M. Carme Junyent és lingüista i professora a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup dEstudi de Llengües Amenaçades. És autora duna àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística. Sempre sha mantingut crítica contra la imposició de polítiques lingüístiques que només maquillen una realitat desigual. Ella i la resta dautores daquesta obra han tingut la voluntat i la gosadia de promoure un debat a fons sobre el discurs i el gènere.
Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou
© 2021, les autores respectives
© daquesta edició:
Eumo Editorial. C. Doctor Junyent, 1. 08500 Vic
www.eumoeditorial.com - eumoeditorial@eumoeditorial.com
Eumo és leditorial de la UVic-UCC
Primera edició: setembre de 2021
Segona edició: setembre de 2021
Disseny de la coberta i la maqueta: Enric Jardí
Correcció: Mercè Rial
Maquetació: Grafime
Producció de lePub: booqlab
Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de leditor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació daquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment daquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.
Sumari
DEBATRE (EN)RAONADAMENT, M. Teresa Cabré
INTRODUCCIÓ, M. Carme Junyent
DON VENIM?
1. Quan es capgiren els objectius, Montserrat Sendra i Rovira
2. Quan el llenguatge no és sexista i quan sí que ho és, Neus Nogué Serrano
3. La querella de les llengües, Maria Lacueva Lorenz
4. El principi de Fermat, Mireia Farrús
5. Sobre el llenguatge i el sexisme: qüestió de grisos, Ona Domènech Bagaria
6. La confusió original, Montserrat Cortès-Colomé
7. El llenguatge inclusiu i el canvi lingüístic, Raquel Casesnoves Ferrer
8. Una mirada polièdrica sobre una situació sense resoldre, Marina Casadellà
9. En totes les parts mascla, Maria Callís Cabrera
LENSENYAMENT I LEDUCACIÓ
10. Sexista, el català o la societat?, Elisabet Vila Borrellas
11. Men sento culpable i això que parlo normal, Carme Vilà i Comajoan
12. Balèria i els terratinents i les terratinents, Maria del Mar Vanrell
13. Mirar el llenguatge inclusiu des de la interacció, Júlia Llompart Esbert
14. Professors, visibilitzem el masculí plural, Alba Granell Rosich
15. Els arbres no ens deixen veure el bosc, Carla González Collantes
16. El problema de lescriptor i el lector, Laura Gomara
17. Els científics i les científiques o simplement els científics? Tot depèn del context!, Rosa Estopà
18. «Els alumnes i alumnes»: desdoblem, desdoblem, que la llengua maltractarem, Laia Cutillas i Alberich
19. El persó, the sun i la infanta, Mariona Casas i Deseuras
20. Pares i mares, nadons i «nadones», marrecs i «marreques», M. Carme Bernal Creus
21. El llenguatge no sexista: un parany?, Mònica Barrieras Angàs
LA UNIVERSITAT
22. Navegar en el «llenguatge inclusiu» institucional: una mirada crítica des de lantropologia lingüística, Maria Sabaté-Dalmau
23. Cal despertar consciències, la llengua ja ens ofereix la solució, Mariona Sabaté-Carrové
24. Al mig com el dijous, Marta Juncadella Fortuny
25. Una qüestió de fe, Carla Ferrerós Pagès
26. Seguir les guies destil o regir-se per la gramaticalitat?, Elga Cremades Cortiella
27. El parany del pretès llenguatge inclusiu, Montserrat Camps Gaset
28. Llenguatge no sexista a la universitat catalana, Ester Baiget i Bonany
LA TRADUCCIÓ I LA CORRECCIÓ
29. No ens salvarà la gramàtica, Dolors Udina
30. Els maldecaps dels desdoblaments, Anna Tudela
31. La correcció de textos i els usos no sexistes, Eulàlia Salvat Golobardes
32. Les protagonistes més valentes, Alba Milà
33. La novaparla inclusiva, Marta Marfany
34. Sobre mignonnes i homenots, Maria-Rosa Lloret
35. Claus de lús actual del llenguatge inclusiu, Raquel Craviotto i Arnau
36. «Correctors davui: ninges del llenguatge inclusiu», Maria Camps Anglada
37. La llengua pot canviar la societat?, Josefina Caball
38. Certeses, Elisenda Bernal
ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
39. Llengua inclusiva: de la utopia a la distopia, Anna Vallès Anglarill
40. La pilota que volia ser música, Raquel Santiago Batista
41. Un front que ens desgasta, Maria Rodríguez Mariné
42. El català com un Fendi: exclusiu, especial i únic, Marta Pontnou Farré
43. Les bones intencions, Raïssa Martínez Vila-Abadal
44. Semblar feministes per no haver de canviar res, Anna Alfonso Casals
45. Llenguatge inclusiu és dir les coses pel seu nom, Ana Alarcia
LADMINISTRACIÓ
46. Això no va de llengua?, Margarida Sanjaume Navarro
47. Una empremta de la «visibilització» de «les bibliotecàries» al Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya, avui, Mina Nabona-Jassans
48. La política i la llengua no són amigues, Lídia Gil López
MÉS ENLLÀ DEL BINARISME
49. De vivències i ambivalències amb relació al gènere i les llengües, Mireia Trenchs Parera
50. Quin model de llengua per als nous parlants?, Anna Subarroca Admetlla
51. Ell, ella, elli, Renée Pera Ros
52. A la recerca de la inclusivitat perduda, Míriam Martín Lloret
53. El tercer gènere (gramatical), Wendy Elvira-García
54. La teva incomoditat és la meva dignitat, Eva J. Daussà
DEL DISCURS A LA CONVERSA
55. Altres vies, Irene Yúfera
56. *La problema és femení, Elisa Rosado
57. Més enllà del desdoblament: cap a una comunicació igualitària, Estrella Montolio Duran
EL LÈXIC I ELS MORFEMES
58. Ladies and Gentlemen, Lourdes Romera Barrios
59. Senyors i senyoros: el gènere com a procés derivatiu, Cristina Real Puigdollers
60. Gènere i sexe, encara hi ha més a dir-ne, Maria-Pilar Perea
61. Selecció lèxica en el llenguatge políticament correcte, Mercè Lorente Casafont
LES ALTRES LLENGÜES
62. El gènere gramatical en xinès i el seu llenguatge inclusiu, Xiaomeng Wang
63. Una dona sorda, al natural; el gènere signat, Marta Vinardell-Maristany
64. El gènere gramatical femení analitzat des de la perspectiva de la lingüística indoeuropea, Mariona Vernet i Pons
65. El llenguatge políticament correcte és sexista: la fal·làcia referencialista, Joana Rosselló
66. Gènere, cognició, i altres perills, Clàudia Pons-Moll
67. El gènere en suahili, M. Carme Junyent
68. Mort i vida estan en mans de la llengua (Proverbis 18,21), Ana María Bejarano
69. El biaix europeu, Maria Bardají i Farré
70. Filigranes amb el gènere, Itziar Aduriz Agirre
Debatre (en)raonadament
És un fet natural que hi hagi diversitat dopinió sobre tots i cadascun dels fets de la realitat, que hi hagi idees i comportaments diferents. I també és raonable que la diferència es defensi amb arguments amb la intenció de convèncer laltra persona que no té la mateixa opinió. La diversitat és un bé preuat en tots els àmbits del pensament i de lexistència, sense diversitat ens veuríem abocats al pensament únic, a lhomogeneïtzació robòtica, a una uniformitat esparveradora. Si la diversitat, però, lacceptem com un fet que cal defensar en el terreny de les diferències físiques i materials, per què ens costa més dacceptar-la en les idees, i sobretot en algunes idees? Hi ha alguna cosa que passa i que no la diem explícitament. Quan parlem dexpressió lingüística del gènere, que és a fi de comptes un tema opinable, es produeix un enfrontament soterrat que surt a la superfície al menor gest.
Que les llengües no són simples sistemes de signes i combinacions per expressar idees i sentiments ho sabem totes les persones que ens dediquem a lestudi del llenguatge. I que les llengües serveixen per manipular-nos (en el sentit literal del terme), els uns als altres, també ho sabem. Sabem i assumim que les llengües són construccions socials i culturals en evolució constant que reflecteixen una o diverses categoritzacions del món en què vivim. I també que canviar el llenguatge no canvia la realitat, però sí que contribueix a presentar-la de manera diferent.