Sinopsi
El periodisme no havia hagut denfrontar-se mai, en tota la seva història, a una crisi humana tan universal i alhora tan local com la de la Covid-19. El periodisme de qualitat, per sort, ha estat capaç doferir al món i de llegar a la posteritat una crònica detallada i en directe dun any llarg de pandèmia, ha pogut explicar el gran conflicte de salut a cada comunitat del planeta.
La gramàtica del virus és un assaig necessari sobre el paper fonamental que els mitjans han tingut en la narració de lenorme trauma sanitari i social provocat pel coronavirus. Josep Gifreu aporta una panoràmica analítica i crítica sobre la intervenció del periodisme i els mitjans de comunicació de referència mundials en la construcció simultània dels microrelats locals i del macrorelat global sobre la primera gran epidèmia de la nostra època.
Codi QR
Codi QR
Escanegeu aquest codi
o cliqueu aquí per accedir directament a tot el material complementari que es referencia al llarg del llibre.
Taula
Sinopsi
Un entre tants: una crònica de langoixa periodística pel coronavirus
Vicent Partal
Obertura. La comprensió del virus
A la recerca del mètode
A la recerca de les fonts
Disposició dels continguts
Els relats de la pandèmia
Com informar de la crisi
Alteració duna professió
Iniciatives en obert
Innovació i creativitat
Observatoris dels canvis
Cap al tot digital
Per una ètica de la informació en pandèmia
Balanç de limpacte
Principals fonts dinformació
El problema de les fonts
Administracions governamentals
LOrganització Mundial de la Salut
ONG implicades
Les fonts científiques
Reinventant la professió
Crisi sobre crisi
Lestrès dels professionals
Acomiadaments i «permisos»
Reestructuració de programacions
Per un periodisme de qualitat
La cooperació internacional
Actualització i presentació de dades
Selecció mundial de capçaleres
Dos diaris singulars
Tres models dagències de notícies
Wikipedia, el repositori mundial
La visualització de la crisi
Conversació audiovisual mundial
Recursos infogràfics i interactius
Els mapes, recurs habitual
Fotoperiodisme, testimoni viu
Documentar el drama
Una mirada a les imatges del món
Lany del virus en imatges
Lentrevista reveladora
La facultat de preguntar
El dret a saber
Un breu mostrari
Científics versus polítics
Lhumor gràfic
Els grans temes
Lorigen del nou virus
Consens sobre els ratpenats?
Wuhan, el sentinella de la Xina i del món
Origen natural o artificial?
La informació sobre el brot de Wuhan
Com es va propagar el virus
Ni transparència ni diligència
Lorigen, un misteri?
La gestió dels governs
Una setmana crucial
Mala gestió?
Les revistes científiques no perdonen
La salut pública
Les residències de gent gran
El personal sanitari
Confinament i controvèrsia entre científics
Salut pública i vacunació
La memòria de les víctimes
Acompanyar el dol
Memorials en portades
Recuperació de vides perdudes
Una història tràgica
Milions danys de vida perduts
Milions danys de vida perduts
Del Rèquiem a la Novena
Limpacte social
La nova (a)normalitat
Les celebracions, a casa
Asimetria de limpacte
Vacunes i vacunació
La vacuna i la bala de plata
Acceleració de proves
Lesprint final
La Xina es posiciona
A qui tocarà primer?
El «nacionalisme de la vacuna»
Un projecte de tota la humanitat?
Comencen les vacunacions massives
Immunització de grup?
Geopolítica de la vacunació
Leconomia
Una matriu danàlisi
Impacte empresarial desigual
Un segon trimestre molt negre
Limpacte en el treball
Perspectives de recuperació ràpida?
La política
Afectació dels processos electorals
Els Estats Units: les presidencials de la Covid-19
Polarització política
Impacte en les dinàmiques polítiques
Un nou ordre internacional?
Leducació
Una agenda absent?
Fracàs de leducació virtual?
A lescola, amb mascareta
El teletreball
El teletreball a Europa
Treballar des de casa?
Els valors del periodisme
La informació de proximitat
Què podem fer?
Sentir la veu de la comunitat
La ràdio, sempre pròxima
Fulgor del periodisme científic
La difícil accuracy
El virus, en cada història
La divulgació científica necessària
La batalla contra la desinformació
De Plandemic a Hold-Up
De Donald Trump a Jair Bolsonaro
Institucions versus desinformació
Emergència de verificadors
Caos informatiu?
El periodisme dinvestigació
El preu de la llibertat
La Xina «castiga» els informadors
LObservatori 19
Crespons negres en portada
La promoció del debat mundial
Qüestionament general
Alguns temes a debat
Cloenda. La responsabilitat del narrador
Notes
Selecció bibliogràfica i videogràfica
Annex 1
Primer any del virus: cronologia mínima
Annex 2
Fonts i referències sobre la Covid-19
Annex 3
Glossari, acrònims i abreviacions
Un entre tants: una crònica de langoixa periodística pel coronavirus
Vicent Partal
El dilluns 9 de març de 2020, al migdia, una dotzena de periodistes de VilaWeb estàvem asseguts en la sala de reunions del diari, disposats a fer lhabitual sessió de repàs de la setmana que entra. Aquella sala no té ventilació directa i al voltant de la taula que la presideix estàvem tots sense mascaretes ni distància de seguretat. La pandèmia ja era el tema de la conversa, però ningú de nosaltres no la veia com la cosa que només unes hores després havia dalterar la nostra vida, la de la nostra societat i la del diari. Fins i tot hi havia encara qui defensava que allò no passaria de ser una grip, cosa que cal dir que en aquell moment també deien algunes autoritats i fins i tot alguns experts.
Jo acabava de tornar de Xipre, sense saber que aquell avió que havia agafat seria el darrer que agafaria en més dun any i mig. Aquell inici dany havia estat intens en viatges i ja tenia molts compromisos aparaulats, que em feien pensar que acabaria sent un altre any de fer molts quilòmetres. Lhavia començat a París pel Cap dAny, després havia volat a San Francisco per a fer una xerrada a la Universitat de Stanford i més tard havia anat a Xipre. Poc que em podria imaginar aleshores que allà sacabaria tot, abruptament, que no tornaria a trepitjar laeroport del Prat i que restaria tancat al país, a Barcelona i fins i tot a casa meua, durant mesos i mesos. La frontera es va reduir tant, es va fer tan estreta, que durant molt de temps no vam ni tan sols poder eixir del nostre municipi.
La meua preocupació per la pandèmia era, per motius familiars, tan alta com inconcreta, però vaga. Pocs dies abans, la meua menuda havia tornat de Taiwan, on vivia des del setembre anterior, i els seus darrers dies a Àsia els havíem viscut amb molta angoixa per si tancaven les fronteres i no podia tornar. Però ho vèiem encara tot com una cosa que «passava allà». La nit que ella va arribar, en un dels darrers vols que van eixir de Hong Kong, ens va estar traduint històries dels mitjans xinesos, inclòs aquell famós vídeo en què els ciutadans de Wuhan cridaven des dels balcons, confinats. Quantes vegades, durant el nostre confinament posterior, vaig recordar que en veure allò la meua resposta va ser comentar com dagressives eren les autoritats xineses i com dimpossible em semblava que això passés a Europa. Santa innocència o santa ignorància!
La reunió a VilaWeb era dilluns, i dijous mateix, en vista del gir dels esdeveniments, vam decidir tancar la redacció, enviar la gent a casa i fer tots teletreball. Va anar així de ràpid. Lendemà, divendres 13, el govern espanyol usurpava les competències de totes les institucions i declarava lestat dalarma, i tots nosaltres, ciutadans i periodistes, entràvem oficialment en el període més difícil que ens ha tocat viure.
Explique tot això, faig aquest testimoni personal, només com a mostra. Soc un entre tants. Tots els periodistes i tots els diaris vam passar pel mateix. Per la mateixa dificultat per organitzar el nostre treball fora de la redacció a base de WhatsApp i videoconferències i sense comptar amb aquest espai col·lectiu que, en definitiva, ens fa ser el que som. Tots vam passar per la dificultat de comprendre què estava passant i què caram era allò a què ens enfrontàvem. Tots vam discutir la responsabilitat social i ètica de saber com explicar les coses als nostres lectors.
A La gramàtica del virus, Josep Gifreu parla de tot plegat, amb una mirada molt profunda, global i àmplia. I per això magradaria explicar una anècdota concreta que crec que ajudarà els no periodistes a entendre què ha significat, concretament, viure i treballar assetjats pel coronavirus.
Tant en referir-se, a linici del llibre, als relats de la pandèmia com, sobretot, en parlar dels valors del periodisme, Gifreu reflexiona especialment sobre la nostra responsabilitat, que ha estat posada a prova de manera intensa. I hi ha, en aquest sentit, una nit que estic convençut que jo no oblidaré mai.
Era la del 24 de març del mateix any. Un equip de periodistes de VilaWeb (format per Josep Casulleras, Roger Graells, Josep Rexach i Odei Etxearte) havia aconseguit un document extremament confidencial elaborat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Shi explicava que en aquell moment hi havia 878 llits dUCI repartits per tots els hospitals i centres mèdics del Principat i que 686 ja estaven ocupats per malalts de Covid-19. Allò era greu, però ho era encara més la previsió. Es preveia que al juliol sarribaria a la xifra de 4.822 casos greus. I les xifres que shi explicaven feien esgarrifança, especialment el càlcul de morts.