Portadeta
Els valors en la globalització
De Walmart a Al-Qaida
David Murillo Bonvehí
Barcelona, 2015
Crèdits
La col·lecció Observatori dels
Valors és una iniciativa de la
Fundació Carulla i la
Càtedra LideratgeS i Governança
Democràtica dESADE
1a edició: octubre de 2015
© Del text: David Murillo Bonvehí
© Daquesta edició:
Editorial Barcino SA
Acàcies núm. 15
08027 Barcelona
www.editorialbarcino.cat
Coordinació editorial
Jordi Quer
Correcció doriginals
Laia Noguera
Correcció de proves
Maria Carbó
Disseny
Jordi Casas
Digitalitzat: FOTOLETRA, S.A.
Advertiment legal: són
rigorosament prohibides, sense
lautorització dels titulars del
copyright, la reproducció total
o parcial daquesta obra per
qualsevol procediment,
incloent-hi la reprografia i el
tractament informàtic.
Dedicatòria
A la meva dona, Mili. Als meus fills, Sebastià i Gabriel.
Introducció
Observar el món
Mirem enrere cap al passat més recent. A lextrem oriental del continent europeu, Rússia sannexiona Crimea. A Occident, ladministració americana impulsa un tractat de lliure comerç que pretén unir comercialment la Unió Europea i els Estats Units dAmèrica. Espanya debat la suspensió de lanomenada justícia universal. Els governs dels països del G20 discuteixen sobre les noves estratègies de lluita contra els paradisos fiscals. Tot plegat, mentre el Parlament Europeu estudia la possibilitat destablir un impost sobre els fluxos de capital especulatiu, davant la resistència fèrria del lobby financer, i el Regne Unit, consternat, jutja latemptat a sang freda comès per un dels seus ciutadans, convertit a lislamisme radical. Daltra banda, les projeccions de les Nacions Unides per a la població mundial lany 2100 indiquen que el planeta podria arribar, segons les estimacions més agosarades, fins als 16.000 milions de persones, enfront dels 7.100 davui (United States Census Bureau, 2014). Lúnic que sembla evident és que el creixement més gran es registrarà a lÀfrica, una de les regions més pobres del món, i aquest fet incrementarà les pressions migratòries sobre una Europa ja prou envellida i atemorida.
Aquesta és una part del panorama en què sestableix el gran debat sobre lestat del món. Les societats dels països occidentals discuteixen sobre el rol que ha dacomplir la democràcia en un món complex i interdependent, on les urgències del creixement vénen marcades pel dictat econòmic de les grans corporacions, dels bancs dinversió o dels fons sobirans. Les variacions en els tipus de canvi i interès entre divises o en la prima de risc del deute públic fan que un país fins ara condemnat pels grans fons de capital internacional deixi de ser-ho o, inversament, que un país que no tenia aquesta consideració la rebi a partir dara. Li arriben paquets de salvament financer, li són imposades reformes jurídiques i constitucionals, i els governs que fins ara eren escollits pels ciutadans deixen pas a uns tecnòcrates que no tenen el suport popular, però sí el dels mercats.
En aquest context, el canvi és la norma. Tot es transforma, tot esdevé subjecte danàlisi: la nostra comprensió de què és un risc; la manera de detectar i de prevenir catàstrofes fiscals, ecològiques i socials; limpacte de lindividu sobre lecosistema, o les maneres de governar el nostre futur col·lectiu. Tot plegat és sotmès a lescrutini públic, però no sempre arriba a làmbit de decisió del votant. Havent arribat a aquest carreró sense sortida, ens cal introduir un concepte comú a les transformacions descrites fins aquí: el de la globalització. Per a alguns, nés la causa; per a daltres, la conseqüència; en qualsevol cas, és el context en què aquests canvis se succeeixen i sacceleren.
La globalització és tant un concepte, com un clixé, com un sinònim que ens serveix per parlar del sistema econòmic o de lestat del món. La globalització pot entendres com la mundialització, com una manera de referir-nos a leconomia global o com un paraigua per parlar de contrastos culturals, de diferències, de cosmopolitisme o dhomoge-neïtzació. Amb la globalització, parlem de lauge dels fons dinversions, de laparició de conflictes pels recursos escassos i de lemergència dels anomenats riscos globals. També, és clar, en analitzar la globalització alguns autors es fan ressò dun conjunt dinteressos i de dinàmiques de poder, que sovint trobem inserides en un altre concepte més antic i més familiar per al lector: el capitalisme. Un marc omniabastador en el qual els valors es transformen i, tal com veurem, uns es desplacen en benefici duns altres.
El món i el coneixement (del món)
Les pàgines següents intenten explicar aquest concepte difús, aparentment inaprehensible i complex, que és la globalització. I volen fer-ho des duna de les poques estratègies que considerem possibles: la de la interrelació. Parlar de globalització, precisament a causa de la seva complexitat i magnitud, demana analitzar-ne els diferents corrents, teories i plantejaments, que han fornit munició a disciplines, pensadors i acadèmics de tota mena. És relativament recent a tot estirar, fa menys de dos-cents anys que les nostres societats modernes van començar a compartimentar el coneixement, a parcel·lar-lo i a dividir-lo en àrees privades de caça i cultiu per als professionals del coneixement: els acadèmics. Daquí han nascut les disciplines acadèmiques, que utilitzen el seu llenguatge específic, eleven a la categoria de gurus alguns dels seus membres, exposen les seves problemàtiques i defensen els seus cànons del saber.
Tanmateix, la complexitat del nostre entorn, el volum i labast dels avenços científics, i les dinàmiques disgregadores potenciades per la divisió acadèmica del saber, ens han fet oblidar un fet obvi: la realitat és només una. El món, la raó de ser daquest món i, doncs, el coneixement, haurien de ser només un. És així? No ho sembla. Les diferents branques del coneixement i, dins aquest conjunt, hi hauríem dincloure les arts i la literatura (Vargas, 2002, 20 i següents) són tot just una resposta funcional, no a les reclamacions dels individus o de les societats, sinó a lordenació arbitrària del coneixement anomenat científic.
Quan les diferents teories i aproximacions no encaixen lantropologia amb leconomia, la sociologia amb el management, la teoria política amb les ciències cognitives i conductuals, tendim a no fer-ne cas i mirar cap a una altra banda. La superespecialització ho permet: no et cal convèncer lacadèmic del departament del costat, sinó només els de la teva branca especialitzada del saber. Encara que la comprensió de la realitat, del món en què vivim, en surti perjudicada. Això és, al cap i a la fi, un intent força humà de fugir de lhorror vacui de la ignorància i devitar la paràlisi de la complexitat, davant de la incapacitat dels diferents corrents de coneixement de convergir en algun punt. Val més tenir diferents explicacions de la realitat que no pas no tenir-ne cap.
El cas que tenim entre mans comprendre la globalització per arribar a albirar sobre quins valors pot ser governada implica, doncs, haver-nos-les amb un fenomen que, pel seu abast, certament el podem entendre, però ho hem de fer necessàriament des de les diferents disciplines que en donen compte. Aquest és el propòsit, alhora ambiciós i humil, que intentem desenvolupar en les pàgines que segueixen. Ambiciós perquè ens obliga a trencar les barreres arbitràries del llenguatge monolític, el trompe-loeil de les disciplines acadèmiques. I humil perquè tot just ens permet captar una visió global de la complexitat, allà on convergeixen les diferents branques del coneixement. Recórrer a una aproximació multidisciplinària, però, no vol dir necessàriament assolir una visió esqueixada i parcial, fruit de la superposició delements o de veritats inconnexes.
La sociologia i altres disciplines de làmbit social van desenvolupar, temps enrere, un concepte per parlar daquesta base immanent de la realitat que ens envolta: lestructura. És un concepte massa marcat per les seves connotacions marxistes, però que, ideologies a banda, pot ser entès perfectament si lexpressem com el conjunt de factors condicionants que limiten la capacitat delecció dels individus o agents. Aquest és, doncs, lexercici que fem en aquest text: observar el conjunt delements estructurals de tipus identitari, cultural, tecnològic, econòmic, polític i institucional que donen forma a la globalització i als valors que lacompanyen.
Per fer aquest salt, com hem dit, haurem de vèncer necessàriament la barrera de la divisió del coneixement que hem heretat i que continuem reproduint. Saltarem de disciplina en disciplina per oferir una lectura que, al final del camí, ens deixarà un paisatge similar al que es trobaria un historiador de les idees. Al capdavall, tot constructe intel·lectual, al marge de la seva funció predictiva, analítica o ideològica, és només això: una idea per comprendre el món que ens envolta. Saltarem, doncs, del llenguatge de la teoria política al de leconomia, del de lantropologia al de la història, del de la filosofia moral al llenguatge de la gestió dempreses i del món de les relacions internacionals al de les finances i la sociologia. Per sobre de tot, ens interessarà la mirada global de la sociologia.
La mirada problematitzadora
La mirada de la sociologia és escèptica, crítica i problematitzadora del que anomenem el nostre coneixement del món. Berger (1963), en el seu text ja clàssic, ens situa en la imatge del tramoista que, darrere les cortines de lescenari, mira els mecanismes que expliquen el funcionament daquest gran teatre que és el món. Un teatre que conté engranatges, costums, valors i relacions de poder. I, quan els confrontem, aquests conceptes ens fan pensar que el món és com un rellotge, però alhora ens demostren la quantitat de convencions i de maneres de fer associades a un territori i a un temps determinat. Un còctel ben particular de raons que expliquen el món tal com és, però que en la seva descoberta ens permeten veure que també podria ser duna altra manera.
El conjunt de reptes que acompanyen aquest gran somni de la globalització un somni col·lectiu, alhora miratge i objectiu que anomenem desenvolupament és enorme. Parlar de globalització, per si mateix, és un exercici que implica fer la diagnosi dels seus problemes i perills, i aquesta activitat també lhem volgut fer. És una activitat que requereix parlar de revolucions tecnològiques, damenaces globals, de tensions ideològiques, de canvis socials i culturals i dels seus valors. Totes aquestes transformacions, si bé no sempre són fruit de la globalització, sí que es veuen reforçades pel fet de viure en un món cada cop més petit on, com diu Thomas Friedman, els uns som cada cop més a prop dels altres.
Hi ha un ideal científic i acadèmic al qual hem volgut retre ho-menatge en aquest exercici eclèctic de pluridisciplinarietat: el de lobjectivitat. Leconomista, el sociòleg, lexpert en gestió empresarial, la persona interessada a comprendre les grans transformacions culturals que ens acompanyen, hauria daspirar al coneixement. Un coneixement pur, deslligat dinteressos i de xarxes de poder i que, particularment pel que fa a les ciències anomenades socials, si seguim les tesis de Foucault, no sembla fàcil daconseguir. Tot i així, és una pretensió noble, específica en els primers capítols del llibre, on lopinió de lautor queda retratada en lelecció de les fonts i, a tot estirar, en alguns peus de pàgina que el lector insubornable pot obviar perfectament.
La proposta de mantenir una mirada asèptica, neutra, sobre la realitat que volem explicar esdevé secundària en el darrer capítol, en què destaca una proposta més directa i normativa sobre cap on creiem que hauria danar la globalització. Aquest darrer capítol té lobjectiu de donar algunes pautes axiològiques al ciutadà que es veu empetitit davant del pes de lestructura que ens embolcalla i que haurem definit als capítols anteriors. En definitiva, és una proposta que intenta vèncer un dels dèficits de la mirada sociològica de Berger: el de donar massa rellevància als condicionaments del sistema i massa poca a la capacitat dactuació daquest individu que, malgrat tot, és la font de qualsevol canvi que hagi de venir.
Litinerari que seguirem
El primer capítol sobre amb una introducció genèrica a la globalització, als intents actuals de conceptualitzar-la i mesurar-la. Hi apareixen els debats teòrics i ideològics al voltant de la seva inevitabilitat, del seu caràcter pretesament democratitzador o occidental, com també les diferents alternatives interpretatives que permeten ajudar-nos a comprendre vers on gira el món. Uns debats que, ja de bon principi, salbiren en les seves dues dimensions, la política i leconòmica, sobre les quals ha emergit històricament el model de globalisme neoliberal. Aquest model, malgrat les seves limitacions evidents, continua sent, al nostre parer, el patró principal per comprendre el món que ens ha tocat viure.
El segon capítol, més llarg, tracta de les dimensions social i tecnològica de la globalització i del canvi cultural. Per una banda, observem què ha canviat en lesfera tecnològica per arribar a produir aquest salt endavant en la interrelació i la interdependència dels diferents països; quin impacte ha tingut el canvi tecnològic en els perfils laborals i en la comprensió del risc, i com hem passat de la promesa de la salvació a través de la tècnica forjada al llarg del segle XIX a la noció de riscos globals, derivats precisament del desenvolupament tecnològic. Per laltra banda, ens plantegem el problema de la identitat: per què la identitat personal sha transformat en una qüestió problemàtica. Encarem aquí la qüestió del xoc entre els valors del mercat i els valors tradicionals, i lauge i la discussió sobre les reaccions identitàries i la seva pretesa inevitabilitat.
El tercer capítol comença amb una digressió sobre la mirada sociològica de leconomia: per què faríem bé de comprendre la globalització econòmica amb ulls de sociòleg, és a dir, des del prisma de les institucions, formals i informals, amb què mirem de governar la nostra vida en comunitat. Aquí deixem constància dels intents més o menys reeixits de segmentar la globalització econòmica en etapes i hi introduïm alguns dels grans canvis que ha generat la mundialització de leconomia: lextensió de les xarxes de producció global, el rol dels estats al servei diplomàtic dels seus campions nacionals, la discussió al voltant de lanomenat «consens de Washington» i el debat actual sobre quin valor hauríem de donar a la igualtat o, més aviat, al seu contrari: la desigualtat. Un panorama que ens ajudarà a entendre per què actualment parlem duna globalització desorientada. Ni sabem ben bé cap a on va el món ni tenim un ideal de progrés compartit.