i del comtat de Flandes, i bona cosa dalemanys i de flamencs i daltres pobles, soldats i croats, que eren, entre uns i altres, ben bé vuitanta mil homes de peu o més, amb les seves armes.
A la cinquena escala hi anava el cardenal amb la seva host, a qui ell donava sou, que eren sis mil cavallers armats o més. I feia portar davant seu una senyera amb el senyal de les claus.
A la sisena escala hi anava el rei de França, i En Felip, son fill, i En Carlot, amb tots els nobles de França, i amb comtes i amb altres gentilhomes senyors de senyera, que eren ben bé un centenar. A la qual escala hi havia ben bé quatre mil cavallers amb les seves armes.
Després daquelles sis escales, venien les atzembles i les altres bèsties de càrrega, i eren vuitanta mil bèsties ben bones. I els que les menaven eren ben bé deu o dotze mil homes, sense comptar-hi les dones ni els infants menors de dotze anys, que també eren una gran colla.
I, darrere de tots, hi venien sis-cents cavallers armats, tots coberts de ferro, per guardar les bèsties.