Sàtira i falles - Josep Lluís Marín i Garcia

SÀTIRA I FALLES

LES EXPLICACIONS FALLERES

DE BERNAT I BALDOVÍ

Estudi introductori i edició

de Josep Lluís Marín

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

© De lestudi introductori i ledició: Josep Lluís Marín i Garcia, 2010

© Daquesta edició: Universitat de València, 2010

Coordinació editorial: Maite Simon

Correcció: Elvira Iñigo

Coberta:

Il·lustració: Cartell de les Falles de València (Bañón, 1931)

Disseny: Celso Hernández de la Figuera

Realización ePub: produccioneditorial.com

ÍNDEX

PORTADA

PORTADA INTERIOR

CRÉDITOS

ÍNDEX

PREÀMBUL

ESTUDI INTRODUCTORI

1. LOBRA FALLERA DE BERNAT I BALDOVÍ

1.1 El catàleg de les explicacions falleres de Bernat i Baldoví

1.2 Possible autoria dunes altres explicacions falleres

1.3 Altres textos fallers atribuïts a Bernat

2. SÀTIRA I FALLES

3. EL REPERTORI TEMÀTIC

4. ASPECTES FORMALS

4.1 Lestructura de les explicacions falleres

4.2 La reutilització de material literari propi

5. RECURSOS EXPRESSIUS

6. DISTRIBUCIÓ I DIFUSIÓ

7. LACCIÓ DE LA CENSURA

8. PROJECCIÓ POSTERIOR DE LES EXPLICACIONS FALLERES DE BERNAT I BALDOVÍ

EXPLICACIONS FALLERES

Criteris dedició

HISTÒRIA DE LES VÍCTIMES DE LA FALLA DE SEN JUSEP EN LO CARRER DE LES AVELLANES EN LANY DE 1850

HISTÒRIA DE LA FALLA DE SEN JUSEP DE LA PLACETA DE LALMODÍ, EN LANY 1855 O EL CONILL, VIÇANTETA I DON FACUNDO

HISTORIETA EN PROSA I VERS DE LA FALLA DE SEN JUSEP EN LA PLACETA DE LALMODÍ, EN LANY DE 1856 O COLAU, ELS OUS, EL NAP I DONYA INESILLA

VERSOS DE LA FALLA DE SEN JUSEP DE LA PLACETA DE LALMODÍ EN LANY 1857

FALLA DE SEN JUSEP, EN LA PLACETA DE LALMODÍ, EN LANY 1858 O EL CORB I LA BUIXQUERETA

FALLA DE SEN JUSEP, EN LA PLACETA DEL TROS ALT, EN LANY 1858

FALLA DE SEN JUSEP, EN LA PLACETA DEL TEATRO PRINCIPAL DE VALÈNCIA, EN LANY 1858 (FALLA DE SEN JUSEP, EN LA PLACETA DEL TEATRO PRINCIPAL DE VALÈNCIA, EN LANY 1859)

VERSOS DE LA FALLA DE SEN JUSEP, EN LA PLAÇA DE LALMODÍ. ANY 1860

VERSOS DE LA FALLA DEL TROS ALT EN LANY 1861, DURGANDA, TEMBLEQUE I CABOTA-DURA

BIBLIOGRAFIA

PREÀMBUL

Els textos que Josep Bernat i Baldoví va escriure a mitjan segle XIX per explicar largument de diverses falles plantades a la ciutat de València constitueixen una de les parts més populars de la seua obra. Però el fet que siguen populars no vol dir que es coneguen amb profunditat, ja que la figura de lautor i els seus versos i no parlem únicament en làmbit estrictament faller sha divulgat moltes voltes de manera parcial i distorsionada, atenent només el caràcter llicenciós i procaç de la seua obra. Afortunadament, en els darrers anys ha començat a canviar la nostra percepció sobre lautor de Sueca i la seua producció literària. Així, la publicació de la seua obra completa (1997) i el congrés Bernat i Baldoví i el seu temps (1999) han contribuït a redescobrir una personalitat i una obra complexes i plenes de matisos, que es veuen ara enriquides amb la publicació de nous treballs i estudis en el segon centenari del seu naixement.

En el cas concret dels textos fallers, ben poc podia imaginar lautor quan escrigué els seus versos que una obra de batalla concebuda per a un consum ràpid arribaria fins als nostres dies reinterpretada i convertida en model canònic de la literatura fallera. Un gènere que, si bé perviu encara avui en dia, ja entrats en el segle XXI, ho fa amb salut desigual i ben lluny de la transgressió i acidesa originals del mestre, molt més modern que la majoria daquells que ara sen reclamen hereus.

Les falles i la seua literatura són fruit dun temps i dun context determinat. Ha passat més de segle i mig, i la societat que reflectia Bernat i Baldoví en els seus versos està lluny en el temps, de la mateixa manera que ens resulten allunyats molts dels referents culturals que la sustentaven. Això fa necessari una nova lectura de lobra que la faça nostra, però que alhora tinga en compte les claus amb les quals la llegien els seus coetanis, els lectors de mitjan segle XIX, coneixent i entenent el context social, cultural, polític i literari en el qual van veure la llum. Això és el que pretén aquesta edició crítica de les seues explicacions falleres.

Per això, la primera part daquest volum ofereix una introducció de caràcter general, en què els textos fallers de Bernat i Baldoví ens permetran aproximar-nos a la literatura fallera de lèpoca, de la qual són representatius per la temàtica tractada, lestructura, els suports mitjançant els quals es difonien, els canals de distribució, lacció de la censura o la xarxa de relacions i influències que sestablia amb altres gèneres de la literatura satírica i popular. De la mateixa manera, podrem veure que les seues explicacions falleres també són un clar exemple dels trets que defineixen lestil de lautor i dels seus procediments habituals de creació. Perquè allò que singularitza els textos fallers del suecà dins el conjunt de la seua obra és únicament el fet destar vinculats a una pràctica festiva concreta, les Falles. Al capdavall, aquesta associació és la que ha fet que les explicacions falleres, juntament amb els miracles de sant Vicent, siguen un dels gèneres cultivats per Bernat i Baldoví que avui en dia encara continua tenint una certa vigència.[1]

En la segona part presentem ledició crítica, anotada i comentada, de lobra fallera de Bernat i Baldoví, amb lobjectiu dacostar-nos al context cultural, social, polític, festiu, literari i lingüístic en el qual van veure la llum. Cadascuna de les explicacions falleres està precedida per un breu estudi introductori, que permet facilitar la lectura de cada text de manera independent i aprofundir també en algunes de les idees esbossades en la primera part. Els criteris seguits en la modernització i regularització dels textos sexposen a linici daquesta segona part. En els casos de citacions i referències daltres obres de Bernat i daltres autors es manté lortografia original, tret de quan nhi ha edicions modernitzades.

Finalment, voldria expressar la meua gratitud a aquelles persones que mhan oferit la seua generosa ajuda en la redacció daquest volum. En primer lloc, a Joan Antoni Carrasquer, tenaç estudiós i divulgador de Bernat i Baldoví, qui em va encomanar aquest treball i a qui dec interessants informacions sobre la biografia i lobra de lautor; a Javier Mozas, documentalista, qui mha proporcionat valuosíssimes dades sobre les falles i les comissions falleres del segle XIX; al bibliòfil Rafael Solaz, per haver-me obert les portes de la seua biblioteca i permetrem la consulta de les últimes publicacions en les quals col·laborà Bernat; a Antoni Presència, doctor en història, qui mha fet llum amb els seus comentaris sobre la cultura religiosa; a Lluís Mesa, historiador, per haver-me guiat en el meu viatge per lèpoca en la qual va viure Bernat; a Joaquim Martí, professor de la Universitat de València, qui mha facilitat la consulta dels seus treballs sobre els llibrets de falla i sobre lobra de Bernat; a Gabriel Sansano, professor de la Universitat dAlacant, per les seues orientacions en ledició dels textos, i de manera molt especial, a Montse Morales, llicenciada en Filologia, pels seus suggeriments, sempre encertats, que han ajudat a millorar el resultat final daquest llibre.

[1] De fet, les Falles i la seua literatura (juntament amb les revistes satíriques i els sainets) van ser en el seu moment el vehicle perquè una part dels codis i referents de la cultura popular tradicional sincorporaren a la nova cultura popular urbana, almenys fins al 1936. La política cultural del franquisme i la irrupció de la indústria de la cultura de masses en la dècada dels seixanta del segle XX dificultaren el desenvolupament normal de lantiga cultura popular, que es va veure sotmesa a un procés de folklorització.

ESTUDI INTRODUCTORI

1. LOBRA FALLERA DE BERNAT I BALDOVÍ

Llegir els textos fallers de Josep Bernat i Baldoví és llegir els textos fallers més antics que es conserven, que abasten el període comprés entre els anys 1850 i 1861. Daquesta etapa, a més dels textos de Bernat, només ens ha arribat un altre full de versos fallers, dautor anònim, que data del 1850.[1] És cert que en aquell moment ja devia ser habitual que a la base de les falles o a les parets de la contornada senganxaren cartells (impresos o pintats) amb versos que servien per a desenvolupar els temes que de manera esquemàtica plantejaven les falles primitives i que permetien a lespectador copsar-ne el contingut amb facilitat, però cap daquests versos ha perviscut fins als nostres dies i només en tenim referències indirectes.[2] Així doncs, els textos de Bernat i Baldoví ofereixen la font més àmplia de la qual disposem per a aprofundir en el coneixement de la literatura fallera de mitjan segle XIX i, per extensió, de les falles que acompanyava.

Pel que fa al nom que reben aquests textos, encara que tradicionalment sha fet servir la denominació de llibret de falla per a parlar de manera general dels escrits fallers de Bernat, en propietat només els seus escrits dels anys 1855, 1856 i 1860 per als cadafals de la plaça de lAlmodí es poden considerar com a tals, ja que són els únics que es van imprimir com a quaderns, és a dir, llibrets. En canvi, la resta es van estampar com a simples plecs o fulls solts. Per això, pensem que és més exacte utilitzar el terme genèric explicació fallera, que permet agrupar la varietat de formats (quaderns, plecs i fulls) i de suports (manuscrits i impresos) en els quals es distribuïen o es conserven no solament els textos fallers del suecà, sinó les primeres mostres de la literatura fallera.[3]

1.1 El catàleg de les explicacions falleres de Bernat i Baldoví

Lintent dinventariar les explicacions falleres escrites per Bernat topa amb diversos problemes i dificultats que fan que qualsevol proposta de catàleg tinga, per força, un caràcter sempre provisional. En primer lloc, la fragilitat i varietat dels suports en els quals es distribuïen els textos fallers de lèpoca han impedit que es conserven molts daquells documents. I en segon lloc, perquè la premsa daquells anys dedica poca informació al festeig faller i, molt menys encara, als autors de les explicacions que acompanyaven els cadafals satírics.[4] Davant daquestes mancances hem de recórrer a la informació que ens poden proporcionar altres fonts, amb les limitacions derivades del fet que no són ni directes ni coetànies.

Ja lany 1895, Lluís Tramoyeres i Blasco esbossà un primer catàleg de la literatura fallera. Tramoyeres atribuïa a Bernat i Baldoví la major part dels llibrets impresos per a la falla de la plaça de lAlmodí, però només ho indicava de manera explícita en el cas dels anys 1855 i 1856.

El 1909, amb motiu del centenari del naixement de lautor, Salvador Carreres i Zacarés va editar una compilació de les explicacions falleres de Bernat i Baldoví concebuda com un regal privat per a un grup selecte, la majoria bibliòfils i erudits valencians vinculats a Lo Rat Penat, tot i que també nhi havia alguns forans.[5] El volum incloïa sis de les nou explicacions falleres que presentem ací i afegia, a última hora, un manuscrit que satribuïa al poeta (destinat a una falla projectada per a la plaça del Tossal de la ciutat de València). Si bé es plantejava simplement com una reproducció dels textos, contenia alguns canvis en la translació del text de les impressions originals que, fonamentalment, afectaven laccentuació i lortografia dalgunes poques paraules. Més important era el fet que els textos originals dels llibrets de 1855 i 1856 apareixien mutilats. En el primer cas, faltaven quatre dècimes corresponents a les pàgines 10 i 11 del quadern original (planes que, per error, no es van reproduir), i en el segon, es va ometre un vers duna de les estrofes. Durant molt de temps aquest recull sha considerat el corpus faller de Bernat i Baldoví i ha sigut la base sobre la qual shan fet tots els estudis i edicions posteriors, de manera que aquestes mancances shan repetit en les recopilacions, editades el 1916,[6] el 1976[7] i el 1977,[8] fins que lany 1997[9] ledició de lobra completa coordinada per J. Antoni Carrasquer va permetre recuperar de nou els textos íntegres, amb còpia facsímil de les impressions originals feta a partir dels exemplars conservats en el fons Serrano Morales de lArxiu Històric Municipal de València.[10]