El manuscrit, actualment, el conformen onze quaderns, la composició dels quals varia, no resulta regular. Hi ha: un sextern (el desé, ff. 171-182); dos septerns (el primer, ff. 1-14; i el segon, ff. 15-28); dos octerns (el vuité, ff. 139-154; i el nové, ff. 155-170); tres de 10 bifolis (el tercer, ff. 29-48; el sisé, ff. 99-118, i el seté, ff. 119-138); un de dotze (el quart, ff. 49-72); un de tretze (ff. 73-98) i lonzé (ff. 183-186) és un tern al qual manquen els dos folis finals, amb la qual cosa la numeració arribaria fins al número 188.
No tots els quaderns tenen, a la fi, el corresponent reclam. Es troba als números: primer: lonch temps (f. 14v); segon: sien que sàpien (f. 28v); tercer: lau (f. 48v); quart: al dit escolà (f. 72v); cinqué: e archebisbes (f. 98v); manca al sisé, situat al f. 118v; seté: són sien tenguts (f. 138v); manca al vuité, que hauria daparéixer al f. 154v; al nové: [...] polità diga (f. 170v); desé: aquell sia posat (f. 128v), i, finalment, manca a lonzé.
La composició actual sembla clara i no hi ha cap element que contrarie aquesta estructura codicològica. A més a més, el primer foli dalguns quaderns, però, ha conservat una espècie de signatura, una numeració amb la intenció de no alterar lordre a lhora de relligar-lo o, fins i tot, quan lutilitzaven com a exemplar per a fer les transcripcions successives. Com si foren els números de les peces, petiae, que el constitueixen, sent així unitats de còpia. Situats en el centre del foli, al marge inferior presenten un número identificador del quadern: ·III· (f. 15r); ·IIII· gunair? (f. 29r); ·VI· Matheu (f. 73r); el ·VIII· (f. 119v) incorpora, a més a més, Galceran; el ·X· incorpora també: Pau pro? labet [...] (f. 155r); ·XI· (f. 171r), i ·XII· (f. 183r). Manquen, però, si es tracta del número del quadern, els corresponents al I, al V (f. 49r), al VII (f. 99r), i al IX (f. 139r). Aquestes mancances són explicables, especialment les dels quaderns número V, VII i IX, ja que ben bé poden haver desaparegut en retallar els marges exteriors dels fulls en algun moment de lenquadernació. Més difícilment explicable resulta labsència del número I, perquè el primer quadern actual duu la cota: II. Hem de suposar, doncs, que hi hagué, en un cert moment, un primer quadern desaparegut actualment o refós amb el segon, possibilitat que no sembla molt probable.Al meu parer, sembla més fàcil explicar la pèrdua dun primer quadern on hom hauria inclòs la taula de les rúbriques, la qual cosa no sembla pas estranya, atés que gairebé tots els manuscrits literaris medievals començaven amb aqueixa. Malmesa o no la relligadura medieval, en els moments en què es féu lenquadernació actual ja no hi havia el costum dincorporar líndex de continguts al començament. Això explicaria, perfectament i sense més, el fet que a lactual f. 15r, primer foli de lactual quadern segon, puguem llegir ·III·; al foli 1r potser hi havia escrit un ·II·, desaparegut actualment, i mancaria, doncs, el que havia sigut el primer quadern amb les rúbriques, inexistent a hores dara.
Els cent vuitanta-quatre fulls medievals fan 290 × 214 mm, a linterior dels quals hom ha dissenyat una caixa descriptura (155 × 110 mm, aproximadament) on sha transcrit el text de les Ordinacions. Diferent, però, és la caixa descriptura de lespai on hom copià el protocol de la coronació dels reis i reines (230 × 160 mm, aproximadament). La caixa descriptura dels folis escrits per Pere Miquel Carbonell fa 235 × 150 mm. El paper emprat en la transcripció íntegra del text resulta força conegut, atés que fou utilitzat ben sovint a la Cancelleria Reial. La seua marca daigua ha estat localitzada entre els llibres i documents copiats a la susdita oficina dexpedició documental. Shan localitzat entre els fulls daquest llibre tres filigranes: a) la fruita[80]; b) el fruit[81]; c) la flor[82]
* * *
Certament, no resulta gens difícil localitzar el centre de còpia daquest manuscrit amb les informacions que fins aquest moment shan exposat. Podria resultar, fins i tot, balder preguntar-se per loficina i els seus copistes. La consideració del manuscrit de les Ordinacions com lexemplar per als copistes de la Cancelleria, linterés del rei Pere per tindrel ben a prop, el paper emprat, així com el lloc on es conservà fins a la fi del segle XVIII en què viatjà a Madrid per a satisfer els desitjos del comte de Floridablanca, proven àmpliament que fou copiat a la mateixa Cancelleria Reial i per escrivans de «lletra rodona» dels qui hi havia entre els «escrivans de registre» i «de manament», com ho recorden les mateixes Ordinacions.[83] Que el rei saprofità daquests escrivans per tal de fer-ne còpies de textos, literaris o no, que a ell li interessaven ho prova a bastament la lletra dirigida al seu fill Joan, duc de Girona, en la qual li ofereix els seus escrivans per tal que li copiaren els llibres que li interessaren. I així, des de Barcelona, el 30 de juny de lany 1373, li deia:
Molt car primogenit:
Com haurets mester libres que Nós hajam, fets-nos-ho saber e Nós farem-vos-en fer traslats, car ja tenim certs scrivans qui·ns fa trellats daquells libres que és necessari.
Data ut supra. Rex Petrus.
Dominus rex misit signatam.[84]
A vegades, aquesta lletra ha estat utilitzada per afirmar lexistència duna espècie de scriptorium reial. No és ara el moment per parlar-ne; el que interessa és que, efectivament, la doble, triple o més, competència gràfica dalguns escrivans permeté al rei utilitzar els serveis dels seus copistes per a satisfer les seues necessitats bibliogràfiques.
Un últim element contribuirà a corroborar aquesta hipòtesi relativa al centre de còpia del manuscrit de les Ordinacions. Es tracta de lanàlisi paleogràfica de les mans/copistes que intervingueren tant en la transcripció de les Ordinacions com del protocol de la coronació dels reis i reines. Hom pot distingir a linterior del llibre les següents mans:
a) La més important, quantitativament parlant, és la que escriu els folis: 1r20v; 23r-32v; 37r-40v; 45r-80v; 82r-89v; 91r-150v; 172r. Es tracta duna minúscula cancelleresca dexecució cal·ligràfica i formes relativament arrodonides que fan desaparéixer pràcticament el clarobscur gòtic; els caiguts es presenten apuntats en algunes lletres com ara la f, p, q i s, sense qui hi haja un contrast excessivament
Intervenció del primer escrivà al començament del text de les Ordinacions.
València. Universitat de València. Biblioteca General i Històrica, ms. 1501, f. Ir.
marcat. Sovint hom troba a la fi del descens una lleugera corba. No hi ha banderole a la part superior del traçat de les lletres. Utilitza la d uncial, la g gòtica, la s redona en posició final de paraula, adoptant a vegades la forma sigmàtica. El mòdul és molt equilibrat, sense que shi troben grans contrastos entre el cos de les lletres i els respectius alçats i caiguts. Molt decorada ha estat la caplletra utilitzada al f. 1r, així com lorla que emmarca el text i que actua com una espècie de caixa descriptura.
València. Universitat de València. Biblioteca General i Històrica, ms. 1501, f. Ir.
marcat. Sovint hom troba a la fi del descens una lleugera corba. No hi ha banderole a la part superior del traçat de les lletres. Utilitza la d uncial, la g gòtica, la s redona en posició final de paraula, adoptant a vegades la forma sigmàtica. El mòdul és molt equilibrat, sense que shi troben grans contrastos entre el cos de les lletres i els respectius alçats i caiguts. Molt decorada ha estat la caplletra utilitzada al f. 1r, així com lorla que emmarca el text i que actua com una espècie de caixa descriptura.
b) Contemporàniament, escrigué la que he identificat com a B, que copià els folis 21r-22v; 33r-37r; 41r-44v; 45r; 115v; 127v; 131r. Aquest copista utilitza, a vegades, banderole espectaculars; la seua escriptura presenta un contrast de gruixos i prims molt marcat; les lletres que devallen per sota la caixa descriptura (f, p, q i s) finalitzen en punta, contrastant amb la part superior, que és molt més grossa; empra la s de doble corba en posició final de paraula, una forma espectacular per a la lligadura de les lletres st i un signe especial per a labreviatura de er. Es tracta duna execució molt pròxima al model de referència de lescriptura autògrafa del rei Pere III. Podria ser la mateixa persona que escrigué en el registre núm. 981 de la Cancelleria Reial (ff. 15v-16r) lany 1355.[85]
c) Amb posterioritat a lany 1353, als folis 157r-183r intervingué un tercer escrivà que copià el protocol de coronació, encara que aquest personatge ja havia aparegut fent correccions i esmenes tot al llarg dels textos, si més no a partir dels folis 80r-81v; 83r; 89r; 90r-v; 96v; 97r-v; 100r; 109r-113v; 118r-v; 130v; 131 r-v i 157r-183r. De totes les lletres que han intervingut és la més cursiva; la seua execució no resulta tant cal·ligràfica com les anteriors. El seu pol datracció és molt pròxim a la interpretació que féu Joan de Barbastre quan, lany 1380, copià el Llibre dels feits del rei en Jaume, encarregat pel rei Cerimoniós.[86]
A més a més, entre els que intervingueren, bé copiant, bé corregint i esmenant, hom ha dincorporar per tal que lanàlisi siga com més completa millor la participació del rei Pere III, que, possiblement, tot al llarg de la seua vida continuà millorant el text de les Ordinacions.[87] Tot el conjunt de les intervencions reials es troba dispers, espars al llarg del manuscrit. La major part daquestes anotacions no es poden datar amb precisió absoluta. Això no obstant, existeixen, però, algunes anotacions que es poden situar cronològicament amb una gran precisió. Amb posterioritat a lany 1355 han de localitzar-se totes aquelles esmenes que serviren per substituir notari per protonotari quan es feia referència al notari tinent los segells.[88] La lectura continuada i intensa del text li permeté, entre altres coses, descobrir mancances i oblits que corregí convenientment; alguns daquestos serveixen per a escatir els temps, nombrosos i successius, en els quals millorà la versió primerenca.
Intervenció del segon copista.
València. Universitat de València. Biblioteca General i Històrica, ms. 1501, f. XXXIIIr.
Intervenció gràfica del tercer copista al començament del protocol de la coronació.
València. Universitat de València. Biblioteca General i Històrica, ms. 1501, f. CLVIIr.
Afegit incorporat pel rei Pere als marges esquerre i inferior del foli.
València. Universitat de València. Biblioteca General i Històrica, ms. 1501, f. LXXVIIIr.
Cancel·lacions, correccions i incorporació del nom de Mateu Adrià com a protonotari.
València. Universitat de València. Biblioteca General i Històrica, ms. 1501, f. LXr.
Em referisc, concretament, a les anotacions marginals dels folis 67r i 77r, on detectà una absència que incorporà al marge dret; posteriorment, com que es tractava de la rúbrica, en un cas, i de la rúbrica del començament de la quarta part del llibre, en laltre. En un moment posterior, proveït de tinta vermella, integrà les seues anotacions al text, del qual formen part inexcusable i imprescindible.
També intervingué Mateu Adrià, qui, amb tota seguretat, esborrà la subscripció de Gil Pérez de Buysan i hi col·locà el seu nom com a protonotari, amb posterioritat a lany 1355.
* * *
Finalment, la recuperació daquest importantíssim manuscrit ens permet dilucidar el procés creatiu del text de les Ordinacions. Sols a partir daquest moment hom pot estudiar la relació de dependència existent entre les Ordinacions i les Leges palatinae. Una part daquest estudi és el que hom ha pretés exposar amb aquesta edició.
Amb la present edició hom ha intentat:
a) recuperar el text íntegre tant del manuscrit original de les Ordinacions com el de lafegit del protocol de la coronació dels reis i reines. Pròsper de Bofarull, com ja es força conegut, no pogué fer la seua edició a partir de loriginal, com ell mateix es lamentà al seu moment en els següents termes:
Aunque para su impresión hubiéramos deseado tener a la vista el códice original apostillado de puño propio del rey, que existía antes en este Archivo y fue luego remitido a la primera secretaría de Estado en virtud de Real orden de 20 de noviembre de 1787; no han podido verse satisfechos nuestros deseos, por haber sido en vano cuantas investigaciones se han practicado ahora para su hallazgo, así en dicha secretaría de Estado, como en la Biblioteca Nacional y otros establecimientos análogos. Hemos debido, pues, atenernos a la copia fehaciente que se depositó entonces y se conserva en este Archivo en reemplazo del precioso manuscrito; porque, además de su atenticidad, la hemos hallado más correcta y completa que ninguna de las otras, algunas de ellas casi coetáneas del original, que hemos examinado para su cotejo.[89]
b) recuperar, en segon lloc, larqueologia creativa del text, atés que es tracta dun manuscrit que sescrigué al llarg dun temps continuat, i les successives lectures han deixat la seua empremta material. Ledició de Pròsper de Bofarull no permetia individualitzar les successives i continuades intervencions, reials i no reials, millorant i enriquint la primera versió de les Ordinacions; participant tots aquells en el procés de traducció. De totes aquestes esmenes, correccions, etc., hom informa puntualment a laparat crític, i individualitza, si és possible, lautor.
En fer ledició hom ha respectat fidelment i escrupolosa el text original; només sha intervingut en la puntuació i accentuació de les paraules seguint els criteris actuals i ha regularitzat, així mateix, lús de les lletres i i j, u i v. Shan resolt amb un punt volat totes aquelles elisions que no existeixen en català actual.