Es passaven?
Sí.
A ells? A aquests?
I va fer un gest com si els al·ludits fossin a tocar o els envoltessin.
Sí, aquests.
Va sentir-se satisfet que ho hagués dit daquella manera. Era curiós el que passava amb els seus fills. Exiliat a França com estava, no havia pogut dirigir llur educació, però ells, instintivament, shavien anat orientant en un sentit determinat, amb la mateixa seguretat amb què la planta sorienta cap a la llum. Moltes coses els deixaven indiferents, daltres les creien naturals i alguns problemes no els acabaven de comprendre perquè eren massa joves, però el fet dhaver tingut el pare exiliat els diferenciava una mica dels nois i noies de llur edat. Una estranya intuïció els havia dut a considerar anormal, enemic, un ordre de coses que retingué tant de temps el pare a laltra banda de la frontera. Potser també era que la Cecília, sense adonar-sen, havia dit a llur davant un seguit de coses que els van fer obrir els ulls. I en darrer terme també pensava, i molt, aquest any i escaig darrer, des que tornà. No havia desaprofitat cap avinentesa per explicar-los, sense que ho semblés, què havia estat la guerra civil, per què ell havia hagut de marxar, per què tanta gent encara estava fora de la península, què significava ser català, quins eren els seus drets i per quins motius ara sels negaven. Havia mirat de posar tot això a labast de llur intel·ligència, evitant conferències i lliçons, però aprofitant els fets diaris, els episodis de la vida corrent, les converses de sobretaula.
A cops la Cecília es molestava, com aleshores que ell cercà una manera gràfica de fer-los comprendre les condicions actuals de lexistència catalana. Va dir-los:
Mireu, això és com si els veïns del costat ens entressin a casa per la força i pretenguessin manar-nos. Imagineu-vos que els Beltran, que són més colla que nosaltres...
I comptà:
El senyor Beltran i la seva dona, els dos fills que tenen, la filla i el seu marit i el nen daquests darrers... Són set, mentre que nosaltres només som quatre. Oi que si ens baralléssim segurament ens guanyarien?