Passar 21 dies sense abandonar el català, establir bonificacions fiscals per la llengua, augmentar-ne lús a les plataformes digitals, que entitats com el Barça facin campanyes en català, configurar els dispositius electrònics en aquesta llengua, fer videojocs, un reality show o un festival de la cançó en català Són algunes de les propostes que set professionals de la llengua han elaborat per afavorir la difusió i lús del català en tots els àmbits de les societats catalana, valenciana i balear.
Són 57 accions concretes, ben traçades i executables. Pensades i defensades amb eficàcia i bon humor, i que podem dur a terme des de persones individuals fins a poders polítics, passant per empreses, entitats i associacions. Només demanen voluntat, pressupost i, en alguns casos, legislació o reglamentació. El mateix que els autors reclamen al final del llibre en la crida que fan per un gran pacte per la llengua.
Magí Camps, Míriam Martín Lloret, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné, Ivan Solivellas i Pau Vidal, sota la coordinació dEnric Gomà, demostren que estan Molt a favor del català. Cadascun de nosaltres hi pot estar també.
Molt
a favor
Molt
a favor
57 propostes i un pacte per la llengua
Magí Camps
Míriam Martín Lloret
Rudolf Ortega
Maria Rodríguez Mariné
Ivan Solivellas
Pau Vidal
Enric Gomà (ed.)
© 2021, Magí Camps, Enric Gomà, Míriam Martín Lloret, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné, Ivan Solivellas i Pau Vidal
© daquesta edició:
Eumo Editorial. C. Doctor Junyent, 1. 08500 Vic
www.eumoeditorial.com - eumoeditorial@eumoeditorial.com
Eumo és leditorial de la UVic-UCC
Primera edició: juny de 2021
Disseny de la coberta i la maqueta: Enric Jardí
Maquetació: Grafime
Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de leditor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació daquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment daquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.
Sumari
Tota pedra fa paret
1. Polítics, no desdobleu. Fer les declaracions només en una de les llengües oficials
2. Diccionari urbà. Crear un diccionari urbà en línia dels Països Catalans
3. No sé com dir-lhi. Permetre als pacients saber abans de triar metge o pediatre si entén i parla català o no
4. Subtitulem, que el món sacaba. Unificar la subtitulació a TV3, À Punt i IB3 perquè tothom hi surti guanyant (començant per ells)
5. El Festival de la Cançó en Català. Impulsar un festival de música en català com Eurovisió
6. Que no sens escapi el 2026. Impulsar lorganització del Tercer Congrés Internacional de la Llengua Catalana
7. Sulé o Soler, Massagué o Messeguer, Chaumà o Jaumà. Emprendre una campanya pels cognoms ben escrits
8. Corregir el corrector automàtic. Actualitzar els correctors automàtics dels paquets dofimàtica
9. Cunnilinció o amorrar-se a la pica? Crear més material de consulta ràpida per als joves en els llibres de text
10. Normalització fiscal. Establir bonificacions fiscals pel català
11. Xiular sense dir barbaritats. Convertir àrbitres i entrenadors en models
12. La força de la veu. Penjar a la xarxa obres en català lliures de drets dautor llegides i enregistrades per voluntaris darreu del domini lingüístic
13. Erasmus, multilingües per definició. Seguir les classes en català hauria de ser la norma per als universitaris extracatalans que estudien aquí
14. Aquí, en aquest capitell un músic toca la xirimia. Oferir les visites turístiques guiades amb la llengua marcada prèviament
15. La diada del Bon dia. Instaurar un dia per la llengua en tot el domini lingüístic
16. El català i la renovació del cinema. Augmentar la presència del català a les plataformes digitals
17. A la xarxa volem riure amb hac aspirada: ha, ha! Fomentar els referents de llengua per a joves a les xarxes
18. «Oi que no és lo mismo?» Separar el màster que capacita per ser professor de secundària de català del de castellà i que per cursar-lo sexigeixi de veritat formació lingüística
19. No et saltis el cediu. Aprendre a conduir en català
20. Teatre per al poble. Socialitzar la dramatúrgia actual per complementar la feina escolar
21. Referèndum a la comunitat. Sotmetre a votació la llengua de lescala de veïns
22. Aina, com puc anar de Ceret a Figueres? Exigir que lAdministració pública demani productes en català
23. Sis tigres de Bengala afamats de carn humana! Presentar el circ en català
24. Programari de lAdministració en català. Configurar els ordinadors en català en tots els àmbits dels serveis públics (biblioteques, escoles, universitats, arxius, autoserveis, etc.)
25. I què en farà, del català? Incloure un informe lingüístic en les bases dels concursos i subvencions públics
26. Foc nou. Passar el drap per les falles, un veritable aparador al món
27. Només en català? Només en català. Crear la figura dun mediador de referència per ajudar les escoles i instituts en cas de conflicte lingüístic
28. I si traduïssis un videojoc? Campanya de micromecenatge per a la traducció de videojocs
29. Tres televisions en una, el lubricant més eficaç. Fer una plataforma conjunta de les tres televisions públiques: TV3, IB3 i À Punt
30. La funció de boia. Incidir en la formació dels monitors i directors en el lleure
31. A la recerca dinvestigadors en català. Lligar la investigació produïda amb ajuts econòmics autonòmics a lús del català
32. El català, més que un club. Fer campanyes dentitats potents del país en català, no traduïdes del castellà
33. Parlar català per abaratir els crèdits (universitaris). Incentivar el «voluntariat lingüístic» dels estudiants universitaris oferint-los rebaixes en la matrícula del curs següent o cursos gratuïts daltres idiomes
34. Sociolingüística per a dummies. Difondre al gran públic la feina dels sociolingüistes
35. Feim pinya! Intercanvis escolars arreu de la comunitat lingüística. Promoure lintercanvi entre escoles de diferents indrets de la catalanofonia
36. Als cartells, Xaràpova. Transcriure els noms dalfabets no llatins segons les normes catalanes
37. Firem-nos la llengua. Organitzar una fira dedicada al català
38. Testimo, testime, testim. Incloure per sistema la variació dialectal en les assignatures de dicció catalana
39. El català puntua més. Incentivar mestres i professors perquè sapuntin a cursos de català fent que donin més punts per obtenir plaça o guanyar concursos de trasllat
40. Els joves, orfes en la llengua pròpia. Recuperar lespai juvenil 3XL
41. Atenció! Un tren en pot amagar un altre. Establir un ordre lògic en els missatges de megafonia i les cartes de restaurant
42. Mossèn Alcover al segle XXI. Elaborar un diccionari col·laboratiu de català col·loquial
43. Ser fidel és possible. Demanam com. Aplicar el mètode Pilates al nostre comportament lingüístic
44. Repartir i fer comunitat. Compartir les traduccions dels documents estatals, europeus i internacionals
45. Arribar i moldre. Permetre que a les escoles es puguin oferir classes de català per a infants nouvinguts
46. Com despenjar el telèfon. Recuperar el «Digui?», la fórmula dinterlocució telefònica tradicional
47. Bon cop de clic. Dedicar deu minuts a configurar dispositius: una inversió molt fructífera
48. Web de jocs a laula. Fomentar la ludificació a les aules amb un conveni de cooperació educativa
49. Xarxa dEscoles de Català. Muntar cursos de català per a adults en escoles públiques
50. La llengua escapçada. Acabar la Història de la llengua catalana de Modest Prats i Josep Maria Nadal i recuperar les Millors Obres de la Literatura Catalana
51. En valencià, sisplau. Cercar la complicitat entre els països de parla catalana
52. Excursions no facultatives. Visitar lAlguer i Perpinyà, escoles de com acabar malament
53. Fortnite a la catalana. Atrevir-se a fer producció de videojocs 100 % en català
54. Retrat de la llengua més nostra. Actualitzar, sota lempara de la Secció Filològica de lIEC, lAtles Lingüístic del Domini Català amb micromecenatge i voluntaris
55. Temptacions al mas. Posada en marxa dun reality show en català
56. Visibilitat per a totes. Aprofitar la visibilitat del feminisme per fer més present el català al món
57. 21 dies sense canviar de llengua. Aplicar un mètode per no saltar al castellà a la primera
Un pacte per la llengua
Tota pedra fa paret
Pel que fa a la nostra llengua, els catalans som excel·lents en les diagnosis. Sabem exactament quins mals lafecten, en detectem ràpidament els símptomes, en coneixem i en valorem les varietats i les comparem amb llengües daltres continents el francès del Canadà, el guaraní i el quítxua, les llengües africanes, les polinèsies. Si ens embalem, citem el rètic, el lapó i el mirandès (i els més despistats pensen en Carmen Miranda). Si tenim un dia més reposat, el neerlandès de Bèlgica. Si estem una mica depressius, loccità, que és el nostre mirall més negre. Però una vegada ben establert i definit lestat de la qüestió i molt ben descrit i analitzat pels millors especialistes, no som gaire destres a lhora de proposar solucions, remeis, sortides possibles a aquests mals, i de dur-los a la pràctica, per recuperar el terreny perdut durant els últims vuitanta anys: retornar al català lús quotidià i estès, majoritari i popular, en totes les funcions duna societat com la nostra. A la manera de la pel·lícula Horitzons perduts, sabem quin és el nostre Xangri-La i el repetim tot sovint: el català sha de convertir en llengua societària, llengua dacollida, prestigiada i comuna, apta per a tots els usos i situacions, plena i depurada, sense lespasa de Dàmocles o de Joffrey Baratheon del calc del castellà i langlès. Però a aquest horitzó remot i colgat per neus perpètues, no sabem gaire com arribar-hi. Sovint sapel·la a la importància que els parlants canviem les nostres actituds lingüístiques individuals i no renunciem al català en cap situació de la vida quotidiana. Per tant, es demana als ciutadans que ens conscienciem aquest verb no pot faltar mai i actuem en conseqüència, en una mena de revisió de vida lingüística permanent. No cal dir que seria un gran pas endavant que hi ajudaria molt. Però tantes crides insistents i agòniques a les actituds individuals, que tenen un pes notable però no són el tot, carreguen damunt les espatlles dels ciutadans la responsabilitat de la minva i la desaparició de la llengua. En aquestes circumstàncies, és molt difícil llevar-se content.