BORDETAS, Iván (2009): Del suburbio al barrio: los orígenes del movimiento vecinal en Barcelona. Memòria de doctorat, Universitat Autònoma de Barcelona.
BOTEY, Jaume (1986): Cinquanta-quatre relats dimmigració, Barcelona, Centre dEstudis de LHospitalet de Llobregat.
CANALES, Antonio F. (1993): Passatgers de la mateixa barca. La dreta de Vilanova i la Geltrú (1903-1979), Lleida, ECD .
(2006): Las otras derechas. Derecha y poder local en el País Vasco y Cataluña en el siglo XX, Madrid, Marcial Pons.
CAVAZZA, Stefano (2003): Piccole patrie. Feste popolari tra regione e nazione durante il fascismo, Bolònia, Il Mulino.
COLOMER, Josep M. (1978): Els Estudiants de Barcelona sota el franquisme, Barcelona, Curial, 2 vols.
DOMÈNECH, Xavier (2002): Quan el carrer va deixar de ser seu. Moviment obrer, societat civil i canvi polític. Sabadell (1966-1976), Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat.
DOMÈNECH, Xavier (2008): Clase obrera, antifranquismo y cambio político. Pequeños grandes cambios, 1956-1969, Madrid, Los Libros de la Catarata.
ELLWOOD, Sheelagh (1984): Prietas las filas. Historia de Falange Española, 1933-1983, Barcelona, Crítica.
EQUIPOS DE ESTUDIO (1976): La lucha de barrios en Barcelona, Barcelona, Elías Querejeta Ediciones.
FERNÁNDEZ LÓPEZ, Javier (2000): Diecisiete horas y media. El enigma del 23-F, Madrid, Taurus.
FERNÁNDEZ-MIRANDA LOZANA, Pilar (1995): Lo que el Rey me ha pedido. Torcuato Fernández-Miranda y la Reforma política, Barcelona, Plaza & Janés.
FRAGA IRIBARNE, Manuel (1980): Memòria breve de una vida pública, Barcelona, Planeta.
(1987): En busca del tiempo servido, Barcelona, Planeta.
GALLEGO, Ferran (2006): Una patria imaginaria. La extrema derecha española (1973-2005), Madrid, Síntesis.
GALLOFRÉ, Maria Josepa (1991): Ledició catalana i la censura franquista (1939-1951), Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat.
(1997): «Propaganda franquista en català», dins de Riquer, Borja (dir.): Història, política, societat i cultura dels Països Catalans. La llarga postguerra, 1930-1960 10, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 200-201.
(ed.) (2003): Josep Pla, Josep M. Cruzet. Amb les pedres disperses. Cartes, 1946-1962, Barcelona, Destino.
GARCÍA DELGADO, José Luis (1987): «La industrialización y el desarrollo económico de España durante el franquismo», dins Nadal, J., A. Carreras i C. Sudrià (comp.): La economía española en el siglo XX. Una perspectiva histórica, Barcelona, Ariel, pp. 164-189.
GARRIGA, Joan (2004): Franquisme i poder polític a Granollers (1939-1979), Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat.
GIMÉNEZ CABALLERO, Ernesto (1942): «Ante la tumba del catalanismo. Notas de un viaje con Franco por Cataluña», Vértice (suplement).
HERNÁNDEZ SANDOICA, Elena (2007): Estudiantes contra Franco (1939-1975). Oposición política y movilización juvenil, Madrid, La Esfera de los Libros.
IBÁÑEZ ESCOFET, Manuel (1990): La memòria és un gran cementiri, Barcelona, Edicions 62.
JULIÁ, Santos i José Carlos MAINER (2000): El aprendizaje de la libertad, 1973-1986. La cultura de la transición, Madrid, Alianza Editorial.
LLANAS, Manuel (1998): Gaziel. Vida, periodisme i literatura, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat.
LO CASCIO, Paola (2008): Nacionalisme i autogovern. Catalunya, 1980-2003, Catarroja, Afers.
LÓPEZ RODÓ, Laureano (1990): Memorias I, Barcelona, Plaza & Janés.
MARÍN, Martí (1990): Franquisme i poder local. Lajuntament de Sabadell, 1939-1979. Memòria de doctorat, Universitat Autònoma de Barcelona.
(1996): «Existí un catalanisme franquista?», dins DD . AA .: El catalanisme conservador, Girona, Quaderns del Cercle dEstudis Històrics i Socials.
(1998): «Els divuit regidors del no», dins Molinero, C. i P. Ysàs (dirs.): Història, política, societat i cultura dels Països Catalans. De la dictadura a la democràcia, 1960-1980 11, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 264-265.
(2000a): Els ajuntaments franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1938-1979, Lleida, Pagès.
(2000b): «La política», dins Calvet, J., E. Deu, M. Marín i J. Sala-Sanahuja: Sabadell al segle XX, Sabadell, Eumo / Ajuntament de Sabadell, pp. 173-280.
(2005): Catalanisme, clientelisme i franquisme. Josep Maria de Porcioles, Barcelona, Base. 2a edició.
(2006): Història del Franquisme a Catalunya, Vic / Lleida, Eumo / Pagès.
(2008a): «Lajuntament franquista de la postguerra al desarrollismo (1939-1973)», dins Risques, M. (dir.): Història de lAjuntament de Barcelona. II. De locupació napoleònica a lactualitat, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 216-269.
(2008b): «Segona part», dins Risques, M. i M. Marín: Montjuïc: Memòries en conflicte. El castell, la muntanya i la ciutat, Barcelona, LEsfera dels Llibres, pp. 121-234.
(2008c): «El catalanisme franquista. Josep Pla i loperació Porcioles». Comunicació presentada al congrés The Dark Side of Catalan Culture: Far-Right Ideologies in the Work of 20th-Century Catalan Artists and Writers. Queen Mary University of London.
MARTÍNEZ MUNTADA, Ricard (1999): El moviment veïnal a làrea metropolitana de Barcelona durant el tardofranquisme i la transició: el cas de Sabadell (1966-1976). Memòria de doctorat, Universitat Pompeu Fabra.
MASCARELL, Ferran (2007): «La Diputació durant letapa Tarradellas, 1977-1980», dins de Riquer, B. (dir.): Història de la Diputació de Barcelona, 1812-2005. 1939-2005 III , Barcelona, Diputació de Barcelona, pp. 112-133.
MOLINERO, Carme i Pere YSÀS (1988): «De la consolidació del franquisme a la crisi de la dictadura: la diputació de 1949 a 1977», dins de Riquer, B. (dir.): Història de la Diputació de Barcelona 3, Barcelona, Diputació de Barcelona, pp. 43-103.
(1998): Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera y conflictividad laboral en la España franquista, Madrid, Siglo XXI .
(2001): «La dictadura de Franco, 1939-1975» i «La Transición democrática, 1975- 1982», dins Marín, J. M., C. Molinero i P. Ysàs: Historia política, 1939-2000, Madrid, Istmo, pp. 15-244 i pp. 245-318.
(2003a): «El malestar popular por las condiciones de vida: ¿un problema político para el régimen franquista?», Ayer 52, pp. 255-282.
(2003b): El règim franquista. Feixisme, modernització i consens, Vic, Eumo. 2a. edició revisada i ampliada.
MOLINERO, Carme i Pere YSÀS (2008): Anatomía del franquismo. De la supervivencia a la agonía, 1945-1977, Barcelona, Crítica.
MORENO, Vicente (2010): «Las casas regionales de Andalucía en Cataluña», Andalucía en la historia, 3, pp. 32-35.
ORTÍNEZ, Manuel (1993): Una vida entre burgesos. Memòries, Barcelona, Edicions 62.
PALLA, Marco (1978): Firenze nel regime fascista (1929-1934), Florència, Olschki.
POWELL, Charles T. (1991): El piloto del cambio. El rey, la monarquía y la transición a la democracia, Barcelona, Planeta.
(2004): Adolfo Suárez, Madrid, Ediciones B.
PUIG, Angelina (1989): Naixement i creixement dels barris perifèrics a les ciutats industrials de Catalunya. Història viva de Torre-Romeu, Sabadell. Memòria de doctorat, Universitat Autònoma de Barcelona.
(1990): De Pedro Martínez a Sabadell. Lemigració: una realitat no exclusivament econòmica, 1920-1975. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.
PUJOL, Jordi (1976): La immigració, problema i esperança de Catalunya, Barcelona, Nova Terra.
REDERO SAN ROMAN, Manuel (ed.) (1994): «Dossier: La transición a la democracia en España», Ayer 15, pp. 15-241.
(1999): «Apuntes para una interpretación de la transición política en España», Ayer 36, pp. 261-282.
RIQUER, Borja de (1996): Lúltim Cambó (1936-1947), Vic, Eumo.
RIQUER, Borja de i Joan B. CULLA (1989): El Franquisme i la transició democràtica, 1939-1988, Barcelona, Edicions 62.
SAN MARTÍN LÓPEZ, José Ignacio (1983): Servicio especial, Barcelona, Planeta.
SÁNCHEZ RECIO, Glicerio (2008): Sobre todos Franco. Coalición reaccionaria y grupos políticos, Barcelona, Flor del Viento.
SÁNCHEZ-TERÁN, Salvador (1988): De Franco a la Generalitat, Barcelona, Planeta.
SANTACANA, Carles (2000): El Franquisme i els catalans: els informes del Consejo Nacional del Movimiento (1962-1971), Barcelona, Catarroja i Palma, Afers.
SAZ, Ismael (2003): España contra España. Los nacionalismos franquistas, Madrid, Marcial Pons.
SOLÉ, Carlota (1981): La integración sociocultural de los inmigrantes en Cataluña, Madrid, CIS .
SOTO, Álvaro (2005): ¿Atado y bien atado? Institucionalización y crisis del franquismo, Madrid, Biblioteca Nueva.
SUDRIÀ, Carles (1988): «1959-1975. Leconomia catalana en lèpoca del desenvolupament: creixement i canvi estructural», dins DD. AA.: Una societat plenament industrial, vol. 4 de Nadal Oller, Jordi (dir.): Història econòmica de la Catalunya contemporània, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 187-248.
TAFUNELL, Xavier (1989): «La construcció: una gran indústria i un gran negoci», dins
DD. AA.: Indústria, finances i turisme, vol. 6 de Nadal Oller, Jordi (dir.): Història econòmica de la Catalunya contemporània, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 211-241.
TARÍN IGLESIAS, José (1982): Vivir para contar. Medio siglo entre la anécdota y el recuerdo, Barcelona, Planeta.
TARRAGÓ, Marçal (1976): Política urbana y luchas sociales, Barcelona, Avance.
TEZANOS, José Félix (1989): «La crisis del franquismo y la transición democrática», dins Tezanos, José F., Ramón Cotarelo i Andrés de Blas (eds.): La transición democrática española, Madrid, Sistema, pp. 9-28.
THOMÀS, Joan Maria (1992): Falange, guerra civil, franquisme. F.E.T. y de las J.O.N.S. de Barcelona en els primers anys del règim franquista, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat.
TUSELL, Javier i Álvaro Soto (eds.) (1996): Historia de la transición, 1975-1986, Madrid, Alianza Editorial.
VERGÉS, Josep (ed.) (1984): Imatge Pla. Obra completa XLV , Barcelona, Destino.
VIGIL Y VÁZQUEZ, Manuel (1981): Entre el Franquismo y el Catalanismo. Con Picasso en medio, Barcelona, Plaza & Janés.
VILANOVA, Francesc (1999): Repressió política i coacció a econòmica. Les responsabilitats polítiques de republicans i conservadors catalans a la postguerra (1939-1942), Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat.
VIVER PI-SUNYER, Carlos (1978): El Personal político de Franco, 1936-1945, Barcelona, Vicens-Vives.
YSÀS, Pere (2004): Disidencia y subversión. La lucha del régimen franquista por su superviencia, 1960-1975, Barcelona, Crítica.
(2006): «La crisis de la dictadura», dins Molinero, Carme (ed.): La Transición, treinta años después, Barcelona, Península.
[*] Aquesta investigació sha portat a terme a lempara del projecte «Cataluña en la Transición española », subvencionat per la Direcció General dInvestigació Científica i Tècnica (DGICYT ) del Ministerio de Educación y Ciencia, referència HAR 2009-07825, la investigadora principal del qual és la professora Carme Molinero Ruiz.
[1] Per «oficiosament oficial» a Catalunya entendrem aquella versió més freqüent en mitjans de comunicació, declaracions de polítics i actes protocol·laris. Versió que dóna un pes decisiu a les mobilitzacions socials i polítiques antifranquistes a Catalunya, però amb lelement implícit que tothom hi va participar poc o molt. Aquesta idea és complementària de la creença ja refutada empíricament que a Catalunya no hi havia franquistes convençuts sinó només alguns col·laboracionistes de circumstàncies, el que sha anomenat de vegades Vichy Català. Una percepció àmpliament desmentida amb exemplificacions de la presència franquista en àmbits diversos de la societat catalana a Riquer i Culla (1989), Barbagallo i altres (1990), Thomàs (1992), Marín (2000a i 2006), Santacana (2000) i Canales (2006).
[2] És important notar que aquesta versió difereix notablement de les visions fins avui dominants de la Transició en el conjunt espanyol, en el fet del paper determinant de loposició. Per a molts dels que han escrit sobre la Transició espanyola, aquesta fou encara molt més lineal: el resultat gairebé automàtic de levolució econòmica (Tezanos, 1989) o de levolució de la societat en el seu conjunt (Redero San Román, 1999; Juliá i Mainer, 2000; Soto, 2005); sha afirmat implícitament, i a voltes explícitament, que el paper de la lluita reivindicativa ha estat sobrevalorat, ja que el paper de loposició dèbil hauria estat en tot moment dependent de la voluntat reformista del govern (Redero San Román ed., 1994; Tusell i Soto, 1996), si no de la voluntat personal del Rei (Powell, 1991), dAdolfo Suárez (Powell, 2004) o daltres personatges implicats en la Ley de Reforma Política com Torcuato Fernández-Miranda Hevia (Fernández-Miranda Lozana, 1995).
[3] La visió que posa laccent en les mobilitzacions opositores ha estat desenvolupada de manera principal, significativament, a Catalunya (Molinero i Ysàs, 1998, 2001 i 2008; Marín, 2000a i 2006; Domènech, 2002 i 2008; Ysàs, 2004 i 2006) i contestada, a Catalunya mateix, des de diaris com La Vanguardia. Fou un publicista daquest diari qui sencarregà de «passar comptes» amb el llegat de loposició antifranquista a Catalunya i amb els autors que lhavien posat en relleu, en el que va semblar una reacció extemporània a la constitució del govern tripartit més que no pas el fruit duna recerca sòlida, pel caràcter molt incomplet per no dir una altra cosa de les referències que sostenien la publicació (Álvaro, 2005).
[4] Reprenc aquí un tema que vinc treballant des de fa temps (Marín, 1996).
[5] Aquest fou el títol dun celebrat article dErnesto Giménez Caballero (1942).
[6] Els treballs del Consejo Nacional del Movimiento entre 1962 i 1971 han estat analitzats monogràficament (Santacana, 2000).
[7] Són diversos, en format i procedència, els testimonis recollits en relació amb aquesta hostilitat veïnal vers les autoritats del règim a força barris majoritàriament dimmigrants, tant entre individus polititzats com entre el comú dels veïns (Solé, 1981; Botey, 1986; Balfour, 1989; Puig, 1989 i 1990; Marín, 2000a).