La vida, el temps, el món:
sis dies de conversa amb
Joan F. Mira
Pere Antoni Pons
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Assaig 23
© Pere Antoni Pons i Joan F. Mira
© Daquesta edició: Universitat de València, 2009
Publicacions de la Universitat de València
Arts Gràques, 13 -46010 València
Il·lustració de la coberta: fotograa de J. F. Mira © Àngel Sánchez
Disseny de la col·lecció: Inmaculada Mesa
Realización ePub: produccioneditorial.com
Índex
Portada
Portada interior
Créditos
Lhome que té el món dins el cap
1. De lHorta a Roma (1939-1960)
1. Els orígens familiars. Els pares
2. La família durant la República, la guerra i el franquisme
3. La Torre. Primeres lectures. Primeres escoles
4. El Col·legi dels Escolapis. Els amics. El pecat
5. La mort del pare. El monestir dIratxe. La descoberta de la llengua
6. Roma. La Universitat Gregoriana. Lentrada al món
2. Els anys seixanta
1. El retorn a València. El Grup dels 17. Inicis de lactivisme valencianista
2. La voluntat de pragmatisme. Les ànsies de modernitat
3. Assumpció (amb matisos) del socialisme. El Partit Socialista Valencià
4. La fàbrica alemanya. Les classes de grec. Esdeveniments mundials
5. La importància de la literatura catalana. I Joan Fuster
3. Política, ideologia, país
1. Ideals o idees. El País Valencià, el catalanisme
2. Sobre Espanya, la imprevisibilitat de les nacions i els complexos del catalanisme
3. Sobre la història recent dEspanya
4. La política activa. Èxits i fracassos del valencianisme
5. Del socialisme a leconomia de mercat (sense moures gaire del lloc)
6. El desastre del colonialisme. La catàstrofe de la descolonització
7. Dretes i esquerres (encara i malgrat tot)
8. Utopies i democràcia. I les noves potències
4. Antropologia, educació, universitat
1. Passió per lantropologia. Treballs de camp
2. Possibilitats de lantropologia
3. Incursions acadèmiques. Mestres antropòlegs. Els canvis de la societat valenciana
4. El Museu dEtnologia de València. La faceta intel·lectual i literària sota linux de lantropologia
5. Educació. La devaluació de lensenyament. El parvulari de la universitat
6. Models vàlids duniversitat. Els perills i els reptes del futur
7. La història de la universitat. La feina de professor
5. Literatura, lectures, traduccions
1. Provatures literàries. Primeres lectures. La qualitat estètica
2. Els premis. El taller de lescriptor. La crítica
3. Limitacions, condicionaments, estímuls. Lobra novellística
4. Assagisme, articulisme, premsa
5. Passions lectores. El món clàssic. El món medieval
6. Més passions lectores. La literatura moderna
7. Traduccions
6. De portes endins
1. Hàbits, vicis, plaers
2. Els viatges. La família
3. Lart. El cinema
4. Mestres i amics
5. Déu, la vellesa, la mort. I el futur
Títols publicats
Lhome que té el món dins el cap
La pregunta que cal respondre en aquesta presentació no és: quin interès pot tenir per als lectors un llibre de converses amb en Joan Francesc Mira? Això ja queda sucientment clar donant un cop dull a la seva bibliograa i a la seva trajectòria com a gura pública, en la seva triple faceta literària, intel·lectual i política.
Qualsevol que conegui en la seva globalitat o només parcialment les seves novel·les, els seus assaigs, les seves traduccions, i els seus milers i milers darticles de premsa, així com la seva participació directa o indirecta en molts dels projectes i les iniciatives politicoculturals més importants que shan dut a terme durant les últimes quatre dècades llargues al País Valencià (també en els Països Catalans en el seu conjunt), sap que en Mira és un dels noms cabdals de la literatura catalana contemporània i una de les gures que han marcat duna manera més substanciosa i decisiva el curs del debat ideològic i nacional, que forçosament ocupa, des de fa temps, un lloc central en lagenda daquest país. Així doncs, linterès que, a priori, podia tenir un volum de converses amb ell era enorme. I més que evident.
La pregunta que cal respondre en aquesta presentació és, per tant, una altra. I és exactament la mateixa que jo vaig haver de plantejar-me quan vaig decidir emprendre el projecte, proposar-li-ho a ell i buscar un editor. Aquesta pregunta: quin sentit té fer un llibre de converses amb un escriptor que, en tantíssims dels seus papers, ha formulat, explicat, argumentat o almenys deixat constància de les seves idees, valoracions i opinions sobre un ventall de temes divers i amplíssim, i que, a més a més, no poques vegades ha escrit sobre fets i esdeveniments i anècdotes referents a les seves pròpies vida i persona?
Pregunta delicada! Que, tanmateix, no em va costar gaire de respondre. Fer un volum de converses amb en Joan Francesc Mira, que oferís un retrat global del personatge (idees i obres, biograa i caràcter), tenia sentit perquè els grans escriptors són inacabables com els seus llibres, i perquè els intel·lectuals que observen, pensen i interpreten el món sense caure en les certeses fàcils del dogma sempre són capaços de trobar un nou matís o un plec inèdit a allò que ja han observat, pensat i interpretat, i perquè les persones que han dedicat els seus dies a treballar amb constància i rigor, i a lluitar amb fermesa, ponderació i persistència per les pròpies idees i conviccions, acaben tenint una vida que val la pena que sigui coneguda i contada.
El lector que no conegui a fons ni lobra ni la gura den Mira pot tenir la temptació de fer-sen, en un primer moment, una idea supercial, reductiva, incompleta: la de lescriptor, meticulós i sedentari, que sha consagrat a la tasca creativa i intel·lectual i que ha passat la majoria de les seves hores tancat al seu estudi especulant sobre els embolicats assumptes del món i escrivint els seus llibres i llegint els llibres daltri, o bé la del ferm i reexiu patriota valencià que, quan la conjuntura històrica o el deure íntim així li ho han demanat, ha sortit a la palestra pública per participar tan activament com ha calgut en tota mena dactes politicoculturals.
Certament, en Mira ha estat i és tot això. Però alhora ha estat i és tanta lheterogeneïtat de la seva faceta intel·lectual i literària quant a gèneres, disciplines, temes, interessos, perspectives. . . i han estat tan variades les seves actuacions civils que resulta totalment impossible (si un no vol córrer el risc de ser imprecís o, pitjor encara, injust) de denir-lo amb unes quantes etiquetes prefabricades i a lús.
La rellevància den Mira dins el món de la literatura i la cultura catalanes es fonamenta en una raó òbvia i evident: lenvergadura de la seva obra literària i intel·lectual, la massa de feina molt àmplia i molt sòlida que ha fet durant quaranta anys. Tanmateix, potser el que més el singularitza és la seva condició descriptor i pensador tot terreny, que se sap moure, sense contradicció, entre els extrems del compromís ideològic i de la solitària erudició, i el qual és capaç de sentir-se igualment còmode tant si fa un discurs en el míting electoral dun partit polític com si remena, furga i investiga entre les lleixes plenes de volums venerables de la Biblioteca del Vaticà.
La versatilitat intel·lectual recorre de cap a cap tota lobra den Mira, i es fa evident tant en els seus assaigs i articles com en les seves novel·les i, també, en les seves traduccions no cal insistir gaire en lacrobàcia, mental i literària, que suposa haver traduït els Evangelis i El tramvia de Claude Simon, la Divina Comèdia del Dante i Contra els galileus de Julià lApòstata, entre daltres.
Els seus articles de premsa, que ell concep i deneix com petits assaigs, són una mostra perfecta daquesta versatilitat. Tots els temes i parcel·les de la vida hi caben: la història, lantropologia, la política, la religió, leconomia, els costums més quotidians, la moral, la ciència, la literatura, lart. . . Res no queda fora dels seus papers, res no és intel·lectualment descartable, potser perquè, en el seu cas, res no ha estat tampoc descartable vitalment. Henry Luce, un dels dos fundadors de la revista TIME, que és una de les lectures periodístiques de capçalera den Mira, va explicar una vegada que la seva ambició era aconseguir que els lectors del seu setmanari se sentissin al món com a casa. I precisament això és el que sent el lector assidu dels articles de lautor valencià: com si tot lincumbís i linteressés, com si tot el que succeeix arreu del planeta tingués o pogués tenir a veure amb ell.
Antropòleg per vocació, hel·lenista per dedicació professional, ideòleg i activista patriòtic per deure cívic, i escriptor potser per totes tres coses alhora, en Mira ha aconseguit aplicar tots els seus coneixements per elaborar un tipus dassaig sovint innovador, controvertit a vega-des i personal sempre, el qual es caracteritza, ja sigui en les obres de tema polític i nacional com en les de tema sociocultural, per una prosa clara, persuasiva i uent, i per una perspectiva no deformada pels llocs comuns i els prejudicis, i deslliurada de qualsevol tipus de cotilla empobridora. El resultat ha acabat sent una obra assagística en què les eines de lantropologia ajuden a comprendre i explicar millor els batibulls de la política, en què el present és sempre contextualitzat per la història, i en què les referències culturals, literàries i artístiques són substància molt més que un pur ornament sosticat o luxós.
Amb les seves novel·les, en Mira ha aconseguit la ta que es proposen tots els novel·listes: construir un món personal i, alhora, crear un estil propi. Hereu duna robusta tradició narrativa que ell mateix sha anat forjant com a lector de les més diverses literatures, la seva obra novel·lística funciona com la de molts dels millors autors dels segles XIX i XX, que recreaven un món que, al mateix temps, era metàfora o expressió del món. Ja apuntaven cap a aquesta direcció els seus primers tempteigs narratius; és a partir dEl desig dels dies, però, quan la força i la consistència del seu projecte novel·lístic comencen a prendre forma denitiva, a consolidar-se.
La sèrie de tres novel·les que prenen com a marc la ciutat de València Els treballs perduts, Purgatori i El professor dhistòria és la momentània culminació daquest món novel·lístic. Totes tres obres conguren una estampa de la ciutat de les últimes dècades, alhora que fan un retrat, viu i tortuós, dun cert home occidental modern, el qual assisteix a les radicals transformacions polítiques, socials, de costums, morals, culturals, demogràques i urbanístiques que es van produint al seu voltant des dun desconcert clarivident, des duna lucidesa indefensa o estupefacta. A més a més, a tot això cal afegir-hi una prosa (lestil!) impecable i inconfusible, sinuosa i neta, massissa i dúctil, capaç de conjuminar, sense articis, la densitat de les idees més complexes amb la pura musicalitat del verb.
Si aquest llibre de converses fos en realitat una biograa es podria haver intitulat Lhome que tenia el món dins el cap. Entre parèntesis, duria un subtítol: (I que, del cap, el va anar abocant sobre la pàgina). Quedaria articiós i divuitesc. Però seria prou exacte.
En qualsevol cas, no és una biograa, sinó un volum de converses. I la motivació que em dugué a fer-lo va ser purament i simple lentusiasme per lobra den Mira i les ganes de parlar llargament amb ell, dinterrogar-lo ns a la sacietat, descorcollar-li en directe i personalment els gustos, les opinions, el temperament, les manies, les idees. Pot donar la impressió, ho reconec, de ser una motivació elemental i interessada. Però no se mocorre cap garantia millor per assegurar que els lectors que shi aproximin hi acabin trobant, ells també, allò que més els intriga i els interessa del personatge.
El procés delaboració del llibre sha allargat durant quatre mesos. Totes les converses shan dut a terme a la casa que en Mira té a Castelló, en lespaiós estudi on guarda bona part de la seva biblioteca i on escriu els seus papers. En total, hem gravat una trentena dhores de preguntes i respostes. El llibre està dividit en sis blocs. Els dos primers tenen un marc cronològic: un va sobre la infantesa i ladolescència de lescriptor, i laltre se centra en la dècada dels 60. Els altres quatre tenen un marc temàtic, el qual sempre és molt obert i folgat: el tercer abasta temes relacionats amb la política, la ideologia i el país; el quart amb la universitat, leducació i lantropologia; el cinquè amb la literatura; i el sisè i darrer inclou un ample espectre dassumptes esparsos i de curiositats personals. Així mateix, cada un dels blocs està dividit en diferents apartats, per aclarir el text i facilitar-ne la lectura.
El procediment que hem seguit ha estat senzill, però lent i minuciós. Abans de cada encontre jo preparava un extens qüestionari sobre els possibles assumptes a tractar, que li feia arribar per correu electrònic. Ell sel mirava, i em suggeria la inclusió de certs temes o hi donava directament el vistiplau. Entre trobada i trobada, jo transcrivia, eliminant només algunes reiteracions, el que dúiem fet. En enllestir la transcripció de cada bloc, li passava el material, que ell corregia, revisava, matisava, ampliava o retallava. Una vegada tinguérem tot el material treballat en la seva primera versió, ens reunírem de nou per afegir-hi encara unes quantes preguntes i respostes més. Per rematar. O per tapar forats. O per arrodonir.