Madlen Ziege va estudiar Biologia a la Universitat de Potsdam (Berlín) i a Austràlia. Mentre feia el doctorat a la Universitat Goethe de Frankfurt, va investigar les pautes comunicatives que segueixen els conills de bosc i els de ciutat. Actualment treballa de biòloga del comportament i en les seves xerrades aconsegueix que els assistents de qualsevol edat sentusiasmin amb les investigacions científiques.
Si algú pensa que al bosc regna el silenci és perquè no hi ha parat mai lorella! Els animals i les plantes es comuniquen constantment de les maneres més diverses. Sabíeu que els fongs paren trampes? O que els peixos menteixen? Els humans no som els únics que tendim a exagerar i a dir mentides. Però, com ho fan? Qui intercanvia informació amb qui i per què? Les plantes, per exemple, hi senten? Hi veuen els fongs? Madlen Ziege, biòloga del comportament, arriba al fons de la qüestió i desvela el misteri de la comunicació a la natura, i ens trasllada a un món fascinant, on trobarem plantes que canvien de figura, aranyes que cacen amb llaç, peixos pescadors, ocells ballarins i conills que construeixen tanques. En aquest llibre descobrirem per què els ocells escenifiquen danses i les plantes estableixen recompenses, i per què a vegades el silenci també és or per a les balenes.
Col·lecció La Mandràgora 9
Al bosc no hi ha silenci
Madlen Ziege
TRADUCCIÓ:
LIDIA ÁLVAREZ GRIFOLL
Amb el suport del Departament de Cultura
Títol original: Kein Schweigen im Walde
© 2020 Piper Verlag GmbH, Munic/Berlín
Primera edició en català: setembre del 2021
© del text: Madlen Ziege
© de ledició
9 Grup Editorial
Cossetània Edicions
C/ de la Violeta, 6 43800 Valls
Tel. 977 60 25 91
cossetania@cossetania.com
www.cossetania.com
© de la traducció: Lidia Álvarez Grifoll
Disseny i composició: 3 × Tres
Producció de lePub: booqlab
Índex
ODA A LA VIDA
INTRODUCCIÓ
Tots els éssers vius es comuniquen
Per què és necessari aquest llibre?
La llista de tasques pendents de la vida
Un món ple de missatges
PRIMERA PART
COM sintercanvien missatges?
1. La vida en plena emissió
Tot és bonic i ple de colors
Lorquestra de la natura
El món de les olors
2. La vida en plena recepció
«Heres looking at you, kid»
Parar lorella i sorprendres
Sempre al darrere de les cèl·lules olfactives
SEGONA PART
QUI intercanvia missatges amb qui i per què ho fa?
3. Organismes unicel·lulars: comunicació a petitíssima escala
Devorar i ser devorat
Què li diu un bacteri a un altre?
4. Organismes pluricel·lulars: el llenguatge dels fongs i de les plantes
Fem un mos?
Plantes a la carta
Amb sexe o sense sexe
Els bons veïns
5. Organismes pluricel·lulars: bona comunicació entre animals
Qüestió de vida o mort
Fet i amagar
A casa meva o a casa teva?
Dos, tres, multitud: la comunicació en grup
TERCERA PART
Què passa quan tot canvia?
6. Quan els animals van abandonar el bosc
On líndex borsari i els conills coincideixen
Quina és la moral de la història?
Agraïments
Bibliografia
Oda a la vida
Lestructura és un guany per a la vida.
Dues mans, dos ulls? Tot plegat té molt sentit!
La vida necessita ordre i alhora el crea.
El secret de la vida: amb sistema seràs ric.
Sol, aigua i aliment:
la matèria es transforma, dun cuc a una vaca.
Néixer i morir, la vida és així.
Sense energia no es fa cap pas.
La vida es propaga alegrement,
colonitza fins al lloc més llunyà.
Dividir-se és un joc de criatures:
duna en surten dues, de dues un munt.
Els secrets no soculten gaire temps,
la vida sap avui què passarà demà.
Els sentits esmolats com lespasa dun samurai,
la vida sap què shi cou.
Torres de fusta mil·lenàries,
la vida creix i no satura.
A pas de tortuga o de llebre,
el moviment la manté jove.
Panta rei,1 com deien els grecs.
La vida planteja tothora noves preguntes.
Tot flueix i està connectat.
La vida sexplora a si mateixa.
Madlen ZIEGE
1 Expressió que significa que tot flueix i que allò que és es troba en un esdevenir perpetu de generació i mort. No hi ha res absolut.
Introducció
TOTS ELS ÉSSERS VIUS ES COMUNIQUEN
Amb qui us heu comunicat avui? Amb la vostra parella, amb la vostra mascota o amb una planta dinterior? I ja que en parlem: com i per què us hi heu comunicat i quins missatges heu intercanviat? Paul Watzlawick, psicoterapeuta i expert en comunicació, ho va explicar ras i curt: «No és possible no comunicar perquè tota comunicació (no només les paraules) és conducta, i de la mateixa manera que no existeix la no-conducta, que és impossible no comportar-se, tampoc és possible no comunicar.»
Així doncs, no és estrany que intercanviem constantment missatges amb altres persones: familiars, amics o companys de feina. Però, què passa amb els altres éssers vius del planeta? El «no és possible» de Paul Watzlawick, inclou també bacteris, plantes i animals? Ells tampoc poden «no comunicar»? El terme biocomunicació resumeix de què tracta aquest llibre: tot el que és viu envia i rep missatges de manera activa i, per tant, és capaç de comunicar-se. Bio prové del grec βίος, que significa vida. El terme comunicació prové del verb llatí communicare, que significa compartir. La bio li va com anell al dit, a la comunicació, ja que calen éssers vius, plantes o animals, per rebre missatges de lentorn i reaccionar-hi. Per tant, els éssers vius del bosc, des del fong més diminut fins a larbre més gros, també comuniquen coses. Qui pensi que al bosc impera el silenci no hi ha parat mai lorella!
PER QUÈ ÉS NECESSARI AQUEST LLIBRE?
La natura és increïble
El meu entusiasme per la biocomunicació es va originar als boscos, prats, llacs i rierols del meu poble natal, al land de Brandenburg. Allà sentia cantar els grills, i bramar i grallar, i molt aviat vaig començar a entrar en contacte amb altres éssers vius del meu entorn. Els contes, els mites i les llegendes dels meus llibres preferits em donaven la raó: les persones podien parlar amb animals i plantes, la saviesa de la natura ajudava els herois a sortir airosos de situacions desesperades. Ara sé que en algunes cultures antigues com la celta era dallò més normal comunicar-se amb la natura. Alguns habitants dIslàndia i dIrlanda encara demanen permís a la mare natura quan han de fer obres. Els ainus, un grup ètnic nadiu de Hokkaido, lilla més septentrional del Japó, també contacten sovint amb animals i plantes per enfortir el seu lligam amb la natura. Per què voldrien parlar amb la natura si no nesperessin cap resposta?
Què diuen els peixos?
Vaig estudiar Biologia a la Universitat de Potsdam i aviat vaig saber cap on volia tirar: volia ser etòloga! Volia saber per què els animals es comporten com es comporten i, sobretot, com i per què es comuniquen entre ells. Minteressaven especialment els gats, i per això el meu objectiu era investigar la conducta comunicativa daquests animals enigmàtics. Però, com passa molt sovint a la vida, les coses no van anar com em pensava i vaig anar a parar a Mèxic per fer la tesina. I sense gats. Els meus primers objectes dinvestigació van ser uns peixos que no mesperava. Dentrada, aquest pas en la meva carrera detòloga no em va entusiasmar gaire perquè, al meu parer, aquests animals no eren els objectes dinvestigació més apassionants en qüestions de comunicació. Però els meus peixos eren ben diferents!
La Poecilia mexicana, un pecílid de lAtlàntic, i lHeterophallus milleri o gambúsia del Grijalva pertanyen a la família dels peixos vivípars, que tenen una vida sexual molt intensa. La majoria dels peixos no es relacionen gaire amb exemplars de laltre sexe perquè practiquen la fecundació externa: les femelles dipositen els ous, els mascles neden al damunt, i llestos. En canvi, els vivípars com els pecílids de lAtlàntic o les gambúsies es reprodueixen per fecundació interna. Lesperma del mascle ha dentrar al cos de la femella per fusionar-se amb lòvul. Evidentment, aquesta forma de fecundació demana molta més comunicació entre els espècimens dels dos sexes. Com si el diàleg entre mascles i femelles no fos ja tot un repte, els peixos que viuen en un banc formen part automàticament duna gran xarxa de comunicació. Un mascle i una femella no estan sols gairebé mai i no es poden comunicar sense destorbs. Els altres peixos del banc també tenen accés als missatges que senvien els dos amants, i sempre nhi ha un o altre que mira o para orella. En la meva tesina em vaig interessar precisament per la comunicació en aquests triangles amorosos. Entre altres coses, vaig fer experiments per esbrinar si els mascles es comportaven de manera diferent en presència dun altre mascle que quan no hi havia espectadors. Sinteressaven per les mateixes femelles o canviaven destratègia a lhora de lligar? En aquest llibre trobareu la resposta.
La Poecilia mexicana és un peix vivípar. Els mascles (imatge superior) trien una femella (imatge inferior) i la fecunden interiorment.
Els conills de bosc i els de camp no parlen dels mateixos temes
La meva fascinació per lintercanvi de missatges a la natura es va mantenir un cop acabada la tesina, i el meu somni continuava sent investigar la conducta comunicativa dels gats. Al maig de 2010 vaig arribar a la Universitat Goethe de Frankfurt per parlar amb qui seria el meu director de tesi sobre un projecte dinvestigació centrat en la comunicació dels gats. Un cop més, les coses no van anar com havia planejat. Aquell mateix vespre, mentre circulava pels carrers de la ciutat amb una bicicleta sense llum, un conill jove i inexpert va saltar de sobte al mig del carril bici. Vaig aconseguir evitar la topada a lúltim moment desviant-me cap a les bardisses dun lateral. El conill i jo en vam sortir amb uns quants blaus i un bon ensurt, però em va sobtar veure aquell animal de bosc rondant per una gran ciutat com Frankfurt. Lendemà, el meu director de tesi em va preguntar pels blaus i li vaig explicar la insòlita topada al bell mig de la metròpoli de les finances. La seva resposta va ser que sempre havia volgut investigar els conills de bosc i em va proposar fer el doctorat sobre el comportament comunicatiu dels petits orelluts. Vaig intentar persuadir-lo de valent que els gats eren molt més interessants i que també eren el motiu real pel qual mhavia volgut dedicar a letologia. Lhome no va afluixar, i vaig donar una oportunitat als conills de camp de Frankfurt. Vaig estudiar la bibliografia publicada sobre el tema i vaig seure al parc per observar més acuradament els animals. Em va sorprendre descobrir que els conills de bosc tenen una manera molt especial de comunicar-se: fan servir llocs comuns per dipositar els excrements i lorina. Aquests vàters conillers es diuen latrines i són el mitjà de comunicació de molts mamífers que viuen en grup i fan servir els mateixos llocs per orinar i defecar. Però el que em va semblar encara més interessant era que feia lefecte que es trobaven molt bé al mig de Frankfurt. Es plantaven davant de lòpera o dels gratacels de la Borsa alemanya, per a alegria dels turistes. La imatge em semblava molt estranya i em vaig preguntar què coi els atreia de la capital financera dAlemanya: les taules ben parades durant totes les estacions de lany, les temperatures suaus de la ciutat o els amagatalls que podien trobar en la vegetació densa? Havia llegit estudis sobre ocells i sabia que la conducta comunicativa dels animals pot canviar a la ciutat. Així doncs, vaig fer un estudi comparatiu entre conills de bosc i conills de ciutat per esbrinar les diferències en la forma de comunicar-se a través de les latrines. Parlen de coses diferents i per això construeixen les latrines de forma diferent? Us prometo que arribarem al fons de la qüestió!