Judith Butler
(Cleveland, 1956) Filòsofa de formació, actualment ocupa la càtedra Maxine Elliot de Retòrica, Literatura Comparada i Estudis de la Dona a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Des del postestructuralisme Butler ha realitzat importants aportacions en diversos camps dels estudis culturals, particularment en el feminisme, els estudis queer, la filosofia política i lètica, i se la considera una dels intel·lectuals més infl uents al món. És doctora honoris causa en diverses universitats dels Estats Units, Amèrica i Europa. Entre altres títols, és autora de Marcs de guerra (Angle 2019), Lembolic del gènere (CCCB, 2019), Cossos que encara importen (CCCB, 2017), Violència destat, guerra, resistència (CCCB, 2010), Vulnerabilitat, resistència (CCCB, 2008) i «Imitació i insubordinació de gènere» a El gai saber. Introducció als estudis gais i lèsbics (Llibres de lÍndex, 2000).
Tot va començar amb Problemes de gènere, que ha esdevingut una obra capital per al moviment feminista. Amb aquest llibre Judith Butler, alhora brillant intel·lectual i activista militant, funda els estudis queer i marca el camí a tots els pensadors que posteriorment han fet estudis sobre el gènere. Poques obres de pensament han estat tan llegides, seguides i debatudes com aquesta en els darrers cinquanta anys.
Butler hi critica la idea essencialista segons la qual les identitats de gènere són immutables i estan arrelades en el cos, en la naturalesa o en una heterosexualitat normativa. Afirma que conceptes com «masculí» o «femení» no estan fixats biològicament sinó preestablerts culturalment. El gènere, per tant, no prové duna realitat prèvia sinó que és el resultat duna influència social reiterada.
Dialogant amb autors com Lacan, Freud, De Beauvoir o Foucault, i incorporant postulats avançats de lantropologia, la psicologia o la filosofia, les idees recollides a Problemes de gènere continuen sorprenent per la seva originalitat i la seva voluntat subversiva.
PROBLEMES DE GÈNERE
EL FIL DARIADNA
121
Amb el suport de
Títol original: Gender Trouble
Tots els drets reservats.
Traducció autoritzada de ledició en llengua anglesa publicada per Routledge, membre de Taylor & Francis Group LLC
© 1990, 1999, 2006 Routledge
© 2021 Bel Olid, per la traducció
© 9 Grup Editorial, per ledició
Angle Editorial
c. Mallorca, 314, 1r 2a B
08037 Barcelona
T. 93 363 08 23
www.angleeditorial.com
angle@angleeditorial.com
Disseny de coberta: J. Mauricio Restrepo
Revisió dAntoni Isidor Marí Marí
Primera edició: maig de 2021
Producció de lePub: booqlab
No és permesa la reproducció total o parcial daquest llibre, ni la incorporació a un sistema informàtic, ni la transmissió en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.
Taula
Prefaci (1999)
Prefaci (1990)
Subjectes de sexe/gènere/desig
I. «Les dones» com a subjecte del feminisme
II. Lordre obligatori de sexe/gènere/desig
III. Gènere: les ruïnes circulars del debat contemporani
IV. Teoritzar el que és binari, unitari i més enllà
V. Identitat, sexe i la metafísica de la substància
VI. Llenguatge, poder i estratègies de desplaçament
Prohibició, psicoanàlisi i producció de la matriu heterosexual
I. Intercanvi crític de lestructuralisme
II. Lacan, Rivière i les estratègies de la mascarada
III. Freud i la malenconia del gènere
IV. La complexitat del gènere i els límits de la identificació
V. Reformular la prohibició com a poder
Actes corporals subversius
I. La política del cos de Julia Kristeva
II. Foucault, Herculine i la política de la discontinuïtat sexual
III. Monique Wittig: desintegració corporal i sexe fictici
IV. Inscripcions corporals, subversions performatives
Conclusió: de la paròdia a la política
Notes
Prefaci (1999)
Fa deu anys vaig acabar el manuscrit de Problemes de gènere i el vaig enviar a Routledge per a la seva publicació. No sabia que el text tindria un públic tan ampli com ha tingut, ni tampoc sabia que constituiria una «intervenció» provocadora en la teoria feminista o que seria citat com un dels textos fundacionals de la teoria queer. La vida del text ha superat les meves intencions, i sens dubte en part es deu al context canviant de la seva recepció. Mentre lescrivia, em veia en una relació oposada i enfrontada a determinades formes de feminisme, encara que entenia que el text també formava part del feminisme. Escrivia dins la tradició de la crítica immanent que vol provocar una anàlisi crítica del vocabulari bàsic del moviment de pensament al qual pertany. Hi havia i encara hi ha una justificació per a aquesta forma de crítica, i per distingir entre lautocrítica que promet una vida més democràtica i més inclusiva al moviment i la crítica que intenta minar-lo del tot. Per descomptat, sempre és possible confondre la primera amb la segona, però espero que no sigui el cas de Problemes de gènere.
El 1989 minteressava molt criticar una assumpció de lheterosexualitat generalitzada a la teoria literària feminista: pretenia rebatre les perspectives que pressuposaven els límits del gènere i com havia de ser, i que restringien el significat del gènere a les idees rebudes sobre la masculinitat i la feminitat. Pensava i continuo pensant que qualsevol teoria feminista que, entre els pressupòsits de la seva pròpia pràctica, restringeixi el significat del gènere estableix normes de gènere excloents dins del feminisme, sovint amb conseqüències homòfobes. Em semblava, i em continua semblant, que el feminisme hauria de vigilar de no idealitzar determinades expressions de gènere que, al seu torn, produeixen noves formes de jerarquia i exclusió. En concret, moposava a aquells règims de veritat que estipulaven que determinats tipus dexpressions de gènere eren falsos o derivats, i daltres, certs i originals. Lobjectiu no era prescriure una nova forma de vida dins el gènere que pogués servir de model per a qui llegís el text. Més aviat, lobjectiu del text era obrir el camp de possibilitats del gènere sense dictar quins tipus de possibilitats shaurien de materialitzar. Ens podríem preguntar per a què serveix, al cap i a la fi, «obrir possibilitats», però és improbable que algú que hagi entès què vol dir viure al món social com el que és «impossible», il·legible, irrealitzable, irreal i il·legítim es faci aquesta pregunta.
Problemes de gènere intentava descobrir com certes presumpcions habituals i violentes exclouen el fet mateix de pensar sobre què és possible en la vida dins el gènere. El text també tractava de desautoritzar tots els esforços dutilitzar un discurs de la veritat per deslegitimar les pràctiques sexuals i de gènere de les minories. Això no vol dir que totes les pràctiques minoritàries shagin dacceptar o de celebrar, però sí que hauríem de poder pensar-hi abans darribar a conclouren res. El que més em preocupava era com el pànic davant daquestes pràctiques les feia impensables. Per exemple, la destrucció del binarisme de gènere és tan monstruosa, tan aterridora, que cal considerar-la definitivament impossible i excloure-la heurísticament de qualsevol esforç per pensar el gènere?
Algunes presumpcions daquesta mena es trobaven en el que en aquella època sanomenava «feminisme francès», i gaudien duna gran popularitat entre lacadèmia literària i algunes teories socials. Tot i que moposava al que considerava que era lheterosexisme central del fonamentalisme de la diferència sexual, també bevia del postestructuralisme francès. El meu treball a Problemes de gènere va acabar sent una feina de traducció cultural. Es va aplicar la teoria postestructuralista a les teories dels Estats Units sobre el gènere i les dificultats polítiques del feminisme. Si, en algunes de les seves formes, el postestructuralisme apareix com un formalisme, allunyat de les qüestions del context social i els objectius polítics, no ha estat el cas de les seves apropiacions nord-americanes més recents. De fet, el que pretenia no era «aplicar» el postestructuralisme al feminisme, sinó reformular aquestes teories des dun punt de vista específicament feminista. Mentre que alguns defensors del formalisme postestructuralista expressen consternació per lorientació obertament «temàtica» que rep en obres com Problemes de gènere, les crítiques al postestructuralisme dins lesquerra cultural han expressat un fort escepticisme davant la pretensió que de les seves premisses en pugui sortir res que sigui políticament progressista. En tots dos casos, però, el postestructuralisme es considera unificat, pur i monolític. En els darrers anys, però, aquesta teoria, o aquest conjunt de teories, ha migrat a estudis de gènere i sexualitat, i als estudis postcolonials i de raça. Ha perdut el formalisme anterior i ha adquirit una vida nova i trasplantada dins el camp de la teoria cultural. Encara hi ha debats sobre si la meva feina o la de Homi Bhabha, Gayatri Chakravorty Spivak o Slavoj Žižek pertany als estudis culturals o a la teoria crítica, però potser aquestes preguntes simplement mostren que sha trencat la forta distinció entre tots dos. Des del camp teòric hi haurà qui afirmarà que tot això pertany als estudis culturals, i hi haurà professionals dels estudis culturals que es definiran contra tot tipus de teoria (encara que, significativament, no és el cas de Stuart Hall, un dels fundadors dels estudis culturals a la Gran Bretanya). Però totes dues bandes del debat de vegades perden de vista que la teoria ha canviat de dalt a baix precisament a través de les seves apropiacions culturals. Hi ha un nou escenari per a la teoria, necessàriament impur, on emergeix dins lacte mateix de la traducció cultural, i com a traducció cultural. No és que lhistoricisme desplaci la teoria, ni és una simple historicització de la teoria que exposi els límits contingents de les seves afirmacions més generalitzables. Més aviat és laparició de la teoria al lloc on es troben els horitzons culturals, on és necessària la traducció i la promesa dèxit és incerta.
Problemes de gènere arrela en la «teoria francesa», que és en ella mateixa una curiosa construcció nord-americana. Només als Estats Units sajunten tantes teories diferents com si tinguessin alguna mena dunitat. Tot i que el llibre sha traduït a diverses llengües i ha tingut un impacte especialment fort en les discussions sobre gènere i política a Alemanya, sortirà a França, si és que hi acaba sortint, molt més tard que a daltres països. Ho esmento per subratllar que el gal·locentrisme aparent del text queda a una distància significativa de França i de la vida de la teoria a França. Problemes de gènere tendeix a llegir conjuntament, en una línia sincrètica, diferents intel·lectuals de França (Lévi-Strauss, Foucault, Lacan, Kristeva, Wittig) que tenien poques aliances entre si i que a França poques vegades es llegeixen conjuntament, si és que sarriben a llegir. De fet, la promiscuïtat intel·lectual del text el marca precisament com a nord-americà i el fa aliè al context francès, i també ho fa lèmfasi en la tradició sociològica i antropològica angloamericana dels estudis de «gènere», que és diferent del discurs de la «diferència sexual» que es deriva de la recerca estructuralista. Si el text corre el risc de ser eurocentrista als Estats Units, els pocs editors francesos que lhan considerat hi han vist una amenaça d«americanització» de la teoria a França.1
Per descomptat, la «teoria francesa» no és lúnica llengua daquest text. Sorgeix dun llarg compromís amb la teoria feminista; amb els debats sobre la construcció social del gènere; amb la psicoanàlisi i el feminisme; amb la feina extraordinària de Gayle Rubin sobre el gènere, la sexualitat i el parentiu; la feina revolucionària dEsther Newton sobre el drag; els escrits teòrics i de ficció brillants de Monique Wittig, i amb les perspectives gais i lèsbiques sobre les humanitats. Mentre que moltes feministes de la dècada del 1980 van assumir que el lesbianisme connecta amb el feminisme en el feminisme lèsbic, Problemes de gènere pretenia rebutjar la idea que la pràctica lèsbica exemplifiqui la teoria feminista, i situava una relació molt més complicada entre els dos termes. El lesbianisme en aquest text no representa tornar al que és més important de ser una dona; no consagra la feminitat ni assenyala un món ginocèntric. El lesbianisme no és la consumació eròtica dun conjunt de creences polítiques (la sexualitat i les creences es relacionen duna manera molt més complexa i, molt sovint, en desacord entre elles). El text es pregunta, en canvi: com qüestionen les pràctiques sexuals no normatives lestabilitat del gènere com a categoria danàlisi? Com determinen algunes pràctiques sexuals la pregunta: què és una dona, què és un home? Si ja no sha dentendre que el gènere es consolida a través de la sexualitat normativa, hi ha una crisi del gènere específica als contextos queer?