ESPERIT DASSOCIACIÓ
COOPERATIVISME I MUTUALISME LAICS AL PAÍS VALENCIÀ, 1834-1936
Francesc-Andreu Martínez Gallego
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Esta publicación no puede ser reproducida, ni total ni parcialmente, ni registrada en, o transmitida por, un sistema de recuperación de información, en ninguna forma ni por ningún medio, ya sea fotomecánico, fotoquímico, electrónico, por fotocopia o por cualquier otro, sin el permiso previo de la editorial.© Francesc-Andreu Martínez Gallego, 2010
© Daquesta edició: Universitat de València, 2010
Correcció: Pau Viciano
Coberta:
Disseny: Celso Hernández de la Figuera
Fotografia i composició gràfica: Manu Alarcón Bisbal
Realització ePub: produccioneditorial.com
ÍNDEX
PORTADA
PORTADILLA
CRÈDITS
ÍNDEX
AGRAÏMENTS
PRÒLEG
ASSOCIACIÓ I COOPERACIÓ EN PERSPECTIVA HISTÒRICA
UN REI EN LO VENTRE: TÒPICS INDIVIDUALISTES I REALITATS ASSOCIATIVES
ENTRE ALTERNATIVA I TERCER SECTOR: LES VESSANTS DE LA COOPERACIÓ
LECONOMIA SOCIAL EN PROJECCIÓ
DE LARTESÀ AGREMIATAL TREBALLADOR SOCIETARI
LENFONSAMENT DEL GREMIS, 1834-1839
LEMERGÈNCIA DE LA PREVISIÓ, 1839-1868
GENT DE MAR, UTÒPICS I REPUBLICANS DAVANT LA COOPERACIÓ
REVOLUCIÓ DEMOCRÀTICA I CLÍMAX SOCIETARI, 1868-1874
ENTRE LA DESFETA I LASSOCIACIONISME DISCRET, 1875-1887
LA LLEI DASSOCIACIONS DE 1887: EFECTES I TENDÈNCIES EN LA COOPERACIÓ I EL MUTUALISME
PREMSA I EXPRESSIÓ MUTUAL I COOPERATIVA
LA SOLIDARITAT EN LA SOCIABILITAT: RECOMPTE DEFECTIUS
ATLES DE LA COOPERACIÓ I EL MUTUALISME
FUTURS IMPREVISIBLES I SOCORS MUTUS DE PREVISIÓ
MUTUALITATS PURES, IMPURES, VERSÀTILS
METGE, FARMÀCIA, PENSIÓ I TAÜT
LA LLEI DACCIDENTS DE TREBALL DE 1900 I LES MÚTUES PATRONALS
SOCORS MUTUS I SOCIETATS DE RESISTÈNCIA AL CAPITAL: LA BASE MÚLTIPLE, UN LLIGAM
DE MUTUALISTES A SOCIALISTES: ELS DEPENDENTS DE COMERÇ DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA
VINCLES PER A LA PRODUCCIÓ, LA DISTRIBUCIÓ I EL CONSUM
LA COMPETÈNCIA INVERSEMBLANT AMB LA MÀ OCULTA: LES COOPERATIVES DE PRODUCCIÓ
CONTRA ELS ABUSOS DELS ESPECULADORS: LES COOPERATIVES DE CONSUM
FER LLUM: LES COOPERATIVES ELÈCTRIQUES
CULTURES DE CASINO: LES COOPERATIVES DINSTRUCCIÓ I ESBARJO
ENTRE LES CASES BARATES I LES COOPERATIVES DHABITATGE
HABITATGE POPULAR, EIXAMPLES URBANS I LLOGUERS CARS
LA PROLONGACIÓ DEL MODEL BENÈFIC: LA SOCIETAT CONSTRUCTORA DE CASES PER A OBRERS DE VALÈNCIA
A LA PROPIETAT PER LA COOPERACIÓ: LA LLEI DE CASES BARATES I LEMERGÈNCIA DE LES CLASSES MITJANES
ELS SOCIALISTES I LHABITATGE COOPERATIU
EL MÓN AGRARI, DE LA CRISI A LA SOLIDARITAT
CRISI FINISECULAR I ASSOCIACIONISME RURAL
UN DOMINI CONFESSIONAL?
LA QÜESTIÓ DE LEFICIÈNCIA COOPERATIVA
EL SOMNI DEL BANQUER DE SI MATEIX: EL COOPERATIVISME DE CRÈDIT
ENTRE PÒSITS I USURES
ELS BANCS AGRÍCOLES I LAGRICULTURA DESCAPITALITZADA
LES CAIXES RURALS I EL CRÈDIT COOPERATIU
BIBLIOGRAFIA
APÈNDIX
Agraïments
Un llibre sobre les formes associatives del cooperativisme i el mutualisme incorreria en greu contradicció si negara el suport rebut per lautor, que ha arribat de molts indrets.
Lempenta inicial vingué de la mà de Josep Maria Soriano Bessó, que aconseguí fer-me veure la necessitat dintentar construir una panoràmica general sobre el cooperativisme valencià. Ben aviat compartírem converses, objectius i amistat.
La Caixa Popular es va interessar també pel projecte i lentitat esdevingué una mena de fòrum en el qual explicava el meus avenços en la investigació i rebia suggeriments, suport i ànims dels cooperativistes que la gestionen.
Antoni Laguna em va facilitar extraordinàriament la consulta dels arxius de la Delegació del Govern, on hi ha el registre dassociacions, que és una font clau en aquesta investigació. I, a més, des de la distància curta o des de la llarga, sempre va encoratjar-me per tirar endavant.
Enrique Bordería i Inma Rius, com sempre, intentaren donar-me ànims quan vaig engegar la tasca, allà pel 2003, i em trobava ells també en una situació força incerta. Josep Lluís Gómez Mompart va aconseguir que les meues tasques docents es feren compatibles amb les meues investigacions i contribuí a esborrar aquelles incerteses.
José Antonio Piqueras va llegir el manuscrit i acceptà fer-ne el pròleg. De segur, però, que malgrat tot hi ha errors o explicacions poc afortunades en el text, que són responsabilitat exclusiva de lautor.
Hi ha molts altres amics historiadors concernits, és clar. Però la llista seixiria de mare. Vull, però, dedicar el llibre a Mari-Carmen, Nando, Laura i Diana, perquè sesforçaren, sense que calguera, per demostrar-me la seua amistat i reconfortaren la redacció inicial del treball.
María José, Neus i Carles han sigut els que més han perdut i, malgrat tot, sempre em diuen que són els que més han guanyat. Impressionant. Valen una mina, però no els podré pagar el temps que els dec.
Finalment, agraesc al Servei de Publicacions de la Universitat de València i al seu director, Antoni Furió, linterès mostrat i la cura posada en ledició.
Xeraco, estiu de 2009
PRÒLEG
A propòsit de les fronteres del comunitarisme cooperatiu
La cooperació entre iguals, des de baix, fomentada pels que viuen del seu treball i no tenen capital, la cooperació voluntària destinada a aconseguir objectius socials compartits i per a cada un dels associats, constitueix una de les expressions més notables i duradores del comunitarisme modern. De la noció dauxili recíproc, a la creació i gestió de serveis; de lobertura de magatzems daliments i efectes personals o de treball a preus inferiors als del comerç per haver eludit els intermediaris, al crèdit a baix interés; de la construcció dhabitatges a la modalitat més complexa del treball associat amb fins productius, el moviment associatiu daquestes característiques descansa en la voluntarietat, la participació en ladopció de decisions, en la renúncia al lucre de lentitat gestora en la mesura que el benefici se sotmet al treball o els beneficis, si nhi haguera, sadrecen al beneficiari social. En una societat, la capitalista, governada per la competència, lesperit que la impulsa cada dia, lassociació cooperativa representa un repte formidable perquè obliga a adquirir compromisos, a admetre determinades renúncies a favor de lempresa col·lectiva, a desafiar la iniciativa estrictament individual, tot això preservant la personalitat dels associats.
No és estrany que un dels primers físics socials, el pensador Charles Fourier, creguera haver trobat en les comunitats de producció i consum la fórmula magistral que havia de permetre als treballadors lemancipació de la servitud industrial, que els condemnava a jornades extenuants per un míser salari incapaç de cobrir les necessitats més peremptòries, amb les seqüeles dignorància, malaltia i degradació moral. El britànic Robert Owen va advocar en la dècada de 1820 per les cooperatives de treball i consum que prescindirien del fabricant i del mercader, dels burgesos que guiats per lafany de guany, espremien al màxim la capacitat dels empleats i organitzaven la producció prescindint de la condició humana dels assalariats, que eren reduïts a un factor productiu semblant a les occides màquines. A diferència de Fourier, que esperava guanyar-se lesautoritats i els capitalistes per al seu projecte, en gran manera futurista, Owen havia dipositat la confiança en lautonomia dels mateixos treballadors i havia imaginat la seua difusió i integració mitjançant una federació sense límit que conduïra a constituir una entitat mundial. Associació, persuasió, educació al servei dun sistema cooperatiu integral que comprenguera la producció, lintercanvi, lensenyament i, fins i tot, el govern per la comunitat, ja que el model, de base econòmica, posseïa aspiracions dordre social. El seu llegat fou recollit el 1844 per la Rochdale Society of Equitable Pioneers, model del moviment en xarxa del cooperativisme pràctic.
Com a bons rousseaunians, Fourier, un autodidacta, i Owen, un empresari, creien en la bondat natural de lésser humà, quan aquesta és alliberada de les deformacions que ha creat una societat egoista, i en la racionalitat universal; totes dues havien dassegurar el bon funcionament dels falansteris del primer i de les comunes del segon, embrió duna societat nova, pròspera, humanitària, harmònica. Com a bons idealistes, i malgrat que lun i laltre concebien el seu projecte com un nou sistema social, en compte duna variant de lassociacionisme empresarial, van creure també que aqueixes cooperatives podien ser establertes al marge del règim capitalista, pels seus voltants o a dintre seu sense entrar en conflicte amb lordre imperant que algun dia substituirien. Aproximadament dues dècades després, Pierre-Joseph Proudhon serigirà en apòstol del mutualisme, el suport mutu entre petits productors independents, federats lliurement en comunes locals i, aquestes, entre si, i auxiliades per bancs del poble (inicialment sota lempara de lestat i, en veure que això no es produiria, per mitjà de les cooperatives de crèdit) que hagueren renunciat a lucrar-se amb els préstecs.
Les teories socials i els sistemes didees que confiaven al cooperativisme i al mutualisme la superació de lordre capitalista Owen feia compatible els seus principis cooperatius amb lexistència de societats resistents al capital i Proudhon es declarava defensor de la lluita del proletariat contra el capital van trobar una realitat en procés de transformació en què invariablement, a Europa, sassistia a la pauperització de les classes treballadores urbanes i rurals, i a lemergència duna pagesia parcel·lària enormement fragmentada en termes geogràfics, econòmics i socials.
Les regles del treball van canviar en nom de les llibertats. Va succeir en només uns pocs anys, després dun parell de dècades de temptatives i reaccions, en les quals van desaparèixer les que es tenien per institucions seculars sòlides. La desintegració econòmica, labolició jurídica i la supressió efectiva dels vincles de dependència que havien sigut característics de lantic règim van auspiciar el desenvolupament de les relacions de producció en via de germinació en èpoquesanteriors. Els historiadors debaten les pautes del procés i el grau de substitució dunes relacions per altres en el si del feudalisme tardà en els primers lustres de la nova època, introdueixen matisos a vegades de manera acalorada: la forma que tenen de sostenir els seus criteris sobre la rellevància de les accions polítiques per a levolució dels marcs econòmics, o sapliquen a interminables discussions sobre la revolució burgesa i el sistema que va ser denominat capitalisme. Precisament, larticulació de condicions, factors de producció i agents socials que donaria lloc al principi de sistematicitat que comporta tota societat, va tenir el punt de partida en la desarticulació dels elements previs. I en el cas del món del treball, en la dissolució del règim agrari de tinença de la terra i de la comunitat local en tant que usufructuària i reguladora dels usos consuetudinaris i aprofitaments comunals, inclosa, als efectes que ens interessen, ladministració dels pòsits, reserva comunitària i banc de llavor. És laspecte més estudiat i que hom considera millor conegut.
En lesfera de la manufactura i els oficis, la supressió de les reglamentacions gremials, amb les seues exclusivitats i prohibicions, també amb els seus furs i privilegis, va comportar la desaparició de les confraries que des dels temps medievals havien proporcionat als agremiats un mínim de protecció en linfortuni, un tret distintiu del qual tenien mancança la resta de les capes urbanes i els productors dispersos del medi rural.
La força de lofici, en tant que corporació, havia residit en el monopoli de què gaudia tant en la fabricació com en el control de laccés a la professió i la promoció en la jerarquia interna. La cohesió del grup aconseguia lexpressió màxima en el conjunt associatiu parell a la trama laboral, en els gremis, les germandats, les confraries, en tant que creava i reforçava el sentit corporatiu amb què es protegia lofici i es distingia en lescala social urbana, per damunt del sentit de pertinença a les classes útils i laborioses. Liquidat el privilegi gremial, aquest entramat societari va subsistir durant un cert temps sustentat per un artesanat en via de transformació, aclaparat per la indústria i convertit en un reducte gràcies a les habilitats requerides per determinats articles. Mentrestant, el nou artesà, lliure respecte a la corporació, el treballador dofici i lobrer comú van trobar, juntament amb la llibertat de produir i de contractar-se, un mur de dificultats a lhora de crear associacions noves, aquesta vegada voluntàries, sempre amb largument rara unanimitat en tots els països de preservar la llibertat i lordre, perquè havia devitar-se qualsevol interferència en el exercici lliure dels drets dels propietaris i tota associació laboral es feia sospitosa als ulls de lautoritat.