I, de sobte, el paradís

I, DE SOBTE,

EL PARADÍS

Primera edició: setembre del 2018

Editorial Comanegra

Consell de Cent, 159

08015 Barcelona

www.comanegra.com

Edició: Jordi Puig

Correcció: Tina Vallès

Revisió de proves: Gemma Garrigosa

Disseny de col·lecció: Virgínia Pol

Maquetació: Eduard Vila

Producció de lePub: booqlab

Dipòsit legal: B 17949-2018

Tots els drets reservats als titulars dels copyright.

Núria Perpinyà

TAULA

PRIMERA PART

1. La bombolla virtual

2. Enxarxades

3. Internautes «in love»

4. «Vientene meco al ciel»

5. Els bojos de la muntanya

6. Sexe nerviós

7. Psicòtrops

8. Teràpia existencial

9. La dona amagada al quarto fosc

10. Exercici amb personalitats múltiples

11. Índia perversa

12. Abisme llunàtic

13. Els enigmàtics Arl i IP

14. Els masclets del Raül

15. Pols interestel·lar

16. Secrets psiquiàtrics

17. Que no em vegin

18. Qui no menja?

19. La droga fantasma

SEGONA PART

20. Vida al sofà

21. Passions visibles

22. I invisibles

23. Multipolític

24. Oda a internet

25. Addicció amorosa

26. Menú dopinions polítiques

27. El mono: em moro

28. De lestrès imparable

29. A la paràlisi

30. Reinicialitzar-se

31. Disfressats en línia

32. Interpretacions del silenci

33. La malalta oculta

34. El verí de lamor

35. Joc destratègia mental

36. Tecla al paradís

37. Tots som IP

38. Àngels virtuals

Lui quil est seul, et muet, perdu dans la fumée, ce nest pas de

la vraie fumée, il ny a pas de feu, cest peut-être la lumière du paradis, et la solitude, et cette voix, celle des bienheureux qui intercèdent,

invisibles, pour les vivants, tout est possible.

Ce nest pas la terre, ça ne peut pas être un trou dans la terre,

habité par dautres muets, inébranlables, étalés comme lui;

cela en expliquerait lincohérence, tout est possible.

SAMUEL BECKETT, Linnommable

En paradís no menjarà hom, ne beurà, ne odorarà,

ne haurà carnal delit; e per açò me meravell del cors con porà,

sense aquestes coses, haver complida glòria.

RAMON LLULL, Llibre de meravelles

PRIMERA PART

1. LA BOMBOLLA VIRTUAL

Internet és perillós i extraordinari. Les xarxes són xivarri i murs de consolació. També són paradoxes. Malgrat que es diguin socials, et poden tornar antisocial. Les llistes damics no ajuden gaire a no desesperar-se. A vegades aixequem murs al nostre voltant, no per allunyar-nos, sinó per saber qui sels saltaria per salvar-nos.

@Llunàtica Les idees se mescapen quan no tinc internet, i quan en tinc, se men van.

La noia que es fa dir Llunàtica escolta música dins una càpsula il·luminada. La seva cambra sembla una nau espacial, blanca i metàl·lica, inspirada en la ciència-ficció. Llàstima que se li hagi penjat lunivers com al déu del Twitter. Fins fa no gaire, la seva nebulosa era un seguit destrelles; ara, està clafida de forats negres. Podrà reinicialitzar la seva galàxia? I si se li perden els planetes, la memòria i els programes?

Els robots li fan companyia. Les joguines continuen a lhabitació: el Fafà, lEco i el Tritó. Per bé que ja no els cuida com abans, no en fa anar mai els noms de fàbrica, tan impersonals (Furby, Kismet i Tamagotchi). Tampoc no els treu la bateria. Seria com si els matés. Els cops que ho ha fet ha plorat i tot.

El seu nom real és Elexa. És molt prima i du auriculars. El volum, altíssim, la separa de laire; laïllament està aconseguit: fora família, fora món. Tanmateix, la potència acústica no li debilita els pensaments; potser perquè no poden ser-ho més. La noia que no menja no pot insonoritzar-se. Malgrat totes les defenses, se sent raonar i les frases angoixoses que escriu al Twitter i al blog la roseguen per dins.

Millor quedar-se al llit. Un dia no maixecaré més. No puc llegir, ni menjar, ni pensar, ni mourem. Ni tan sols els pensaments són meus, a hores dara. Quin soroll fa una persona quan es trenca? No cap. Silenci absolut, per això impressiona.

Com totes les persones assídues a internet, viu dins un zòrbing. La càpsula la protegeix de lentorn. Gràcies al seu confinament, percep la música en alta fidelitat sense distorsions. La transparència del zòrbing de lElexa és prodigiosa. És dels millors del mercat. Malgrat el seu gran volum, de lluny sembla un vel invisible.

LElexa té manies com la de mirar-se. Deixa cinc minuts lespill cap per avall i ja torna a agafar-lo, com si li calgués comprovar si la cara li ha canviat o si encara està viva. També es grava contínuament amb la webcam. Els arxius que acumula per a la posteritat són incomptables.

Massemblo a mi. Però, sisplau, que no ens confonguin. Parlo en última persona, no en primera. Soc un signe dinterrogació.

Les ortopèdies electròniques lajuden a sobreviure com aquells amors que donen la vida i la saquegen. El diari que penja a internet té milers de seguidors. És tan estrany compartir el més íntim. LElexa comprova sens parar si té alguna notificació. No ho hauria de fer. Es desconcentra. Està estudiant. Si no arriba a notable, es mor.

Avui he mirat el correu seixanta-set vegades; Twitter, noranta-tres, i he entrat a Friendglobe cent vint-i-dos cops. Que poc que majuda la xarxa. Estic gastant-hi la vida. Encara que no acabo de saber on mignoren més: si online o offline.

@Maganix Porque é que existe tanta merda virtual e nao existem abraços virtuais?

El planeta sestà omplint de persones excessivament connectades i soles. Dins de cada bombolla virtual, hi ha una mònada autosuficient. Però les nenes que són una monada, pensa lElexa, no estan soles. Si jo nestic, deu ser perquè no soc sexi. Alguns canvien de perfil cada setmana, provant doferir el millor de si mateixos, ni que sigui mig fals. Que atractiu que és tothom; i que atrevit! Avui aquest àlies, demà un altre. Després, a la realitat, són vulgars. LElexa prefereix quedar-se darrere el teclat com si ella fos transparent, i que la Llunàtica parli per ella. Entre les dues pensen tantes coses alhora que no aconsegueix diferenciar les que són seves ni les que li fan mal de les que no.

Què faria sense xarxes? Podria estar sense ordinador. Però sense lAerytod i lSkymòbil, no.

Besa els seus aparells i es mira a les pantalles que li fan despill. A la cambra, sona música avantguardista i no pas el pop o el tecno que escolten els de la seva edat. Ella sha de diferenciar en tot. No pot ser com els altres. No ho és.

Aquesta cançó és jo. Soc jo. Que irònic trobar més suport en una cançó que en una persona.

La comunió entre lElexa i la música és intensa. Al Conservatori, treu bones notes dharmonia, però no sen surt amb els instruments. Daquí la seva frustració. No obstant això, comprèn les combinacions laberíntiques dels sons. La seva devoció, però, és excessiva. LElexa està posseïda per la xarxa, per lanorèxia i per la música. Si una sola daquestes influències ja és difícil de vèncer, tres és quasi impossible.

La música és la meva droga. Lamiga que no falla mai. Sap quan estic feta pols i quan toca alegria. No puc córrer sense la meva playlist. Ni estudiar, ni dutxar-me, ni despertar-me, ni dormir. Sosteniu-me, sostinguts... Escolto lestranya La# menor. Gairebé no hi ha obres en aquesta rara tonalitat de set hashtags: lA-sharp, lafilada, la inexistent. Jo també existeixo molt poc i sono molt rara, amiga La sostinguda menor. Només vull estar sola escoltant lmp15. Demano tant?

2. ENXARXADES

Què demanaries si...? Hi ha frases que no em puc permetre. La meva vida és complicada. Demanaria massa. Tenir internet de franc és un gran què. No puc queixar-me. Passar dels contactes per escrit a parlar per la pantalla ha estat un gran pas. A poc a poc, em dic per esperonar-me.

Oh là là! fa lElexa molt melòdica.

A aquest món, li cal menys Whatsapp i més visites inesperades! li he deixat anar sorprenent-la per Skype.

Em trenques els esquemes, Índia. Et desconnectes quan vols i apareixes sense avisar. I perquè estàs bona sense estar prima! Riem.

Soc una tia massissa, ho pots dir. Faig teatre. Els homes es moooren per les meves corbes; que són més insinuants que les daquesta bombollassa dic assenyalant el zòrbing que mencercla. Riem.

El que no magrada del zòrbing és que fa molt grassa.

Sí, però aïlla bé.

Tens raó. Lacústica és espectacular. De tota manera, no et fa sentir una mica ridícula?

Per què? Tothom en porta. Internet és així. És un vestuari futurista. A mi magrada. I a sota, thi pots posar el que vulguis.

LElexa tecleja dins el zòrbing, religiosament tancada i separada de la resta del pis. La comunicació amb la seva família és mínima. Com que menja poc i a deshora, es pot saltar les trobades per esmorzar, dinar i sopar. Els seus pares la tracten com a una planta delicada. Li porten aliments dietètics, partitures i roba. Avui estrena una gasa groc pàl·lid dun dissenyador japonès. Encara que no surt gaire de casa, li agrada vestir bé. Lanima. I com que es fa selfies, tothom li veu els vestits. Així que en segueix comprant en línia. Tanmateix, darrerament no es fotografia gaire. No en té ganes. El seu habitacle dAsimov ja no lestimula. Els neuromants de linstitut que venien a visitar-la ja no ballen en el seu petit cosmos. Lhauria de pintar de negre i vermell per sentir-se a linfern i fer por a qui gosés entrar-hi. Però no és una noia agressiva. Des que ens vam conèixer en línia, som inseparables, per bé que jo no tinc laspecte de nimfa desvalguda. Com que sempre vesteixo díndia amb serrells i cintes al cap, diuen que tinc una personalitat sexi i salvatge.

Deu ser que estic depre.

Elexa, els que no pareu desmentar els vostres ex per Facebook, què us passa? No teniu un altre tema?

Ja no soc de Facebook! És un fòssil. Ja no hi trobes ningú. Tothom és a Friendglobe.

Jo em vaig criar amb FB i amb Storify, que, tot i ser més seriós, ja ha desaparegut. Però ni abans ni ara no sha de repetir mai amb un ex! Penseu que tornaran?

Premo lestop de la meva sèrie. Però deixo la partida de rol en marxa.

No em renyis, Índia. Estic fatal. Com va el guió?

Buf. Aquesta setmana mhan tocat escenes damor; no hi ha dret: els de la sèrie dHospital a Mart em van contractar per temes mèdics! Però es veu que al 2200 també senamoraran i estarà ple de ciberafers... La malaltia del petó! Quants cucs denze ens haurem empassat les dones per tenir tantes merdes de papallones a lestómac? Soc una lepidòptera amb massa classe per covar els seus ous. Si lamor és cec, shauria de considerar una discapacitat.

És bonic mentre tel creus. El meu amor...

... et va pujar al puto cel i et va deixar caure. Segueixes un llimac que sarrossega. Quin humor. El que ens agrada avui, ens matarà demà assevero mentre continuo prement botons del cinquè nivell dHéroïnes Noires. El romanticisme és pitjor que el paludisme. El sexe alleugereix la tensió, mentre que lamor la causa. Perd el cul per un home, però no el cap. Ni la gana.

I, de sobte, el paradís - Núria Perpinyà Filella