Però què passa amb la gent que hi viu ara?
La gent sha de ficar al cap que viure aquí no vol dir només fer-ho a la ciutat. Viure a Barcelona també vol dir viure a Badalona, Sabadell, Terrassa o Santa Coloma de Gramenet.
Parla de la perifèria amb el somriure de qui pensa que està explicant una obvietat. Els dos primers botons oberts de la camisa i el braç recolzat al respatller de la cadira, confortable. És el CEO, sí, però vol transmetre proximitat i fer de la seva oficina un Silicon Valley nostrat. Economia digital al servei del capital, però amb camisa arremangada i texans.
Es mostra convençut que la voluntat del sector immobiliari sacabarà imposant. I així ho va comunicar a tots els caps de llista dels partits que ara tenen representació al ple municipal, amb qui es va reunir durant la campanya de les eleccions municipals del 2019. Barcelona ha de ser la Londres del sud dEuropa.
El seu relat xoca amb el dels grups en defensa del dret a lhabitatge de la ciutat, que han fet seu el lema «Cap veïna fora del barri», per denunciar la manera com la gentrificació ha forçat moltes persones a canviar dhabitatge perquè no sel podien permetre.
És molt relatiu que la gent tingui dret a viure en un espai concret. Què té de dolent viure en un dels llocs que et deia abans?
El CEO obvia que els canvis dhabitatges poden produir-se contra la voluntat dels veïns i es mostra convençut que el seu pla triomfarà. Fins ara, el sector immobiliari ha posat impediments a totes les mesures plantejades per les administracions amb lobjectiu de regular el mercat. Va passar, per exemple, amb la reserva del 30 % per a habitatge públic en noves promocions aprovada per lAjuntament de Barcelona, contra la qual van presentar recurs judicial la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, lAssociació de Promotors de Catalunya, el Col·legi dAdministradors de Finques de Barcelona i Lleida, el Col·legi dAgents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i lAssociació dAgents Immobiliaris.
Una bona part dels mateixos actors també es van oposar al decret dhabitatge antidesnonaments aprovat per la Generalitat el desembre de 2019 que ha acabat suspès pel Tribunal Constitucional, acusant el Govern dafavorir locupació dhabitatges.
Ja veuràs com la pròxima vegada que ens veiem mexplicaràs que has deixat de viure de lloguer i thas comprat un pis.
El CEO sacomiada amb una encaixada ferma i convençut dhaver sumat un adepte a la seva causa.
Entre el 2000 i el 2018 el preu de lhabitatge tant a Barcelona com a la resta de Catalunya es va encarir el doble que la renda de les famílies. A Barcelona, la renda ha pujat un 63,4 % i el preu mitjà del lloguer, un 127,7 % (dues vegades més). I els pisos de venda (obra nova i segona mà) han augmentat 2,3 vegades més que la renda familiar.
La roda del negoci immobiliari continua girant.