Potser lexemple més representatiu de la situació és lactitud dun vell conegut nostre, lactual ministre de Treball, el senyor Zaplana. Recordem que, durant la seua etapa valenciana, va deixar un regueró de males pràctiques polítiques que sorprèn quan es posen juntes luna darrere de laltra. Des de la manera daccedir al seu primer escaló de poder, lalcaldia de Benidorm, i els seus tempteigs en el cas Naseiro, fins a lopacitat amb què va privatitzar alguns serveis públics, com les itv, el garbuix de concessions a empreses dorments o a penes creades o realitzades per mitjà del mètode Roldán (complir només formalment la legalitat), la preferència per les despeses sumptuàries o dimpacte mediàtic, com també lendeutament astronòmic en què ha deixat la Generalitat sense cap reflex en creixement dinfraestructures, la degradació econòmica i de continguts de rtvv, les llistes negres de periodistes, periòdics i la resta, etc.
Amblaproximitatde leseleccions, les coses shan fetencara més enutjoses. No sols perquè, després de tants anys de govern, els populars continuen atemptant contra la intel·ligència dels ciutadans responsabilitzant els socialistes de quasi tot, sinó que han recuperat el vocabulari franquista enfront dels crítics del tipus i la procedència que siga en blasmar-los com a gossos lladradors, traïdors, deslleials, oportunistes o epítets semblants. Epítets de què no shan escapat ni els artistes en els Premis Goya ni els líders socials de Nunca Mais.
Però pràcticament provoca una esgarrifança assistir a les fanfarronades de tot un ministre, el mateix dabans, quan amenaça com ho fan els pinxos de les bandes mafioses el president dels empresaris valencians de «contar el que sap» si continua criticant algun aspecte de lacció governamental. O quan no desmenteix les seues interferències en el cas Aigües de València, sinó que sencara amb la llotja quan assegura que «no es podrà provar res». Què us sembla, benvolguts lectors, aquest llenguatge en ple segle XXI i en un país dEuropa occidental?
La nostra dreta confia, suposem, que lassumpte de la contractació eventual del precunyat de Pla a livaj temporalment fa deu anys puga tapar tota aquesta gresca. Encara que alguns confiem justament tot el contrari. Confiem que lassumpte del precunyat permeta comparèixer a Pla al parlament i deixe els amics del pp sense arguments per a oposar-se al devessall de compareixences que loposició ha demanat per a aclarir tantes coses que lexercici opac i fatxender del poder ha anat acumulant aquests últims temps.
Començant, òbviament, pels contractes de familiars. Pel contracte del cunyat (no precunyat) de Zaplana a Terra Mítica o el del marit dAlicia de Miguel a ciegsa, lempresa pública de construccions escolars, només per posar-ne un exemple. Perquè, siguem justos, quan la dreta practica el nepotisme i lendogàmia no fa broma.
Levante-EMV, 8/2/2003