CRÒNICA
ELS NOSTRES CLÀSSICS
AUTORS MODERNS
Volum 8
Primera edició: maig 2017
© de ledició, M. Rosa Margalef, 2017 © de les notes històriques, Antoni Simon, 2017 Reservats tots els drets daquesta edició:EDITORIAL BARCINO, S.A. www.editorialbarcino.catEdició núm. 848
CRÒNICA
[102.] De la vinguda dels castellans per lo Llobregat, y lo bon sucsés tingueren en Barselona y muntanya de Monjuïch1
Abans de entrar en la vinguda dels castellans per Llobregat diré que, en aquex tems que los castellans estaven a Sant Sadorní, pensàvem que com volia pendre per Piera, que no tingués intent de anar a Munserrat y pendre lor y plata que y ha en aquella santa cassa, que és cosa innumerable la riquesa que y ha; y axí, se donà orda en retirar-ho tot en Barselona. Y, a belles càrregas de collas de animals, ho aportaren tot en Barcelona y ho depositaren tot, ab inventari, a la segrastia de la Seu; axí tot lor y plata de la segrastia, com totes les llànties de laltar major y capelles; y aquí estigué guardat y fora de aquex parill. Y ho aportaren per la part de Monistrol y Terrasa, per no encontrar los enemichs per lo camí; que, com en aquella casa hi mànan mols castellans, duptaven de alguna trasió. [71r]
Tanpoch no se ha de passar en silensi la presa que féu la Diputasió, en aquex instant, dels béns del bisbe Duran, bisbe de Urgell; y era català, fill de un parayre de Esparaguera, que com era omo de baxa mà, tanbé caigué en la baxesa que caygué. Y fou que, com atràs està dit (en cartes 56), que lo duch de Cardona jurà per virey en lo punt fou mort lo compte de Santa Coloma, y en lo punt se nanà a Perpinyà per adobar lo que los soldats del rey feien contra la vila; y axí lo dit bisbe Duran, que·s trobave assí en Barcelona, se nanà tanbé a Perpinyà per acompanyar dit virey; y com lo duch de Cardona va morir a Perpinyà, lo bisbe se romangué allà ab los castellans y se girà molt a la part del rey, per a pujar a major títul. Y ell anave ab lo exèrsit dels castellans per tot Roselló; y anave predicant per les viles y llochs, dient que·s donasen al rey y que no fesen armes; y anave animant los soldats del rey, y que ho passasen tot a foch y a sanch si no·s donave[n]; y de aquex modo anà per tot Roselló. Y aprés, lo enbarcaren a Coplliure y lo passaren de aquesta altra part de Tortosa, ab lo marquès de Les Veles; y ell anave tanbé contaminant totes les viles y llochs: que·s donasen al rey; y sempre anave seguint lo exèrsit.2
Y per lo tant, la Diputasió li prengué tots los motbles que ell tenia, que·ls tenia ab una casa que tenia parada a Esparaguera que era per a aposentar lo matex rey, y se deya que ell hi volia aposentar lo marquès de Las Velas. Y abans que no vinguesen ab axò, la Diputasió ho féu treginar tot a Barcelona que ni agué mols carros, y ho aportaren a la Diputasió. Y avie-y molta llibreria y moltísims quadros, grans y xichs, tots de Roma, ab unes riques guarnisions daurades, que com ell era estat auditor de Rota en Roma, tenia molta cosa bona de Roma; y moltísim cuir[a]m de Gènova; y moltes cadires de cuyro vermell de Mascòvia, ab sarrells de seda carmesina, y totes tatxonades de tatxes daurades; y moltes altres coses que valien moltísims ducats. Y a sos parens los arrastà en Barcelona, ab bones manlleutes,3 que no sen puguesen anar ab ell, y moltes altres penes.
1. El text de gran part daquest capítol i del següent, exceptuant alguns paràgrafs, segueix el fullet castellà Breve y Verdadera Relación de la entrada del Marques de los Veles en Cataluña, y la Retirada de Su Exercito de Barcelona. Tambien se dá cuenta de todo lo contenido en el monte de Monjuyque, y llano de Valldonzella, Barcelona, S. i J. Matevat, 1641 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 2123).
2. Pau Duran, que sinstal·là a Tarragona, va morir a Arenys de la Noguera (Alta Ribagorça) el 1651. Sobre ell, vegeu Lluís Rourera, Pau Duran (1582-1651) i el capítol i el bisbat dUrgell fins el Tractat dels Pirineus, Barcelona, 1987.
3. manlleutes: fermances.
[103.] La protecsió de França
Veyent-se la siutat de Barselona y Prinsipat tan atreballada y perseguida de aquestes guerras, alguns dies atràs se desliberà, la Siutat y Diputasió, de pendre per protector lo rey de França. Y de prompte li enviaren correu per a que, ab major vigilànsia, acudís en los socorros y ajuda de aquesta terra.
Y aprés, lo endamà que los castellans agueren romput a Martorell, que fou lo dimars als 22 de janer, tingueren Junta y Brasos, a la Siutat y Diputasió, per a veure lo que se avia de desliberar per a recuperar lo dany que avia de causar aquesta guerra, per a que avia de éser cosa llarga. Y axí se desliberà de prompte de fer compte de Barcelona lo rey de Fransa, y donar-li tot allò que lo rey de Espanya tenia en Catalunya, per a que aquestes coses anasen en son compte: que al poder de un rey, sols lo pot resistir un altro rey.1 Y axí, lo feren compte tan solament a ell, de sa vida; y que si ell nos tractave bé, no u llevaríam a son fill per a donar-o a altra persona; però lo Prinsipat se aturava2 aquexa juridicsió de poder mudar, si no·ns tractava bé. Y de prompte se mudà lo govern de Barcelona y la justísia, y feren senyós absoluts de la justítia lo diputat militar3 y lo conseller en cap4 y lo mosur De Plasís, lo qual feren tanbé governador de les armes. Y de prompte los fransesos se donaren molta presa en amenistrar les coses de la guerra. Que com ells són inteligens en la guerra més que nosaltros, ho guardarien millor y se sabrien fortificar més que nosaltros, y tanbé, com los anave interès de son rey, hi tenían millor diligènsia.
Y de prompte, lo matex dia, lo mosur de Sarinyà y altros mosurs pràtichs, pujaren a Monjuïch y regonegueren aquelles trinxeres, lo qual eren totes falsificades y obra falsa, que tot era quantra nosaltros; que no avían fet sinó fortificar la part de la mar, que era lloch a ont no·s podia pujar, y avían [71v] dexat hubert la part de Port y de Santa Madrona y pertot allà a ont lo enemich podia pujar; que fou trasa de algun gran traÿdor, que totes les fortificasions eren en favor de lenemich; que la Siutat hi avia gastat deu ho dotze mil ducats sense aprofitar cosa si no fou a la darreria, que feren un fortí junt a la torra, ab sos baluarts als cantons, que estava bé. Y axò encara ho feren per induir-o algunes bones persones, per tenir-ho guardat per una retirada, si a cas rompían les trinxeres. Y si aguesen agut de acabar les trinxeres que avían comensades, ni avia per anys, acabar-o; y no y avia prou gent en Barcelona per a guarnir-les, que tot era trasió per traure la gent de siutat.
Y com lo dit mosur hi pujà y véu la cosa com estave, tan mal ordenada, en lo punt y de prompte feren pujar tots los mestres de cases de Barcelona a Monjuïch, y féu acabar lo que era més nesesari, pus lo tems era curt, que ja lo enemich venia marxant. Y axí, féu acabar lo fortín de dalt de tot y fortificar-lo bé, que no estave acabat; que de nit y dia hi treballaven.
Y de prompte mudaren lo govern a Monjuïch, so és, lo mestre de camp, que era don Juseph de Pau y Rocabertí,5 y lo sargento major, que era Ronis, que·ls tenían per sospitosos. Que bé se demostrà aprés lo dany que·ns feya y la trasió que lo dit don Juseph de Pau nos anava trasant, perquè se sabé que, dos vespres arreu,6 avia donat lo nom a lenemich, y li donave pas per a pujar a la muntanya, y avían de degollar a tots los que y éran de guarda. Y, en lo punt que los fransesos tingueren lo govern de Monjuïch, lo dit don Juseph de Pau sen passà al camp dels contraris,7 donant-los relasió de tot lo que passave. Y de prompte lo cridaren per les plases públiques, ab trompetes, per traÿdor y enemich de la pàtria;8 y conquistats9 sos béns, a bé que ell no·n tenia molts de son patrimoni perquè era germà estern ,10 sinó que avia casat molt bé ab dona Maria Tarrer muller que fou de don Juan Terrer, que tenia casa a la plasa de Sant·Ana, y era una bella pubilla, que era filla de un11 que li deyen «lo indià»; y li aportà de dot quaranta mil ducats; que ell era de bon llinatje, de la casa dels comptes de Paralada.12 Y axí féu aquexa trasió, que Déu volgué que·s descubrís, com se descubriren les demés; que si vénen dos dies més abans los castellans, se ensenyorían de la montanya13 y de Barcelona. Però com lo regiment se mudà, anaren molt diferens los ordes que ells no so pensaven.
En lo punt tingueren los fransesos lo govern de Monjuïch, hi feren pujar moltes companyes de fransesos de peu, com a més pràtichs de la guerra que nosaltros. No obstant que, després que agueren romput a Martorell, estaven a Monjuïch catorze companyes de Siutat, de dies y de nits, guarnidas per los puestos. Y feren pujar, per dins lo fortín, vuyt padrés de bronzo per a tirar ab bales de mosquet, cosa que lo traÿdor no u sabé ni·n pogué donar relasió als contraris. Tanbé hi feren pujar moltísimes provisions de guerra, axí de mantenimens corporals com de guerra; que y pujaren molt rabost, de modo que u fortificaren molt en breu tems. Y estaven guardant ab molta vigilànsia, que ja veien venir lo enemich per lo Llobregat.
En la siutat tanbé guardaven, los fransesos, los portals, tenint ells les claus; y sempre tenían, ho la porta ho lo rastillo, tancat. Y no y avia sinó tres portals huberts, que són: de Sant Antoni, y lo Nou y lo de Mar; y los demés, paredats. Feren traure tota la artilleria per les muralles, axí de ferro com de bronzo; y los fransesos aportaven mols artillés y capità de artilleria. Y feren adobar de prompte lo baluart del Rey, de la Drasana, terraplenant tot lo que pugueren per a que puguesen jugar aquells quatre canons tan famosos que y estaven, que senyorejaven mitja muntanya de Monjuïch. [72r] Y tanbé avían atrinxerat lo devant de la Drasana, de la part de mar, perquè per allí no·ns pugués venir ningun dany. Enderrocaren les cases de fora lo portal de Sant Antoni, que ni avia moltes; y las de fora lo Portal Nou; y al portal de Sant Antoni, devant lo rastillo, feren una plataforma molt forta, ab bella trinxera y bell fosso, que de defora no·s veia lo portal; que era tan fort com un bon baluart. De modo que fortificaren tot allò que pugueren. Y tanbé, ab lo amparo y ajuda de Fransa, se provehí la siutat de molts mosquets y de molta pólvora y altres cosas de guerra, que venían per mar. Y tanbé los fransesos aportaren molt blat y pesca per a mantenimens de la terra. Que als fransesos y nosaltros nos convé que tingam paus perquè los comersos tórnian y, axí, los negosians guanyen y les terras van abundantes de tot lo nesesari.
Essent los castellans senyós de Martorell, allí cremaren y robaren y feren malbé tot lo que pugueren; que y avia molta cosa perquè a penas ningú no navia retirat gaira res, perquè may pensaven que ells puguesen rompre aquelles trinxeres, ni la gent abitant tanpoch no avia desemparat; y axí hi patiren moltes dones y moltes criatures, que fou una gran llàstima tantes aziendas y tantes vidas perdudas.14
Y com la gent de les altres viles y llochs del Llobregat saberen que avían romput a Martorell, totom desemparà ses cases, aportant-sen tot allò que pugueren, y recolliren-ho a Barselona, a ont acudí moltíssima gent y moltes provisions.
Y los castellans venien, poch a poch, marxant devés Barselona; que venien galegant y cremant pertot allà a ont passaven; que, tres dies abans no arribasen a Barcelona, se sentían los tirs y se veya lo fou15 de les cremes que feyen, que era una terror de veure-u des de Monjuïch. Arribaren a lEspitalet ab tot lo bagatje, y entre lo Espitalet y Provensana feren frenta16 de banderes, axí la cavalleria com la infanteria, los quals eren mols, que may sen sabé la sertenitat; lo que·s deya, de ordinari, que eren mil y sinch-sens cavalls fins a dos mil, axò eren molt aventatjats, y aviey mols cruzados;17 y avie-y catorze ho quinze mil infans; y moltísim bagatje, que·s deya que aportaven quatre ho sinch-sens carros. Y venien ab gran ànimo, pus venían a conquistar Barcelona.
La nostra cavalleria tanbé hisqué de Barcelona a fer-los frenta, que no eren sinó quatre ho sinch companyes. No passaren de la carniseria de Sans, y aquí se aturaren, avent-hi, de cada part, soldats de cavall que batían lastrada.
Y des de allí, los castellans enviaren la trompeta del marquès de Las Velas ab una carta. Y en arribar als nostros, lo prengueren y li taparen los ulls ab un mocadó, y lo acompanyaren a la Diputasió, als diputats; que la lletra anave a ells dient-los que li donasen les claus dels18 portals y que·s rendisen dintre vint-i-quatre oras; si no, que u pasaria a foch y a sanch. Assò fou lo dijous, als 24 de janer, y se detingueren la trompeta fins lo endamà divendres, al tart. Y la resposta que li tornaren fou que manàs, sa exelènsia, retirar lo exèrsit dels confins de Catalunya y, aprés, tractarían de las matèrias que ell pretenia.
Sabuda la resposta de la trompeta, lo endamà de matí, que fou disapte als 26, fou, ab tot lo gros de lexèrsit, devant Barselona. Y se sabé per cosa serta que lo traïdor de Monjuïch, dit don Juseph de Pau y Rocabertí, que, com arribà a lexèrsit de lenemich, donà traça de com avían de envestir la muntanya; y los digué que la envestisen de matí, de set a vuyt, per a que los de més manestrals de les companyes sen baxaven a siutat, a esmorsar y a dinar, y que dalt hi restave molt pocha gent; y que y pugasen ab poder de gent que, en lo punt, se rendirían. Y axí ho feren, però poch sabia, lo traïdor, lo com seren mudades les coses y los governs, y les companyes franseses y catalanes, pagades, que de contínua hi estaven; y lo que u avien fortificat, y los padrés que y avien pujats. [72v] Y axí, no pensant la fortificasió que y avia sobrevinguda, intentaren a pujar a dita montanya, disapte, als 26 de janer 1641, a les vuyt oras de la matinada. Pujant la infanteria enemiga ab tres pars, so és: per la part de Port,19 y per Santa Madrona, y per lo mitx de aquexes dues parts. La una tropa era del conde-duque, y laltra de inglesos20 y laltra de bolons; sense altres que·ls anaven de darrera, ab tanta moltitut que tenían seny[i]da tota la muntanya, si no és la part que mira devés Barcelona. Que·s té per sert que los contraris que y pujaren éran prop de sis mil, y tot gent triada y soldats vells que ja per aquex efecte lavían triada, y molta gent prinsipal.21