Fra Roger, que va tenir notícia de tot això, disposava de sis galeres a Siracusa, i en comprà quatre més a genovesos que hi havia entre Palerm i Trapani. Per tant, tot plegat feia deu galeres. A Sciacca va carregar-les de blat, i sen va anar cap a Siracusa, on esperà tempesta que dugués vents de xaloc o de migjorn. I, quan va arribar, la tempesta va ser tan colossal que tota la mar es va tenyir dun color de sang. Ningú que no fos un mariner tan bo com fra Roger no hauria gosat pensar de fer-se a la mar. Però ell, havent reposat després dun dia intens, va salpar des de Siracusa i, a lalba, va arribar a lestret de Messina. I aquest estret és una cosa increïble, que cap vaixell no hi dura gens quan hi ha tempestat de xaloc o de migjorn, perquè els corrents són tan forts i la mar és tan alta que res no ho pot aguantar.
Però ell es va preparar per entrar a Messina en la primera de les seves galeres, que duia les veles plegades. I quan els homes de les galeres del duc el van veure, van començar a xiular i van tractar de llevar àncores, però no ho van poder fer. I, així, les deu galeres de fra Roger van entrar a Messina sanes i estàlvies, bé que no hi havia ningú que no estigués moll de cap a peus. I tan bon punt va posar els peus a Messina, va fer anunciar la venda de blat a trenta monedes sicilianes per mesura, tot i que a ell nhi havia costat més de quaranta i el podria haver venut a deu unces la mesura, si hagués volgut. Daquesta manera, es va tornar a abastir la ciutat de Messina, i lendemà el duc va aixecar el setge i va girar cua cap a Catània.
I amb tot això podeu entendre clarament si als senyors daquest món els convé gaire de menysprear ningú. Perquè fixeu-vos en aquest noble, quin servei tan profitós que va fer al senyor rei Frederic de Sicília, que lhavia acollit tan bé amb la seva cortesia, i quin perjudici més gran que va fer, en canvi, al duc Robert, pel pèssim acolliment que li havia dispensat!
IV. Sobre la fi de la guerra i com signaren la pau el rei Frederic III de Sicília, el comte Carles I de Valois i el rei Carles II de Nàpols
Quan Messina va quedar lliure del setge, tot Sicília i tot Calàbria exultaven dalegria, igual que el senyor rei Frederic i tots els seus barons. Però el rei Carles i el papa no les tenien totes, i els feia molta por que el duc Robert i els seus shi perdessin. Per això van tenir la pensada denviar missatges urgents al comte Carles de Valois per apressar-lo a fer cap a Nàpols, i el comte hi va acudir amb ben bé quatre mil cavallers pagats pel papa. Quan va arribar a Nàpols, sembarcà en les galeres que el duc li havia enviat i en daltres que ja es trobaven a Nàpols i que el rei Carles havia fet aparellar. I llavors va desembarcar a Termini Imerese amb barques i bucs de càrrega. Procedents de Catània, el duc i tots els seus homes també van fer cap a Termini, i aquí van fer festa grossa. Com una bona manera de començar, hi va haver una lluita entre llatins, provençals i francesos, i va ser tan cruenta que, en total, hi van morir tres mil persones.
I van partir de Termini amb la intenció danar a assetjar la ciutat de Sciacca, que és a la costa que mira a lÀfrica i, de ben segur, la ciutat més vulnerable i menys fortificada de Sicília. Aquí es van estar molt de temps, disparant amb els seus trabuquets. I us puc ben assegurar que al senyor rei dAragó li hauria sabut molt de greu no conquerir aquesta ciutat, de grat o per força, un mes després dhaver-hi posat setge. En canvi, ells no hi pogueren fer res, sinó que, en aquell punt on el setge es feia més estret tant per mar com per terra, un cavaller de Peralada, anomenat Simó de Vallgornera, hi va entrar de nit, per mar, amb dos-cents homes ben bons a cavall, entre catalans i aragonesos, i molts altres sense cavall. Un cop dins la ciutat, ben poca por tenien dels seus assetjadors, a qui, en canvi, infligien un gran dany. Què us diré? Tant va durar el setge que el senyor Carles i el duc hi van perdre tants cavallers com tenien, per malaltia, i un nombre molt alt de soldats, de manera que, tot comptat i debatut, amb prou feines en van quedar cinc-cents.
El senyor rei Frederic sestava, amb les seves forces, a una llegua de distància, en un lloc anomenat Caltabellotta. Amb ell hi havia el comte Galceran amb les seves tropes, i Huguet dEmpúries, comte de Squillace, i Blasco dAlagó, Berenguer dEntença, Guillem Ramon de Montcada i el germà del rei, Sanxo dAragó, i fra Roger, i Mateu de Termini i Corrado Lancia, com també molts altres nobles i cavallers que cada dia exigien al senyor rei:
Senyor, anem a Sciacca, i capturem el comte Carles i el duc Robert, perquè ho podem fer sense perill.
Però el senyor rei els responia:
Barons, que no sabeu que el rei de França és cosí germà nostre, i el comte Carles també? Doncs, com podeu aconsellar-me que el vagi a capturar, bé que no dubto que sigui una cosa que està al nostre abast? Vulgui Déu que no hàgim de fer tan gran deshonor a la casa de França ni a ell mateix, cosí germà nostre, que, si avui està en contra nostra, demà ens farà costat.
I a fe que daquí no el treien.
Què us diré? Això arribà a oïda de Carles de Valois i, quan ho va saber, rumià i va dir:
Ai, Senyor! Quina sang més dolça, aquesta de la casa dAragó! Que, si la memòria no em falla, mon germà el rei Felip i jo mateix hauríem mort a Catalunya si el rei Pere, oncle nostre, ho hagués volgut. I, considerant el que li fèiem, tenia prou raons per desitjar veurens morts. I, així mateix, em sembla que el rei Frederic, el seu fill, mostra amb mi un tarannà semblant, perquè ens hauria pogut fer captius o morts i, en canvi, pel seu bon cor i noblesa de caràcter, no ho hauria consentit. Per això, he estat ben desagraït de lluitar contra ell. I encara més: tanta és la seva bondat i tanta la maldat nostra que ara no penso pas anar-men de Sicília sense haver fet abans la pau amb ell en nom de la Santa Església i del rei Carles.
I és ben cert que tot això estava al seu abast, perquè arreu tenia potestat per fer el que cregués convenient, avalat pel papa i en nom de la Santa Església, i avalat igualment pel rei Carles.
Per aquesta raó, va enviar immediatament missatgers a Caltabellotta per sol·licitar una entrevista amb el rei que tingués lloc entre Caltabellotta i Sciacca. I els va ser concedida. El dia fixat per a lentrevista, tots dos van acudir a la trobada, i es van besar i abraçar. Van passar tot aquell dia sols, conversant, i després, a la nit, cada un va tornar al seu estatge, tot deixant les tendes parades per a lendemà.
Lendemà al matí van tornar a trobar-se. Què us diré? Ben sols, tots dos van tractar els termes de la pau, i més tard hi van incloure el duc i tots aquells altres que shi volgueren involucrar. La pau es va fer daquesta manera. Duna banda, el rei Carles deixava lilla de Sicília al rei Frederic i li donava per esposa la seva filla, la senyora Elionor, que era i encara és una de les persones més sàvies que hi ha en el món, com també ho és la seva germana, la senyora Blanca, reina dAragó. De laltra, el senyor rei de Sicília abandonava tot el que tenia a Calàbria i arreu del regne. I així ho van firmar totes dues parts. Linterdicte sobre Sicília quedava així sense vigència, i arreu del regne hi va haver una gran alegria. El setge sobre Sciacca va ser aixecat sense demora: Carles de Valois i les seves tropes van viatjar per terra fins a Messina, i arreu van ser molt ben acollits. El duc Robert va abandonar Catània i la resta de llocs que tenia a Sicília, i també va anar a Messina, igual que el rei Frederic. El rei féu un gran honor al senyor Carles, i va fer venir de Cefalù el príncep de Tàrent, Felip, fill del rei Carles, i lhi va lliurar, i amb això hi va haver festa grossa. I el senyor Carles i tota la resta van acomiadar-se del senyor rei, i sen van anar per Calàbria, que el senyor rei els havia lliurat.
Poc temps després, el rei Carles va enviar, amb tots els honors, la senyora infanta a Messina, on el rei Frederic la va rebre amb gran solemnitat. I aquí mateix, a Messina, a lesglésia de Nostra Senyora Santa Maria la Nova, el senyor rei shi va casar. I aquell dia un arquebisbe que venia de part del Sant Pare va aixecar linterdicte arreu de la terra, i a tothom se li van perdonar els pecats que haguessin comès durant la guerra. Aquell mateix dia la senyora reina va rebre la corona i es va celebrar el banquet més esplèndid que hi hagi hagut mai a Messina.
V. Com fra Roger va fer els preparatius per viatjar cap a Constantinoble
Mentre se celebrava una festa tan esplèndida, per més que tothom estigués tan content, fra Roger estava dallò més capficat. I és que semblava arrauxat, però era lhome més previsor del món. I rumiava això: «Has perdut aquest senyor, i els catalans i els aragonesos que lhan servit, tres quarts del mateix. Ell ja no els podrà donar res, i per això li faran passar grans penes. Perquè ells són com tots els homes, que no poden viure sense menjar, i, així que no rebin res del rei, començaran a saquejar, per causa de la seva necessitat, i acabaran destruint tota la terra i moriran a grapats, com conills. Cal, doncs, que treguis les tropes del servei daquest senyor, que tha fet tant dhonor de poder-lo servir, i això en honor seu i en benefici dells.» I encara va pensar, dell mateix, que no li convenia estar-se gaire més a Sicília, perquè, com que el senyor rei havia firmat la pau amb lEsglésia, el mestre de lorde del Temple, el rei Carles i el duc Robert, que li professaven un gran odi, demanarien al papa que els el lliuressin. En aquest cas, el rei hauria de fer una de dues: obeir el papa i lliurar-los-el, o tornar a la guerra. Per aquestes raons, no permetria que el rei hagués dafrontar aquest deshonor per causa dell.
I quan va haver resolt, tan ponderadament, tot això, sen va anar a veure el senyor rei, es va apartar amb ell en una habitació i li va explicar tot el que havia rumiat. Quan li ho va haver dit tot, va fer:
Senyor, he pensat que, si ho voleu i majudeu, jo us trauré a vós, a tots els que us han servit i a mi mateix, duna situació compromesa.
El senyor rei li va respondre que nestava encantat i que li nestava molt agraït, però li pregava que ho fes de manera que ell no en sortís malparat i que fos en benefici de tots aquells que lhavien servit. I encara va afegir-hi que estava preparat per donar-li lajut que requerís.
Doncs, senyor va respondre fra Roger, amb el vostre permís, enviaré dos cavallers amb una galera ben equipada a lemperador de Constantinoble, i li faré saber que estic disposat a anar amb ell amb tanta companyia a peu i a cavall com vulgui, tant de catalans com daragonesos, perquè ens doni sostre i sou. Sé que ell en té necessitat, daquest ajut, perquè els turcs li han pres més terra de la que es pot caminar en trenta dies. I de ben poca gent es refiaria tant com dels catalans i els aragonesos, i, encara més, dels que han fet aquesta guerra contra el rei Carles.
I el senyor li va respondre:
Fra Roger, en tot això vós hi teniu més experiència que no pas jo, però em sembla que teniu raó en tot el que dieu. Per tant, poseu fil a lagulla tal com cregueu convenient, que, respecte a la manera de dur-ho a terme, jo no hi tinc res a dir.
Dit això, fra Roger va besar la mà al senyor rei i sen tornà cap al seu allotjament, on va passar tot lo dia disposant aquests afers. I, mentrestant, el senyor rei i els altres es dedicaven a la festa, a lesbarjo i al lleure.
VI. Com fra Roger va enviar missatgers a lemperador
Lendemà va fer aparellar una galera, i va buscar dos cavallers de confiança i els va informar de tot allò que havia planificat. Els va ordenar, encara, que, de totes passades, miressin daconseguir-li un casament amb la neboda de lemperador, això és, la filla de lemperador de Latzaura o Bulgària. Els va dir també que miressin de fer-lo megaduc de limperi i, finalment, que lemperador pagués, a tot lexèrcit que ell aportaria, quatre mesos per avançat, a raó de quatre unces al mes per soldat de cavalleria i una unça al mes per soldat dinfanteria, i que els mantingués aquell sou tant de temps com shi volguessin estar, i que poguessin obtenir la paga a Malvasia. Tot això ho va deixar per escrit en un document que incloïa no sols el que sacaba de dir, sinó també el que shavia de fer. És per això que ho sé, car jo mateix vaig intervenir en la redacció del document en qüestió. I els va donar plena autoritat com a procuradors perquè poguessin disposar el que calgués en nom seu, matrimoni o el que fos. Aquests cavallers eren dallò més savis i competents, i, un cop entesa la seva missió, amb unes poques indicacions ja nhi hagué prou; però, així i tot, la paperassa es va redactar en lordre degut. Llavors, quan van ser convidats a marxar, van dir adéu a fra Roger i sen van anar a trobar lemperador.
Quan van haver abandonat Messina, fra Roger, que ja tenia la cosa per feta perquè ell ja tenia gran anomenada a la cort de lemperador des del temps que governava la nau El Falcó de lorde del Temple, que havia fet molts favors a les naus de lemperador a la Mediterrània oriental, i parlava un grec força fluid, i ara encara gaudia de més renom tant a Romania com arreu del món per lajuda que havia dispensat de manera tan generosa al rei Frederic de Sicília, va procurar de reclutar el seu propi exèrcit. I, de resultes daixò, Berenguer dEntença, amb qui havia fet jurament de fraternitat, va prometre que el seguiria, igual que Ferran Eiximenis dArenós, Ferran dAunés, Corberan dAlet, Martí de Logran, Pere dEròs i Bernat de Rocafort, i encara molts altres cavallers catalans i aragonesos, i ben bé quatre mil nobles almogàvers que, des del temps del senyor rei Pere fins aquell dia, havien fet la guerra a Sicília. De manera que en va quedar molt content. I, mentrestant, atenia els seus en tot allò que necessitaven i no els feia passar mica destretor.
I la galera va fer tanta via que, al cap de poc temps, ja era a Constantinoble, on trobà lemperador Andrònic i el seu fill gran, el príncep Miquel. I, quan lemperador va estar al cas del que li havien de dir, va mostrar-se la mar de content i alegre, i va rebre molt bé els missatgers. Al capdavall, tot va tenir lloc tal com havia disposat fra Roger: lemperador va voler que es casés amb la seva neboda, filla de lemperador de Latzaura, per la qual cosa un dels cavallers la va esposar en nom de fra Roger. I, tot seguit, va voler que tot lexèrcit que fra Roger havia dut amb ell quedés a sou de lemperador, a raó de quatre unces mensuals per cavall armat i dues per cavall només encuirat darmes defensives, una unça per soldat de peu, quatre unces per capità de vaixell, una unça per nauxer, vint tarins per ballester, vint-i-cinc tarins per mariner proer, i va establir encara que sels havia de pagar cada quatre mesos. I, sempre que algun volgués tornar-sen a occident, que passés comptes amb ladministració i que fos remunerat, i que tot seguit pogués marxar amb una paga de dos mesos per torna. I va ordenar que fra Roger fos megaduc de tot limperi. Això de megaduc és una mena de grau que vol dir el mateix que gran príncep, és a dir, senyor de tots els soldats; està per sobre del grau dalmirall, i qui el posseeix governa totes les illes de Romania i totes les fortaleses del litoral. Lemperador va enviar el privilegi daquest megaducat a fra Roger amb segell dor, firmat per ell i els seus fills, i li va trametre encara el ceptre del megaducat, lestendard i el barret. I és que tots els títols de Romania tenen un barret especial, i ningú no gosaria portar el barret que no toca. Finalment, també va concedir que rebessin la paga i tot el que els calgués així que arribessin a Malvasia.