No és el que us penseu... bé, sí que ho és, però al capdavall una monja és una dona i si us xeu bé, ho tenen més difícil que altres, per això vinc a facilitar-los les coses. Capità, no penseu tan malament, es tracta duna antiga amiga dun poble prop del meu.
I, no penseu que això que feu és una gran falta?
Qui diu que és una gran falta?
Els nostres pares espirituals. Segur que coneixereu la doctrina de lesglésia pel que fa a les coses de la carn.
Els rectors parlen de moltes coses i després no prediquen amb lexemple. Supose que això també ho sabreu. Pel que fa a la carn jo tinc un altre mestre, es diu Ausiàs March. Aquell sí que sabia de carn i desperit.
Em sorpreneu, Montbou. De manera que coneixeu aquest gran poeta?
Més mestranya que el conegueu vós, al capdavall sou estranger. «La carn vol carn», deia el poeta. A aquesta doctrina òbric les orelles, les altres mavorreixen.
Però, i la vostra ànima?
Això és de senyorets i de gent desglésia. Si aconseguisc travessar aquesta vall de llàgrimes amb dignitat i amb més glòria que penes, ja hauré fet prou. El dia que passa no torna i si després em trobe amb una altra vida, ja veuré com me la plantege.
Carpe diem! Quina losoa més ufana!
Mireu, jo si puc «carpar», «carpe» tant com puc, i si pot ser tots els dies, millor.
Malaspina va esclatar en una rialla homèrica imparable, tant que Montbou el convidava a callar per lhora que era.
Us veig content capità, cosa de la qual malegre. Però, daltra banda, no esperava que un home com vós us preocupàreu tant per lànima de la gent. Pel que jo sé, no és precisament el braç clerical daquell que millor concepte teniu. Vaig errat o teniu algun assumpte lleig amb aquesta gent?
Amic Montbou, comence a tindre certa estima per vós i és per això que vull saber coses dels meus amics. O molt menganyeu o estem del mateix costat. Teniu molta raó amb el que dieu, els clergues no són precisament el tipus de gent amb qui volguera compartir res. Com en tots els estaments hi ha excepcions però, en general, em duc prou malament amb ells; tan desastrosa és la meua relació, que tinc obert un plet amb el Sant Oci de part contrària.
Amb el Sant O ci! va repetir Montbou mentre arquejava les celles, feia cara dadmiració i llançava un xiulit. Mal assumpte, mariner. I, si no és indiscreció, què heu fet?
Uf! Coses dolentíssimes com llegir llibres estrangers i ser una mica irreverent en les celebracions dels rituals eclesiàstics. Però daixò ja fa temps, el procés està parat.
Aquesta cançó ja lhe oïda en altres ocasions. Prohibeixen llibres que ells han llegit i es creuen els únics amb la sensatesa dinterpretar-los sense caure en heretgies. Aneu amb compte capità, ara teniu amics importants que paren els peus a qui faça falta, però el temps passa i la gent també. Haureu de veure com us aneu cobrint les espatlles.
Ara no em preocupa això, tinc el cap completament ocupat. Sóc feliç de tanta faena i tan bona com mhan encomanat aquesta nit. Veieu aquests fulls? Ací hi ha el meu futur i el del nostre país. Anem a descansar i us contaré alguna cosa de camí.
A linterior del convent ja quedava ben poca gent aliena a lespai religiós. Quan Eufrasieta va tornar a la biblioteca es va trobar sor Almudena parlant amb Francisco Cabarrús i algun altre home més. Per prudència i mirament es va mantindre al marge daquella conversa a què ningú lhavia convidada a participar. Poc després sor Almudena i els contertulians van partir cap al confessionari. En tornar a la clausura, la monja va fer gestos ostensibles perquè Eufràsia se li acostara.
Eufràsia, no cal que us diga la importància del que sha parlat ací aquesta nit. Espere que cresca en vós lesperit que ha mogut aquesta reunió i que estigueu disposada a ajudar en el que faça falta, aquesta pot no ser lúltima vegada que us trobeu involucrada en una daquestes històries.
Les monges van desaparéixer pels passadissos de la clausura.