Llibre local = Lector compromès
Aquest és un llibre publicat amb el segell Llibre Local, que garanteix que el 100% de lelaboració des del disseny fins a la impressió sha dut a terme per professionals i empreses catalanes.
Visita llibrelocal.cat per conèixer millor aquesta iniciativa.
Primera edició: març del 2020
© del text: hereus de Montserrat Roig
© selecció i pròleg: M. Àngels Cabré
© daquesta edició: Editorial Comanegra
Editorial Comanegra
Consell de Cent, 159
08015 Barcelona
www.comanegra.com
Direcció de col·lecció: Jordi Puig
Transcripció: Joan Aldavert
Revisió de proves: Gemma Sardà
Foto de portada: Pilar Aymerich
Maquetació: Eduard Vila
Producción de lePub: booqlab
Tots els drets reservats als titulars dels copyright.
TAULA
Temps de dones (M. Àngels Cabré)
LA CONDICIÓ FEMENINA I EL MÓN
Som una ganga!
Feminisme i felicitat
Jo vull ser sueca
Com fer-les callar!
Qui té por de la senyora Thatcher?
Pariu fills, que ja us els matarem
Dones perfectes
«Introducción» a ¿Tiempo de mujer?
Miedo al feminismo
Hacia un nuevo humanismo
Un sueldo para el ama de casa
El Molino i les dones
Algunas notas indiscretas sobre la mujer
Dones guerreres
La histèria de les dones
De conejas a personas
Moralistes immorals
Madres de posguerra
Les enginyeres domèstiques
Mujeres en el ejército
Un ama de casa
Dones al Parlament
Sin mujeres otra vez
LEMPODERAMENT FEMENÍ
Lun i laltra
Totes les dones són nostres... De qui som?
Del «ja no» a l«encara no»
Un dilema que fa somriure
La mujer y la literatura
¿Por qué no ha habido mujeres genio?
Les Jornades Catalanes de la Dona
Ens havíem barallat tant!
Sonrisas ante la liberación de la mujer
Míting feminista
La dona davant de les eleccions
La Beauvoir y nosotras
EL COS I LES RELACIONS AMB ELS HOMES
La muerte chiquitita
El agujero y la cosa
Dones mudes, dones de somni
Les lliçons del pas del temps
El divorcio de los sexos
El nu femení
Moravia y BB
La pornografía no libera a la mujer...
Si alquila su útero, pintará su casa
El dret de cuixa postindustrial
La flor del silencio
Jo també soc adúltera
Análisis de la pareja en nuestro tiempo
Sobre mamelles de paper i pits que nodreixen
Mujeres solas
Els governants i la senyora Maruja
LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
No diguis res
Animals en perill
El antiabortista activo
De les dones boniques i els homes esgarrifosos
Fraga ens vol violar
Violades de primera, violades de segona
Lo normal: esposas asesinadas
Prendre el te amb el violador
El patriarca la prefereix morta
Pedro el loco i les violacions
Qui ha matat lAntònia?
TEMPS DE DONES
M. ÀNGELS CABRÉ
Si als vint anys mhaguessin dit que algun dia faria una antologia de Montserrat Roig per qui sento rendida admiració, no mho hauria cregut. I ara soc aquí, presentant una selecció de textos seus, valuosos per moltes raons però especialment perquè tracten sobre feminisme i qüestions afins en un moment històric en què ja tocava la veu de les dones sestà fent sentir alta i clara arreu, o gairebé arreu.
Justament «La veu alta i clara de la Roig» es el títol dun article que vaig publicar al diari Ara en el qual mencionava que, quan feia conferències sobre ella, la pregunta recurrent de la gent era què diria sobre el moment històric que vivim. En diria moltes coses, evidentment, perquè de callada no hi va estar mai. I diria abans que res que finalment les dones tenim laltaveu que mereixem i pel qual fa segles que lluitem esforçadament.
Com a digníssima integrant daquest moviment demancipació de les dones el feminisme, Roig salegraria molt i molt del fet que el segle XXIque per desgràcia ella no va veure néixer salbiri com un segle de veus plurals; en definitiva, que comenci a dibuixar-se com el món que sempre hauríem dhaver tingut si al maleït patriarcat no li hagués donat per sotmetre la meitat de la població les dones i de pas uns quants més que no eren dones però als quals també ha negat la veu.
Lescriptora i periodista Montserrat Roig és un exemple perfecte dintel·lectual compromesa en uns anys en què simposava el compromís amb els valors democràtics. Mentre el país deixava enrere la dictadura, negociava una Transició i, tot seguit, sesmerçava a afermar la democràcia acabada destrenar, ella es va posar del costat dels valors de lesquerra i del feminisme, sense defallir.
Va ser, com confessa en un dels articles que es poden llegir en aquesta selecció, «una feminista independent» en el sentit que no va pertànyer a cap grupuscle concret, tot i que a la universitat es va fer marxista i després va pertànyer un temps al PSUC, fins al punt de formar part de la seva llista a les eleccions del 1977, les primeres de letapa democràtica. Però, com ella mateixa denunciava, ni el marxisme era feminista ni les dones comptaven massa als partits polítics. Ho demostra la imatge androcèntrica del que va ser el nostre primer Congrés dels Diputats, on només hi havia vint-i-una diputades enfront de les cent seixanta-sis de lactual. Han passat més de quaranta anys i se suposa que ara tenim una democràcia madura tot i que massa coses fan pensar que no gaire.
Pel que fa a les batalles feministes que es van dur a terme en aquell període de construcció, podem afirmar que Roig va participar en totes des de les files de lanomenat «feminisme de la diferència»: de la petició damnistia pels delictes de la condició femenina una manera molt subtil de dir que la justícia discriminava les dones, ja que fins i tot ladulteri estava penat només per a les dones a lexigència del dret a la contracepció i lavortament. Ho va fer des del màxim compromís i des de la consciència a mesura que adquiria ressò públic del valor multiplicador de la seva contribució.
Del seu engagement ha quedat testimoni gràfic en algunes fotografies en què la veiem a les manifestacions envoltada de companyes que clamen pels seus drets i, sobretot, ha quedat testimoni escrit de la seva defensa aferrissada de les conviccions feministes als seus articles i reportatges, pròlegs i altres pàgines impreses. Al feminisme li va dedicar un llibre sencer, Mujeres ante un nuevo humanismo, més endavant reeditat amb el títol dEl feminismo. Mentre que a ¿Tiempo de mujer? va reunir alguns dels seus textos més femenins i feministes: femenins perquè aborden el fet de ser dona i feministes perquè planten cara a les opressions masclistes.
Ara que es parla de feminismes i no de feminisme, de dones i no de dona, li manllevo el títol per a aquest pròleg i el declino en plural sense el seu permís, però convençuda que me lhauria donat. Els interrogants han caigut perquè amb la distància que ens dona el temps ja podem afirmar amb certesa que aquells anys setanta i vuitanta en què ella va ser la Roig brillant que coneixem van ser sense cap dubte temps de dones, de dones valentes i arriscades que van sortir als carrers per agafar el que era seu, ni més ni menys que tot allò que el franquisme els havia robat.
Roig es considerava «filla forçada del franquisme» i era també una filla volguda de la República. Duna banda, perquè havia crescut en una família republicana i, de laltra, perquè havia adoptat des de molt jove com a seus els valors republicans, que li van transmetre intel·lectuals com Maria Aurèlia Capmany, que podem considerar la seva mestra també en matèria de feminisme, com explico al meu llibre Miralls creuats: Roig/Campany, on queda clar el mestratge de lautora de La dona a Catalunya pel que fa a aquesta aprenenta de feminista que acabaria sent la seva deixebla més brillant.
És rellevant mencionar els ideals republicans perquè no és lherència franquista de silenci i acceptació la que construeix Roig, sinó que el seu talent germina en la terra adobada daquells anys trenta que van ser per a les dones el moment en què vam poder exercir més lliurement des de la nostra condició. Anys gloriosos, anys enyorats per tots aquells i aquelles que els van viure amb lalegria que dona respirar amb llibertat. Aquesta herència conservada dificultosament a lombra durant el llarg franquisme per homes i dones que van constituir una resistència ferma és la que Roig arrossega i la que impulsa la seva feina.
Jove escriptora i periodista sense pèls a la llengua, Roig serigeix en una peça activa daquest temps de dones a què em refereixo perquè és continuadora daquell altre temps de dones on finalment elles van poder ocupar lespai públic sense gasiveria i escriure sense complexos als diaris, per posar un exemple. Ja als anys setanta, quan juntament amb les forces de lesquerra el feminisme reapareix com el Guadiana i agafa embranzida gràcies a les conquestes de les companyes daltres països com ara França amb el Mouvement de Libération des Femmes (MLF) o els Estats Units, que es traduiran en lanomenada Tercera Onada Feminista, Roig se situa a primera fila daquella revolució de la qual ara recollim els fruits i que les generacions més joves sovint han oblidat.