6 Que no sens escapi el 2026
Impulsar lorganització del Tercer Congrés Internacional de la Llengua Catalana
Cal celebrar duna vegada el Tercer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, fa riure com ens han pres el pèl. Lany 2013, laleshores conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va prometre que se celebraria lany següent aprofitant les celebracions del Tricentenari, i o bé el congrés va passar desapercebut entre tants fastos, o bé no es va arribar a fer. Deu ser això. I després tampoc es va poder estar de prometre el mateix el seu successor en el càrrec, Santi Vila, i això va ser el 2016. Cinc anys que han passat com si res. Doncs ara sí, sisplau, tirem-lo endavant.
Primer cal triar la data: el 2026. Sembla llunyana, però veient el temps que ha passat des de la darrera promesa institucional, no ho és tant. Entre que es nomena un govern estable, sinclou el Tercer Congrés entre els objectius del nou govern, es parla amb les altres zones del domini lingüístic (això no ho pot organitzar la Generalitat de Catalunya pel seu compte, hi han de remar a favor tots els territoris), es nomena un comitè organitzador, es fa una convocatòria a la participació, sorganitza tot el sarau i finalment se celebra, fàcilment han passat els cinc anys de coll. I encara diria més, potser ja fem salat.
Lany 2026 és especialment important perquè significa una doble commemoració: el cent vintè aniversari del Primer Congrés, el 1906, i el quarantè del Segon, el 1986. No podem deixar escapar doncs la data del 2026. Cada congrés va ser fill del seu temps i va tenir la seva importància en la història de la llengua. En el Primer, el gran objectiu va ser encarar duna vegada la normativització del català atès el desori ortogràfic i gramatical que hi havia, i va ser justament una proposta del congrés, de la mà del filòleg alemany Bernhard Schädel, el que va desembocar en la fundació de lInstitut dEstudis Catalans el 1907 i de la Secció Filològica el 1911. Dos anys després es van promulgar les Normes ortogràfiques.
En el Segon Congrés, el 1986, la llengua estava en el camí dassolir la normalitat, o almenys dintentar-ho. Tres anys abans shavien fet les lleis de normalització lingüística de Catalunya i del País Valencià, i del mateix any és la de les Balears, de manera que el propòsit del congrés no va ser altre que empènyer en la consolidació del procés. Per aconseguir-ho es va crear un estat dopinió realment favorable als avenços en la normalització en tot el domini lingüístic, al llarg del qual es van descentralitzar els treballs del congrés per transmetre la idea que la llengua era realment una cosa de tots. Es va esperonar la participació popular, es va arribar a compondre un himne i hi va haver actes dinauguració i clausura amb tota la solemnitat.
Cal celebrar el Tercer Congrés per situar la llengua en el món davui, per fer front als problemes que lafecten i per subratllar la unitat de la llengua. Les noves tecnologies han reconfigurat el marc de consum, les migracions han portat un multilingüisme que no coneixíem i la pressió política ha accentuat les distàncies entre els territoris catalanoparlants. Una nova normativa ens ha portat a entendre la correcció lingüística duna altra manera mentre percebem que la llengua estàndard està actuant com un corró de la diversitat geogràfica i social. I, per acabar-ho dadobar, tots els indicadors apunten a un progressiu i indeturable abandonament de la llengua en els usos socials que fa témer labandonament en els usos familiars.
El Tercer Congrés ha de situar-nos davant daquest escenari. Que els millors lingüistes del país es trobin, debatin, discuteixin, busquin maneres dafrontar els reptes que tenim al davant. Que sempesquin totes les mesures imaginables per impulsar el català en tots els àmbits possibles. Si els altres dos congressos van ser importants per projectar la llengua dacord amb el seu moment històric, potser el tercer resultarà decisiu per salvar-la.
7 Sulé o Soler, Massagué o Messeguer, Chaumà o Jaumà
Emprendre una campanya pels cognoms ben escrits
Mitjançant la normativa instituïda per lIEC, el català va deixar enrere lestat semisalvatge en què malvivia i va adquirir dignitat i civilització gràcies a una ortografia i una gramàtica enraonades. Fins i tot es van regularitzar els topònims i es van acabar les grafies pintoresques, tretes de LEsquella de la Torratxa: San Miquel del Fay, Arbucias, Vich, Argensola. Tot i així, un àmbit de la llengua en va quedar al marge: els cognoms (o, si són més doctes, lantroponímia).
Actualment conviuen els cognoms Ferrer i Farré (nés lorigen el substantiu ferrer), Vinyes i Viñas, Comes i Comas, Alzina i Alsina, Santlleïr i Sanllehy, etc. Molts dells estan pèssimament escrits per la ignorància dels funcionaris del cadastre i els notaris castellanoparlants dels segles XVIII i XIX. Per aquesta raó, si resseguim tots els cognoms catalans de la guia telefònica, sovint tenim la impressió que visitem el Museu dels Horrors de Madame Tussaud.
Durant els anys vint i trenta del segle XX hi va haver una moda en els sectors catalanistes de regularitzar-se els cognoms ortogràficament: lescriptor Pere Calders va néixer amb els cognoms Caldés i Rusiñol. El 1936 sho va corregir i va registrar els cognoms Calders i Rossinyol. Una mica abans havia publicat el seu primer llibre, El primer arlequí, firmat per Pere Caldés. La falta ortogràfica li devia fer mal dulls, perquè sel va regularitzar aquell mateix any i lobra següent, Unitats de xoc, del 1938, ja la va editar amb el cognom Calders.
Durant els anys cinquanta (o últims quaranta), el poeta J. V. Foix va recomanar a un jove pintor Joan Pons que es corregís el cognom i signés Ponç. Pons li va fer cas i ara el coneixem amb aquesta ce trencada com si vingués de Poncius, el nom en llatí de Ponç Pilat, tot i que també hauria pogut ser Ponts. A partir de 1940, el poeta i assagista Gabriel Ferraté es va corregir el cognom i va passar a signar Gabriel Ferrater.
Després de la mort del dictador Franco, encara dos casos rellevants: el locutor Miquel Calzada es va regularitzar el cognom i va passar a dir-se Calçada. Paral·lelament, lestudiós del barroc Pep Balsalobre va passar a dir-se Valsalobre, perquè el cognom prové de vall. De tot plegat men va informar molt amablement Joan Anton Rabella, tècnic de lOficina dOnomàstica de la Secció Filològica de lIEC.
Regularitzar-se el cognom per escriurel amb una grafia correcta és molt senzill: cal dirigir-se a lIEC, on li estendran un certificat amb la grafia correcta, i registrar el cognom ben escrit al Registre Civil. No presenta cap entrebanc, és ràpid i senzill.
No cal que tots els germans, pares i fills majors dedat es regularitzin el cognom alhora. Pot fer-ho un germà i els altres no. Tampoc no presenta cap dificultat dordre legal en cap sentit, pel que fa a documents, herències, administració, etc., perquè la identitat no canvia: el senyor Carné que es converteix en Carner és el mateix individu. Té els mateixos drets, els mateixos deures i la mateixa hipoteca. Res no canvia per haver-se arreglat el cognom.
Per impulsar la regularització, considerem que seria oportú que una entitat civil, de lestil dÒmnium Cultural, Obra Cultural Balear o Acció Cultural del País Valencià, portés a terme una campanya de regularització dels cognoms, per exemple publicitant cinc ciutadans cèlebres o alguns més que ho portin a terme: un escriptor, una esportista, un polític, una cantant, etc. I animar els associats i els ciutadans en general a regularitzar-se els cognoms. Per la seva banda, lentitat podria oferir el servei de facilitar-ne els tràmits: gestionar des de lentitat lobtenció del certificat de lIEC seria una bona mesura. La presentació de la sol·licitud al Registre Civil hauria de ser individual i hi hauria danar cada ciutadà en persona.
Per impulsar la regularització, considerem que seria oportú que una entitat civil, de lestil dÒmnium Cultural, Obra Cultural Balear o Acció Cultural del País Valencià, portés a terme una campanya de regularització dels cognoms, per exemple publicitant cinc ciutadans cèlebres o alguns més que ho portin a terme: un escriptor, una esportista, un polític, una cantant, etc. I animar els associats i els ciutadans en general a regularitzar-se els cognoms. Per la seva banda, lentitat podria oferir el servei de facilitar-ne els tràmits: gestionar des de lentitat lobtenció del certificat de lIEC seria una bona mesura. La presentació de la sol·licitud al Registre Civil hauria de ser individual i hi hauria danar cada ciutadà en persona.
Som conscients que la regularització de cognoms pot ocasionar queixes i planys per part dalgun progenitor o daltres membres de la família: durant vuit generacions escrivint Ribas i ara un net es fa dir Ribes (el poca-solta!). Una bona etapa de la vida per regularitzar-se el cognom és la joventut, com va fer Pere Calders el 1936 amb vint-i-quatre anys. Encara una altra circumstància també idònia per regularitzar-se el cognom és fer-ho abans de renovar el DNI o el passaport.
Perquè els cognoms catalans també són part de la nostra llengua, val la pena que estiguin ben escrits. Només que algú molt públic ho portés a la pràctica, seria un impuls per a molts altres. Dit a latzar, algú que el seu cognom Junqueras el comencés a escriure Jonqueres.
8 Corregir el corrector automàtic
Actualitzar els correctors automàtics dels paquets dofimàtica
La llengua catalana, segons explica el professor Joan Veny, és una de les més unitàries de la Romània. Això, emperò, no implica que no hi hagi diferències entre parlars, que sovint shan assenyalat més que no les similituds coses de la curolla dialectològica, tot i ser més nombroses aquestes últimes. De fet, la codificació tardana de la llengua, per raons polítiques, així com els segles de fragmentació territorial i administrativa entre els territoris de parla catalana, amb la respectiva desconnexió entre regions, han donat lloc a un model de llengua estàndard composicional i polimòrfic. En deim composicional perquè sha construït tenint en compte totes les varietats de la llengua tot i que, probablement, sense la discussió entre Fabra i Alcover la composicionalitat hauria estat més reeixida, i polimòrfic perquè, de vegades, hi ha diferents formes per a un mateix fenomen, com ocorre, per exemple, amb la morfologia verbal.
És cert que a banda i banda dels territoris de parla de catalana hi ha gent que posa en dubte aquest caràcter composicional i polimòrfic, uns perquè voldrien un model de llengua uniforme, com el castellà o el francès, daltres perquè consideren que el model és massa centralista, és a dir, fonamentat en el català central. Tanmateix, la realitat és que la diversitat és present i acceptada, no només en la norma, sinó també en lestàndard o el que hem pogut fer destàndard fins ara. En són exemples mots com granera, escombra; tomàtic, tomata, tomàquet; pebre, pebrera, etc., i formes com estim, estime, estimi, estimo i aquí hi podríem afegir variants de pronúncia com estimu i estimut, que no recull la norma per qüestions lògiques.
No obstant això, si bé la diversitat lèxica és assumida i incorporada en tots els correctors automàtics o gairebé tots, sembla que eines com Word, Excel, Pages, Numbers, etc., marquen com a errònies formes gramaticals que són pròpies dels parlars baleàrics, valencià o alguerès, entre daltres, com estime, cantam, cantariva, etc. La realitat, però, és que són formes que tenen el mateix estatus que les de la varietat central i, per tant, són igualment correctes i adequades que és el que ara importa amb el canvi de paradigma de la gramàtica.
Per això mateix, i sobretot per a no fomentar teories conspiranoiques que asseguren que lúnic dialecte correcte i estàndard és el de Barcelona un despropòsit que alguns hem sentit més dun cop, és ben necessari dactualitzar el corrector de català de tots els programes, especialment dels més usats, que són propietat dApple i Microsoft. Aquesta tasca implicaria, doncs, crear un corpus dexclusió amb tots els mots i les formes dialectals perquè el programa no els marqui com a errors amb aquell subratllat vermell o amb el canvi automàtic que ens irrita tant com el gel hidroalcohòlic i, tot seguit, fer-lo arribar a les respectives empreses.
Es tracta, per tant, duna tasca que haurien de repartir-se, duna banda, les acadèmies de la llengua és a dir, lAcadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat de les Illes Balears, en coordinació amb lInstitut dEstudis Catalans, pel que fa a la creació de lesmentat corpus dexclusió. I, de laltra, les diferents direccions generals de Política Lingüística i lInstitut Ramon Llull, com a entitat supraterritorial, que haurien de fer-se càrrec de les negociacions amb les empreses, en la mesura que és una feina política que és més fàcil de vertebrar des de lAdministració.
Certament, pot semblar una tasca poc prioritària, i fins i tot alguns creuran que no cal fer-ho perquè és tudar esforços. La realitat, però, és que a cap parlant no li agrada que una màquina li corregeixi les expressions o les formes verbals que fa servir, especialment si són normatives. Fer normal una llengua, al cap i a la fi, també implica tenir cura del codi i del model de llengua. Si usar la llengua és important, també ho és poder fer-ho des de cada varietat, sempre tenint en compte la tradició i els usos formals.
9 Cunnilinció o amorrar-se a la pica? Crear més material de consulta ràpida per als joves en els llibres de text
Deixant de banda els aspectes històrics evidents que han obstaculitzat durant anys el fet que el català col·loquial no hagi evolucionat amb naturalitat, comença a ser bastant urgent que ens gravem a foc la idea que el català és molt més que un registre formal o neutre, molt més que un estàndard que només aprenem a escola. Us plantejo un dubte inquietant, només començar aquesta proposta: des del Digui, digui, quants cursos (o cursets) en format text hi ha en català en què trobem lequilibri de laprenentatge formal i del més informal? Quants professors creen material propi i tenen el llibre de text només per anar seguint els aspectes més teòrics?
Si hi penseu un moment, la resposta és clara: ens falta més material didàctic adreçat a joves, sense caure en el parany sovintejat de posar-hi anglicismes o castellanismes de largot juvenil. Aquesta part, els joves ja la dominen i no cal fer-nos els moderns en excés, però sí que cal tenir present largot i utilitzar-lo per transmetre la idea que en català es pot dir tot i es pot parlar de tot, també informalment. Penso sobretot en llibres en un format digital, però també en paper, per a tots els gustos. Llibres que barregin creativitat i sentit de lhumor, amb un punt irreverent i més canalla per aprendre català. Estem tips de veure els cursos més formals, aparentment de to neutre i políticament correctes, que de tant en tant deixen anar frases amb tòpics casposos, classistes, masclistes o racistes.