Premi
Vicent Andrés Estellés
de Narrativa Científica
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA - ESTUDI GENERAL
Aquesta obra obtingué, lany 2008, el III Premi Vicent Andrés Estellés de Narrativa Científica Universitat de València - Estudi General, creat per lInstitut Municipal de Cultura i Joventut de lAjuntament de Burjassot i la Universitat de València.
Formaven el Jurat Aurelio Beltrán, Antoni Collado, Josep Vicent Boira i Fernando Sapiña.
Un planeta blau
Successos geològics i problemes ambientals de la Terra
Constantino Armesto Ramón
Traducció de Nathalie Torres Garcia
Universitat de València
Ciència entre lletres
Director: Fernando Sapiña
Coordinació: Soledad Rubio
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
© Constantino Armesto Ramón, 2009
© De la traducció: Nathalie Torres Garcia, 2009
© De la present edició:
Càtedra de Divulgació de la Ciència, 2009
www.valencia.edu/cdciencia
cdciencia@uv.es
Publicacions de la Universitat de València, 2009
www.uv.es/publicacions
publicacions@uv.es
Producció editorial: Maite Simon
Disseny de linterior: Inmaculada Mesa
Maquetació: Guada Impressors
Coberta: Disseny: L3C
Grasme: Celso Hernández de la Figuera
Realització de ePub: produccioneditorial.com
Dedicat a Sara, professora de Ciències de la Terra
i del Medi Ambient; sense la seua ajuda, no hauria
escrit aquest llibre.
I també a Eva i a Julia, perquè conserven sempre
lalegria de viure.
Les veritats de la ciència necessiten històries belles,
perquè els homes i les dones shi acionen.
ÍNDEX
Portada
Premi
Portada interior
Crèdits
Dedicatòria
Pròleg
LES CATÀSTROFES QUE ENS ENVIA EL CEL
Lorigen de la Terra
No sesmenaren! Una faula
Naixement i mort del Sol
La formació dels planetes
Els primers instants del planeta blau
Les gotes de pluja besaren la Terra per primera vegada
El cor de la Terra
Cortines de llum al cel
La connexió solar
Gegantesques roques voladores
Un crim remot
La còlera del cel
LA FÚRIA DE POSIDÓ
Terratrèmols
El terratrèmol més catastròc de la història
Les campanes tocaren a mort a Lisboa
Els perillosos moviments dels talps
Terratrèmols fotogènics
Sismes espanyols
El càstig de Jahvè
Les tremolors de la Terra
Conseqüències perilloses
La closca clivellada dun ou
Viatgers infatigables
La pell canviant de la Terra
La residència de Posidó i la seu de Qomolangma
Els batecs del plantea
On es produeixen els terratrèmols?
Una gènesi moderna
«Entrar en Espanna una tierra cerrada, tierra de fortes gentes et muy bien castellada»
MUNTANYES QUE HAN EMBOGIT
Històries de volcans
La llegenda de lAtlàntida
La mort dun vulcanòleg massa curiós
La ira del ciclop
La venjança del déu Carib
Mars de pedra a lestret de Sonda
Els volcans dels goril·les
La fúria continguda del volcà dorment
Comença el ball de Xiva: els supercontinents
El ballarí destructor de móns: la fragmentació dun supercontinent
Laltra cara de Xiva: la dansa de la creació
On hi ha volcans?
Lactivitat volcànica
Riscos
Més val prevenir que curar
Volcans benefactors
EL DÉU DE LA PLUJA PLORA SOBRE EL PLANETA
Laigua continental i marina
Un riu pacíc i benefactor
El diluvi universal
El dolor de la Xina
Les nimfes dels rius
La doma del Mississipí
Prevenció prudent o improvisació perillosa
Molècules aventureres
Colobres daigua
Planes fèrtils
Desenllaç fatal
Curioses relacions entre la vida marciana i un riu andalús
Riuades de neu
Les deus canten i li parlen a la Lluna de llur presó
Ignorància, balaament i desídia
El líquid dels déus
La primera pluja que plorà el planeta
Mars brutes
LALÈ DEL PLANETA
Latmosfera
Un món redó
La crida dun continent
Latmosfera
On naix el vent?
El front polar
Els anticiclons i les borrasques
La frontera del temps
Com una ceba
On es formen els núvols?
LArmada Invencible
El cel sobri en multitud de llums i laire retruny
Més enllà dels núvols
Tornados
Assassins meteorològics
Tenia nom de dona
La victòria del general Hivern
El clima i el temps
El clima del present
El clima terrestre més habitual
Vivim en una glaciació
Com saltera el clima dun planeta?
La conquesta del Pol
Una gegantesca bola de neu
El futur
Congelats?
O inundats?
Un continu vaivé oceànic
Una atmosfera canviant
Hi pesa, tirànica, la voluntat dels déus
EL GRAN DESCONEGUT
El sòl
Un còctel de sorra, fang i poc més
«Serán ceniza, mas tendrá sentido; polvo serán, mas polvo enamorado.»
El naixement, la vida i la mort
El corc del temps
La Terra nua
Lesquelet del planeta
La desertització
Els pobles que mengen boscos
Lavanç indeturable de la sorra a les regions àrides
Sembrar amb sal
Inacabables tempestes de pols a les planures temperades
Les regions muntanyoses
La desertització dIbèria
Costums bruts
El color de lesperança
Fatalitat o egoisme?
Un oblit imperdonable
ARBRES QUE SÓN ORACIONS
La biodiversitat
Incendis urbans
El bosc frondós
Castella es quedà sense forest
La venjança de lhome contemporani
Una vergonyosa eina agrícola
Incendis naturals a la taigà
Selves on cada arbre és una nota en el concert del bosc
Botànics reconvertits en muntanyencs
Deserts de cendra i arenys sense envolten linfern
Herbassars
La tràgica carnisseria dels herbívors
Història de la vida
Les extincions
Les extincions del passat
Després de nosaltres, el diluvi!
Linventari de la vida
Ambients naturals
Raons que haurien de ser innecessàries
Nous costums
Bibliograa
Pròleg
Els astrònoms observen amb els telescopis col·lisions gegantesques de galàxies, xocs de cometes amb planetes i explosions destels llunyans que indueixen la generació de nous móns. Un cientíc contemporani calculà que un meteorit com el que ocasionà lextinció dels dinosaures ensopegarà amb la Terra daquí a dos-cents mil anys
Al segle XX han abundat les tragèdies: dues guerres mundials, lholocaust, lera nuclear, els genocidis. Desastres per tot arreu que tenen llur reex en la naturalesa. Per això no ens ha destranyar que alguns humans senten una veneració romàntica pel caos, per les forces primigènies que modelen el nostre planeta i que sorgeixen en les nostres societats. Sequeres, inundacions, vents, excés de fred o de calor, volcans i terratrèmols ens amenacen a tot arreu; catàstrofes meteorològiques i geològiques que alteren el benestar de les opulentes societats civilitzades. La nostra llar, una illa plàcida en lunivers immens, és un planeta violent. Ens sembla normal que la gent simpressione pels grans desastres perquè, tret de les guerres, els desastres naturals han sigut milers de vegades més grans que els produïts per la tècnica. Fins fa ben poc, però: laccident de la central nuclear de Txernòbil ens obliga a canviar-ne la valoració. Lerudit Umberto Eco percep aquest neguit de les consciències en escriure El nom de la rosa: «vaig perseguir un simulacre dordre, quan havia de saber molt bé que lordre no existeix a lunivers (...) Lordre que imagina la nostra ment és com una xarxa o una escala que es construeix per arribar a alguna cosa. Però, després, cal llançar lescala, perquè descobrim que, encara que servisca, man cava de sentit». Lunivers que, al segle XIX, semblava perfectament organitzat, es desordena, esdevé imprevisible i els humans fan (fem) ímprobes esforços per controlar el caos. Fins i tot els matemàtics han participat en lesforç i, al llarg del segle XX, idearen una teoria matemàtica del caos.
Molts contemporanis assegurarien que hi ha més desastres naturals en el present que en el passat; la impressió, falsa, es deu al fet que, en lactualitat, els mitjans de comunicació fan arribar les notícies que sesdevenen en qualsevol part del planeta a tots els éssers humans. La presa de consciència mundial féu que les Nacions Unides declararen lúltim decenni del segle XX «decenni internacional per a la reducció dels desastres naturals». Tanmateix, no ha augmentat el nombre de catàstrofes naturals, sinó la capacitat daquestes de causar-hi danys. A lalba de la humanitat, el nombre de morts motivades per catàstrofes naturals fou reduït a causa del nombre escàs dhomes i de la gran dispersió daquests; les grans mortaldats començaren quan els homes sagruparen en ciutats. Una població mundial de caçadors, escassa i mòbil, pogué sobreviure amb relativa facilitat a les glaciacions i desertitzacions, als ascensos i descensos del nivell de la mar: només cali ana-sen; passat el perill, tornava a colonitzar les terres abandonades.
La situació actual és menys favorable, perquè els marges de maniobra de què disposa una població gran són més escassos. Per exemple, seria impossible lemigració als tròpics de grans masses de persones procedents de lhemisferi nord cobert per la neu.