Estado.
He recibido el libro de las Ordenanzas de Casa y Corte del rey D. Pedro IV de Aragón que con fecha 25 de noviembre último me remite vuesa merced y se lo aviso para su inteligencia y gobierno.
Dios guarde a vuesa merced muchos años. Madrid, 7 de diciembre de 1787.
El Conde de Floridablanca.
Sr. D. Josef Serra y Sánchez.[37]
El manuscrit de les Ordinacions, tot i haver estat demanat per la Secretaria dEstat, no romangué molt de temps a les seues dependències. Es convertí aviat en un objecte, no pas textual, amb què obsequiar, amb intenció dafalagar, potser, una persona com Manuel Godoy, qui el rebé amb anterioritat a lany 1803.[38]
Uns quants anys després, Pròsper de Bofarull i Mascaró es lamentava de no disposar de loriginal en el moment de fer ledició del text («hubiéramos deseado tener a la vista el códice original apostillado de puño propio del rey»). [39] Això no obstant, larxiver intentà segons ell mateix ho confessa localitzar-lo i el buscà en diverses institucions com la «secretaría de Estado, como en la Biblioteca Nacional y otros establecimientos análogos».[40] La recerca fou infructuosa i hagué dacontentar-se per tal de fer ledició amb la còpia feta lany 1783, tot just uns anys abans de desprendres del manuscrit original. Jaume Riera i Sans ha defensat, darrerament, que larxiver reial coneixia la biblioteca on havia anat a parar el susdit llibre; segons ell «molt probablement, a través del seu amic Joan Sans de Barutell, Bofarull estava al corrent don havia anat a parar el manuscrit, però sho callava».[41]
Encara hi hagué al segle XX un nou intent, conegut si més no, per localitzar el manuscrit amb el text de les Ordinacions. No dubte, però, que gairebé tots els medievalistes que shan ocupat de la Corona dAragó eren interessats potencials en la seua recuperació. Tanmateix, Francisco Sevillano Colom declarà que lhavia cercat infructuosament als anys centrals del segle XX i manifestà la seua decepció per no poder utilitzar-lo tot al llarg de les seues recerques, siga sobre la cancelleria de Pere el Cerimoniós, siga sobre la cancelleria dels reis del reialme mallorquí.[42]
UN LLIBRE MISCEL·LANI. ANÀLISI DEL CONTINGUT TEXTUAL
Actualment el manuscrit de les Ordinacions ens ha arribat formant part dun volum miscel·lani, relligat tardanament durant lèpoca moderna, segles XVIIXVIII?, la qual cosa permet pensar que durant un temps les Ordinacions circularen aïlladament i no només abans de lany 1353. Els testimonis documentals fins ara analitzats fan referència sempre a les Ordinacions i no al protocol de la coronació que hi segueix. És possible, doncs, que en un moment determinat, durant la segona meitat del segle XIV, sincorporara al nucli inicial i primerenc. Certament, quan Pere Miquel Carbonell escriu lafegitó final, el manuscrit mostra ja el contingut textual tal com sens presenta avui.
Cal distingir, aleshores, tres parts:
1. Les «Ordinacions fetes per lo molt alt senyor rey en Pere terç, rey dAragó, sobra lo regiment de tots los officials de la seua cort» (ff. 1r-150r). Aquestes Ordinacions foren promulgades a Barcelona lany 1344 com podem llegir en la datació al f. 2v: «quintodecimo kalendas novembris anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo quarto».
2. Segueixen, a continuació, les «Ordinacions con los reys e reynes dAragó se consagren e·s coronen» (ff. 155r-182v). Al text hom troba la següent datació: «València a XX dies de janer en lany de la nativitat de Nostre Senyor mil treents cinquanta tres» (f. 159r). El protocol de la coronació està dividit en dues parts: a) «Ordinació feta per lo molt alt e molt excel·lent príncep e senyor lo senyor en Pere terç, rey dAragó, de la manera con los reys dAragó se faran consagrar e ells mateys se coronaran» (f. 157r), i b) «Ordonació feta per lo dit senyor rey de la manera con les reynes dAragó se faran consegrar e los reys dAragó les coronaran» (f. 176v).
3. Amb posterioritat, tot aprofitant dos fulls blancs finals, i sense cap relació amb els textos precedents, Pere Miquel Carbonell hi transcrigué el text del ritual de la consagració duna església, extret del Pontifical:[43] «Que sequuntur faciunt pro eclesiis consecrandis, extracta ab libro quem Pontificale vulgo appellant, per me Petrum Michaelem Carbonellum, regium archivarium, hec scribentem» (ff. 183v-184r). En cap moment Pere Miquel Carbonell explicà les raons que linduïren a transcriure i incorporar aquest text. Larxiver reial, però, era conscient de la importància daquest llibre que ell mateix estudià i analitzà per diverses raons; una daquestes fou el seu interés pels autògrafs del rei Pere, que identificà entre altres ocasions al f. 112v, al marge esquerre del qual escrigué: «Nota: Aquesta addició és scrita de mà del rey en Pere, componador del present libre».
* * *
Tornem, de bell nou, a les Ordinacions, el text principal daquesta recopilació. El text normatiu comença amb la promulgació daquestes, en la qual el rei exposa les raons que justifiquen aquesta ordenació de la casa i cort. Ell mateix distribueix jeràrquicament tots els oficials de la seua casa al voltant de quatre càrrecs i oficis, diguem-ne, majors, més importants; a aquests quatre, els sotmesos els hauran dobeir. Els quatre oficis principals són: els majordoms, els camarlencs, el canceller i el mestre racional. A cadascun dells els ha reservat un espai concret, precís, de la vida de la casa i cort; serà en aquest ambient on exerciran les seues competències.
Als majordoms «...axí con a maiors en nostre hostal o cort segons la manera e forma en son loch en nostres Ordenacions annotada, e en assò a tots nostres officials seran majors. Mas, emperò, en special sots si hauran tots los familiars de casa nostra, los quals, emperò, als camarlenchs o al canceller o al maestre racional no seran sotsmeses» (f. 2r). Els camarlencs socuparan de la «custòdia e a familiar assistència de nostra persona». Al canceller li reserva l«ordonació de nostre consell»; i, finalment, destina al mestre racional tot allò relatiu a «laministració de nostre patrimoni e de qualque altre procuració de profit peccuniari». El compliment de totes i cadascuna de les competències, suara adscrites a cadascun daquests quatre ministres, exigeix la participació daltres oficials menors que els seran sotmesos. Les competències reservades a cadascun dels sotmesos sexpliquen detingudament en les rúbriques que sels hi dedica. Aleshores, doncs, el text sarticula en quatre grans blocs, quatre llibres, al principi dels quals figuren els quatre oficis majors i a continuació sinclouen els seus sotmesos: a) majordoms i els seus sotmesos (primera part, rúbriques 1-28); b) camarlencs i els seus ajudants (segona part, rúbriques 29-49); c) canceller i col·laboradors que depenen dell (tercera part, rúbriques 50-70), i d) maestre racional amb els seus subalterns (quarta part, rúbriques 71-100). En fer la traducció al català del text de les Leges palatinae, la cort del Cerimoniós introduí qualque variant en el nombre de llibres en què es divideix el text llatí. Conservà, però, els quatre primers, principals, els dels quatre oficials suara esmentats, eliminà els llibres V, VI, VII i VIII (reservat a la descripció daltres oficis menors, sotmesos, però, als anteriors, així com la decoració de la capella segons les diverses festivitats) i els integrà tots, sense distinció, al llibre quart. Heus ací la comparació daquestes variants entre les Leges palatinae i les Ordinacions:
* * *
Tornem, de bell nou, a les Ordinacions, el text principal daquesta recopilació. El text normatiu comença amb la promulgació daquestes, en la qual el rei exposa les raons que justifiquen aquesta ordenació de la casa i cort. Ell mateix distribueix jeràrquicament tots els oficials de la seua casa al voltant de quatre càrrecs i oficis, diguem-ne, majors, més importants; a aquests quatre, els sotmesos els hauran dobeir. Els quatre oficis principals són: els majordoms, els camarlencs, el canceller i el mestre racional. A cadascun dells els ha reservat un espai concret, precís, de la vida de la casa i cort; serà en aquest ambient on exerciran les seues competències.
Als majordoms «...axí con a maiors en nostre hostal o cort segons la manera e forma en son loch en nostres Ordenacions annotada, e en assò a tots nostres officials seran majors. Mas, emperò, en special sots si hauran tots los familiars de casa nostra, los quals, emperò, als camarlenchs o al canceller o al maestre racional no seran sotsmeses» (f. 2r). Els camarlencs socuparan de la «custòdia e a familiar assistència de nostra persona». Al canceller li reserva l«ordonació de nostre consell»; i, finalment, destina al mestre racional tot allò relatiu a «laministració de nostre patrimoni e de qualque altre procuració de profit peccuniari». El compliment de totes i cadascuna de les competències, suara adscrites a cadascun daquests quatre ministres, exigeix la participació daltres oficials menors que els seran sotmesos. Les competències reservades a cadascun dels sotmesos sexpliquen detingudament en les rúbriques que sels hi dedica. Aleshores, doncs, el text sarticula en quatre grans blocs, quatre llibres, al principi dels quals figuren els quatre oficis majors i a continuació sinclouen els seus sotmesos: a) majordoms i els seus sotmesos (primera part, rúbriques 1-28); b) camarlencs i els seus ajudants (segona part, rúbriques 29-49); c) canceller i col·laboradors que depenen dell (tercera part, rúbriques 50-70), i d) maestre racional amb els seus subalterns (quarta part, rúbriques 71-100). En fer la traducció al català del text de les Leges palatinae, la cort del Cerimoniós introduí qualque variant en el nombre de llibres en què es divideix el text llatí. Conservà, però, els quatre primers, principals, els dels quatre oficials suara esmentats, eliminà els llibres V, VI, VII i VIII (reservat a la descripció daltres oficis menors, sotmesos, però, als anteriors, així com la decoració de la capella segons les diverses festivitats) i els integrà tots, sense distinció, al llibre quart. Heus ací la comparació daquestes variants entre les Leges palatinae i les Ordinacions:
Això no obstant, el text de les Ordinacions respecta fidelment tant lestructura com el contingut del text de les Leges palatinae. Hi ha una dependència gairebé absoluta del text català en relació amb el text llatí, que sevidencia, sense més, comparant, confrontant el llistat de rúbriques duna banda i la traducció, que respecta lestructura original llatina, tant gramàtical com lèxica. El procediment seguit en la traducció és el de traslladar el text llatí al català sense cap variació. Per tal davaluar les característiques suara esmentades, resultarà il·lustrativa la comparació de lelenc complet de les rúbriques tant de les Leges palatinae com de les Ordinacions. Heus ací el llistat de les rúbriques dels dos textos:
[44]
[45] [46]
[47] [48] [49]
[50]
Una ullada ràpida de la taula de les rúbriques dambdós textos fa palés el manteniment de lestructura del text de les Leges palatinae. Els traductors, tot i mantindre-la, introdueixen algunes petites variants, com ara: la dalterar lordre dalgunes rúbriques,[51] la transformació del text i el seu desplaçament,[52] o, fins i tot, el desdoblament daltres.[53] Nhi ha, també, de noves, com ara la dedicada al protonotari[54] [rúbrica III.52.].
Un últim element ens permetrà avaluar aquesta dependència absoluta del text llatí, així com analitzar el procediment seguit en el moment de fer la traducció. Per a mostrar millor aquest aspecte, hom ha considerat adient comparar el text llatí i català de la rúbrica dedicada a la festivitat de sant Joan apòstol i evangelista, on també es poden apreciar els afegitons que ajusten el text a la realitat peninsular de la Corona dAragó:
[55] [56]
No cal, en aquesta ocasió, posar més exemples, atés que lobjectiu daquesta introducció no és estudiar el procediment seguit en la traducció. Sí que cal advertir, per concloure, que aquesta dependència fa que el català, sovint, siga molt forçat, aspecte aquest que no ha passat desapercebut a la crítica,[57] i fa complicada, fins i tot, la comprensió del text.
Resta per resoldre, encara, el problema de lautoria de la traducció, atribuïda tradicionalment a Mateu Adrià, protonotari reial a partir de lany 1355. Contràriament, però, no hi ha cap indici textual que permeta, de manera fefaent i indiscutible, convertir-lo en lautor. Només hi ha una subscripció al f. 60r, on apareix el seu nom acompanyat del nom del càrrec que ocupà a la Cancelleria a partir daquell any. La subscripció diu així: «Sen[espai blanc]yal den Mateu Adrià, protonotari et tinent los segells, etc.