Larbre de Nadal i el vesc de la sort
En referir-nos al tió, ja hem mencionat larbre de Nadal. El costum de larbre, ja molt consolidat a casa nostra, com un símbol del Nadal, ens arriba, no cal dir-ho, dels països del nord europeu, on la verdor de les forests ressalta enmig de la gèlida capa nivosa. Aquest arbre de les selves nevades dóna fe que el món és viu, raó per la qual el festegem, el duem a casa i el guarnim, i larbre, com antany la roja flama del vell tió, a part de la promesa de vida, ens aporta màgics regals. Vet aquí el significat de larbre de Nadal. Un altre element vegetal que sha introduït en lactual imaginari nadalenc és el vesc, aquesta mena de raïm que, al bosc, adorna les balbes branques dels arbres amb la seva aèria vida parasitària; i també shi ha introduït lacerat boix grèvol, i el galzeran de fruits vermells. Tots ells combinats amb llaços, espelmes o llumets de colors, ens recorden lalegria del dia de Nadal enmig del depressiu hivern.
El Betlem de Tirisiti dAlcoi
Encara que els dies de Nadal ens costa sortir de casa, donaré les referències de dues activitats prou curioses. Abans ja hem mencionat la Fia-faia que celebren la nit de Nadal a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, al Berguedà. Les que esmentaré ara tenen un marcat interès per a la canalla. La primera és una funció de titelles que aquests dies es representa a Alcoi, el Betlem de Tirisiti. Tirisiti és el titella protagonista duna envitricollada aventura pels carrers de la vila, on també té lloc el naixement del Nen Jesús. Les funcions obertes al públic es representen, aproximadament, del 20 de desembre al 5 de gener.
Figura 3. Betlem de Tirisiti dAlcoi. (Foto: Gilberto Dobón Ajuntament dAlcoi.)
El Retaule de Vilanova
Laltra activitat és el Retaule que es representa el dia de Nadal i el dia 1 de gener, ambdós dies en diverses funcions des de les 12h fins a les 14h, al pati de la Casa de la Vila de Vilanova i la Geltrú. El Retaule són una sèrie de quadres animats de motius nadalencs, que acaben amb una cagada de caramels damunt la canalla que hi assisteix. És representat per la companyia de titelles LEstaquirot.
26 Esteve
Els galls de Sant Esteve de Pau Riba
El matí de Sant Esteve
els galls no cantaran
i amb el fred i la vila deserta
la tristor serà molt gran.
Quan el gris desperti lalba
i saixequi el sol brillant
sense els galls cantant-li larribada
la gent no es despertaran.
No volem, no no senyora
que els mateu tots per Nadal
i volem que cada matinada
ens despertin bo i cantant!
El matí de Sant Esteve els galls no cantaran i amb el fred i la vila deserta la tristor serà molt gran. Quan el gris desperti lalba i saixequi el sol brillant sense els galls cantant-li larribada la gent no es despertaran. No volem, no no senyora que els mateu tots per Nadal i volem que cada matinada ens despertin bo i cantant!
Aquesta és la cançó que, segons em sembla a mi, reflecteix més bé quina mena de dia és avui, Sant Esteve. No cal ni un mot més.
La festa dels joves
Esteve és el primer màrtir. Per aquesta raó era patró dels joves, dels mossos. Tota la gresca que es feia antigament aquest dia, que era dedicat als joves, els quals durant vint-i-quatre hores tenien llicència per dedicar-se a fer facècies i bestieses, ha passat a altres festivitats. Memòria daquelles llicències deuen ser les que es permeten lendemà passat de Sant Esteve, pels Innocents. O ho deu ser l«endreça» que conten que fan els xicots de Sant Julià de Cerdanyola passada la Missa del Gall. Com expliquen ells mateixos en el web municipal de la vila: «Abans de lendreça de les cases es fa un ressopó a la plaça, shi couen tastets, botifarres... i shi barreja allioli de codonys i el vi. Acabat el tiberi comença lendreçada general. El jovent, i algun de no tan jove, es dediquen a voltar pel poble buscant què es pot endreçar. Tot pot arribar a ser endreçat, tot allò que sarreplega es porta a la plaça i allí hi resta endreçat fins a lendemà, dia de Nadal. Els objectes endreçats poden ser molt diversos i, entre altres, es recorden els següents: una taula i cadires de platja amb para-sol inclòs, una cassola plena de llet, cistelles, testos, carros, carretons i eines de tota mena, un arbre de Nadal guarnit i tot, cubells descombraries, pneumàtics, senyals de trànsit i bugada diversa com ara mitjons, llençols, tovalloles i, no fa gaires anys, unes calces de gran tamany.»
28 Els Innocents
És un dia en què bromes i facècies tenen una certa llicència; dic «una certa» perquè la societat actual sembla que no estigui per bromes, i en molts cercles massa, qualsevol humorada, per innocent que sigui, pot ser titllada de sortida de to. Lhumor, aquesta vàlvula descapament que ens pot alliberar de la pressió de la rutina i lestrès, avui té mala premsa. La llufa: vegem què en diu el Diccionari català-valencià-balear (lAlcover-Moll): «Tros de paper o de drap que els nois pengen a lesquena o a les anques dalgú, per burla, el dia dels Innocents [...]. A Vic la llufa consisteix en un guant ple de cendra o de farina, que, clavat a lextrem dun bastó, es marca amb un cop a lesquena dels transeünts.» Els costums antics feien que aquest dia fos el principi del Carnaval.
31 Silvestre
Lhome dels nassos
Lhome dels nassos, ja ho sap el lector, surt cada any, tal dia com aquest, i sel pot trobar pel carrer. Té tants nassos com dies lany (atenció, cal explicar que només té «tants nassos com dies lany», no «com dies té un any»). Sobre el cas, no en direm res més perquè aquest llibre pot caure en mans de la canalla. Sí, encara una altra qüestió: treure aquest personatge al carrer, en forma de capgròs o dalguna altra figura, com han fet en alguna població, per molt divertit i tradicional que pugui semblar, és no haver entès un borrall de què va el joc de lhome dels nassos.
Les bruixes de Sant Silvestre i altres noctàmbuls
Les pobladores genuïnes daquesta nit eren les bruixes. Les bruixes i altres mil ànimes en pena que, castigades pel cristianisme als llimbs de limaginari popular, han ocupat aquesta nit amb els seus aquelarres o festes del boc de Biterna. Sha dit que, durant els segles més actius de cacera de bruixes a Europa, del xvi al xviii, van ser sacrificades més de set milions de persones acusades daquest fantasiós crim la immensa majoria, dones. Frank R. Donovan, a Historia de la brujería (traslladat per F. Torres Oliver, traductor també de Frankenstein, Drácula, Los mitos de Cthulhu, dH. P. Lovecraft, etc.), assegura que, contràriament al que avui solem creure, no van ser els països catòlics de làrea mediterrània els més actius en la pràctica daquestes expansions, sinó que el gruix de la persecució i mise en scène es produí en els països del puritanisme protestant mitteleuropeu i anglosaxó. Per tant, una bona pel·lícula daquesta nit de bruixes silvestrina ens lofereix Macbeth de Shakespeare: el protagonista i Banquo, en tornar de la guerra, es troben tres bruixes, les quals, enmig de la tètrica nit i de camins que no duen enlloc, els faran conèixer els seus destins.
1 Manuel o Emmanuel.Per Ninou, un pas de bou
El llegendari català recull que, aquesta nit, entre el primer i lúltim instant inaprehensible de la mitjanit, pots topar les filles dHerodies aterrint els caminants pels carrers. Aquestes belles joves restaren condemnades a vagar tota leternitat entre les tenebres de la nit. El seu hòrrid pecat fou haver estat còmplices, amb sa mare, dhaver fet tallar el cap a Joan el Baptista. Un altre espectre que us podeu trobar per les cantonades la nit de Sant Silvestre és el Mal Caçador, atiant els seus espaventables gossos, perseguint la inassolible llebre de la lluna. També és possible trobar-se, aquesta nit, davant per davant, amb el Dimoni escuat, bubota infernal digna de commiseració, que, com que sencepegava pels volts de Betlem quan va néixer Jesús, no sabent reaccionar a temps, fou presa incauta dels pastors que «en veurel shi tiren al damunt», i, com diu la crònica, només en deixaren el rastre «de sofre, foc i fum».
En una altra tessitura, a Alemanya i altres països de la Mitteleuropa i en països anglosaxons, en aquests dies ha esdevingut costum que la televisió passi un esquetx titulat Der 90. Geburtstag oder Dinner for One (En el noranta aniversari; sopar per a un), en què una dama benestant i entrada en anys celebra puntualment, servida pel seu vell majordom, laniversari. El majordom, que serveix la taula amb una precisió exemplar, compleix, ritualment, amb els brindis de tots els vells convidats, que, per llei de vida, i any rere any, han anat desertant de la taula. Finalment, dama i majordom, en un estat debrietat evident, abans que la dama es retiri, es desitgen mútuament que tot acabi com cada any; el majordom, però, a mitja veu, esmenta que «lany anterior ja vaig haver de posar-hi tota la voluntat possible».
El Cap dAny actual, tot i que ja era en el primitiu calendari julià, és una efemèride que la societat occidental no va assumir com a data festiva fins fa ben poc. LEsglésia preferia celebrar el recomençament dels seus cicles basant-se en les festivitats de la seva pròpia litúrgia. A la corona catalanoaragonesa, el 1350 Pere III el Cerimoniós disposà que lany comencés el dia de Nadal. I aquest costum es perllongà fins que Felip II va fer comptar per anys «naturals», de gener a gener. Daltra banda, com que la societat antiga depenia de leconomia agrària, posseïa uns principis i finals propis relacionats amb les feines a les quals obligava la meteorologia estacional. La celebració de lu de gener amb caràcter festiu quedava, doncs, com un pur convencionalisme racional que només feien servir els calendariers i confeccionadors de pronòstics anuals. Amb el pas del temps, lefemèride ha pres personalitat a mesura que extenses capes de la societat anaven redimint-se de lagricultura. La nit de Cap dAny, nascuda òrfena de mites religiosos relacionats amb el cristianisme, va anar-se poblant diconografies més heterodoxes i alienes a la tradició institucional. Aquestes tradicions, que possiblement havien estat bandejades maleïdes i tot per la religió oficial, van anar poblant la festa urbana de Cap dAny: bruixes, donzelles maleïdes, mals caçadors i un grotesc inventari de monstres i bubotes. A part dels puerils dotze grans de raïm i el petó, que és un costum força difícil de datar i dargumentar, malgrat que actualment sigui comú i universal.
Segona setmana6 Els Reis
Tres esdeveniments se celebren en aquest dia, tots tres ben notables: ladoració dels tres Reis dOrient, la conversió de laigua en vi a les Noces de Canà i el bateig de Jesús a càrrec del seu cosí Joan (el Baptista), a ledat de vint-i-nou anys. En la memòria popular, el parentiu entre Jesús i Joan va mantenir-se fins fa ben poc. Encara podem trobar textos en vells calendaris que anomenen els dos solsticis, les dues festes cabdals de la civilització cristiana occidental, Sant Joan destiu i Sant Joan dhivern.
Les postres del dinar de Reis consisteixen en un tortell farcit de massapà i acolorit amb fruita confitada. Dins del tortell hi ha dos objectes: una fava i un ninotet. La creença actual és que qui trobi el ninotet serà el rei de la festa (li haurà tocat la sort) i qui tregui la fava haurà de pagar el tortell (la dissort). Aquest criteri és molt nou. En realitat, el rei de la sort hauria de ser qui trobi la fava. En la tradició antiga, la fava és un símbol de fortuna. La fava, una llavor (representació de totes les llavors), és lelement que transmetrà la nova vida. Recordeu el conte de la fava favera o de la mongetera màgica? O la llegenda catalana de sant Medir (que explicarem en parlar de la celebració daquest sant, el 3 de març)? Vet aquí, doncs, com hem estat protagonistes duna inversió del costum: la figureta, símbol de la manufacturació urbana, ha adquirit prestigi per damunt de la fava, que avui simbolitza el desprestigiat món agrari.
Lespectacular cavalcada de larribada dels Reis que es fa avui és un costum relativament modern que ha derivat (algú opinaria que ha degenerat) de la vella activitat festiva danar a rebre els Reis. A la majoria de les poblacions catalanes aquest anar a rebre o esperar els Reis consistia en lencesa de torxes, fanals, atxes i altres artefactes lluminosos, per part de joves i nens, i en processó anar-los a rebre, o assenyalar-los el camí fins a la pròpia població, per la perifèria i fora vila. Els tres mags, com la lògica mateixa de la festa ens hauria de fer veure, físicament no poden arribar mai a cap lloc concret, perquè, si no, no podrien arribar a tot arreu.
A Vandellòs, al Baix Camp, o a la Riera de Gaià, al Tarragonès, i en altres poblacions, encara que avui també hi arribi la inevitable i sovint xarona cavalcada dels mags dorient, els nens reben Ses Majestats amb atxes, falles o matjos fets despígol o altres herbes aromàtiques. La festa de la Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola el dia de Nadal (que ja hem relatat més amunt) no saparta gaire daquest ritual de rebre o assenyalar el camí als Reis.
Igualada, Cornellà de Llobregat, Alcoi. En aquestes tres ciutats, la celebració de la rebuda dels Reis ha esdevingut un espectacle singular. Cal considerar, però, que en lúltima daquestes tres ciutats disposen de tota la parafernàlia de la festa de Moros i Cristians que celebren per Sant Jordi. Per acabar, deixeu-me que us traslladi una nadala que em cantava el pare, referida als tres Reis, que conté, sota la imatge duna pretesa innocència, la profunditat del sentiment etnocèntric de la nostra societat:
Tan, tan, ya vienen los Reyes.
Tan, tan, Melchor y Gaspar.
Tan, tan, les sigue el negrito
a quien todos llaman el rey Baltasar.
Fixeu-vos-hi: al «negrito» lanomenen rei Baltasar, o sigui que podríem dubtar que en realitat ho sigui.
No podem menystenir la cavalcada dels Reis de la ciutat de Barcelona, la grandiositat de la qual que disposa de tots els recursos de la gran ciutat lha feta munificent, i avui podríem dir, sense equívocs, que és lacte festiu més integrador i seguit pels barcelonins, i encara per una part gens menyspreable dels habitants de làrea metropolitana de la ciutat.
Figura 4. Estampa popular del segle xvii que representa ladoració dels tres Reis de lOrient. (Arxiu Joan Amades. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.)